Recepció, control i responsabilitat: la intervenció de la comprovació material de la inversió com a acte final i garant del contracte administratiu

La comprovació material de la inversió implica una doble dimensió: la verificació física que la prestació contractual s’ha executat de conformitat amb els termes pactats i l’acceptació administrativa per a la seva incorporació al servei públic.

Aquesta comprovació, que recau inicialment en el responsable del contracte, s’ha de formalitzar mitjançant un acte positiu de recepció o conformitat, el qual s’ha d’efectuar dins el termini d’un mes a comptar de l’entrega o execució de l’objecte contractual, o bé dins el termini establert en el plec de clàusules administratives particulars, d’acord amb el que disposa l’article 210.2 de la Llei de contractes del sector públic (LCSP).

Tant el TRLRHL com la LCSP i el RCIL atribueixen expressament a l’òrgan interventor la responsabilitat d’intervenir en la comprovació material de la inversió en aquelles despeses d’import igual o superior a 50.000 €. Aquesta intervenció té per finalitat verificar l’efectiva realització i la correcta execució de les obres, serveis o adquisicions finançades amb fons públics, garantir-ne l’adequació als termes contractuals i reforçar, alhora, els principis de legalitat, eficiència i control en la gestió dels recursos públics.

Cal destacar que l’abast d’aquesta funció no es restringeix a les despeses d’inversió imputables al capítol 6 del pressupost, sinó que inclou qualsevol despesa que impliqui l’execució d’obres, serveis o subministraments tangibles, fins i tot aquells imputats al capítol 2, sempre que sigui susceptible de recepció formal i inspecció física.

L’acte formal de recepció constitueix l’eix vertebrador de la comprovació material. Tant per als contractes d’obres com per als de subministrament, la LCSP exigeix un acte formal de recepció. Per als contractes de serveis, el Reial decret 1098/2001, de 12 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament general de la Llei de contractes de les administracions públiques (RLCAP) remarca la necessitat d’una acta de conformitat. En els contractes menors, la signatura de la factura pot tenir valor acreditatiu de la recepció, tal com ha interpretat la Junta Consultiva de Contractació Administrativa.

Quan la intervenció és preceptiva, l’òrgan interventor (o el seu delegat) ha de concórrer necessàriament a l’acte de recepció. En cas contrari, quan no sigui preceptiva, la comprovació material de la inversió es justificarà mitjançant acta de conformitat o certificació del responsable del contracte.

L’article 20.4 del RCIL autoritza expressament la delegació d’aquesta funció. Aquesta opció, malgrat no estar prevista de manera genèrica al Reial Decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris de l’Administració Local amb habilitació de caràcter nacional, es legitima en el cas concret de la comprovació material, i pot recaure en qualsevol membre de la unitat de control intern. A més, es preveu la possibilitat d’assistència per part de tècnics especialitzats, ja sigui del mateix ens o procedents de serveis de suport de les diputacions.

Del resultat de la intervenció se’n poden derivar tres situacions: favorable, favorable amb observacions o desfavorable. Aquesta darrera no es configura com a objecció en el sentit estricte de l’article 12 del RCIL, però pot tenir implicacions rellevants en la liquidació del contracte, el reconeixement de l’obligació i, en casos extrems, donar lloc a responsabilitat comptable.

Especial importància tenen les situacions d’omissió de la funció interventora, especialment quan s’haurien d’haver efectuat comprovacions preceptives i aquestes no s’han produït. En aquests casos, l’actuació del responsable del control intern s’ha d’ajustar al que disposa l’article 28 del RCIL.

Una altra qüestió a tenir en compte és la naturalesa jurídica de les recepcions parcials, que generen obligacions fermes i exigeixen, per tant, que s'intervingui si aquesta és preceptiva. No són assimilables als abonaments a compte, que no impliquen l’acceptació de la prestació. Igualment, en cas d’ocupació anticipada d’obres, d’acord amb l’article 243.6 de la LCSP i l’article 168 del RLCAP, es requerirà l'acta de comprovació i comunicació a la Intervenció per a la seva assistència a l'ocupació efectiva.

La jurisprudència del Tribunal de Comptes, així com la doctrina de la IGAE, apunten al fet que la manca de diligència en aquesta funció pot implicar responsabilitat comptable. Ara bé, aquesta pot quedar limitada quan s’hagi comptat amb l’assessorament tècnic adequat, i sempre que els defectes detectats no siguin evidents o requereixin coneixements especialitzats per poder ser advertits.

L’article 20 del RCIL estableix el marc general per a la intervenció de la comprovació material de la inversió, però no regula de manera exhaustiva tots els aspectes que es poden derivar de l'aplicació pràctica. Això genera, en la praxi, zones d’ombra que poden afectar la seguretat jurídica, la coherència organitzativa i la correcta delimitació de responsabilitats. Davant d’aquesta realitat, esdevé necessari que es faci un desenvolupament complementari mitjançant circulars, instruccions internes, manuals de procediment o altres instruments normatius d’àmbit intern que permetin concretar els criteris i procediments aplicables a cada entitat.

Aquest desenvolupament intern hauria d’incloure, com a mínim, les qüestions següents:

• El procediment de designació de representants de la intervenció als actes de recepció, així com els criteris per a l’eventual delegació.
• L’aplicació de tècniques de mostreig i els criteris de risc per determinar quan cal assistir als actes de comprovació.
• La tipificació de supòsits en què es podrà prescindir de la presència del representant de la intervenció i les mesures alternatives de control que caldrà activar.
• El format i contingut mínim de les actes de recepció, incloent-hi models estandarditzats adaptats a les diferents tipologies contractuals.
• La metodologia per verificar si s'han esmenat les deficiències detectades, així com la seva traçabilitat fins al moment del reconeixement de l’obligació.
• El règim aplicable en cas de contractes resolts, entregues parcials o ocupació anticipada de les obres.

Aquestes previsions, més enllà de garantir el compliment de la normativa, permeten una gestió homogènia i eficient de la funció interventora i, alhora, reforcen la posició institucional de l’òrgan de control dins de l’organització. Així mateix, constitueixen una mesura preventiva davant possibles responsabilitats comptables, en tant que defineixen amb claredat els procediments, les competències i els límits d’actuació de cada agent intervinent.