• 2.1 Identificació de l'amiant
• 2.2 Prevenció de riscos
• 2.3 La gestió del residu de l'amiant

• 2.1.1 Caracterització d’edificis susceptibles de tenir amiant
• 2.1.2 Diferents inspeccions. Norma UNE
• 2.1.3 Metodologia i fases del procés d’inspecció
• 2.1.4 Estimació del risc potencial dels MCA identificats
• 2.1.5 Extracció de mostres i anàlisi al laboratori

Quan concorren una d'aquestes circumstàncies o més en els edificis objecte d'estudi, esdevenen "edificis candidats" a portar-hi a terme les inspeccions de presència d'amiant.

↑ Tornar a l'índex de l'apartat

L’àmbit 1 del Pla nacional per a l'erradicació de l'amiant a Catalunya, que fa referència a la "Identificació de l’amiant", assenyala que "la detecció s’ha d’incentivar en l’àmbit privat i públic a partir de procediments i estàndards de qualitat". I estableix el següent:

En el panorama actual, les empreses i professionals que porten a terme les tasques d’inspecció ho fan a partir de les normes que s’adapten millor als seus protocols o que s’han format en l’àmbit d’alguna o algunes en concret.

A part de la norma UNE, aquestes són algunes de les que tenen més reconeixement i ús:

• HSG 264 - Asbestos: The survey guide (HSE, 2021), Regne Unit.
• Asbestos containing materials in workplaces. Practical guidelines on ACM management and abatement (HSA, 2013), Irlanda.
• NF X46-020 - Repérage amiante: Repérage des matériaux et produits contenant de l’amiante (AFNOR, 2017), França.

Pel que fa a l’enfocament de les inspeccions, hi ha dos graus de detall:

1. El primer, amb una visió a escala municipal, és el que porta a terme les inspeccions exteriors necessàries per censar els materials amb amiant en cobertes, plaques de façana, envans pluvials, marquesines, porxades, baixants, col·lectors, dipòsits d’aigua, etc.
   
2. El segon nivell d’inspecció és el que accedeix a totes les parts d’una edificació o instal·lació per identificar i avaluar el risc dels MCA.

Habitualment es pot detectar materials dubtosos o "sospitosos" de contenir amiant en la composició, designats per la norma UNE com "MsCA".

En el procés d'inspecció, les accions efectuades en contacte o proximitat amb els materials d’amiant, sobretot en la presa de mostres, s'han de fer seguint els protocols que estableixen les acreditacions dels inspectors. Així mateix, s'han de seguir les mesures preventives que estableix la normativa en matèria de prevenció de riscos laborals.

↑ Tornar a l'índex de l'apartat

Els principis a seguir per part dels inspectors estan recollits en les guies tècniques proposades a l'apartat anterior i també en la norma UNE:

• Honestedat
• Neutralitat
• Independència
• Voluntat ferma de compliment de les normatives d’aplicació
• Procediment de treball ordenat
• Planificació de les visites
• Especial èmfasi en la identificació dels materials sospitosos de contenir amiant (MsCA) i també els ocults
• Contingut estructurat de l’informe.

↑ Tornar a l'índex de l'apartat

La valoració i la puntuació del risc es fa d’acord amb la taula 1 de la norma UNE 171370-2, amb atenció a set caracteritzacions de l’entorn i del material:

1. Localització de l’equip o la instal·lació que conté amiant.
2. Extensió o quantitat del material amb amiant.
3. Accessibilitat dels usuaris al material amb amiant.
4. Nombre de persones potencialment exposades (excloent-ne treballadors i usuaris).
5. Accessibilitat tècnica.
6. Estat del material (o possible deteriorament).
7. Varietat de l’amiant.

Aquesta puntuació de 0 a 100 es pondera amb la taula 2 (percentatges reductors del 10, 50 o 75 %).

Amb la puntuació total s’entra per la taula 3 i s’estableix:

• Valor del risc.
• Prioritat (I, II o III).
• Accions de resposta: retirada i eliminació, estabilització i confinament (excepcionalment) o no intervenció (amb pla de seguiment).

