3. La comunicació i la gestió de l’amiant als municipis
3.1 Com comunicar sobre l'amiant
3.1.1 La comunicació en la gestió de l’amiant
La comunicació sobre l’amiant juga un paper fonamental en la gestió d’aquesta problemàtica de salut pública, laboral i de medi ambient. El seu tractament, en conseqüència, requereix no només coneixement tècnic, sinó també una estratègia de comunicació clara per tal d’informar la ciutadania i la resta d’agents implicats.
La comunicació ha de servir per:
- Sensibilitzar la ciutadania i altres públics (administracions públiques, empreses, treballadors, etc.) sobre què és l’amiant, on pot ser present i quines són les vies correctes per gestionar-lo.
- Promoure la detecció i la gestió segura dels materials amb contingut d’amiant (MCA).
- Oferir canals d’informació que siguin accessibles.
- Explicar quines són les responsabilitats i els drets de la ciutadania, de les empreses i dels ens públics.
3.1.2 Pautes de comunicació
A l’hora de comunicar sobre l’amiant, cal tenir en compte diversos aspectes per fer arribar el missatge correctament:
⇒ Claredat i adaptació del llenguatge
La informació ha de ser entenedora i accessible. Cal evitar tecnicismes innecessaris, especialment quan ens dirigim a un públic genèric, i adaptar el llenguatge segons el perfil: ciutadania, personal tècnic municipal, empreses, etc. Alhora, s’ha d’explicar què es fa, com es fa i amb quins recursos, per generar confiança.
De la mateixa manera, la comunicació clara, també coneguda com llenguatge planer, és imprescindible per garantir que els missatges siguin entenedors per al conjunt de la població. Aquest estil d’escriptura es basa en:
- Expressions fàcils i concises
- Estructura lingüística ordenada
- Disseny atractiu del document en qüestió.
Podeu trobar més informació a la Guia de comunicació clara de la Generalitat de Catalunya.
⇒ Segmentació dels canals i dels missatges
No tots els públics tenen les mateixes necessitats i, per tant, no necessàriament consulten els mateixos canals; per exemple, les xarxes socials poden esdevenir útils per a la sensibilització i la conscienciació en general, mentre que la informació bolcada en una pàgina web municipal pot aportar dades més detallades. D’altra banda, els professionals tècnics poden necessitar sessions o formacions específiques, així com documents encara més tècnics.
⇒ Accions de comunicació
És important executar diverses accions comunicatives, com poden ser campanyes de comunicació preventives, facilitar la informació necessària quan es fan actuacions on s’intervenen elements amb contingut d’amiant, o promoure espais de consulta i de resolució de dubtes, entre d’altres.
⇒ Missatges no alarmistes
L’objectiu és informar, no generar por. Per aquest motiu, s’ha d’explicar que l’amiant és perillós si es manipula de forma incorrecta, però que si està en bon estat i es gestiona adequadament no ha de representar un perill imminent.
3.1.3 Recursos disponibles
Des del Programa temporal per a l’erradicació de l’amiant a Catalunya s’impulsen diverses actuacions comunicatives en el marc del Pla nacional per a l’erradicació de l’amiant a Catalunya 2023-2032 (PNEAC), que poden servir de referència a l’hora de plantejar estratègies de comunicació per part dels municipis.
Algunes d’aquestes accions són:
Portal web institucional on se centralitza la informació sobre l’amiant, així com la normativa existent, preguntes freqüents, enllaços d’interès, notícies d’actualitat, accés a subvencions i ajuts, documents i recursos per a administracions, ciutadania i empreses.
Adreça electrònica per a consultes d’ajuntaments i d’altres administracions públiques.
Canal CQS, per a consultes ciutadanes.
Aquest formulari permet a qualsevol persona rebre informació actualitzada sobre les actuacions relatives a la gestió de l’amiant a Catalunya en l’àmbit de la salut, del medi ambient, de la prevenció de riscos laborals, de la inspecció i l’avaluació de l’amiant, de la seva retirada o del tractament de residus d’aquest material.
Canal d’atenció ciutadana per resoldre dubtes relatius a l’amiant, que, si escau, deriva les consultes als canals específics.
S’han creat infografies i documents d’informació relacionats amb l’amiant.
- Què és l’amiant i com afecta la salut.
- On es poden trobar materials amb contingut d’amiant (MCA).
- Protocol de gestió i trasllat de petites quantitats d’amiant.
- Què és el Registre d’Empreses amb Risc d’Amiant (RERA).
- On es pot portar petits residus domèstics amb amiant.
- Càlcul de la quantitat d’amiant instal·lat a Catalunya: evolució i dades a 2025.
