La gestió dels serveis públics locals és una tasca complexa que sovint es veu afectada per la dinàmica pròpia de la contractació administrativa. En aquest context, sorgeixen situacions particulars que desafien els principis contractuals clàssics, com ara la continuïtat forçosa de la prestació d'un servei un cop extingit el contracte original. La recent Sentència del Tribunal Suprem 573/2026, de 6 de maig, aborda una qüestió crucial en aquest àmbit: la revisió de preus durant aquest període de continuïtat imposada. Aquesta resolució no només aporta claredat a una problemàtica recurrent, sinó que també estableix principis fonamentals que les administracions locals han d'integrar en la seva praxi contractual.
El fenomen dels contractes "zombi" es produeix quan, per diverses raons —sovint la ineficàcia o la demora de l'Administració en la tramitació d'un nou expedient de contractació—, un contractista es veu obligat a continuar prestant un servei públic essencial un cop finalitzat el termini contractual. Aquesta continuïtat, imposada unilateralment per l'òrgan de contractació, es fa "en les mateixes condicions existents" del contracte extingit. La qüestió central que es planteja és si aquestes "mateixes condicions" inclouen el règim econòmic complet i, especialment, la revisió de preus, previstos en els plecs del contracte original. Per a les entitats locals, que gestionen una multitud de serveis públics fonamentals (neteja, recollida de residus, manteniment d'infraestructures, serveis socials, etc.), aquesta situació és particularment rellevant, ja que afecta directament la sostenibilitat financera dels serveis i la viabilitat de les empreses que els presten.
Podem destacar com antecedents de la Sentència del Tribunal Suprem alguns dictàmens dels òrgans consultius i sentències de tribunals menors.1) Encara que sembli estrany és possible la revisió de preus d'un servei que es presta sense contracte o més enllà de la durada d'un contracte. Aquesta qüestió va ser resolta per la JCCPE en l'Informe de 29 de juliol de 2022 en relació amb l'expedient 76/21. Un ajuntament planteja una consulta sobre la possibilitat d'aplicar la revisió de preus a un contracte de gestió de serveis públics prestat en precari després d'extingir-se perquè era un servei essencial. La JCCPE assenyala que, si el contracte està extingit per compliment i, com a conseqüència, les antigues obligacions del contracte ja no vinculen les parts, les obligacions derivades de la revisió de preus, en tant que es tracta d'una clàusula d'un inequívoc contingut contractual, tampoc. No obstant això, per evitar l'enriquiment injust de l'ajuntament, aquest ha de compensar qui executa les prestacions per les despeses en què hagi incorregut, sempre que es compleixin les condicions per aplicar aquesta doctrina. També la jurisprudència ha considerat que en la situació de pròrrogues forçoses per raons d'interès es pronuncia favorablement a l'equilibri econòmic del contracte. Així, la STSJ d'Extremadura 57/2023, de 8 de febrer,2) en un supòsit de pròrroga forçosa del contracte, admet el reequilibri a través de la revisió de preus, i distingeix, entre els poders de modificació de l'objecte del contracte, el factum principis, el ius variandi i la doctrina del risc imprevisible. La sentència enquadra la pròrroga forçosa en el factum principis en tractar-se de mesures imperatives i d'obligat compliment, que reuneixen les característiques de generalitat i imprevisibilitat i que produeixen un dany especial al contractista quan l'execució del contracte és antieconòmica, la qual cosa ha de donar lloc a la compensació corresponent. En la mateixa línia, la Sentència del TSJ d'Extremadura de 19 de setembre de 2023 es pronuncia sobre la procedència de la revisió de preus en el període de prolongació forçosa en un supòsit en què l'adjudicació del nou contracte va tenir lloc nou anys després d'acordar la pròrroga, i afirma que el servei s'ha de prestar en les mateixes condicions contractuals, incloent-hi la revisió de preus. Finalment, la Sentència del Tribunal Suprem 573/2026, de 6 de maig, aborda aquesta problemàtica amb una anàlisi profunda i coherent. La interlocutòria d'admissió ja fixava la qüestió en termes precisos: determinar si, durant el període de continuïtat forçada, és procedent traslladar íntegrament el règim econòmic del contracte finalitzat, incloent-hi la revisió de tarifes. El Tribunal hi respon afirmativament, i basa la decisió en diversos fonaments jurídics d'una gran rellevància. En primer lloc, la Sala subratlla que la clàusula "en les mateixes condicions existents" ha de desplegar