L’actuació administrativa automatitzada, segons l’article 41 de la Llei 40/2015, d'1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic (LRJSP) i l’apartat 1 de l’article 13 Reial decret 203/2021, de 30 de març, pel qual s’aprova el Reglament d’actuació i funcionament del sector públic mitjançant mitjans electrònics, suposa la realització d’un acte o actuació dins el marc d’un procediment administratiu per mitjans electrònics, sense intervenció directa d’un empleat públic. Aquesta modalitat d’actuació exigeix la prèvia determinació, per part de l’òrgan competent, de les especificacions tècniques, la programació, el manteniment, la supervisió, el control de qualitat i l’auditoria del sistema d’informació emprat, així com la identificació de l’òrgan responsable a efectes d’impugnació. A Catalunya, en terme similars, l’article 44 de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya (LRJPAC), disposa que les administracions públiques catalanes poden fer actuacions administratives automatitzades per comprovar els requisits legals, adoptar resolucions i emetre certificacions o comunicacions, sempre que utilitzin un sistema de signatura electrònica autoritzat, tot afegint que aquestes actuacions només poden referir-se a actes basats en criteris i paràmetres objectius, sense que l’automatització suposi alterar la titularitat de la competència dels òrgans administratius ni les funcions de resolució dels recursos administratius, que continuen sent exercides per les autoritats competents.
En aquest marc normatiu, veurem que els algoritmes i el codi font tenen un protagonisme cabdal en el sistema d’actuació administrativa automatitzada.
El DIEC defineix l’algorisme –que és el mateix terme que l'algoritme- com el “Conjunt de regles per a resoldre un problema en un nombre finit de passos”. Els conceptes codi font apareixen en les fitxes terminològiques del Consorci del Centre de Terminologia Termcat com a “Conjunt d'instruccions escrites en un llenguatge de programació que un sistema informàtic ha de processar per a poder-les executar”.
Dit amb altres paraules, l’algoritme en representa la lògica decisòria —és a dir, el conjunt d’instruccions o regles que determinen com el sistema adopta una decisió o resol un problema—, mentre que el codi font n’és la materialització tècnica en un llenguatge de programació que en permet l'execució informàtica. Ambdós configuren la infraestructura intel·lectual i tecnològica que possibilita l’automatització de la gestió administrativa.
Aquesta relació directa entre l’automatització administrativa i el codi font i l’algoritme té conseqüències jurídiques rellevants. D’una banda, tant l’algoritme com el codi font s’integren en el sistema d’informació sobre el qual recau el deure de control i d’auditoria previst en l’article 41 de la LRJSP. De l’altra, l'existència i l'aplicació d'ambdós condicionen l’efectivitat del principi de transparència de l’actuació administrativa i del dret d’accés a la informació pública de l’article 13.d de la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC), l'article 12 de la Llei 19/2013, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LT), i l'article 18 de la Llei 19/2014, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTC), ja que aquestes estructures —lògiques i tècniques— constitueixen el mecanisme a través del qual l’Administració adopta decisions que poden incidir en drets o interessos legítims de la ciutadania.
Altrament, aquesta actuació administrativa automatitzada no es pot confondre amb la intel·ligència artificial (IA) stricto sensu: tot i que la IA pot maximitzar les capacitats de la primera, l’automatització respon a un model determinista, tancat i perfectament auditable, basat en regles prèviament establertes per l’Administració i que dona lloc a una única resposta (Parejo Alfonso, 2025), mentre que la IA pot incorporar mecanismes d’aprenentatge automàtic o adaptatiu, predicció algorítmica, susceptibles de modificar la seva lògica de decisió segons les dades o l’experiència acumulada. En conseqüència, l’article 41 de la LRJSP i l’article 44 de la LRJPAC no regulen l’ús de la IA stricto sensu, sinó l’automatització reglada i controlada de processos administratius, en què les regles són conegudes ab initio, verificables i atribuïbles a un òrgan responsable, s’empri o no la IA. Dit d’una altra manera, pot existir actuació automatitzada sense ús d'IA que automatitza l’actuació reglada, i actuació automatitzada amb ús de la IA (Huergo Lora, 2020).