- Anàlisi de la presència de fibrociment als polígons industrials de Catalunya.
- Diagrama de l’actuació en cas d’obres on s’intervenen elements amb amiant.
Són exemples la Jornada “Amiant i salut” (2024), adreçada a professionals de la salut de totes les administracions públiques catalanes interessats en la problemàtica de l'amiant, o el Seminari web “Censos municipals d’amiant” (2024) enfocat a tècnics dels ajuntaments de Catalunya per resoldre dubtes vinculats a l’elaboració dels censos municipals d’amiant.
A través del portal EACAT o per correu electrònic, els municipis poden enviar els seus censos d’amiant i els calendaris previstos de retirada.
Quan una empresa vol iniciar la retirada d’elements amb amiant, requereix la presentació prèvia d’un pla de treball que ha de revisar l’autoritat laboral. Un cop aprovat, l’empresa ha de comunicar amb una antelació mínima de 72 hores la data i l’hora d’inici de les obres.
Els ajuntaments poden rebre aquesta informació si ho sol·liciten. Només cal que facilitin una adreça de contacte a la bústia de contacte.
"Amiant, punt final" és una campanya de sensibilització i presentació del PNEAC, llançada durant el primer trimestre del 2024 a través ràdio, premsa, mitjans digitals i xarxes socials, que va constar de material gràfic, articles redaccionals i falca de ràdio.
Un exemple aplicat de bona pràctica
Una de les iniciatives destacades en l’àmbit municipal és la que ha impulsat l’Ajuntament de Granollers, a través del Centre de Serveis a les Empreses – Can Muntanyola. El seu objectiu és donar suport al teixit empresarial del municipi i del conjunt de la seva comarca en la gestió i retirada de l'amiant. Aquesta actuació s’emmarca dins el programa "Apunts tècnics per a la indústria", una col·lecció de fitxes tècniques i informatives impulsades per fomentar la innovació, l’eficiència energètica i la sostenibilitat a les empreses.
Una d'aquestes fitxes està orientada a les cobertes amb fibrociment, i esdevé una guia per a les empreses que hagin d'iniciar el procés de retirada d’amiant. El document inclou el següent:
- Informació sobre què és el fibrociment, els riscos per a la salut i les implicacions normatives.
- Recomanacions per identificar elements amb amiant en entorns industrials.
- Indicadors per valorar si una proposta de substitució és adequada, incloent-hi aspectes com la documentació necessària, els costos associats o les exigències normatives.
- Orientació sobre els beneficis i les oportunitats de la retirada de l’amiant, com ara la millora en eficiència energètica o la instal·lació de sistemes de generació renovable.
Aquest tipus d’iniciatives evidencien que les administracions públiques locals poden generar recursos i materials útils per facilitar la retirada de l'amiant. Alhora, l'exemple de Granollers pot servir com a model per a altres municipis que busquin impulsar accions similars.
3.1.4 Recomanacions per als municipis
A continuació es presenten un seguit de recomanacions per als ajuntaments, que juguen un paper clau en la comunicació sobre l’amiant en tenir contacte directe amb la ciutadania:
⇒ Fer visibles els canals d’informació
Per exemple, és bona opció incloure una secció específica al portal web del municipi sobre l’amiant amb informació clara, documents d’interès i enllaços útils. Així mateix, difondre la informació a través de diversos canals és essencial: formacions presencials o virtuals, materials informatius, campanyes de sensibilització a través de xarxes socials, etc.
⇒ Informar en cas d’obres on s’intervinguin MCA
Abans d’executar actuacions municipals de retirada o gestió d’amiant, cal fer-ho saber a la ciutadania. És necessària la comunicació clara en processos de retirada, amb explicacions prèvies a les persones afectades.
⇒ Donar resposta a les consultes ciutadanes
És recomanable establir protocols per gestionar els possibles dubtes relacionats amb l’amiant, així com queixes.
⇒ Col·laborar amb associacions i entitats públiques del municipi
És una bona idea comptar amb entitats veïnals o associacions municipals, entre d’altres, per fer arribar la informació relativa a l’amiant a tothom, especialment als col·lectius més vulnerables.
⇒ Formar el personal públic
Els tècnics han d’estar formats en la gestió i la comunicació relacionada amb l’amiant.
3.1.5 Comunicació de crisi
Quan es produeix una situació inesperada vinculada a l’amiant, com ara un MCA malmès trobat a la via pública, una actuació de retirada mal gestionada o una situació d’exposició, es recomana seguir un protocol de comunicació de crisi que inclogui un portaveu, que és qui ha de transmetre el missatge.
