EAPC Wiki - Glossari de termes i elements constructius relacionats amb l'amiant

Nombre de lectures: 0

Glossari de termes i elements constructius relacionats amb l'amiant

Asbest: Sinònim d’amiant. S’anomena habitualment així als països d’arrel anglosaxona.

Calorifugat: Es refereix als elements d'aïllament tèrmic de les instal·lacions o dels equips amb una temperatura de funcionament superior a la de l'ambient.
Confinament: Dins l’àmbit constructiu es refereix a l’acció de tancar o aïllar un element determinat mitjançant una paret o calaix d’obra per restringir-ne l'accés o el contacte dels usuaris. Acostuma a fer-se servir per referir-se a determinats elements amb amiant (per exemple, els baixants de fibrociment) quan queden confinats i els usuaris no poden tenir-hi cap tipus d’accés, llevat que hi hagi registres per comprovar-ne el manteniment o l'estat.

Degradació: Procés de desgast o disgregació generat per paràmetres climàtics (temperatura, humitat, llum, etc.) i/o ambientals (boires àcides, boires salines).
Doblatge (de cobertes): Actuació destinada a cobrir una coberta (normalment de fibrociment) superposant-hi una segona coberta (metàl·lica tipus sandvitx o d'altres materials).

Encapsulament: Acció d'encapsular, ficar en càpsula o càpsules, embolcall que s'aplica a un determinat material per protegir-lo i per evitar-ne tant el deteriorament com la toxicitat. En el cas concret de l’amiant, consisteix en la injecció o aplicació líquida d’un producte químic que afavoreix la cohesió de les fibres de l’amiant.
Encofrat (perdut): Mitjà auxiliar compost de motlle i apuntalament que té la missió de donar forma al formigó a l'obra, abocant-lo a l'interior del motlle. Protegeix el formigó fins que adquireix unes condicions mínimes d'enduriment i resistència. L'encofrat ha de ser rígid, indeformable i resistent, estable, estanc i senzill.
Estabilització: Aplicació de productes químics sobre el material amb amiant mitjançant polvorització a baixa pressió i/o injecció, de manera que es crea o bé un recobriment superficial, o bé penetra i lliga els components del material.

Fibrociment o amiant-ciment: Material utilitzat en la construcció, constituït per un aglomerant —que pot ser un material inorgànic hidràulic com el ciment o un silicat de calci— reforçat amb fibres d'amiant.
Flocatge: Tècnica d'aïllament que consisteix a projectar amiant mesclat amb un aglutinant (normalment ciment o guix) sobre els murs i les estructures metàl·liques d'un immoble per protegir-los contra els incendis.

Ignífug: Dit de la substància o del material que ha adquirit o té la propietat de suprimir, disminuir o retardar la pròpia combustió.
Impregnació: Procés de substitució dels espais buits, o plens per aire, per una substància química a fi que en millori les característiques físiques. En el cas concret de l’amiant, es refereix a l’aplicació d’un producte humectant previ a les obres. Aquesta tècnica queda recollida al pla de treball com una mesura preventiva de cara a minimitzar l’alliberament de fibres durant l’execució dels treballs de retirada.

Junta: Espai estret entre dues peces d’una obra (totxos, rajoles, pedres, etc.), generalment ple d’un material d’unió estanc però deformable.

Lama (fibrociment): Material conformat en peces planes paral·leles separades de forma regular. Poden ser orientables o no per permetre el pas de l’aire o de la llum.

Manta (aïllant): Material aïllant, habitualment confeccionat amb llana mineral de roca, reforçat en ambdós costats amb malla galvanitzada que serveix com a mitjà de retenció. Tenen molt bon comportament com a aïllant tèrmic. Són totalment incombustibles i per la seva flexibilitat s’ajusten perfectament a qualsevol tipus de geometria.
Màstic (massilla): Pasta mal·leable especial per omplir esquerdes o juntes de dilatació per les seves característiques com a material elastòmer. També s’utilitza per omplir i reparar fuites i efectuar connexions de canonades.
Material amb contingut d’amiant (MCA): Material o element constructiu que conté en la seva composició fibres d’amiant, entre altres compostos i additius possibles.
Mitgera: Paret menys gruixuda que la paret mestra que pertany a dues finques veïnes amb un règim d’indivisió que permet a cada propietari carregar i aprofitar fins a la meitat del seu gruix.
Moqueta (vinílica): Revestiment per a ús intensiu del paviment. Fabricada habitualment en PVC (policlorur de vinil). Material lleuger i molt resistent al fregament.
Mur tallafoc: Mur de fàbrica que talla l’edifici en tota l'alçada i l'amplada per impedir que el foc passi d’un costat a un altre.

Paviment (vinílic): Sòl conformat amb llosetes constituïdes de policlorur de vinil reforçades amb fibres d’amiant. Les llosetes es fixen al sòl mitjançant un adhesiu que sovint té addicció de fibres d’amiant.
Persiana (fibrociment): Tancament exterior d’una porta o finestra format per plaquetes o lames d’amiant i ciment, fixes o mòbils, que regulen el pas de la llum i el control de la privacitat.
Pissarra (fibrociment): Superfície, habitualment pintada de color negre o verd fosc, per escriure-hi o dibuixar amb una barra de guix. Durant una època es van fabricar amb plaques molt primes d’amiant-ciment.
Placa (fibrociment): Planxa d'amiant-ciment, rígida i de poc gruix. Les ondulades són conegudes a Espanya popularment com "uralites". Poden ser de diferents formes, planes, corbes, d’ones més grans o més petites, i de diferents dimensions. Les més conegudes són les ondulades de moltes cobertes en edificacions residencials i sobretot industrials.
Pluvial: Paret lateral a l’exterior d’un edifici més exposada a l’acció dels agents atmosfèrics.
Policarbonat: Resina plàstica de gran resistència i duresa mecànica que s’utilitza principalment en la indústria electrònica i aeronàutica.

Segellant (màstic): Element per tancar hermèticament alguna cosa. Nom de diverses substàncies plàstiques que s’endureixen amb el temps, formades per diversos components, entre els quals s’utilitzava amiant. Serveix per tapar forats, esquerdes, juntes, etc.
Segellat: Acció de tancar hermèticament un element. En el cas específic de l’amiant, és en un tipus d’estabilització de l’amiant que consisteix en la projecció a baixa pressió d’un recobriment superficial de l’element.

Trenat (teixit): Entreteixit (tres o més filats o grups de fils) prenent el que fa o els que fan servei de trama i fent-los passar alternativament per sobre i per sota dels restants, que fan servei d’ordit.

Autoria i llicència

Data d'actualització: 05.08.2025