↑ Tornar a l'índex de l'apartat

Les mostres més habituals són per fragment, fibres o pols. Les fases successives impliquen un embalatge segur amb doble bossa i la identificació adequada amb una retolació correcta.

És recomanable fer un seguiment fotogràfic de les fases que es porten a terme (quatre fotos com a mínim):

1. Marca: s'assenyala el material del qual s'ha d'extraure la mostra.
2. Humectació: s'utilitza un líquid que impedeix l'emissió de fibres a l'ambient en el moment de fer l'extracció.
3. Extracció: per separació d'una petita fracció, recull d'una mostra de pols del material o aplicació d'una banda adhesiva.
4. Encapsulament: a partir de productes del làtex o similars es fixa el perímetre de la zona mostrejada.

Algunes de les empreses i tècnics inspectors acostumen a incloure aquestes fotos als seus informes.

Aquest annex estableix bàsicament tres tècniques analítiques o mètodes d’anàlisi per identificar l’amiant en materials:

• Microscòpia òptica
• Microscòpia electrònica
• Difracció de R-X.

↑ Tornar a l'índex de l'apartat | ↑ Tornar a l'índex inicial

• 2.2.1 El Reial decret 396/2006
• 2.2.2 Els plans de treball i la seva tramitació
• 2.2.3 Empreses del RERA
• 2.2.4 Mesures de protecció
• 2.2.5 Vigilància de la salut
• 2.2.6 Opcions a la retirada: gestió segura de l’amiant
• 2.2.7 Encapsulació d'elements i doblatge de cobertes i plaques solars

La legislació específica que desenvolupa la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals, d'aplicació a l'àmbit laboral per a operacions i activitats en les quals els treballadors estiguin exposats o siguin susceptibles d'estar exposats a fibres d'amiant o de materials que el continguin, és el Reial decret 396/2006, de 31 de març, pel qual s'estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut aplicables als treballs amb risc d'exposició a l'amiant.

Cal remarcar-ne els apartats següents:

És d'aplicació, en el marc de les relacions laborals a:

Destaquem especialment:

• Tasques de demolició de construccions on hi hagi amiant o materials que en continguin.
• Tasques de desballestament d'elements, maquinària o utillatge on hi hagi amiant o materials que en continguin.
• Tasques i operacions destinades a retirar amiant, o materials que en continguin, d'equips, unitats (com ara vaixells, vehicles, trens), instal·lacions, estructures o edificis.
• Tasques de manteniment i reparació dels materials amb amiant que hi ha en equips, unitats (com ara vaixells, vehicles, trens), instal·lacions, estructures o edificis.
• Tasques de manteniment i reparació que impliquin risc de despreniment de fibres d'amiant per l'existència i la proximitat de materials d'amiant.
• Transport, tractament i destrucció de residus que continguin amiant.
• Abocadors autoritzats per a residus d'amiant.
• Totes les altres activitats o operacions en què es manipulin materials que continguin amiant, sempre que hi hagi risc d'alliberament de fibres d'amiant a l'ambient de treball.

L'article 3.2 del Reial decret 396/2006 especifica com a excepcions que es tracti d'exposicions esporàdiques dels treballadors, que la intensitat d'aquestes exposicions sigui baixa i que els resultats de l'avaluació que preveu l'article 5 indiquin clarament que no se sobrepassarà el valor límit d'exposició a l'amiant en l'àrea de la zona de treball. Els articles 11 (Plans de treball), 16 (Vigilància de la salut dels treballadors), 17 (Obligació de la inscripció al RERA) i 18 (Registres de dades i arxiu de documentació), no són aplicables quan es treballi:

• en activitats curtes i discontínues de manteniment durant les quals només es treballi amb materials no friables;
• en la retirada sense deteriorament de materials no friables;
• en l'encapsulament i el segellat de materials en bon estat que continguin amiant, sempre que aquestes operacions no impliquin risc d'alliberament de fibres, i
• en la vigilància i el control de l'aire i la presa de mostres per detectar la presència d'amiant en un material determinat.

L'exempció es refereix a situacions excepcionals que siguin esporàdiques i ocasionals sense enllaç ostensible amb antecedents ni consegüents, per la qual cosa els treballs discontinus amb exposició a amiant no entren en l'exempció.