Sigui en un context d’automatització de l’actuació administrativa sense ús de la IA, sigui en un context d’automatització amb ús de la IA, la interrelació entre les dades i l’automatització és indissociable. No és casual que hagin estat els òrgans garants del dret d’accés a la informació pública els primers a conceptualitzar jurídicament els algoritmes i el codi font, i a reconèixer-los com a formes d’informació pública subjectes a accés i control.
1. Els algoritmes de les administracions públiques són informació pública?
En l’àmbit del dret administratiu, s’ha identificat una definició instrumental del concepte d’algoritme en el marc d’una sol·licitud d’accés a la informació pública tramitada davant la GAIP, relativa a la petició de coneixement de l’algoritme matemàtic utilitzat per a la designació dels membres dels tribunals qualificadors de les proves d’accés a la universitat (PAU), així com del document nacional d’identitat (DNI) dels candidats participants.
En el fonament jurídic 3 de la Resolució de 21 de setembre de 2016, d’estimació de les reclamacions 123/2016 i 124/2016, la GAIP ve a dir que l’algoritme és entès com un procediment o conjunt finit d’instruccions ordenades que permeten resoldre de manera sistemàtica un problema mitjançant el càlcul o la programació informàtica, i que constitueix una forma d’informació en el sentit ampli que estableix la LTC. Així, quan un algoritme es troba en poder d’una administració pública i ha estat elaborat o utilitzat en l’exercici de les seves funcions, té la consideració d’informació pública, amb independència del seu format o suport (matemàtic, informàtic, gràfic o textual), d’acord amb els articles 2.b, 13 i 19.1 de la LTC. Conseqüentment, la GAIP defensa que l'accés per part de la ciutadania és plenament legítim, llevat que concorrin alguns dels límits legals taxats per la normativa de transparència, els quals han de ser invocats expressament i motivats degudament per l’Administració conformement als articles 20 i 34.4 de la LTC.
2. El codi font és informació pública?
El fonament jurídic cinquè de la Resolució 701/2018, de 18 de febrer de 2009, del Consell de Transparència i Bon Govern de l’Administració general de l’Estat, defineix el codi font com el conjunt d’arxius que contenen un seguit d’instruccions detallades, redactades en un llenguatge de programació determinat, que permeten compilar i executar programes informàtics de manera correcta. Segons el Consell, aquest codi constitueix la base tècnica sobre la qual s’edifica el programari, que fa possible que l’usuari final pugui interactuar-hi mitjançant una interfície gràfica d’ús senzill, sense necessitat de conèixer el llenguatge de programació emprat en el seu desenvolupament.
En termes jurídics -segons el Consell-, el codi font és un element essencial del programari i pot tenir la consideració d’informació pública quan es troba en poder d’una administració i ha estat elaborat o adquirit en l’exercici de les seves funcions, sempre que no concorrin els límits legals establerts en la normativa de transparència.
3. Quina interrelació té el codi font i l’algoritme?
D'una manera molt senzilla, en vista de les definicions anteriors, pot afirmar-se que l’algoritme és el contingut intel·lectual (la lògica decisòria o el mètode), mentre que el codi font n’és la forma d’expressió tècnica (la seva plasmació programada). Aquesta relació d’interdependència implica que, quan l’Administració utilitza un sistema informàtic per a l’execució d’actuacions administratives, ambdós elements formen part del procediment administratiu electrònic i, per tant, poden tenir la consideració d’informació pública als efectes de l’article 2.b de la LTC.
En conseqüència, tant l’algoritme com el codi font són manifestacions materials del funcionament de l’activitat administrativa digital i resulten objecte potencial d’accés per la ciutadania, llevat que hi concorrin límits expressos i degudament motivats relacionats amb la seguretat pública, la protecció de drets de propietat intel·lectual o altres causes taxades per la normativa de transparència.
