Un recent apunt dels Espais Temàtics,1) ha posat en relleu que el dia 7 d’octubre de 2025 caduquen la majoria de les autoritzacions vigents per a la venda no sedentària a la via pública. Davant d’aquest fet hi ha dues opcions administratives, o bé la pròrroga de les actuals autoritzacions per quinze anys, o bé la licitació de noves autoritzacions en concurrència competitiva per un termini idèntic. Aquest apunt ha analitzat el procediment administratiu a seguir en ambdós casos.
A les portes, doncs, d’un reinici de la vigència d’aquestes autoritzacions per un termini addicional de quinze anys, és pertinent preguntar-se quin és l’abast de la potestat reglamentària municipal en matèria de venda no sedentària, una vegada concedides amb caràcter general aquestes noves autoritzacions de llarga durada. Perquè, com és lògic, amb el pas del temps, la dinàmica del servei i l’interès general de cada població poden exigir canvis o adaptacions en aquests mercats.
Legislació
La legislació aplicable que atribueix als municipis competències en relació amb els mercats de venda no sedentària és la següent:
Llei 7/1985, reguladora de les bases del règim local. Art. 25.2.d: "Infraestructura viària i altres equipaments de la seva titularitat". Art. 25.2.i: "Fires, mercats centrals, places, llotges i comerç ambulant."
Decret legislatiu 2/2003, refosa de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. Art. 66.3.g: "Els abastaments, els escorxadors, les fires, els mercats i la defensa d’usuaris i de consumidors."
Llei 18/2007, de comerç, serveis i fires. Art. 15.4: "Correspon als ajuntaments, mitjançant una ordenança municipal, autoritzar la venda i la prestació de serveis mitjançant estructures o parades desmuntables o vehicles botiga en espais de titularitat pública, sigui quina en sigui la modalitat, determinar-ne les dates i la periodicitat, delimitar el perímetre on se celebrin i el nombre total de parades, les dimensions, l'oferta i les condicions dels marxants per accedir-hi."
Abast de la potestat reglamentària municipal
Amb caràcter previ, cal destacar que l’article 15.4 de la Llei 18/2017 obliga a l’aprovació d’una ordenança municipal prèvia a l’activitat de mercat de venda no sedentària, de forma que si aquesta norma no existeix l’ajuntament no pot autoritzar un mercat d’aquestes característiques; la qual cosa comporta que l’objecte d’aquest estudi està referit a una ordenança preexistent, i que la facultat normativa que analitzem no és per a aprovar ex novo una ordenança de mercats de venda no sedentària, sinó per modificar-la.
Les matèries pròpies de l’ordenança municipal es disposen a l’article 2.4 del Decret 162/2015, de venda no sedentària en mercats de marxants:
"a) La delimitació física de l’espai en què s’ha de desenvolupar el mercat de marxants.
b) La periodicitat del mercat de marxants.
c) El nombre màxim total, i parcial per especialitats, de parades en cada mercat.
d) Els criteris pels quals s’ha de regir el concurs públic d’atorgament d’autoritzacions de venda no sedentària. En tot cas, aquests criteris han d’assegurar una oferta comercial variada i racional.
e) Els horaris de muntatge i desmuntatge de parades. Per tal de garantir la convivència i respectar el descans dels veïns, no es pot permetre la instal·lació dels llocs de venda més de dues hores abans de l’inici del mercat; ni tampoc la retirada dels llocs de venda passades dues hores des de la fi del mercat. Fora dels horaris fixats no es pot permetre la instal·lació de llocs de venda ni la circulació de vehicles per l’espai delimitat per fer el mercat, llevat que circumstàncies imprevistes, com un supòsit de força major o les inclemències meteorològiques, impedeixin respectar els horaris indicats.
f) La dimensió de les parades, que s’ha d’adaptar a les característiques de cada mercat, ha de preservar els portals dels habitatges i les entrades dels comerços lliures d’obstacles. Per raons de seguretat, entre cada parada hi ha d’haver una separació mínima de 0,5 metres, i les mercaderies en cap cas no poden estar dipositades directament sobre el terra.
g) La relació de supòsits d’extinció i revocació de les autoritzacions sense dret a indemnització ni a compensació de cap mena.
h) La identificació de les infraccions i del règim sancionador aplicable."