↑ Tornar a l'índex de l'apartat

La retirada de fibrociment en qualsevol de les quantitats presents s’ha de dur a terme per empreses especialitzades, que han d’estar registrades al Registre d’Empreses amb Risc d’Amiant (RERA) del Departament d’Empresa i Treball.

Aquestes empreses han de disposar d’un pla de treball, aprovat per l’autoritat laboral, on es recullin els procediments a seguir i totes les mesures de prevenció que cal adoptar, tant per protegir els treballadors que en duguin a terme la retirada com la població que envolti el lloc on es faci.

Es poden distingir dos tipus de plans de treball amb amiant:

També es pot aplicar un pla genèric a activitats com ara:

• Recollida i transport de residus d'amiant
• Abocadors de residus
• Presa de mostres per elaborar estudis d'identificació de materials amb amiant
• Anàlisi i assaigs per identificar MCA
• Vigilància i control ambiental que no entrin dintre de les excepcions especificades a l'article 3.2 del Reial decret 396/2006.

Els plans de treball es poden tramitar telemàticament: Presentar el pla.

L'autoritat laboral de Catalunya va dictar la Instrucció 2/2006, de 22 de novembre, que en el punt 2.1.6 estableix que, per a les resolucions d'autorització dels plans de treball amb amiant presentats davant els serveis territorials del Departament d'Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, és obligatori comunicar, amb caràcter previ, l'execució dels treballs amb materials que contenen amiant (MCA) tant a la Inspecció de Treball com als òrgans tècnics especialitzats del Departament.

La finalitat és comunicar a l'autoritat laboral i a la Inspecció de Treball l’execució del pla aprovat per fer-ne el seguiment oportú i, si es considera necessari i convenient, es pugui fer una visita de control de les condicions de seguretat i salut en què s'està desenvolupant el treball.

Aquesta comunicació també es pot fer telemàticament: Comunicar l'execució dels plans de treball amb risc d'amiant aprovats.

↑ Tornar a l'índex de l'apartat

L'article 17 del Reial decret 396/2006, estableix que:

S'ha d'entendre com "instal·lacions principals" les de la raó social de l'empresa.

És un registre d'àmbit territorial que es gestiona des dels serveis territorials del Departament d'Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya.

Les empreses que hagin de dur a terme activitats o operacions en les quals el seu personal estigui exposat o sigui susceptible d'estar exposat a fibres d'amiant o de materials que el continguin, s'han d'inscriure en el Registre d'Empreses amb Risc per Amiant (RERA).

Són empreses que fan tasques incloses en l'àmbit d'aplicació del Reial decret 396/2006 (amb les excepcions de l'article 3.2), en especial:

• Tasques de demolició de construccions on hi hagi amiant o materials que en continguin.
• Tasques de desballestament d'elements, maquinària o utillatge on hi hagi amiant o materials que en continguin.
• Tasques i operacions destinades a retirar amiant, o materials que en continguin, d'equips, unitats (com ara vaixells, vehicles, trens), instal·lacions, estructures o edificis.
• Tasques de manteniment i reparació dels materials amb amiant que hi ha en equips, unitats (com ara vaixells, vehicles, trens), instal·lacions, estructures o edificis.
• Tasques de manteniment i reparació que impliquin risc de despreniment de fibres d'amiant per proximitat de materials d'amiant.
• Transport, tractament i destrucció de residus que continguin amiant.
• Abocadors autoritzats per a residus d'amiant.
• Totes les altres activitats o operacions en què es manipulin materials que continguin amiant, sempre que hi hagi risc d'alliberament de fibres d'amiant a l'ambient de treball.

Com a criteri general, s'ha d'inscriure l'empresa que dugui a terme treballs amb amiant, és a dir, aquella en la qual els treballadors desenvolupin les operacions que impliquin la manipulació d'amiant o de MCA.

Per a les empreses amb pla de treball aprovat, ha de coincidir l'empresa registrada en el RERA i la que presenta el pla de treball davant l'autoritat laboral corresponent.

L'empresa s'ha de donar d'alta només en el RERA del territori on radiqui la raó social de l'empresa.