4. Com parametritza el TS en el cas BOSCO el principi de transparència de les actuacions administratives automatitzades?
El cas BOSCO s’inicia el 2018, quan la Fundació Civio sol·licita al Ministeri per a la Transició Ecològica (MITECO) l'accés a diverses dades de l’aplicació BOSCO (acrònim de Base de datos y sistema de cálculo de coeficientes de corrección), incloent-hi el codi font. Davant el silenci administratiu, el Consell de Transparència i Bon Govern de l’Administració general de l’Estat estima parcialment la reclamació i ordena facilitar la informació sol·licitada, excepte el codi font, al·legant protecció de la propietat intel·lectual.
L’aplicació BOSCO és una eina informàtica desenvolupada pel MITECO. Aquest programari intern d’ús administratiu, utilitzat pel MITECO, té per objecte fer càlculs automàtics de coeficients i corbes de consum, amb impacte en la gestió de subvencions, informes energètics i polítiques mediambientals.
La Fundació Civio recorre contra la decisió davant la jurisdicció contenciosa, però tant el Jutjat Contenciós Administratiu en primera instància com l’Audiència Nacional en apel·lació confirmen la resolució del Consell. Ambdues instàncies consideren que l’accés al codi font vulneraria límits legals del dret d’accés (art. 14.1 de la LT), especialment els relatius a la propietat intel·lectual i a la seguretat pública, atès que podria generar riscos de seguretat i exposar dades personals protegides. Finalment, el TS resol en cassació en la STS 1119/2025, d'11 de setembre de 2025, el recurs de la Fundació Civio contra la SAN de 30 d'abril de 2024, que desestimava la pretensió de la Fundació.
El TS, en el cas BOSCO, reconeix que el dret d’accés a la informació pública d’acord amb la LT inclou també la informació relativa als sistemes i a les aplicacions informàtiques utilitzats per les administracions públiques. Aquest dret comprèn la possibilitat de conèixer les característiques essencials dels algoritmes i, si escau, d'accedir al codi font, especialment quan aquests sistemes intervenen en la presa automatitzada de decisions que afecten drets o interessos legítims de la ciutadania. El TS basteix aquest raonament sota els paràmetres següents.
a) La transparència algorítmica com a exigència constitucional en l’activitat administrativa digital
El TS, en el fonament jurídic sisè, analitza l’activitat automatitzada de l’Administració pública des de la perspectiva del principi de transparència algorítmica. Parteix de la configuració constitucional i jurisprudencial del dret d’accés a la informació pública com un dret real i efectiu (STC 12/1994 i STC 16/2004), que n'exigeix la protecció davant els riscos derivats d’una societat tecnològicament avançada. Sobre aquesta base, el TS adverteix que l’ús de sistemes informàtics de presa de decisions automatitzades en l’exercici de potestats públiques o en la prestació de serveis públics, tot i ser legítim i convenient per al funcionament eficient de l’Administració, comporta riscos específics quan aquestes decisions afecten el reconeixement de drets subjectius dels ciutadans, especialment quan es tracta de drets socials vinculats a persones o col·lectius en situació de vulnerabilitat. En conseqüència, la utilització d’aquests sistemes genera per a les administracions –segons el TS- una obligació reforçada de transparència, que implica proporcionar als ciutadans la informació necessària per comprendre i conèixer les característiques bàsiques del funcionament dels processos automatitzats, la qual cosa pot requerir, en determinats casos, l’accés al codi font dels algoritmes emprats. D’aquí –segons el TS- deriva el principi de transparència algorítmica, com a projecció del principi de transparència de l’article 105.b de la Constitució espanyola (CE), que obliga els poders públics a informar sobre les característiques essencials dels sistemes utilitzats per possibilitar el control i la fiscalització de les seves decisions automatitzades. En aquest context, la transparència algorítmica i l’accés a la informació pública esdevenen instruments essencials per garantir una democràcia efectiva en l’àmbit digital, i imposa als poders públics l’obligació d’explicar de manera comprensible el funcionament dels algoritmes utilitzats en la presa de decisions que afecten els ciutadans.
