L’ús del romanent de tresoreria per a despeses generals amb les regles fiscals actives

Durant els anys 2020, 2021, 2022 i 2023 han estat suspeses les regles fiscals seguint les recomanacions de la Comissió Europea, que va decidir aplicar la clàusula general de salvaguarda del Pacte d’Estabilitat i Creixement per suavitzar i esmorteir els efectes de la pandèmia de la COVID-19 i, posteriorment, la guerra d’Ucraïna.

Durant aquests anys, l’ús del romanent de tresoreria per a despeses generals estava únicament limitat per les previsions establertes dins el Real decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (TRLRHL), sense tenir en compte cap dels límits establerts quan estaven vigents les regles fiscals. Només el romanent de tresoreria de l’any 2023 ha estat parcialment afectat ja que el seu ús dins el 2024 per finançar modificacions de crèdit havia d’assegurar el compliment de l’estabilitat i la regla de la despesa en la liquidació 2024.

No obstant això, la Comunicació de la Comissió Europea al Consell de 8 de març del 2023 va establir la retirada de la clàusula general de salvaguarda a partir de finals de 2023 i, per tant, les regles fiscals tornen a ser de plena aplicació des de l’exercici 2024.

Això vol dir que a partir de la liquidació del 2024 torna a ser aplicable el destí del superàvit previst a l’article 32 de la Llei orgànica 2/2021, de 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera (LOEPISF). I com limita això l’ús del romanent? Per als anys 2020-2023, un cop calculada la liquidació del pressupost, que segons l’article 191 del TRLHL s’ha de fer abans de l’1 de març de l’exercici següent, les entitats locals ja podien començar a fer ús, sempre dins els límits del TRLRHL, del romanent positiu de tresoreria per a despeses generals.

No obstant això, amb la reactivació de les regles fiscals no totes les entitats locals poden començar a fer-ne ús només amb l’aprovació de la liquidació. L’ús del romanent de tresoreria per a despeses generals quedarà condicionat, primer, al càlcul del superàvit. El superàvit es calcularà fent la diferència entre els capítols 1 a 7 d’ingressos i despeses i detallant els ajustaments SEC. Però aquest càlcul s’ha de fer a nivell consolidat del grup, definint la capacitat o la necessitat de finançament a escala global. Així, les entitats locals amb ens dependents tindran un calendari més condicionat a l’hora de poder decidir quins usos poden donar al romanent de tresoreria per a despeses generals quan sigui positiu:

• Si tots els ens dependents tenen pressupost limitatiu, en principi, tots l'haurien d’haver liquidat abans de l’1 de març i, per tant, podran calcular amb celeritat l’estabilitat pressupostària del grup.
• Per a les entitats locals amb ens dependents amb pressupost estimatiu i que es regeixen pel Pla privat de comptabilitat, l’article 15.4 de l’Ordre HAP/2105/2012 regula que abans del 31 de març de l’any següent a l’exercici en el qual vagin referides les liquidacions han de remetre els pressupostos generals liquidats i els comptes anuals formulats. En podem deduir que per calcular l’estabilitat a nivell consolidat n'hi ha prou amb els comptes formulats, però no aprovats.

Per tant, mentre que els ens amb pressupost limitatiu l’1 de març ja estarien en disposició de calcular l’estabilitat, els que tinguin pressupost estimatiu poden allargar-ne la liquidació fins al 31 de març, que provocaria que l’estabilitat consolidada no pugui ser coneguda i calculada fins al mes d’abril.

Perquè l’aplicació efectiva del destí del superàvit es fa a través de la magnitud positiva del romanent de tresoreria per a despeses generals. Per tant, l’aplicació del superàvit de l’article 32 demana comparar aquesta magnitud amb el romanent de tresoreria per a despeses generals que serà, de fet, la magnitud que permetrà o no fer efectiva l’aplicació d’aquest article 32.

Suposant que el càlcul de l’estabilitat a nivell consolidat és positiva, és a dir, hi ha capacitat de finançament, s’ha d’aplicar l’article 32 sempre que el romanent de tresoreria per a despeses generals sigui positiu i algun ens del grup tingui endeutament.

Si el romanent de tresoreria per a despeses generals positiu és inferior al superàvit, l’import total del romanent de tresoreria s'ha de destinar al compliment dels articles 6 i 32 de la LOEPISF.

Si el romanent de tresoreria és superior al superàvit, l’import del superàvit s'ha de destinar al compliment dels articles 6 i 32 de la LOEPISF. La resta del romanent de tresoreria serà de lliure disposició conformement l'establert al TRLRHL i al compliment de l’estabilitat i la regla de la despesa a la liquidació de l’exercici pressupostari en el qual se’n faci ús.

Per tant, relacionant aquests càlculs i els calendaris comentats, en un grup amb ens de pressupost limitatiu i pressupost estimatiu, fins al mes d’abril no es calcularia la capacitat o necessitat de finançament. Un cop determinada aquesta magnitud, si resulta positiva, es compararia amb el romanent de tresoreria per a despeses generals (que també ha de ser positiu) obtingut en les liquidacions dels ens amb pressupost limitatiu, destinant l’import inferior a les finalitats previstes a l’article 32 sobre la reducció de l’endeutament i en els termes de càlcul descrits a l’article 6 de la mateixa llei. I només a partir d’aquest moment, si el romanent de tresoreria per a despeses generals havia resultat positiu i superior a la capacitat, l’ens local tindria capacitat per començar a fer-ne ús per incorporar crèdits o finançar crèdits extraordinaris o suplements de crèdits.

Com a reflexió final, les factures pendents de reconèixer el 31 de desembre que deriven de despeses degudament adquirides han d’esperar tramitar-se fins a la incorporació dels romanents de crèdit finançats amb el romanent de tresoreria per a despeses generals, fet que podria ser el mes d’abril. Què passaria amb el període mitjà de pagament a proveïdors i la morositat? S’haurien de tramitar contra crèdits de l’exercici sense esperar a la incorporació dels romanents però duent a terme un control exhaustiu dels compromisos que s’incorporin per als quals ja s’hagi reconegut l’obligació?