Les empreses que estiguin inscrites en els registres d'empreses amb risc per amiant de diverses comunitats autònomes, han de mantenir com a única inscripció la del registre del territori en què radiquin les instal·lacions principals (raó social); a aquests efectes, les empreses han de sol·licitar la baixa en els registres de la resta de les comunitats autònomes en què estiguin inscrites.

La inscripció es fa mitjançant el model d'imprès establert en l'annex III del Reial decret 396/2006.

Aquest tràmit només es pot fer per internet. La documentació que s’aporta per un altre canal no es té en compte ni es computa a efectes de data de presentació.

La modificació de les dades recollides a la fitxa d'inscripció al RERA s'ha de comunicar en el termini de 15 dies a partir de la producció dels canvis.

Una vegada l'empresa s'ha inscrit, els serveis territorials notifiquen per escrit a l'empresa el número de registre al RERA.

Les empreses inscrites al RERA han de conservar la documentació següent, entre d'altres, com a mínim durant 40 anys després de la finalització de l'exposició a l'amiant:

1. Dades relatives a l'avaluació i control ambiental
2. Dades de l'exposició dels treballadors
3. Dades relatives a la vigilància sanitària específica dels treballadors.

Quan les empreses deixin de fer operacions i activitats en les quals els treballadors estiguin exposats o siguin susceptibles d'estar exposats a fibres d'amiant o de materials que el continguin, han de sol·licitar la baixa del Registre.

↑ Tornar a l'índex de l'apartat

En l’aplicació del deure general de prevenció establert en l'article 15 de la Llei 31/1995, de prevenció de riscos laborals, cal garantir els principis de l’acció preventiva.

El pla de treball ha d'establir les mesures que siguin necessàries per garantir la seguretat i la salut dels treballadors que hagin de dur a terme aquestes operacions, tal com indica l'article 11.2.h del Reial decret; en concret, els equips utilitzats per a la protecció dels treballadors, amb l'especificació de les característiques i el nombre de les unitats de descontaminació i el tipus i mode d'ús dels equips de protecció individual.

Els EPI imprescindibles per protegir els treballadors del risc d’exposició a l’amiant són:

Cal tenir en compte també que l’empresari ha d’adoptar les següents mesures necessàries en totes les activitats a què es refereix l'article 3.1 del Reial decret:

1. Instal·lacions sanitàries apropiades i adequades.
2. Roba de protecció apropiada d'ús obligatori durant el temps de permanència en les zones en què existeixi exposició a l'amiant i necessàriament substituïda per la roba de carrer abans d'abandonar el centre de treball.
3. Instal·lacions o llocs per guardar de manera separada la roba de treball o de protecció i la roba de carrer.
4. Un lloc determinat per a l'emmagatzematge adequat dels equips de protecció. S'ha de verificar que es netegin i se'n comprovi el bon funcionament, si fos possible amb anterioritat i, en tot cas, després de cada utilització, i reparar o substituir els equips defectuosos abans d'un nou ús.
5. Donar als treballadors deu minuts abans del dinar i deu minuts més abans d'abandonar la feina, per a la neteja personal dins de la jornada laboral.

Així mateix, s'ha de responsabilitzar de:

• Rentar i descontaminar la roba de treball.
• Prohibir que els treballadors portin aquesta roba al seu domicili.
• Assegurar-se que la roba s'envia en recipients tancats i etiquetats amb les advertències precises.

Segons l'article 19 de la Llei 31/95, l'empresari ha de garantir que cada treballador rep una formació teòrica i pràctica suficient i adequada, tant en el moment de la contractació com quan hi hagi canvis en les funcions que du a terme o s'introdueixin noves tecnologies o canvis en l'equip de treball, i fer com a mínim actualitzacions o recordatoris anualment. S'ha de fer en hores de treball o descomptant-les de la jornada de treball.

L'article 13 del Reial decret 396/2006 concreta i desenvolupa la formació dels treballadors que estiguin o puguin estar exposats a fibres d’amiant.

Així mateix, la Guia Tècnica de l'INSHT per a l’avaluació i la prevenció dels riscos relacionats amb l’exposició a amiant, desenvolupa l’article 13 del Reial decret 396/2006 i disposa que “els treballadors que intervinguin en treballs amb risc d’exposició a amiant han de rebre una formació, teòrica i pràctica, adequada que els capaciti per desenvolupar les tasques, i cal assegurar el coneixement dels riscos i l’aplicació correcta dels procediments de treball”.