Com es pot veure, el marge regulador és amplíssim, la qual cosa ens porta al punt de conflicte potencial, és a dir, el de les eventuals limitacions que sobre les autoritzacions es puguin imposar en el futur, incloent-hi la revocació per incompatibilitat substancial amb la nova regulació, en el marc de modificacions normatives posteriors a l’atorgament de noves autoritzacions per quinze anys.
Règim jurídic bàsic de les autoritzacions per a venda no sedentària en mercats municipals a la via pública
Sobre aquesta qüestió és molt interessant el que disposa l'article 15.5 de la Llei 18/2017:
"Les autoritzacions per a l'exercici de la venda o la prestació de serveis de manera no sedentària en els mercats de marxants tenen una durada mínima de quinze anys per permetre l'amortització de les inversions i una remuneració equitativa dels capitals invertits i prorrogables expressament per períodes idèntics. Les autoritzacions només poden ser revocades per l'incompliment d'aquesta llei o de les ordenances municipals, i també quan l'ajuntament, per raons d'interès públic, acordi tancar el mercat o modificar-ne l'estructura. Els ajuntaments han de comunicar la finalització de l'autorització i també les possibles pròrrogues als titulars de les autoritzacions. La revocació de les autoritzacions en cap cas no dona dret a indemnització ni a cap tipus de compensació."
En efecte, la norma justifica la llarga durada de les autoritzacions amb la finalitat de "permetre l'amortització de les inversions i una remuneració equitativa dels capitals invertits". Però admet també la revocació de les autoritzacions sense dret a indemnització basant-se en tres motius taxats:
a) Incompliment de la Llei 18/2017
b) Incompliment de les ordenances municipals
c) Per raons d'interès públic, quan l’ajuntament acordi tancar el mercat o modificar-ne l'estructura.
En conseqüència, segons el punt c, raons d’interès públic per tancament (supressió del servei) o modificació de l’estructura del mercat facultarien els ajuntaments per revocar les autoritzacions afectades sense dret a indemnització. En aquest sentit, el concepte "modificació de l’estructura del mercat" pot emparar amb caràcter general la introducció de reformes o prohibicions per raons diverses, com ara actuacions per motius d’accessibilitat, mobilitat, protecció civil, emergències, etc., que afecten l’interès públic local com a garant de la seguretat de les vies públiques.
Com s’ha dit, aquestes actuacions podrien justificar la revocació immediata d’autoritzacions en casos d’urgència, però si aquesta no existís, es podria assolir el mateix resultat sense revocacions, mitjançant un programa de reubicació de llocs de venda. Així, de forma prudent i gradual, aprofitant el moviment natural de baixes del mercat (no transmissions, que tenen dret de traspàs), es podrien reordenar les ubicacions conflictives, per la qual cosa l’ordenança hauria d’establir un accés preferencial d’aquests titulars de parades a noves ubicacions no problemàtiques. En qualsevol dels dos casos, seria necessari elaborar un projecte tècnic que justifiqués adequadament els canvis d’ubicació.
Una última observació. Fora d’aquest supòsit de modificació d’estructura, amb reducció de parades o reubicació, la revocació, sempre possible d’acord amb l’article 92.4 de la Llei 33/2003, de patrimoni de les administracions públiques, seria indemnitzable a raó del grau d’amortització del capital invertit i el temps transcorregut des de l’inici del termini de l’autorització atorgada. Així, per exemple, una modificació tocant a la tipologia o les característiques dels productes en venda (mix comercial), podria no estar emparada en el concepte "modificació de l’estructura del mercat" de la Llei 18/2017, si més no, en sentit estricte. En aquest cas, tractant-se d’una modificació motivada per criteris d’oportunitat i nous criteris d’apreciació, les revocacions, tot i ser legítimes, podrien ser indemnitzables.
