La regulació normativa aplicable a les diferents administracions públiques pel que fa la mutació demanial subjectiva, comporta una situació de desigualtat i asimetria en perjudici de l’Administració local, en el sentit que la figura de la mutació demanial quan l’exerceix aquesta és una transmissió de la propietat indefinida i, per tant, amb vocació de perpetuïtat (sempre que es compleixi la finalitat pública dins els terminis acordats), fet que comporta una despatrimonialització dels béns municipals, en el sentit que cal donar-los de baixa de l’inventari de béns municipals.
Per contra, quan la mutació l'efectua l’Administració de l’Estat o la Generalitat de Catalunya, aquesta mutació no comporta la transmissió de propietat, sinó una simple transmissió de l’ús, que implica una infracció del principi d’igualtat de tracte entre administracions públiques territorials, ja que totes tres estan dotades del principi d’autonomia que té una persona juridicopública per complir fins públics d'interès general. Cal recordar que la mutació demanial resulta d’un acord voluntari en el marc de la col·laboració o la cooperació interadministrativa.
Si fem cas al primer incís de l’article 9.4 del text refós de la Llei de patrimoni de la Generalitat de Catalunya, en una mutació aquesta no transmet la titularitat, sinó l’ús, com a fórmula ordinària. Per contra, el segon incís de l’article 9 de la mateixa norma només pot acceptar mutacions demanials a favor seu per altres administracions públiques, si s'han adoptat amb transmissió de la titularitat i n’impedeix la reversió dels béns si la destinació s’ha mantingut, i s'integra al seu patrimoni.
Caldria, doncs, de lege ferenda, per part del món local i entitats municipalistes, formular una proposta en el sentit de modificar la previsió legal per a l’Administració local igualant-la amb l’Estat i la Generalitat, i evitar-ne així l'empobriment i la despatrimonialització.
Un altre aspecte que cal tenir present és que, perquè la mutació es materialitzi, cal que hi hagi una afectació real i efectiva en el domini públic d’ús o servei públic, i no una simple vocació, com una expectativa de dret no materialitzada en estar recollit com a previsió en el planejament urbanístic general com a equipament públic. En aquest sentit, el Tribunal Suprem s’ha encarregat de matisar l’automatisme de l’afectació en el domini públic per l'aprovació definitiva dels plans d'ordenació urbana i els projectes d'obres i serveis establert en l’article 204.2 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, i en l’article 21.1 del Reglament de béns dels ens locals, ja que els terrenys de propietat privada hauran de ser lliurats i acceptats per l’administració de forma expressa (STS de 17 de novembre de 2015, rec. 2007/2013, o STS de 29 d'octubre de 2014, rec. 518/2014), de la mateixa manera que tampoc no ho determina la inclusió en l’inventari jurídic amb aquesta qualificació (STS d'1 d’octubre de 2003, rec. 7253/1999).
Un tercer aspecte té a veure amb el caràcter essencialment gratuït de la mutació demanial que, no obstant això, en determinades circumstàncies i de forma excepcional, pot tenir caràcter onerós. Es tracta del cas singular de l’exercici de la potestat expropiatòria per raons urbanístiques. Tot i que és indiscutible que el domini públic no es pot expropiar quan en la superfície objecte d'expropiació hi hagi béns de domini públic, en determinats casos la legislació estatal en matèria de patrimoni i del sòl estableixen que se seguirà el procediment previst per a la mutació demanial. Doncs bé, en aquests supòsits la translació de domini podrà anar acompanyada d’una compensació econòmica justificada en una causa diferent i, per tant, no tindrà naturalesa de preu just, sinó “[…] por las consecuencias patrimoniales derivadas del cambio de afectación del bien” (STS de 14 de novembre de 1984, RJ 1984/5419).
Tot i que el procediment de mutació demanial afecta a un grup indeterminat de persones i interessos, l’expedient de mutació demanial no està sotmès a un tràmit d’informació al públic (de vint dies hàbils com a mínim d’acord amb la Llei 39/2015), ja que la normativa específica en matèria de béns no ho preveu, a diferència de les alteracions de la qualificació jurídica de béns, cessions gratuïtes, etc. Els efectes amb caràcter de permanència de la situació jurídica creada per una mutació demanial aconsellarien que, un cop vista la intensitat del canvi, l’òrgan competent obrís aquest tràmit.
Pel que fa a la determinació de l’òrgan competent per aprovar aquesta mutació demanial, cal diferenciar dos supòsits:
-Supòsit de mutació de domini públic amb transferència de funcions i/o competències (explotació econòmica operativa). En aquest cas és competent el ple sempre, i cal adoptar l’acord per majoria absoluta (art. 47.2.h de la Llei 7/1985 -LRBRL-). Comprèn també els casos coincidents amb l’article 216 bis del text refós de la Llei municipal de règim local de Catalunya, com són les alteracions de termes municipals i la dissolució de mancomunitats.
-Supòsit de mutació de domini públic sense transferència de funcions i/o competències, en què pot ser aplicable supletòriament la normativa en matèria de contractes (Llei 9/2017, de contractes del sector públic, DA 2.9), en el sentit que en funció del valor del bé, si no supera els tres milions d’euros ni el 10% dels recursos ordinaris del pressupost, és competent l’alcalde o president de la corporació local; per contra, si ho supera, és competent el ple de la corporació.
Finalment, l’article 72 de la LPAP requereix la signatura d’una acta. Tot i que aquest article no té caràcter bàsic, sí que es considera aplicable en el sentit que cal signar un instrument en què es deixi constància del lliurament i la recepció, i que ha de perfeccionar el canvi de titular dels béns.
Aquest article s'ha elaborat conjuntament amb el Sr. Josep Geli i Martí
