Amb vista al nou mandat corporatiu municipal, és pertinent fixar conceptes i debatre les incerteses –que no són poques– que afecten les comissions informatives (CI). Per raons d'immediatesa, tractarem en aquest apunt les idees bàsiques relatives a la legislació aplicable, a les definicions substantives, a la composició i al funcionament d'aquestes idees.
1. Definicions i legislació aplicable
La Llei reguladora de les bases del règim local (LBRL) i el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (TRLMRLC), estableixen la CI com a òrgan col·legiat necessari a totes les corporacions locals de més de 5.000 habitants, i en les de menys quan així ho disposi el reglament orgànic o ho acordi el ple. La seva funció essencial és facilitar l’estudi, l'informe o la consulta dels assumptes que s'han de sotmetre a la decisió del ple, així com el seguiment de la gestió de l’alcalde o alcaldessa, de la junta de govern local i dels regidors que tinguin delegacions. L’article 60.2 del TRLMRLC afegeix el dictamen previ dels acords que hagi d’adoptar la junta de govern en funcions delegades pel ple. L'article 123.1 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals (ROF) també li atribueix el coneixement dels assumptes competència de la junta de govern i l’alcaldia quan aquesta ho consideri convenient.
La legislació aplicable segueix l'ordre de prelació següent:
1r. Articles 20.1.c de la LBRL per als municipis de règim comú, i 122.3, 122.4 i 123.3 de la LBRL per als municipis de gran població.
2n. Article 60 del TRLMRLC i, per remissió, article 58.
3r. El reglament orgànic municipal (ROM), que és l’instrument vàlid per desenvolupar el règim jurídic de les CI, amb subordinació al que ordenen la llei bàsica i la llei municipal catalana. Per aquesta raó, amb finalitat metodològica, advertim que quan donem una solució legal basada en el ROF, aquesta pot ser desvirtuada per una regulació diferent del ROM local, a la qual el ROF queda subordinat.
4t. El ROF de 1986, el qual té una funció supletòria en tot allò que el ROM no reguli altrament.
2. Constitució de les comissions informatives. Classes
Correspon al Ple decidir el nombre i l'àmbit material de les CI, així com les seves modificacions (art. 60.3 del TRLMRLC). Han de reproduir, en la mesura que es pugui, la composició proporcional dels grups polítics del ple de l’ajuntament.
Les CI poden ser permanents i especials (art. 124.1 del ROF). Les CI permanents tenen una funció estable en l'organització municipal, per als àmbits materials que els assigni el ple. Les CI de caràcter especial són les constituïdes per a un assumpte determinat, sense vocació de permanència al llarg del mandat, per la qual cosa s’extingeixen quan s’ha informat o dictaminat l’assumpte que n'ha motivat la constitució, “salvo que el acuerdo plenario que las creó dispusiera otra cosa” (art. 124.3 del ROF). Aquest afegitó ens permet estendre la finalitat bàsica de les CI especials als assumptes que es presenten de manera esporàdica, com ara els relatius a la modificació de l’estructura política de la corporació, o l’establiment de criteris de funcionament dels òrgans, entre d’altres. És a dir, el que definiria aquest tipus de comissions és la naturalesa discontínua dels assumptes que aborden; en aquest cas podrien no tenir una durada limitada i actuar sense periodicitat preestablerta, la qual cosa caldria determinar-la a l’acord plenari de creació.
3. Composició
Nombre de membres de les CI. Regidors no adscrits
Les CI s’integren per representants de cada grup municipal constituït a la corporació. La LBRL, el TRLMC i el ROF no fixen el nombre màxim de membres que n’han de formar part,1) de manera que és el ple d’organització de l’ajuntament el que determina el nombre total de membres de cada CI (art. 60.5 del TRLMRLC), si no és que el ROM disposa una altra cosa. Un cop determinat el nombre, els grups han de designar els regidors que els han de representar a cada CI mitjançant un escrit del portaveu adreçat a l’alcaldia, del qual s'ha de donar compte al ple (125.c del ROF). Amb efectes sistemàtics, és recomanable refondre els nomenaments de cada grup en una resolució de l’alcaldia, que és el document del qual es dona compte al ple.
Aquest nombre de membres s'ha de distribuir proporcionalment entre els grups polítics en atenció a la seva representativitat en el ple de la corporació (art. 58.3 del TRLMC). Com a alternativa a aquest model de composició numèrica proporcional, el mateix article 58.3 autoritza el ple a nomenar un sol membre per a cada grup polític, però en règim de vot ponderat atenent la seva representativitat en el ple. Al nostre entendre no és exigible la regulació expressa en el ROM de la figura del representant únic de grup amb vot ponderat, ja que la llei catalana ho autoritza directament, sense intermediació de desenvolupament reglamentari.
