Els revolts són trams perillosos perquè el vehicle es veu sotmès a la força centrífuga que actua i el desplaça cap a l’exterior del revolt i és la responsable, en la majoria dels casos, que surti de la calçada.

En agafar revolts, cal reduir la velocitat abans d’entrar-hi, seguir el traçat de forma adequada, no envair el sentit contrari i preveure la possibilitat d'haver de maniobrar o reduir la velocitat si trobem obstacles a la via.

Per prendre un revolt adequadament és necessari:

Abans d’entrar al revolt:

• Has d’adequar la velocitat del vehicle, canviant, si cal, a una marxa més curta.
• Si has de frenar, fes-ho abans d’entrar al revolt. En cas contrari, el vehicle pot derrapar.
• Acosta’t tant com puguis a la vora dreta de la calçada.

Durant el desenvolupament del revolt:

• Gira amb suavitat el volant.
• Evita moviments de volant, accelerades i frenades brusques.
• Accelera suaument i progressivament.

En sortir del revolt:

• Gira amb suavitat el volant per redreçar la direcció.
• Augmenta progressivament la velocitat, adaptant-la al nou traçat de la via.

Has d’anar especialment amb compte als revolts de visibilitat reduïda i adequar la velocitat per poder detenir el vehicle dins del camp de visió, ja que a la sortida del revolt et pots trobar vehicles aturats per una retenció, bicicletes i altres vehicles que circulen lentament, animals, etc.

Actualment, les rotondes i interseccions són parts conflictives de la xarxa viària on es produeixen accidents, alguns de mortals.

És convenient recordar les normes de prioritat de pas i obeir la senyalització existent. Has d’entrar a la rotonda respectant la senyalització de prioritat o, en absència de senyalització, cedint el pas als vehicles que circulin per l’interior.

Quan hi hagi més d’un carril, has de circular normalment pel de la dreta, però pots utilitzar la resta dels carrils quan les circumstàncies del trànsit ho requereixin (per exemple, per fer un avançament).

Per sortir d’una rotonda, t’has de col·locar, com a norma general, al carril de la dreta. En cap cas pots sortir-ne tallant la trajectòria dels vehicles que circulin pel carril exterior.

En entrar i sortir dels túnels, la vista s’ha d'adaptar ràpidament al canvi d’intensitat de la llum i es pot patir una manca de visibilitat. Per aquest motiu, el conductor ha de tenir present la situació del trànsit (si és fluid o dens, si hi ha retencions, etc.) per preveure possibles obstacles i així evitar accidents.

Els conductors han d’aplicar rigorosament totes les normes de circulació relatives a túnels i passos inferiors, especialment les referides a la distància de seguretat, prohibicions de parar i estacionar, avançar i canviar el sentit de la marxa.

Si a l’interior d’un túnel o pas inferior es produeix una detenció motivada per necessitats de la circulació, els ocupants del vehicle no l’han d’abandonar. El conductor ha de connectar el senyal d’emergència, mantenir encesos els llums de posició i apagar el motor.

Si la detenció és per causa d’una emergència, cal dirigir el vehicle, si és possible, cap a la zona reservada per a emergències més propera en el sentit de la marxa i, si no n’hi ha, cal immobilitzar el vehicle al més a prop possible de la vora dreta de la calçada.

Les obres produeixen alteracions provisionals de la via que requereixen augmentar el grau d’atenció i reduir la velocitat adaptant-la a la senyalització i al trànsit.

Tan bon punt observis indicis d'obres, cal:

• Adaptar la velocitat a les circumstàncies
• Posar una atenció especial a la senyalització circumstancial
• Circular pel lloc indicat o senyalitzat a aquest efecte
• Seguir obligatòriament les indicacions del personal d’obres
• Respectar les normes de prioritat de pas si l’obra ha ocasionat un estretall de la calçada

Si t’acostes a una obra de reparació de la via i trobes un altre vehicle en el mateix sentit esperant per passar, t’has de col·locar darrere seu o t’has d’acostar tant com puguis a la vora dreta de la via.