A través d’aquest protocol es recomana el següent:
- Rigor i transparència. S’ha d’explicar la situació real i les mesures a prendre.
- Unificació del discurs. Totes les parts que puguin estar implicades en la situació que provoca el context de crisi han d’estar coordinades per evitar missatges contradictoris.
- Seguiment informatiu. Mentre duri la situació cal fer actualitzacions regulars, si escau.
3.1.6 Bones pràctiques: exemples internacionals
Altres països aporten idees interessants que es poden adaptar a cada cas concret:
⇒ Austràlia
Asbestos Safety and Eradication Agency presenta la guia “Guidelines for communicating about asbestos risk” per a la comunicació vinculada amb l’amiant.
El document, en resum, recomana el següent:
- Missatges clars a partir de dades precises que ajudin el públic a comprendre els riscos de l’amiant.
- Ús d’elements visuals per millorar la comprensió i l’assimilació de la informació.
- Promoure la comunicació preventiva abans que es produeixin incidents que s’hagin pogut evitar.
- Comptar amb fonts fiables per assegurar que la informació és correcta i precisa.
⇒ Regne Unit
La Health and Safety Executive (HSE), a través del portal Safety critical communications: Overview – HSE, ofereix orientacions útils sobre com comunicar riscos laborals com el de l’amiant de manera eficaç. En destaca la importància de planificar la comunicació com una part clau de la prevenció.
Es recomana:
- Identificar correctament qui ha de rebre la informació i quines necessitats específiques té.
- Transmetre els missatges abans que comencin les tasques amb amiant.
- Adaptar el llenguatge i el format segons el perfil dels diferents tipus de treballadors.
- Utilitzar diversos canals per reforçar el missatge a difondre.
- Assegurar-se que la informació és transparent, clara i actualitzada en tot moment.
- Oferir materials i formació contínua (documents, vídeos, etc.).
3.1.7 Avaluació de la gestió de la comunicació
Per saber si la comunicació sobre l’amiant funciona i té un impacte real, cal fer una revisió periòdica a través d’indicadors senzills que permetran valorar l’eficàcia.
Alguns dels indicadors poden ser:
- Nombre de visites a l’apartat web del municipi sobre l’amiant, en cas que n'hi hagi.
- Volum i tipologia de consultes rebudes relacionades amb la temàtica.
- Interacció amb els continguts difosos sobre l’amiant a través dels diferents canals de comunicació.
- Participació en campanyes o activitats comunicatives, com ara jornades, seminaris, formacions, etc.
↑ Tornar a l'índex de l'apartat | ↑ Tornar a l'índex inicial
3.2 La gestió municipal de l'amiant
3.2.1 Distribució de competències
Atesa la naturalesa transversal del risc de l’amiant i la seva problemàtica, l’estratègia dels ajuntaments per abordar-la pot variar substancialment en funció dels mitjans i recursos de què disposi cada municipi.
A continuació es relacionen els diferents àmbits o àrees que poden tenir competències, o vinculació, amb la gestió de l’amiant en major o menor mesura.
Aquesta llista té caràcter orientatiu, ja que la inclusió del vector amiant depèn de l’estructura organitzativa municipal:
- Àrea d’urbanisme/obres/via pública: llicències urbanístiques, expedients sancionadors, urbanització de carrers (canalitzacions soterrades de fibrociment)
- Àrea d’inspecció: vinculada sovint a les àrees d’obres i urbanisme, entès com l’agent que vetlla pel compliment de la normativa a peu de carrer en obres, activitats i ocupació via pública.
- Àrea de patrimoni: pot afectar quant als béns immobles de titularitat municipal, com ara els encarregats de vetllar per l’inventari d’amiant als seus edificis i el seguiment i la planificació de retirada corresponents.
- Àrea de medi ambient: gestiona els vectors amiant dins els àmbits de la contaminació ambiental, els residus, els abocaments i les deixalleries municipals. Sovint assumeix l’elaboració dels censos municipals d’amiant, conjuntament amb l’àrea d’urbanisme.
- Àrea de salut pública: elabora campanyes de difusió i sensibilització a la ciutadania.
- Àrea d’activitats: llicències per a noves activitats i desenvolupament empresarial. Es pot vincular amb l’amiant per l'obligatorietat en la detecció d’amiant en qualsevol centre de treball, segons la normativa de prevenció de riscos laborals.
3.2.2 Fonaments jurídics de la responsabilitat municipal
Els ajuntaments juguen un paper molt important en el procés de gestió de l’amiant, ja que tenen un marc jurídic ben fonamentat en el qual s’empara i es defineix la seva responsabilitat.