b) El dret d’accés a la informació pública i la seva projecció sobre les actuacions automatitzades
Un cop dissipat el concepte de transparència algorítmica, el TS, en el mateix fonament jurídic sisè, analitza la regulació del dret d’accés a la informació pública i els seus límits en relació amb l’activitat automatitzada de l’Administració. Vincula aquest dret amb els articles 9.3, 103 i 106 de la CE, que garanteixen la prohibició de l’arbitrarietat, el servei als interessos generals i el control judicial de l’actuació administrativa; amb l’article 3.1 de la LRJSP, que imposa els principis d’eficàcia, objectivitat, bona fe i lleialtat institucional, i amb l’article 41 de la Carta de Drets Fonamentals de la UE, que reconeix el dret a una bona administració. Recorda, a més, que la seva pròpia jurisprudència (STS 1752/2022) ha consolidat la transparència i l’accés a la informació com a obligacions materials i efectives de l’Administració pública.
En aplicar aquests principis, el TS declara que els programes i les aplicacions informàtiques (software) constitueixen informació pública segons la LT, independentment del seu format. Per tant, l’accés al codi font pot ser necessari per garantir la transparència algorítmica i el ple exercici del dret d’accés. No obstant això, adverteix que aquesta transparència pot entrar en conflicte amb altres interessos legítims —com ara la seguretat informàtica o la protecció d’informació sensible—, que s’han de ponderar amb criteris de proporcionalitat i justificació. Els riscos, assenyala, poden reduir-se mitjançant un disseny segur dels sistemes i mesures tècniques adequades. Aquesta ponderació és especialment rellevant per al TS quan les decisions automatitzades determinen el reconeixement de drets socials, sovint sense explicitar-ne les raons, cosa que fa imprescindible la transparència per garantir el control democràtic i la comprensió ciutadana.
c) Es pot sortejar el límit a la propietat intel·lectual en l’accés al codi font
El TS, en el fonament jurídic setè, estableix el seu criteri sobre l’aplicació del límit relatiu a la propietat intel·lectual previst en l’article 14.1.j de la LT, en relació amb la sol·licitud d’accés al codi font de l’aplicació informàtica BOSCO.
La part recurrent sostenia que aquest límit no era aplicable, ja que l’article 13 del Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de propietat intel·lectual (TRLPI), exclou de protecció les disposicions legals, reglamentàries, resolucions judicials i actes o dictàmens d’organismes públics. El TS, però, rebutja aquest argument assenyalant que l’aplicació BOSCO no és un acte administratiu ni una disposició de caràcter general, sinó una eina instrumental destinada a facilitar que les empreses comercialitzadores de referència comprovin si els consumidors compleixen els requisits legals per ser considerats consumidors vulnerables i obtenir el bo social elèctric.
El TS declara que BOSCO és un programa d’ordinador i, com a tal, es troba expressament inclòs entre les creacions susceptibles de protecció per dret de propietat intel·lectual, segons els articles 10.1.i i 95 i següents del TRLPI. El codi font d’aquest programa -segons el TS- gaudeix de protecció específica com a forma d’expressió del programa informàtic, d’acord amb la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que interpreta la Directiva 2009/24/CE, sobre protecció jurídica dels programes d’ordinador (sentències del TJUE de 22.12.2010, de 6.10.2021 i de 17.10.2024).
Ara bé, el TS subratlla que el funcionament de BOSCO no és merament consultiu, sinó que constitueix una autèntica decisió automatitzada amb efectes directes sobre els drets dels ciutadans, tal com reconeix la Resolució de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades de 6 de novembre de 2024 (exp. PS-00324-2023), que la qualifica de decisió individual automatitzada en el sentit de l’article 22.1 del Reglament general de protecció de dades (RGPD).