La incidència de la pluja en la nostra conducció es pot centrar en dos fets: la disminució de l'adherència, especialment greu per als vehicles de dues rodes, i la reducció de la visibilitat, tant perifèrica com frontal.

Per disminuir els efectes de la pluja en la conducció, has d’anar amb compte amb les primeres gotes, especialment després d’un temps llarg sense ploure, ja que l’aigua i la brutícia acumulada formen un fang molt relliscós a la calçada. Per contrarestar la disminució de l’adherència és convenient:

• Mantenir els pneumàtics en bon estat.
• Frenar amb suavitat i amb més anticipació (després de passar una zona d’acumulació d’aigua és convenient trepitjar lleugerament el pedal del fre per eliminar la humitat amb la calor).
• Augmentar la distància de seguretat.
• Disminuir la velocitat.
• Els conductors de motocicletes han de posar especial atenció a les marques viàries, ja que poden ser molt lliscoses.
• T’has de fer veure. Utilitza els llums d’encreuament perquè et vegin. En cas de pluja molt intensa i visibilitat reduïda, pots utilitzar l’enllumenat antiboira davanter i posterior.
• Has d’evitar que s’entelin els vidres.

Conduir amb neu comporta riscos afegits: disminució de l’adherència i pèrdua de visibilitat.

Per millorar l’adherència i prevenir possibles lliscaments o patinades és recomanable:

• Quan la calçada està nevada, arrencar amb les rodes rectes a la velocitat més llarga possible (normalment serà la segona), deixant anar lentament l’embragatge i accelerant constantment amb suavitat.
• Circular amb la velocitat més llarga possible compatible amb la seguretat.
• Reduir la velocitat.
• Augmentar la distància de seguretat.
• Utilitzar el fre de forma suau i el menys possible.
• Seguir les traces d’altres vehicles.
• Si cal utilitzar cadenes, posar-les almenys a les rodes motrius.

Per compensar la pèrdua de visibilitat quan estigui nevat cal:

• Encendre els llums d’encreuament o els antiboira davanters. En el cas que sigui una nevada forta, es poden encendre els posteriors.
• Accionar l’eixugaparabrises i l’eixugavidres posterior, si se’n té.
• Detenir-se si cal, per retirar la neu acumulada al parabrisa o al vidre posterior.

Després d’una nevada forta ens podem desorientar si les marques viàries i els senyals verticals queden ocults.

S’ha d’evitar conduir vehicles de dues rodes en aquestes circumstàncies.

Quan hi ha gel a la calçada has de prendre les mateixes precaucions que quan circules amb neu. El gel causa a l’instant una extraordinària lleugeresa a la direcció, en disminuir considerablement l’adherència fins al punt que la distància de frenada pot ser 10 vegades més gran que amb el paviment sec. Com que de vegades passa inadvertit i ens pot sorprendre, cal detectar-ne els indicis, com són temperatures properes a zero graus, zones ombrívoles, de nit, als ponts i passos elevats, etc.

La boira és molt perillosa per circular perquè disminueix significativament la visibilitat, però també repercuteix en l’adherència, ja que són gotes d’aigua en suspensió que mullen la calçada.

Quan circulis en aquestes circumstàncies cal:

• Encendre els llums d’encreuament o els antiboira davanters i, si la boira és espessa, els posteriors. No és aconsellable utilitzar l’enllumenat de llarg abast perquè les gotes d’aigua reflecteixen la llum i enlluernen el conductor.
• Adaptar la velocitat al camp de visió i a l’estat de la calçada.
• Augmentar la distància de seguretat.
• Evitar els avançaments.
• Mantenir l’habitacle ben ventilat perquè no s’entelin els vidres.

El vent lateral pot ser molt perillós perquè incideix en la trajectòria normal del vehicle i pot provocar, fins i tot, bolcades o sortides de la via. Els vehicles de dues rodes i els que arrosseguen un remolc són els més afectats.

En cas de circular amb vent, has de tenir en compte el següent:

• Disminueix la velocitat. Recorda: com més fort és el vent, més curta ha de ser la relació de marxes amb què circulis.
• Subjecta el volant fermament per mantenir la trajectòria desitjada.
• Extrema l’atenció per possibles despreniments d’arbres, branques, pedres, etc.

