L’objecte d'aquest apunt és proposar una fórmula jurídica perquè, d’acord amb els principis d’eficiència, economies d’escala i sostenibilitat financera, la competència municipal pròpia i servei mínim obligatori de recollida de residus dels municipis, principalment petits, sigui gestionada per ens supramunicipals, per exemple, consells comarcals.
En concret, d’acord amb el que disposen els articles 25.2 i 26 de la Llei 7/1985 (LRBRL), i l'article 25 del Decret legislatiu 4/2003, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’organització comarcal, la gestió dels residus sòlids urbans, és a dir, la recollida, el transport i el tractament, s'ha de gestionar per delegació de competències intersubjectiva o interadministrativa, només pel que fa a l’exercici de la competència, ja que la titularitat resta en mans municipals.
Cal no confondre la delegació de competències intersubjectiva amb la delegació de competències interorgànica dins la mateixa administració, aquesta última recollida a l’article 9 de la Llei 40/2015, de règim jurídic de les administracions públiques, ja que operen en àmbits competencials diferents i autònoms.
Per part del consell comarcal, la competència s'ha d'acceptar per la via d'aprovació i signatura del conveni de delegació, sens perjudici de la publicació al BOP i en mitjans addicionals de publicitat, seu electrònica i tauler d’edictes, als efectes del que disposa la Llei 19/2014, de transparència, de Catalunya. Per poder acceptar la delegació de la competència, aquesta s'ha de preveure i recollir en el programa d’actuació comarcal (POC), aprovat pel ple del consell comarcal amb el quòrum reforçat de votació de majoria absoluta.
Un cop s’ha efectuat la delegació de competències, principalment, dels municipis petits, al consell comarcal, aquest, en exercici de la seva potestat d’autoorganització del servei públic esmentat, ha de decidir com gestiona el servei delegat, de forma directa o indirecta. Cal no confondre la delegació de competències interadministrativa amb l’encàrrec de gestió de l’article 11 de la Llei 40/2015, de règim jurídic de les administracions públiques, ja que en aquest darrer cas l’únic que opera és l'assumpció per part del consell comarcal de les tasques materials i executives sense la facultat de dictar actes administratius amb contingut vinculant i efectes jurídics, a diferència de la delegació interadministrativa, que pot incorporar la gestió integral de la competència, dictar actes administratius i la potestat recaptatòria de la taxa d’escombraries, així com la potestat sancionadora per infraccions en matèria de residus.
La gestió directa del servei de residus, per regla general, s’estructura a través d’una societat mercantil de responsabilitat limitada, 100 % pública. Per contra, pel que fa a la gestió indirecta, es poden donar supòsits de societat d’economia mixta, amb soci privat, seleccionat mitjançant concurs públic d’acord amb els principis de publicitat i concurrència. L’elecció entre un sistema o l’altre és potestat discrecional del consell comarcal, que ha de motivar i justificar en l’expedient administratiu per quin sistema de gestió opta.
La darrera opció és acudir a les formes contractuals establertes a la Llei 9/2017, de contractes del sector públic, ja sigui una concessió de serveis (si hi ha risc operacional), o un contracte administratiu típic de serveis (si no hi ha risc operacional).
En aquest darrer supòsit es proposa que en la contractació, independentment de la modalitat contractual, s’utilitzi la figura de la compra conjunta esporàdica prevista a l’article 31 de la Llei 9/2017 i la Directiva comunitària 2014/24, com una modalitat menys institucionalitzada o sistemàtica que la central de compres (considerant 71 i article 38).
Així l’esmentat precepte disposa el següent:
“Artículo 31. Potestad de auto organización y sistemas de cooperación pública vertical y horizontal. 1. Las entidades pertenecientes al sector público podrán cooperar entre sí de alguna de las siguientes formas, sin que el resultado de esa cooperación pueda calificarse de contractual: b) Mediante sistemas de cooperación horizontal entre entidades pertenecientes al sector público, previa celebración de los correspondientes convenios, en las condiciones y con los límites que se establecen en el apartado 1 del artículo 6. 2. A efectos de lo dispuesto en el apartado anterior, las entidades pertenecientes al sector público podrán en todo caso, acordar la realización conjunta de contrataciones específicas. 3. Cuando un procedimiento de contratación se desarrolle en su totalidad de forma conjunta en nombre y por cuenta de varias entidades, estas tendrán la responsabilidad conjunta del cumplimiento de sus obligaciones. Ello se aplicará también en aquellos casos en que una sola entidad administre el procedimiento, por cuenta propia y por cuenta de las demás entidades interesadas.”
Aquesta compra conjunta esporàdica permet separar les diferents fases procedimentals de l’expedient administratiu entre ajuntaments i l'ens supramunicipal (consell comarcal) de la manera següent:
1. Ajuntament:
- Aprovació del conveni amb el document comptable RC
- Document comptable A
- Informe jurídic i fiscalització
- Aprovació del document comptable A i notificació formal al consell comarcal
- Document comptable D
- Informe jurídic i fiscalització
- Aprovació del document comptable D (nomenar responsable del contracte) i notificació formal al consell comarcal.
2. Consell comarcal:
- Decret d’inici, aprovació PCAP i PPT
- Fiscalització, aprovació de l'expedient i notificació a cada ajuntament
- Proposta d’adjudicació/fiscalització
- Adjudicació i notificació als ajuntaments
- Formalització del contracte, fiscalització i notificació als ajuntaments.
Un cop formalitzat el contracte, i al llarg de l’execució d’aquest, el sistema de certificacions i pagament de factures s'ha d'estructurar com segueix: la delegació inclou que els serveis tècnics de medi ambient del consell comarcal emetin un informe de validació del servei per a cada municipi i per a cada certificació/factura que efectuï l’adjudicatari. Aquest informe ha d’incloure el grau de compliment i els incompliments detectats del servei que comportaran una deducció en certificació administrativa. L’informe de validació del servei del consell comarcal s’ha d'enviar a l’empresa adjudicatària, que l’ha d'adjuntar a les factures que s’enviaran a cada ajuntament, que és l’únic responsable del seu pagament i del compliment del termini establert als efectes de morositat. El consell comarcal, amb caràcter anual, ha d'emetre una liquidació a cada ajuntament del 6% per despeses de gestió del contracte de recollida de residus municipals.
La vigència d’aquest conveni de delegació es pot equiparar al que disposa la Llei 40/2015, de règim jurídic de les administracions públiques, per als convenis de col·laboració en general, de quatre anys de durada inicial, prorrogable de forma expressa i amb preavís quatre anys més addicionals.