Referent a aquesta formació, la Instrucció 1/2009, de 15 de juliol, de la Direcció General de Relacions Laborals per a l’aplicació del Reial decret 396/2006, especifica en l'apartat 2 qui pot impartir aquesta formació, així com altres requisits de formació específics per als treballadors dels sectors de la construcció i del metall que efectuïn operacions d’enderroc i similars.

L'empresari ha d'adoptar les mesures necessàries perquè els treballadors i els seus representants disposin d'informació detallada i suficient, atenent, bàsicament, els punts de l'article 14 del Reial decret 396/2006.

N’hi ha de diversos tipus i característiques, però totes han de garantir un flux d’aire des de la zona neta cap a la zona bruta i evitar l'alliberament de fibres d’amiant a l’exterior amb filtres HEPA.

Són mesures adoptades per evitar l'exposició d'altres persones que es trobin en el lloc on s'efectuï el treball i a la vora:

• Mesures d’aïllament durant el trànsit dels treballadors a través de les zones de pas (trajecte fins a la cabina de descontaminació, trajecte fins a la zona d’emmagatzematge, zones comunes, etc.), com, per exemple, fent ús de la doble granota de protecció i/o aïllament de les zones de pas mitjançant film plàstic amb prou resistència mecànica.
• Mesures d’aïllament de les instal·lacions (conductes de ventilació, portes, finestres o altres obertures).
• En el cas d’intervenció en edificacions ocupades per altres persones, calen mesures d’aïllament entre la zona de treball i la zona ocupada.
• Mesures organitzatives: delimitar i senyalitzar la zona de treball, tasques de coordinació i informació amb altres persones pròximes a la zona de treball, etc.

↑ Tornar a l'índex de l'apartat

La Llei de prevenció de riscos laborals estableix el dret dels treballadors a una protecció eficaç en matèria de seguretat i salut en el treball. Aquest dret general es concreta en els drets d'informació, de consulta i de participació, de formació en matèria preventiva, de paralització de l'activitat en cas de risc greu i imminent i de vigilància del seu estat de salut.

Aquests preceptes són aplicables, per tant, als treballadors que fan activitats en les quals estan exposats a amiant o són susceptibles d'estar-hi exposats, i es disposen a l'article 22 de la Llei 31/1995.

El Reial decret 396/2006 estableix, de forma específica, que els treballadors tenen dret a sol·licitar i obtenir les dades que sobre la seva persona figuri en els registres i arxius que els empresaris tinguin establerts en virtut del que disposa aquest Reial decret. En tot cas, l'empresari, amb motiu de l'extinció del contracte de treball, ha de lliurar al treballador un certificat on s'incloguin les dades que constin sobre la seva persona en l'apartat 3 de les fitxes per al registre de dades de l'avaluació de l'exposició en els treballs amb amiant i en les fitxes de vigilància de la salut (art. 14).

Les dades de les avaluacions es recullen en l'annex IV de Reial decret 396/2006. S'han de remetre, una vegada executats els treballs afectats pel pla, a l'autoritat laboral que ho hagi aprovat, i s'han d'arxivar a l'acabament dels treballs, conformement a l'article 18 del Reial decret.

Les dades relatives a l'avaluació i al control ambiental, les dades d'exposició dels treballadors i les dades referides a la vigilància sanitària específica dels treballadors, s'han de conservar durant un mínim de 40 anys després de finalitzada l'exposició, i si l'empresa cessa en la seva activitat abans d'aquest termini s'han de remetre a l'autoritat laboral.

Aquest tràmit es pot fer de forma telemàtica: Comunicació de dades de l'avaluació de l'exposició en els treballs amb amiant.gencat.cat.