Per entendre aquesta responsabilitat i com es pot justificar el requeriment de retirada a un propietari per part de l'ajuntament, ens poden ajudar dels conceptes següents:
- 1. Final de la vida útil d'un MCA
- 2. Deure de conservació i rehabilitació
- 3. Salut pública
- 4. Competències municipals.
1. Final de la vida útil d'un MCA
La normativa a dia d'avui només obliga a la retirada de l'amiant quan aquest ha arribat al final de la vida útil, segons l'Ordre de 7 de desembre de 2001 per la qual es modifica l’annex I del Reial decret 1406/1989:
“L’ús de productes que continguin les fibres d’amiant esmentat als punts 4.1 i 4.2 que ja estaven instal·lats o en servei abans de l’entrada en vigor de la present Ordre, segeuix permès fins a la seva eliminació o el final de la seva vida útil.”
Des de la vessant de la normativa de prevenció de riscos laborals, d’acord amb el contingut de la Guia tècnica publicada per l’INSST, per la qual s’estableixen orientacions pràctiques per a la interpretació del Reial Decret 396/2006, de 31 de març, pel qual s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut aplicables als treballs amb risc d’exposició a l’amiant, s’entén per vida útil del MCA el temps estimat en què aquest continua tenint la funció per a la qual va ser fabricat o instal·lat, depenent del manteniment i de les condicions d’ús.
A més, preventivament, s’ha de considerar que el final de la vida útil d’un MCA s’ha assolit en el moment en què pugui perjudicar la salut, per la probabilitat d’alliberar fibres d’amiant a l’ambient, ja sigui per la degradació o per altres factors que hi puguin influir, com ruptures, cops, vibracions o en funció de les condicions on es troba ubicat.
2. Deure de conservació i rehabilitació:
Tal i com indica el Decret llei 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'urbanisme (DOGC núm. 5686, de 05/08/2010) en el seu capítol II referent a les ordres d’execució i els supòsits de ruïna, en concret en l’article 197:
Deures legals d'ús, conservació i rehabilitació i ordres d'execució
1. Les persones propietàries de tota classe de terrenys, construccions i instal·lacions han de complir els deures d'ús, conservació i rehabilitació establerts per aquesta Llei, per la legislació aplicable en matèria de sòl i per la legislació sectorial. Estan inclosos en aquests deures la conservació i la rehabilitació de les condicions objectives d'habitabilitat dels habitatges.
2. Les persones propietàries o l'administració han de sufragar el cost derivat dels deures a què es refereix l'apartat 1, d'acord amb la legislació aplicable en cada cas i tenint en compte l'escreix sobre el límit dels deures de les persones propietàries quan es tracti d'obtenir millores d'interès general.
3. Els ajuntaments han d'ordenar d'ofici o a instància de qualsevol persona interessada l'execució de les obres necessàries per conservar les condicions a què es refereix l'apartat 1. Les ordres d'execució s’han d’ajustar a la normativa de règim local, amb observança sempre del principi de proporcionalitat administrativa i amb l'audiència prèvia de les persones interessades.
4. L'incompliment injustificat de les ordres d'execució a què fa referència l'apartat 3 habilita l’administració per adoptar qualsevol de les mesures d'execució forçosa següents:
a) L'execució subsidiària a càrrec de la persona obligada.
b) La imposició de multes coercitives, d'acord amb el que estableix l'article 225.2, que es pot reiterar fins que es compleixi l'obligació de conservació.
5. L'incompliment de l'ordre d'execució a què fa referència l'apartat 3 habilita l'administració, així mateix, a incloure la finca en el registre municipal de solars sense edificar, als efectes del que estableixen l'article 179 i els articles concordants.
3. Salut pública:
En referència al concepte de salut pública, la Llei 33/2011, de 4 d’octubre, general de salut pública (BOE núm 240, de 05/10/2011) indica en els seus Article 12, 13 i 57:
⇒ Article 12
De la vigilància en salut pública
1. La vigilància en salut pública és el conjunt d'activitats destinades a recollir, analitzar, interpretar i difondre informació relacionada amb l'estat de la salut de la població i els factors que la condicionen, amb l'objecte de fonamentar les actuacions de salut pública.
2. Sens perjudici de les competències que corresponguin a altres autoritats, la vigilància de salut pública ha de tenir en compte, almenys, els factors següents:
[…]
2n. Els riscos ambientals i els seus efectes en la salut, incloent-hi la presència dels agents contaminants en el medi ambient i en les persones, i també l'impacte potencial en la salut de l'exposició a emissions electromagnètiques.