La presència de regidors no adscrits (RNA) per haver abandonat el grup polític d’origen (art. 73.3 de la LBRL) complica d’alguna manera la composició de les CI. La Sentència del Tribunal Constitucional 246/2012, de 12 de desembre, indica que l’article 23.2 de la CE obliga que els RNA tinguin el dret a participar i votar a les CI, respectant el principi de proporcionalitat de la representació, amb un matís: “pero evitando a su vez que se produzca un eventual resultado indeseado de sobrerrepresentación de estos concejales, que sería contrario a las exigencias de dicho principio […].” Matís, però, que no aclareix si tots els RNA han de participar i votar en totes les CI; si així fos, és evident que quan hi hagi més d’un RNA aquests gaudiran de la sobrerrepresentació que la sentència considera “indesitjada”. Davant d’aquesta situació, i per corregir la desproporció, podem parlar de dues solucions:
• Admetre la integració de tots els RNA a totes les CI, amb aplicació de vot ponderat, de manera que el vot de cada RNA ponderaria la unitat.
• Limitar la presència de RNA a un per CI; si n'hi ha més d’un, s'haurien de repartir les CI on caldria participar, seguint la pràctica parlamentària dels grups mixtos.
La primera de les fórmules sembla més garantista, ja que obre la porta a cada RNA a totes les CI, però a costa d’atorgar-los un dret –assistir i votar a totes les CI—, del qual no disposaven quan romanien al grup polític d’origen, de manera que es vulnerava l’article 73.3 de la LBRL pel qual els RNA no poden assolir més drets dels que tenien en aquell.
Presidència
L’alcaldia té la presidència de les CI (art. 21.1.c de la LBRL), però la pot delegar en un altre membre de la corporació a proposta i amb acord previ de la CI (art. 125.a del ROF). El plàcet de la CI al nomenament per l’alcaldia d’un president o presidenta delegat que estableix el ROF té una legalitat dubtosa, atès que, al meu entendre, el ROF no té el rang necessari per imposar condicions no determinades a la legislació municipal ni a l’article 9.1 de la Llei 40/2015, en relació amb les facultats de delegació de competències de l’alcaldia.
Membres i suplents
Els membres de les CI representen el seu grup polític, sens perjudici de la presència de RNA. L’article 125.c del ROF admet el nomenament de regidors suplents per a cada titular. En virtut d’això, la persona cridada a suplir la presidència ha d'exercir aquestes funcions en cas d’absència, de manera que, havent-hi suplents, no té sentit nomenar un membre titular com a vicepresident o vicepresidenta.
Secretaria
Les funcions de secretaria de la CI es poden encomanar a un funcionari de la corporació. En aquest sentit, el Reial decret 128/2018, que regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació nacional (FHN), no els reserva les funcions de fe pública en aquest òrgan (art. 3.2.a i 3.2.d), a diferència del que es pugui inferir de l’article 13.2 del Reial decret 1174/1987, anterior norma reguladora del règim jurídic dels FHN.2) Dit això, la no reserva d’aquesta funció als FHN no exclou que la corporació, en ús de la potestat d’autoorganització, els nomeni per desenvolupar aquesta tasca.
4. Funcionament
La regla bàsica respecte al règim de funcionament de les CI als municipis catalans és l’article 112 del TRLMRLC:
"112.1 Les regles i els requisits generals relatius a la convocatòria i al sistema de votació del ple són aplicables als altres òrgans col·legiats.
112.2 El quòrum d'assistència per a la constitució vàlida d'aquests òrgans és d'un terç del nombre legal de membres. El quòrum s'ha de mantenir durant tota la sessió. Els acords s'adopten per majoria simple i, en cas d'empat, decideix el vot del president."
L’article 112.1 actua com a clàusula general de les regles de convocatòria de les CI. En sentit més ampli, però supletori, l’article 138 del ROF també crida a l’analogia respecte de les regles generals de funcionament del ple a les CI, la qual cosa no és sempre pacífica. Pel que fa a l’article 112.2, destaquem que el quòrum mínim d’assistència per celebrar les sessions és d'un terç dels seus membres, contra el que disposa l'article 135.1 del ROF (majoria absoluta en primera convocatòria i tres membres en segona), el qual, per tant, queda desplaçat davant del que disposa la llei catalana.
Altres qüestions menors són les següents:
• Lloc: a la seu municipal o en un altre lloc que fixi la presidència (art. 102 del TRLMRLC i 134.2 del ROF).
• Periodicitat de les sessions ordinàries: la que determini el ple (art. 100 del TRLMRLC i 134.1 del ROF). Les sessions extraordinàries se celebren quan ho decideixi la presidència o ho demani la quarta part del nombre de membres de la CI.
• Publicitat: les sessions de les CI no són públiques (art. 227.2 del ROF). No obstant això, la presidència pot invitar a les sessions les persones que consideri convenients en funció dels assumptes a tractar (art. 137.1 del ROF), com ara regidors, personal o altres.
