Control financer i control permanent de les subvencions

La Llei general de subvencions estableix en els articles 44 a 51 un sistema clar per a l’exercici del que es coneix com el control financer de les subvencions. Aquest control s’exerceix sobre els beneficiaris d'una subvenció.

1.1. Tipus de control

És un control posterior: un cop la subvenció ha estat concedida i s'ha executat es duu a terme un control financer per assegurar que els fons han estat utilitzats correctament segons els termes i condicions establerts.

1.2. Objectiu i abast del control

Els objectius del control financer estan detallats a l’article 44 i se centren a garantir l'obtenció adequada de les subvencions, el compliment de les obligacions per part dels beneficiaris, l'aplicació correcta de la subvenció a l’objecte establert, la justificació correcta de la subvenció, la realitat de les operacions finançades, el finançament correcte de les activitats i qualsevol fet o situació no declarada que pogués afectar a algun dels aspectes anteriors.

1.3. Característiques destacades

• Té caràcter de control financer obligatori

• S'ha d'adequar al Pla anual de control financer elaborat anualment per la intervenció partint de l'anàlisi de riscos.

• L'ha de dur a terme la intervenció d’acord amb l’article 4.1.b. 1 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris de l’Administració local amb habilitació de caràcter nacional.

• El resultat del control és un informe de control financer, la conclusió del qual pot ser l'exigència de reintegrament total o parcial de la subvenció.

• En cas de desacord sobre el resultat del control, el servei gestor de la subvenció pot plantejar discrepàncies; aleshores s'aplicarà el procediment de control intern previst a l’article 15 del RD 424/2017.

Per altra banda, el control permanent sobre la gestió de les subvencions dins de l'entitat local representaria un sistema més global i integrat de supervisió. Aquest enfocament no es limita a la revisió puntual de les subvencions concedides, sinó que es refereix a la supervisió continuada de tots els processos interns relacionats amb les subvencions dins de l’entitat local, des de la convocatòria fins al lliurament i la justificació.

2.1. Tipus de control

El control permanent es defineix com un control d’execució continuada que pot ser anterior, posterior o concomitant. A banda d’un possible control permanent concomitant per detecció en la funció interventora, d’algun aspecte greu que ho motivi, en general, el control permanent que s'exerceix sobre el procediment de les subvencions és un control permanent no obligatori seleccionable posterior.

2.2. Objectiu i abast del control

El control permanent de la gestió de les subvencions en una entitat local no té un objectiu únic. En general, el control permanent comprova que el funcionament de l’activitat economicofinancera s’ajusta a l’ordenament jurídic i als principis generals de la bona gestió financera amb l’objectiu de millorar la gestió econòmica, financera, patrimonial, pressupostària, comptable, organitzativa i procedimental. En funció dels riscos avaluats, la intervenció definirà l'objectiu concret del control permanent en la gestió de les subvencions en el Pla anual de control financer.

2.3. Característiques destacades

• No té caràcter obligatori sinó que en funció de l'anàlisi de riscos de l’entitat local la intervenció decideix dur-lo a terme o no.

• En cas que es dugui a terme s'ha d'adequar al Pla anual de control financer elaborat anualment per la intervenció, en què estaran determinats els objectius concrets del control.

• L'ha de dur a terme la intervenció, d'acord amb l’article 4.1.b del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual que es regula el règim jurídic dels funcionaris de l’Administració local amb habilitació de caràcter nacional.

• El resultat del control és un informe de control financer, en què s’han d'exposar de manera clara, objectiva i ponderada els fets comprovats, les conclusions i les possibles recomanacions. Així mateix, s’ha d'indicar si hi ha deficiències que s'hagin d'esmenar amb mesures concretes.

• En cas de discrepància, el servei gestor podrà presentar al·legacions i/o observacions, però en cap cas es podrà plantejar un procediment de discrepància.

3.1. Semblances

• Objectiu general comú: tant el control financer posterior com el control permanent tenen com a objectiu assegurar l'ús correcte de les subvencions i garantir el compliment de la normativa establerta. Tots dos busquen verificar que els recursos públics es destinin a les activitats per a les quals es van concedir.

• Dependència de la intervenció: tant el control posterior com el permanent han de ser exercits per la intervenció de l'entitat local, d'acord amb l'article 4.1.b del Reial decret 128/2018. • Resultat del control: en tots dos casos, el resultat es reflecteix en un informe de control financer que inclou les conclusions, les possibles deficiències i les recomanacions per millorar la gestió.

• Pla anual de control financer: els dos tipus de control s’emmarquen dins del Pla anual de control financer elaborat per la intervenció, que es basa en l’anàlisi de riscos i marca les prioritats i els objectius del control.

3.2. Diferències

• Tipus de control: el control financer posterior és un control obligatori mentre que el permanent s’exerceix com a control permanent seleccionable.

• Resultat: el control financer posterior pot obrir un procés de discrepàncies mentre que en el control permanent no.

• Abast del control: el control financer posterior s’exerceix sobre els beneficiaris i té els objectius fixats; el control permanent s’exerceix en la gestió de les subvencions de l’entitat local i els objectius es fixen en funció de l'anàlisi de riscos.

El control financer posterior i el control permanent són dues eines clau en la supervisió i la gestió de les subvencions públiques, amb abast diferent però complementàries dins el control global de les subvencions.