↑ Tornar a l'índex de l'apartat

Cal aplicar mesures preventives per limitar la generació i la dispersió de fibres d’amiant a l’ambient i adoptar mesures per limitar l’exposició dels treballadors a l’amiant. Entre aquestes destaquen:

• Humectació dels materials amb amiant.
• Aspiració localitzada amb aspirador de partícules dotat de filtre HEPA.
• Ús d’eines manuals preferentment o de baixa velocitat.
• Evitar el fregament i el trencament del material de fibrociment.
• Aïllar al més aviat possible el material retirat amb embalatge de plàstic i que aquest sigui l’adequat per a materials amb contingut d’amiant.
• Treball amb equips de protecció individual adequats.
• Descontaminació del personal amb un procediment segur.
• Eliminar el material que hagi estat contaminat amb amiant com a residu amb contingut d’amiant: ancoratges, equips de protecció individual d’un sol ús, filtres HEPA, plàstics, draps, etc.
• Neteja acurada dels elements contaminats amb amiant: eines, equips de protecció individual, bastides, unitat de descontaminació, exterior dels embalatges, aspirador i altres equips utilitzats, zona de treball, etc.
• Utilització d’un sistema de confinament en escenaris amb alta probabilitat de presència de fibres d’amiant a l’ambient.

↑ Tornar a l'índex de l'apartat

El Departament d’Empresa i Treball en la Instrucció 1/2023 relativa a l’encapsulació de materials i elements que contenen amiant prohibeix l’ encapsulació (vegeu el glossari) i el segellat de materials que contenen amiant quan tècnicament siguin susceptibles de retirada.

En cas que calgui sol·licitar l’aprovació d’un pla de treball de manera molt excepcional, la documentació necessària bàsica és la següent:

• Justificació de la inviabilitat transitòria que no fa possible la retirada dels MCA.
• Informe redactat per un tècnic competent.
• Declaració responsable del propietari de l’edifici o instal·lació, amb el compromís que el seguiment de les superfícies encapsulades el farà personal tècnic competent (independent de l’empresa RERA que faci l’encapsulació).
• Declaració responsable del propietari de l’edifici o instal·lació, amb el compromís de presentar el corresponent pla de retirada dels MCA tan aviat com es resolgui la inviabilitat transitòria que justifica aquesta actuació temporal i excepcional d’encapsulació.

Així mateix, cal tenir present que ja l’any 2021 es va publicar la Instrucció 1/2021 relativa a l’aplicació del Reial decret 396/2006, de 31 de març, sobre l’amiant, pel que fa al doblatge de cobertes i a la instal·lació de plaques solars o de qualsevol altre element sobre cobertes de fibrociment, on s’indica que el criteri interpretatiu de autoritat laboral és el de no autoritzar els plans de treball que es presentin amb la finalitat de dur a terme activitats de doblatge de cobertes (vegeu el glossari) o la instal·lació de plaques solars o de qualsevol altre element similar a sobre de cobertes, envans pluvials o altres elements de fibrociment amb amiant.

↑ Tornar a l'índex de l'apartat | ↑ Tornar a l'índex inicial

• 2.3.1 La gestió del residu
• 2.3.2 Normativa i definicions del residu de l’amiant
• 2.3.3 El procés del residu: recollida, senyalització, transport i emmagatzematge
• 2.3.4 Inertització i valorització de l’amiant
• 2.3.5 La problemàtica dels abocaments incontrolats
• 2.3.6 Les deixalleries municipals i l’admissió de l’amiant
• 2.3.7 El cas específic de les canonades de fibrociment soterrades

Per això, la gran majoria de residus d'amiant sorgeixen dels residus de la construcció i la demolició (RCD), regulats pel Reial decret 105/2008 sobre residus de la construcció i demolició. A banda d’aquesta procedència, es pot generar residu d’amiant en reparacions i retirada d’amiant en instal·lacions i maquinària industrial.

Cal especificar que tot material contaminat amb amiant eliminable (filtres, granotes, mascaretes, draps humits, etc.) es considera a tots els efectes com a residu d'amiant i ha de ser gestionat com a tal.