Encara que és una condició desatesa i no valorada convenientment per molts conductors, la calor representa un risc per a la seguretat viària, ja que una temperatura a l’interior del vehicle de 35 a 40ºC pot arribar a significar un perill similar al d’una alcoholèmia de 0,5 g/l a la sang.

Si es condueix amb calor, augmenta el temps de reacció; es cometen més errors; apareixen amb facilitat la fatiga, la son i les distraccions, i poden augmentar l’hostilitat i l’agressivitat cap als altres usuaris de la via.

Si condueixes en un dia calor:

• Utilitza l’aire condicionat o el climatitzador, de manera que la temperatura interior estigui entre els 22 i els 24 ºC.
• Fes més descansos durant el trajecte, ja que la fatiga pot aparèixer amb facilitat.
• Beu aigua o sucs amb freqüència.
• Utilitza roba de color clar, lleugera i ampla.
• Si condueixes un vehicle de dues rodes, davant la necessitat d'anar permanentment ben equipats amb jaqueta, guants i casc, es recomana utilitzar vestimenta amb obertures de ventilació.

Incloem la conducció de nit en aquest apartat perquè presenta unes característiques pròpies i uns requeriments similars a algunes de les condicions meteorològiques adverses comentades.

La conducció nocturna sempre és més perillosa que la diürna perquè:

• La zona il·luminada pels llums de carretera o d’encreuament és més petita que la zona que s’abasta amb la llum natural del dia.
• S’aprecien pitjor les distàncies, les persones, els objectes i els vehicles.
• Hi ha perill d’enlluernament.

En la conducció nocturna has de respectar els límits de velocitat establerts i adequar la velocitat del vehicle al teu camp de visió, de manera que sempre puguis detenir-lo dins dels límits de l’espai il·luminat i davant de qualsevol obstacle que pogués presentar-se.

L’enlluernament és un altre perill de la conducció nocturna; per evitar ser enlluernat pels llums d’un altre vehicle que circula en sentit contrari, és aconsellable desviar la vista cap a la dreta de la carretera o tancar l’ull esquerre fins que passi el vehicle que molesta.

Per no ser enlluernat a través del retrovisor, el millor és desviar el mirall amb el dispositiu antienlluernament o girar lleugerament el cap.

Procura no enlluernar els altres: ajusta els fars i utilitza els llums d'encreuament quan tinguis a prop altres vehicles, ja sigui al davant com al darrere.

Els llums són especialment importants en condicions de poca visibilitat com la sortida del sol, la nit, l’ocàs, les situacions de boira… Però no has d’oblidar que tan important és que tu tinguis una bona visibilitat com que siguis visible per als altres. Per això, s’ha de revisar amb freqüència la regulació, el funcionament i l’estat dels elements dels llums (llums fosos, focus bruts o trencats, etc.).

Els indicadors de direcció o intermitents són fonamentals per comunicar-se amb els altres usuaris, i, per evitar sorprendre’ls, cal senyalitzar les maniobres amb prou temps.

Amb els avenços de la tecnologia, l’enllumenat també ha anat evolucionant i s’han incorporat als vehicles, entre d’altres, aquestes novetats:

• Els llums de xenó, que emeten una potent llum blanca-blavosa, molt similar a la llum del dia.
• Els llums LED, que es troben a la part davantera dels llums de circulació diürna. Són més econòmics i durables que els halògens o els de xenó.
• Activació automàtica de l’enllumenat.
• Llums adaptatius que ajusten automàticament la intensitat i la direcció de la il·luminació dels llums de carretera o d’encreuament.
• Llums angulars, que en fer un gir s’encenen o giren il·luminant l’interior de la trajectòria.
• Llums de carretera automàtics. Aquesta opció gestiona automàticament l’encesa dels llums de carretera quan el vehicle no detecta cap altre usuari i no hi ha possibilitat d’enlluernament.

Els frens són també un element vital per a la teva seguretat. El sistema de frenada s’encarrega de reduir la velocitat del vehicle fins a aturar-ne completament el moviment.

