L’objecte d'aquest apunt és analitzar la utilització dels béns municipals, principalment de domini públic i patrimonials, per part de les comunitats energètiques locals (CEL) per instal·lar plaques solars fotovoltaiques d’autoconsum compartit.
1. Normativa legal de referència
-Decret 336/1988, pel qual s’aprova el Reglament de patrimoni dels ens locals.
-Llei 33/2003, de patrimoni de les administracions públiques.
-Decret legislatiu 2/2003, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.
-Llei 16/2017, del canvi climàtic.
2. Què és una comunitat energètica local?
La Directiva UE 2019/944, del Parlament Europeu i del Consell, de 5 de juny de 2019, sobre normes comunes per al mercat interior de l’electricitat, defineix aquesta figura com:
“Una entitat jurídica que es basa en la participació voluntària i oberta, el control efectiu de la qual l'exerceixen socis que siguin persones físiques, autoritats locals, incloent-hi els municipis, o petites empreses; l’objectiu principal del qual consisteix a oferir beneficis mediambientals, econòmics o socials als seus membres o a la localitat en la qual desenvolupa la seva activitat, més que generar una rendibilitat financera. Participa en la generació, la distribució, el subministrament, el consum, l’agregació, l’emmagatzematge d’energia, la prestació de serveis d’eficiència energètica o la prestació de serveis de recàrrega per a vehicles elèctrics o d’altres serveis energètics als seus membres.”
Principalment, la forma jurídica és una associació o cooperativa.
3. Títol jurídic habilitador per ocupar béns de domini públic
Sota quin títol jurídic habilitador operen si les plaques solars són béns de domini públic (coberta de la instal·lació)?
3.1 Autorització
En el cas que una CEL vulgui utilitzar un bé de domini públic per instal·lar plaques solars fotovoltaiques d’autoconsum compartit, cal veure en primer terme la durada de l’ús; si aquest és inferior a quatre anys, seria un títol habilitador d’autorització d’ús privatiu.
Les persones físiques amb residència efectiva al perímetre de 2 km al voltant de la instal·lació fotovoltaica sobre un bé municipal, són les que poden optar a obtenir una autorització d’ús de l’energia.
Les eines jurídiques necessàries són les següents:
1. Ordenança fiscal municipal que preveu com a fet imposable l’aprofitament especial de domini públic amb la cessió temporal de quotes de participació en la instal·lació d’autoconsum, en porcions recomanables de 0,5 kW/unitat, que es configuren com a taxa.
L’estudi econòmic per calcular la taxa, necessari en l'àmbit legal, té en compte els costos de l’amortització de la instal·lació fotovoltaica, l’equip de mesura de l’habitatge, la plataforma web de monitoratge de les dades, el manteniment, la gestió externa administrativa de la CEL i els costos administratius.
2. Bases reguladores del concurs de cessió temporal de participacions de quotes, d’acord amb els principis de publicitat i concurrència. La durada màxima de l'autorització és de quatre anys. Es pot reservar potència per a supòsits de pobresa energètica i persones vulnerables.
3.2 Concessió
Si, per contra, la durada de l’aprofitament de l’energia és de més de quatre anys, i fins al màxim legal de 75 anys, ens trobarem davant d’una concessió de domini públic.
Per regla general, l’amortització de les instal·lacions es produeix entre 20-30 anys, per tant, ens trobem dins dels límits legals mínim i màxim d’una concessió.
Quines són les formes d’adjudicació de la concessió demanial? Amb caràcter excepcional, es pot fer l’atorgament directe, d’acord amb el que disposa l’article 137.4.b i c de la Llei 33/2003, a entitats sense ànim de lucre d’utilitat pública (associacions), o si s’acredita via memòria de l’alcaldia un interès públic local. La comunitat serà la titular de la instal·lació i gestionarà l’autoconsum compartit. Com a cànon o contraprestació, l’ajuntament propietari de l’equipament percebrà una taxa o un percentatge equivalent de l’energia produïda.
Actualment, les comunitats energètiques locals promouen un nou enfocament en la generació d’energia que permet justificar clarament l’interès general de la concessió i adjudicar-s'ho de manera directa d’acord amb l’article 137.4.c de la Llei 33/2003. Cal tenir en compte, també, que les cooperatives no són entitats sense ànim de lucre d’utilitat pública, per tant, no es poden incloure en l’excepció de l’article 137.4.b de la Llei 33/2003, d’adjudicació directa.
Ara bé, per regla general, l’atorgament de la concessió és per concurrència pública i publicitat, per exemple, en el cas que hi optin les cooperatives i la resta d'agents no inclosos en les excepcions de l’article 137.4 de la Llei 33/2003.
3.3 Cessió
En el supòsit que els béns municipals tinguin la consideració de bé patrimonial, s'ha de formalitzar un contracte de cessió de durada determinada per la llibertat de pactes entre les parts (art. 111 de la Llei 33/2003), però sense excedir el període d’amortització mínima de la instal·lació, de 20 anys. Si l’operació que s'efectua és singular (limitació de la demanda), es pot adjudicar directament la cessió, i també si és a favor d’entitats sense ànim de lucre.
Per contra, si no hi ha aquesta singularitat, cal seguir un procediment públic i de concurrència competitiva.
3.4 Principi d'accessió
La qualificació d’un immoble com a bé demanial comporta l’extensió d’aquesta qualificació, tant a la superfície com al vol i subsol (art. 511-2 del Codi civil de Catalunya). Per tant, la construcció d’una instal·lació fotovoltaica sobre la coberta o sobre el terreny d’un bé immoble, comporta la incorporació d’aquesta al bé immoble.
Per contra, si la instal·lació s’ubica en la coberta d’un bé immoble patrimonial de l’ajuntament, adquireix la qualificació de patrimonial i està subjecta a les normes de gestió dels béns patrimonials.
4. Formes jurídiques destacables per constituir una CEL
Com s’ha exposat anteriorment, les formes jurídiques preferents per formar una CEL són l’associació i la cooperativa.
L’associació és més fàcil i ràpid de constituir. Calen tres membres per crear-la, no hi ha cost inicial, no té ànim de lucre, es recomana a curt termini, pot optar a ajuts públics i incentius fiscals i compleix els requisits de participació i governança democràtica.
La cooperativa té un procediment més complex de constitució. Calen deu membres com a mínim, té un cost inicial de 3.000 euros, pot ser amb ànim de lucre o sense, es recomana a llarg termini, opta a ajuts públics i finançament privat i compleix els requisits de participació i governança democràtica.