La classificació dels residus es du a terme segons el Catàleg europeu de residus, publicat mitjançant les decisions comunitàries 2000/532/CE, 2001/118/CE, 2001/119/CE i 2001/573/CE, i es recull en la normativa espanyola en l'Ordre ministerial MAM/304/2002, de 8 de febrer de 2002, que codifica i classifica els residus d'amiant. Es relacionen en la taula següent:

Classificació dels residus d'amiant segons el Catàleg europeu de residus, MAM/304/2002:

↑ Tornar a l'índex de l'apartat

A l’article 2 de la Llei 7/2002, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una econòmica circular, trobem les definicions següents:

• Residu perillós: residu que presenta una característica de perillositat o diverses de les enumerades en l'annex I, i el que sigui qualificat de residu perillós pel Govern, de conformitat amb el que estableix la normativa de la Unió Europea; s'inclou en aquesta definició els recipients i envasos que continguin restes de substàncies o preparats perillosos o hi estiguin contaminats.

• Gestor de residus: persona física o jurídica, pública o privada, registrada mitjançant autorització o comunicació que faci qualsevol de les operacions que componen la gestió dels residus, en sigui o no el productor.

• Posseïdor de residus: el productor de residus o una altra persona física o jurídica que estigui en possessió de residus.

• Titular cadastral de la parcel·la: és el responsable administratiu dels residus abandonats o d'escombraries disperses en la seva parcel·la, llevat de casos en què sigui possible identificar l’autor material de l’abandonament o del posseïdor anterior.

• Productor de residus: qualsevol persona física o jurídica l’activitat de la qual produeixi residus (productor inicial de residus) o qualsevol persona que efectuï operacions de tractament previ, de mescla o d’un altre tipus que ocasionin un canvi de naturalesa o de composició.

↑ Tornar a l'índex de l'apartat

↑ Tornar a l'índex de l'apartat

Una alternativa a l’emmagatzematge de l’amiant, molt més sostenible tant ambientalment com econòmicament, seria la inertització i valorització del residu. Un residu inert és aquell que, una vegada dipositat en un abocador, no experimenta transformacions físiques, químiques o biològiques significatives.

En el cas concret de l’amiant, la seva perillositat és intrínseca a la propietat asbestiforme; és a dir, la capacitat per subdividir-se en fibres cada cop més petites (vegeu l'apartat Introducció). Per tant, quan ens referim a la inertització de l’amiant ens referim a modificar-ne la morfologia perquè no alliberi fibres al medi ambient.

La valorització del residu és el conjunt d’operacions que tenen per objectiu que un residu torni a ser utilitzat totalment o parcialment, seguint els principis de l’economia circular. El reciclatge o la reutilització, per exemple, són un tipus de valorització.

En el cas de l’amiant, hi ha diferents tècniques per valoritzar-lo que han estat desenvolupades per patents d’Europa i dels Estats Units. Malauradament, aquestes tècniques requereixen un subministrament tan alt d’energia, mitjans tècnics i recursos que fan que sigui econòmicament inviable l'aplicació directa al nostre país.

Aquestes tècniques tenen característiques diferents en funció de cada patent, però a grans trets totes persegueixen el mateix: sotmetre el residu d’amiant a temperatures de fusió (1.400 ºC - 1.600 ºC) per tal de destruir completament les fibres d’amiant. El resultat és un producte líquid que, un cop refredat, es vitrifica i es pot reutilitzar per a diferents aplicacions a la construcció.

Un exemple seria l’àrid, com a additiu per a la construcció de carreteres, com és el cas de Cofalit a França, o el Thermal Recycling al Regne Unit. Aquest últim procés s'anomena "desnaturalització o transformació de l’amiant", mitjançant el qual transformen les fibres d’amiant del crisotil en òxid de magnesi i altres fraccions cristal·lines i amorfes, i es poden utilitzar com a substitut del ciment en la producció de productes de construcció com ara teules o llambordes.

↑ Tornar a l'índex de l'apartat

Atesa la complexitat i el cost econòmic que pot comportar la retirada i la gestió correctes del residu amb amiant, és força recurrent que molts ciutadans optin per la via de l’abocament incontrolat. Es tracta d’una infracció que pot arribar a ser tipificada com a molt greu (art. 74 i 75 del Decret llei 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora dels residus) amb sancions que poden arribar fins a l’1,2 M€.

La Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per una economia circular, també tipifica l’abandonament del residu com infracció molt greu (art. 108: l’abandonament, incloent-hi la brossa dispersa, l’abocament i la gestió incontrolada de residus perillosos).