En conseqüència, el TS conclou que la protecció del codi font de BOSCO com a obra sotmesa a propietat intel·lectual és compatible amb la seva naturalesa de sistema administratiu automatitzat, i que aquesta protecció constitueix un límit legal vàlid al dret d’accés a la informació pública en els termes de l’article 14.1.j de la LTAIBG. Nogensmenys -per al TS-, aquesta protecció no exclou la necessitat de ponderar —en cada cas concret— l’interès públic en la transparència i el dret d’accés dels ciutadans, especialment quan les decisions automatitzades afecten drets socials.
d) La consolidació jurisprudencial del dret d’accés al codi font
El TS, en el fonament jurídic novè, formula la seva resposta a la qüestió d’interès cassacional relativa a la procedència de facilitar l’accés al codi font de l’aplicació informàtica BOSCO i, sota els paràmetres dels articles 14 i 16 de la LT, de l’article 42 de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea i l’article 105.b de la CE, estableix tres elements vertebradors del dret d’accés a la informació algorítmica:
- Declara que el dret d’accés a la informació pública transcendeix la seva consideració com a principi objectiu d’actuació administrativa, per configurar-se com un dret constitucional subjectiu, que es pot exercir directament davant les administracions públiques. Aquest dret es fonamenta en les exigències de democràcia, transparència i rendició de comptes, i és inseparable de la noció d’estat democràtic i de dret.
- Afirma que aquest dret adquireix una rellevància especial en l’àmbit de la transformació digital de l’Administració, atesos els riscos inherents a l’ús de sistemes informàtics de presa de decisions automatitzades en l’exercici de potestats públiques o en la prestació de serveis. Quan aquests sistemes intervenen en el reconeixement de drets socials, la seva aplicació exigeix un nivell reforçat de transparència que permeti als ciutadans comprendre el funcionament del procés automatitzat i verificar-ne la conformitat amb la normativa vigent. Aquesta exigència pot incloure, en determinats casos, l’accés al codi font de l’aplicació, com a instrument necessari per comprovar la correcció i la legalitat de l’algoritme utilitzat.
- Reconeix expressament que la Fundació Ciutadana Civio té dret a accedir al codi font de l’aplicació BOSCO, desenvolupada per facilitar que les empreses comercialitzadores de referència comprovin si els sol·licitants del bo social compleixen els requisits legals i reglamentaris per ser considerats consumidors vulnerables. Aquest accés es justifica per la seva finalitat legítima d’interès públic, consistent a conèixer les operacions i els criteris programats en el sistema informàtic i verificar que s’ajusten al marc normatiu aplicable, per assegurar la transparència algorítmica i el control democràtic d’una actuació administrativa automatitzada amb incidència directa sobre drets socials.
En síntesi, el TS consolida jurisprudencialment que el dret d’accés a la informació pública inclou, en determinats supòsits, el dret a accedir al codi font dels sistemes automatitzats utilitzats per l’Administració, quan aquesta informació sigui necessària per garantir la transparència, la legalitat i el control públic de la seva actuació, especialment quan estiguin en joc drets fonamentals o prestacions socials.
5. El codi font de l’automatització administrativa municipal resta al descobert?
En l’àmbit municipal, la utilització d’algoritmes i codis font integrats en aplicacions de gestió administrativa —com ara sistemes de registre general electrònic, gestió tributària, padró d’habitants, còpies autèntiques, tramitació de subvencions, notificacions, actes de constància diversos, etc.—, constitueix una forma d’automatització reglada, en què les regles decisòries són preestablertes, auditables i atribuïbles a un òrgan administratiu concret.