⇒ Article 13
Articulació de la vigilància en salut pública
1. Correspon a l'Administració general de l'Estat, a les comunitats autònomes, a les ciutats de Ceuta i Melilla i a l'Administració local, en l'àmbit de les seves competències, l'organització i gestió de la vigilància en salut pública.
⇒ Article 57
Qualificació de les infraccions
1. Les infraccions tipificades en aquesta llei es qualifiquen com a molt greus, greus i lleus, atenent els criteris de risc per a la salut de la població, la gravetat de l'alteració sanitària o social produïda, la quantia de l'eventual benefici obtingut, el grau de d’intencionalitat i la reincidència en aquestes infraccions.
2. A més de les infraccions sanitàries que estableix la Llei 14/1986, de 25 d'abril, general de sanitat, es tipifiquen com a infraccions en salut pública les següents:
a) Són infraccions molt greus:
1r. L’acompliment de conductes o omissions que produeixin un risc o un dany molt greu per a la salut de la població.
[…]
a) Són infraccions greus:
1r. L’acompliment de conductes o omissions que puguin produir un risc o un dany greu per a la salut de la població, quan no constitueixin una infracció molt greu."
4. Competències administració municipal:
A l'últim, i quant a competències de l’administració municipal, tal com indica el Decret 64/2014, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament sobre protecció de la legalitat urbanística, en els articles 77 i 99:
⇒ Article 77
Competència per dictar ordres d'execució
77.1 Correspon a l’administració municipal la competència per dictar ordres d’execució per fer complir el deure legal de conservació i rehabilitació del sòl i les obres, i per enderrocar o reparar els immobles que estiguin en estat ruïnós.
77.2 Són òrgans competents per incoar i resoldre el procediment corresponent els que es determinin de conformitat amb la legislació sobre règim local.
⇒ Article 99
Facultats
El personal amb funcions d’inspecció urbanística està facultat per:
a) Entrar a les finques i les obres que siguin objecte d’inspecció sense avís previ i romandre-hi el temps necessari per fer la seva funció. Això no obstant, quan l’objecte de la inspecció sigui el domicili d’una persona, s’ha d’obtenir el seu consentiment exprés per entrar-hi o, si escau, l’autorització judicial corresponent.
b) Practicar qualsevol diligència d’investigació, examen o prova que es consideri necessària i, en particular:
1r. Reclamar que les persones presents en el lloc inspeccionat s’identifiquin o justifiquin els motius de la seva presència i informin sobre qualsevol circumstància relacionada amb el compliment de la legalitat urbanística.
2n. Sol·licitar la compareixença de la persona propietària i altres persones presumptament responsables en el lloc inspeccionat o en l’oficina pública designada per la persona inspectora.
3r. Examinar els títols administratius habilitants de què disposi el promotor de l’actuació inspeccionada o que constin en els arxius de l’administració que els hagi atorgat.
4t. Efectuar amidaments i obtenir imatges fotogràfiques o en moviment relatives a l’actuació inspeccionada.
3.2.3. La gestió municipal en la tramitació d’expedients d’obres i en la via de disciplina
Des de la Generalitat s’ha publicat una guia que té com a objectiu ajudar els serveis tècnics municipals a gestionar la necessitat de retirar elements de fibrociment amb amiant en immobles privats mentre no hi hagi el desenvolupament reglamentari de la Llei per a l’erradicació de l’amiant de Catalunya o altres lleis que ordenin la retirada del material.
El protocol es fonamenta en la legislació vigent sobre el deure de conservació i rehabilitació de les construccions per part dels propietaris, i en la responsabilitat en l’organització i gestió de la vigilància en salut pública de les administracions. Així mateix, també es basa en la disposició final cinquena del Projecte de Llei per a l’erradicació de l’amiant de Catalunya, aprovat pel Govern, que modifica el Codi civil de Catalunya i considera immissions il·legítimes les fibres d’amiant, les prohibeix i estableix que generen responsabilitat pel dany causat.
Finalment, aquests deures i responsabilitats tenen com a teló de fons l’Ordre de prohibició de la comercialització i la utilització de l’amiant, que estableix la prohibició dels materials amb amiant en el moment que arriben al final de la vida útil, que s’ha d’entendre com el moment que els materials estan deteriorats, o bé funcionalment o bé superficialment. La degradació superficial pot ocasionar el despreniment de fibres d’amiant a l’aire respirable.
Així doncs, aquest document és una proposta d’actuació que poden seguir els serveis tècnics municipals per determinar si els elements de fibrociment estan degradats i, per tant, s’han de retirar.
Proposta d’actuació municipal: com requerir als particulars la retirada d’elements de fibrociment?