efectes recíprocs. Si el contractista queda obligat a prestar el servei sota aquestes condicions, l'Administració, per la seva banda, queda igualment obligada a satisfer la contraprestació en les mateixes condicions, la qual cosa inclou, de manera ineludible, la revisió de preus pactada en els plecs. Aquesta interpretació és fonamental per garantir l'equilibri de les prestacions i evitar que la continuïtat forçada esdevingui una càrrega desproporcionada per al contractista. Per a un ajuntament, implica que no pot exigir la continuïtat d'un servei sense assumir les conseqüències econòmiques derivades de l'actualització de costos, especialment en un context d'inflació o d'increment de preus de matèries primeres o mà d'obra. En segon lloc, el Tribunal introdueix un fonament no contractual, però equivalent, per justificar la revisió de preus: la prevenció de l'enriquiment injust de l'Administració. Encara que el contracte original estigui extingit, la necessitat de preservar l'equilibri econòmic de la relació bilateral persisteix. L'Administració, en beneficiar-se d'una prestació de servei públic sense actualitzar els preus durant un període prolongat, obtindria un avantatge patrimonial injustificat a costa del contractista. Aquest principi és especialment pertinent en el cas de serveis essencials, com el sanitari esmentat en la sentència, en què la interrupció no és una opció. Les administracions locals han de ser conscients que la continuïtat d'un servei, fins i tot en absència d'un contracte vigent, genera una obligació de compensació justa que va més enllà de la literalitat contractual, arrelada en principis generals del dret. Un altre punt crucial de la sentència és la desestimació de l'al·legació de l'Administració sobre la inaplicabilitat de la revisió per IPC, basant-se en la disposició addicional 88 de la Llei 22/2013, de pressupostos generals per al 2014. El Tribunal aclareix que aquesta prohibició s'aplica exclusivament als expedients de contractació iniciats amb posterioritat a l'entrada en vigor de la llei. Atès que el contracte analitzat es va subscriure el 18 de juny de 2012, queda al marge d'aquesta restricció. Finalment, la Sala diferencia expressament aquest cas de la doctrina fixada en supòsits de nul·litat contractual. En sentències anteriors (núm. 1362/2025 i 1638/2025), la revisió de preus es va denegar perquè els contractes havien estat declarats nuls de ple dret amb efectes ex tunc. En aquest cas, el contracte va ser vàlid i eficaç durant tota la vigència, una circumstància que habilita traslladar el règim econòmic del plec al període de continuïtat. Aquesta distinció és fonamental: la validesa original del contracte és la clau que permet estendre'n el règim econòmic, incloent-hi la revisió de preus, al període de continuïtat forçada. Les administracions locals han de tenir present que la nul·litat d'un contracte té conseqüències jurídiques i econòmiques molt diferents de la simple extinció per finalització del termini. Les implicacions d'aquesta sentència per a l'Administració local són múltiples i significatives. En primer lloc, reforça la necessitat d'una gestió proactiva dels expedients de contractació. Evitar la situació de contracte "zombi" mitjançant la planificació i la tramitació diligent de noves licitacions és la millor manera de garantir la seguretat jurídica i l'eficiència en la prestació dels serveis. En segon lloc, la sentència actua com un recordatori que la continuïtat forçada d'un servei no eximeix l'Administració de les seves obligacions econòmiques, especialment pel que fa a la revisió de preus. Ignorar aquesta obligació pot portar a un enriquiment injust i a la reclamació corresponent del contractista, amb els costos addicionals que això pot suposar en termes d'interessos i despeses processals. En conclusió, la Sentència del Tribunal Suprem 573/2026 ** és una fita important en la interpretació del règim econòmic dels contractes administratius en situacions de continuïtat forçada. Estableix que la revisió de preus és aplicable en aquests contractes "zombi", basant-se en la reciprocitat de les condicions imposades i en el principi d'evitar l'enriquiment injust. Per a les administracions locals, aquesta sentència no és només una directriu legal, sinó una invitació a la reflexió sobre la importància de la bona gestió contractual, la planificació i el respecte a l'equilibri econòmic de les relacions amb els seus proveïdors. Només així es pot garantir la continuïtat i la qualitat dels serveis públics, alhora que es preserva la justícia i l'equitat en el si de la contractació administrativa.