D’acord amb l’article 41.2 de la LRJSP, correspon a l’òrgan competent –en l’àmbit municipal, pertany a l’alcaldia en l’exercici de la competència residual de l’article 21.1.s de la LBRL-, determinar les especificacions tècniques, la programació, la supervisió i el control de qualitat del sistema, així com identificar l’òrgan responsable als efectes de revisió i impugnació de les actuacions automatitzades.
Tanmateix, aquesta automatització reglada no desplaça la titularitat de la competència administrativa –ple o alcalde, junta de govern local per delegació o regidor delegat- ni altera la naturalesa jurídica de l’acte resultant, que continua sent un acte administratiu imputable a l’òrgan competent. La responsabilitat derivada del seu contingut o dels eventuals errors d’execució no recau sobre el sistema informàtic, sinó sobre l’ajuntament que l’ha implementat i supervisat: no es descansa la responsabilitat a la “màquina” -aquesta atribució és essencial per preservar la traçabilitat i la revisabilitat de la decisió automatitzada, elements consubstancials al principi de seguretat jurídica.
La transparència algorítmica esdevé, en aquest marc, una exigència jurídica de primer ordre, vinculada als principis de publicitat, objectivitat i rendició de comptes de l’activitat administrativa, i que, tal com ha confirmat a Catalunya la GAIP, en les resolucions esmentades, i a Espanya, l’Alt Tribunal amb la Sentència 1119/2025, d’11 de setembre, els algoritmes i els codis font emprats per les administracions públiques constitueixen informació pública als efectes de la LT i LTC.
Això comporta estendre el dret d’accés a la informació algorítmica i al codi font a múltiples supòsits de l’àmbit local:
- Diversos ajuntaments han incorporat sistemes automatitzats de resposta per veu (voice-bots) que permeten obtenir certificats d’empadronament sense intervenció humana. Encara que aquesta funcionalitat millora l’eficiència i l’accessibilitat del servei, l’acte resultant (expedició del certificat) continua sent un acte de constància imputable a l’òrgan competent (la secretaria municipal en la seva capacitat certificant), i l’algoritme de verificació de dades ha de ser públic i auditable.
- També s’empren en alguns municipis sistemes de derivació automàtica de sol·licituds: quan un ciutadà presenta una instància per registre electrònic, un motor de classificació basat en regles determina automàticament la unitat administrativa competent per a la tramitació. Aquesta funció, aparentment neutra, constitueix una actuació administrativa automatitzada que ha d’estar documentada i subjecta a revisió, atès que la derivació errònia pot afectar el còmput de terminis o el dret de tramitació preferent.
- En l’àmbit de la gestió d’infraestructures, alguns municipis han implementat sistemes d’anàlisi automàtica d’imatges o avisos ciutadans que identifiquen desperfectes a la via pública —voreres trencades, abocaments o incidències en l’enllumenat— i generen automàticament un avís o ordre de reparació. En aquests casos, la decisió d’obrir un expedient d’actuació no pot quedar totalment automatitzada sense control humà, ja que produeix efectes jurídics i econòmics, i requereix l’atribució formal de responsabilitat a l’òrgan gestor.
- Altres exemples significatius són els algoritmes d’adjudicació d’habitatge social o d’emergència que, a partir de dades socioeconòmiques, ordenen automàticament els sol·licitants segons criteris de renda, vulnerabilitat o nombre de fills. L’opacitat d’aquests sistemes podria vulnerar el principi d’objectivitat i la tutela judicial efectiva, per la qual cosa els criteris de ponderació i les fonts de dades utilitzades han de ser públicament accessibles i revisables.
- També en matèria de mobilitat i sancions de trànsit, molts municipis utilitzen sistemes automatitzats que detecten infraccions mitjançant càmeres o sensors i generen l’expedient sancionador. En aquests casos, és imprescindible garantir la cadena de custòdia de la prova, la validació de l’algoritme de detecció i la identificació de l’òrgan responsable de l’acte, per evitar una delegació implícita de potestats sancionadores en un sistema informàtic.