El procediment en cas que es detectin aquests abocaments il·legals d’amiant, sigui per denúncia ciutadana o localització per un inspector, és el mateix que se segueix amb la retirada planificada en un immoble: es contacta amb una empresa RERA i s’acorda la recollida en condicions segures tant per als treballadors com per als vianants.

Per poder fer front a aquestes situacions sobrevingudes, es considera una bona pràctica que l’ajuntament tingui contractat un servei específic de recollida, transport i gestió de la fracció de residus amb base de fibrociment.

A la imatge s'observen restes d'un enderroc d'una edificació amb restes de MCA, fet sense el procediment adequat.

↑ Tornar a l'índex de l'apartat

Entre les diferents aplicacions del fibrociment comercialitzades per la marca Uralita, a banda de les aplicacions com a elements de construcció, hi havia també diferents productes d’ús domèstic, com poden ser cubells, jardineres o dipòsits. Aquests elements es poden trobar sovint a cases de particulars, obsolets o fora d’ús, però sense que els propietaris coneguin el risc que comporten.

Aquest residu, tot i considerar-se perillós, s’ha de poder lliurar a les instal·lacions més pròximes als ciutadans: les deixalleries municipals.

A continuació, es mostren dos exemples d'elements domèstics fets amb fibrociment de la marca Uralita, unes jardineres i un cubell, que es poden gestionar a les deixalleries.

Aquestes instal·lacions han de comptar amb un protocol informatiu de mesures de prevenció de cara als ciutadans perquè el trasllat i el lliurament es faci sense riscos. Sempre són elements que no requereixen cap manipulació per part de l’usuari per tal de minimitzar l’alliberament de fibres. En cap cas es pot trencar ni manipular l’element amb amiant.

El personal de la deixalleria ha d’informar els usuaris de l'obligació de portar aquest material embalat correctament en material plàstic (retractilat), identificat amb el signe d’amiant. D’aquesta manera es minimitza l’exposició a les fibres tant del personal de la deixalleria com dels ciutadans. Sempre que sigui possible, la deixalleria ha de proporcionar el material per lliurar el residu embalat, així com els elements de protecció individual (guants i mascareta), perquè el ciutadà faci l’embalatge en condicions segures.

D’altra banda, la instal·lació ha de disposar d'un espai específic per a l’emmagatzematge d’aquests residus, un cop verificat que estan embalats correctament. Aquest espai ha d’estar tancat, ventilat i aïllat de la resta d’espais de la deixalleria. Es recomana també que compti amb un mòdul de descontaminació per tractar casos puntuals en què el residu no hagi arribat embalat correctament i el personal de la deixalleria l’hagi de manipular. En aquests casos, un cop empaquetat, el personal ha de dur a terme la descontaminació personal a través del mòdul, i per aquest motiu ha d’estar format específicament per a una utilització correcta.

↑ Tornar a l'índex de l'apartat

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), els estudis epidemiològics disponibles no sostenen la hipòtesi que la ingesta de fibres d’amiant a través l’aigua potable pugui comportar un increment del risc de patir càncer (WHO/SDE/WSH/03.04.02, p. 3).

En aquesta mateixa línia, ni l'OMS ni la legislació europea i la seva transposició espanyola en matèria de qualitat de les aigües de consum humà (Directiva UE 2020/2184 i Reial decret 3/2023, de 10 de gener, pel qual s’estableixen els criteris tècnics sanitaris de la qualitat d’aigua de consum, el seu control i subministrament), consideren les fibres d’amiant com a paràmetre a controlar en aquestes aigües i, per tant, no en fixen cap límit.

Les canonades de fibrociment soterrades tenen un risc baix per a la salut pública, sempre que estiguin perfectament identificades i geolocalitzades.

De fet algunes tècniques actuals, com el relining (“encamisat”), consistent a introduir un nou tub de diàmetre més petit a l’interior de la canonada antiga, permeten fer reparacions i evitar fuites sense haver d’excavar i manipular aquests elements de fibrociment.

↑ Tornar a l'índex de l'apartat | ↑ Tornar a l'índex inicial

← Unitat 1 | Unitat 3 →