- S’estan introduint sistemes d’assignació automàtica de tasques internes mitjançant tècniques de Robotic Process Automation (RPA), que distribueixen expedients, signen documents electrònics o gestionen notificacions sense intervenció directa del personal. Aquestes pràctiques, si bé incrementen l’eficiència, requereixen una clara delimitació competencial i una auditoria de qualitat del sistema.
- També s’empren sistemes de puntuació automatitzada en convocatòries de subvencions o ajuts municipals, quan el programari pondera criteris de renda, empadronament o nombre de membres de la unitat familiar. En aquests casos, la ciutadania té dret a conèixer les regles matemàtiques o lògiques que determinen la puntuació final. També és aplicable a algoritmes de control tributari o de detecció d’incompliments, que poden generar liquidacions provisionals o alertes automatitzades.
- En l’àmbit de la gestió de personal, els sistemes de crida o assignació automàtica de substitucions o borses de treball també s’han de sotmetre al principi de transparència algorítmica: els aspirants han de poder conèixer els criteris de prioritat i el funcionament de l’algoritme, especialment quan aquest incideix en l’ordre de selecció o nomenament pel fet que s’adeqüi a les bases de selecció prèviament aprovades.
En tots aquests supòsits –que no són exhaustius, però freqüents actualment-, l’accés a la informació algorítmica només pot restringir-se mitjançant una ponderació motivada i proporcional dels límits taxats en la normativa de transparència —com la seguretat pública, la protecció de dades personals o la propietat intel·lectual—, sense que la mera invocació pugui operar com a causa automàtica d’exclusió. D’aquesta manera, la transparència algorítmica s’erigeix en garantia estructural del control democràtic de la decisió automatitzada, especialment quan aquesta incideix en drets o interessos legítims de la ciutadania.
Podem afirmar, sense risc a equivocar-nos, que el codi font dels sistemes d’automatització administrativa emprats pels ens locals no ha d'estar plenament “al descobert”, però tampoc ha de restar jurídicament ocult. Aquesta publicitat no és absoluta, sinó que està condicionada a una ponderació cas per cas dels límits previstos en la legislació de transparència (art. 14 de la LT i 21 de la LTC), especialment pel que fa a la protecció de la propietat intel·lectual, la seguretat dels sistemes i la protecció de dades personals. En conseqüència, l’accés pot veure’s parcialment restringit o subjecte a mesures tècniques d’anonimització o d’accés supervisat. A la pràctica, doncs, el codi font dels sistemes municipals d’automatització —com els de gestió tributària, tramitació de subvencions, assignació de cites prèvies, notificacions, actes de constància diversos, etc.—, només és accessible en la mesura necessària per garantir el control jurídic de la decisió automatitzada, la revisabilitat administrativa i la tutela dels drets dels interessats. En aquests casos, l’Administració local té el deure de facilitar la descripció funcional, la lògica decisòria o els paràmetres essencials de l’algoritme, encara que no lliuri íntegrament el codi font.
En aquest sentit, cal insistir que les resolucions administratives mitjançant les quals s’aprovi la posada en funcionament d’un sistema de decisió automatitzada haurien d’incorporar expressament els elements essencials del codi font i del model algorítmic utilitzat —com ara la descripció de les regles decisòries, els criteris de ponderació, les fonts de dades i els mecanismes de supervisió—, d’acord amb el principi de traçabilitat i amb el de responsabilitat administrativa a què es refereix l’article 41.2 de la LRJSP. Aquesta publicitat mínima formalitzada garanteix que l’actuació automatitzada resti sotmesa a un millor control públic i jurisdiccional.
En definitiva, en l’àmbit local, en què la immediatesa i la dimensió pràctica de l’actuació administrativa són especialment rellevants, més que advocar per un codi font al descobert, el que cal és configurar un codi font accessible sota garanties, sotmès als principis de proporcionalitat, motivació, publicitat i supervisió pública, que permeti conciliar la innovació tecnològica amb la preservació dels drets i de les garanties de la ciutadania.