L’eficàcia de la frenada depèn:

• Del bon estat de conservació dels frens i del seu manteniment.
• De la pressió sobre el pedal del fre.
• Dels pneumàtics, per la seva adherència al paviment de la calçada.
• De l’estat de la calçada, la velocitat i la massa del vehicle.

Millores als sistemes de frenada:

• Sistema antibloqueig de frens (ABS). És un dispositiu que evita el bloqueig de les rodes en frenar i permet mantenir el control sobre la direcció.
• Sistema d’assistència a la frenada d’emergència (BAS). És un dispositiu que, combinat amb l’ABS, s’activa en el moment de fer una frenada d’emergència.
• Frenada autònoma d’emergència (AEB). Amb l’ajuda d’un radar col·locat al frontal del vehicle, el sistema determina la distància que el separa del vehicle situat al davant i avisa el conductor si hi ha risc de col·lisió per encalçament amb un senyal acústic i amb un indicador al quadre d’instruments.
• Repartidor de frenada. És un dispositiu que distribueix la força de frenada entre les rodes davanteres i les posteriors.
• Avís de frenada d’emergència (EBD). Consisteix en el fet que, quan el conductor trepitja el pedal de fre de manera potent i ràpida, es produeix un ràpid parpelleig dels llums de frenada que avisa immediatament el conductor que circula al darrere que el del davant està frenant de manera brusca.

Els pneumàtics mantenen el contacte del vehicle amb el terra i exerceixen, entre d’altres, les funcions següents:

• Contribueixen al confort, participant d’alguna manera en l’amortiment.
• Suporten el pes del vehicle.
• Transmeten els esforços de tracció i de frenada.
• Dirigeixen el vehicle i el mantenen en la trajectòria requerida pel conductor.

Els problemes derivats del mal ús o manteniment inadequat dels pneumàtics constitueixen la principal causa d’accident atribuïble al vehicle. Un bon manteniment ens permet obtenir-ne el màxim rendiment i perllongar-ne la durada, però sobretot millora la seguretat. Per això és important que vigilis:

• El dibuix del pneumàtic. Els pneumàtics dels turismes han de presentar, durant tota la seva vida útil, una profunditat a les ranures principals de la banda de rodolament que, com a mínim, ha de ser d’1,6 mil·límetres, encara que, si baixa de 2 mil·límetres, ja comença a ser recomanable substituir-los.

En les motocicletes no és obligatori que el dibuix de les rodes tingui una profunditat mínima, però es recomana que almenys sigui d’1,6 mil·límetres.

Si la pressió d’inflament és inferior a la recomanada, augmenta el consum de combustible, el vehicle perd estabilitat i l’adherència disminueix.

Si la pressió és superior a la recomanada, el desgast és superior pel centre de la banda de rodolament i els elements de la suspensió pateixen més deteriorament.

El sistema de suspensió és l’encarregat de mantenir, en tot moment, el contacte del pneumàtic amb la calçada i garantir, d’aquesta manera, l’estabilitat del vehicle.

Un bon sistema de suspensió ha de ser capaç d’absorbir eficaçment les irregularitats de l’asfalt, mantenint el vehicle en la trajectòria desitjada pel conductor i proporcionant, a més, un nivell acceptable de confort als seus ocupants.

Una suspensió en mal estat fa que el vehicle perdi estabilitat, que necessiti més distància de frenada, que es redueixi l’efectivitat de l’ABS i que els llums oscil·lin durant la marxa i puguin enlluernar altres conductors. A més, disminueix el confort de la conducció.

Mitjançant el sistema de direcció, el conductor és capaç de dirigir el moviment del vehicle perquè segueixi la trajectòria desitjada.

S’ha d’estar alerta a qualsevol variació d’aquest sistema per si s’ha de portar el vehicle al taller.

Alguns dels símptomes que fan recomanable una revisió de la direcció són:

• La direcció es torna massa dura o massa fluixa.
• El vehicle es desvia a un costat quan es deixa el volant en terreny pla i ferm.
• El volant o el manillar tremolen a determinades velocitats.
• Els pneumàtics es desgasten de forma irregular.

Control de tracció. Aquest dispositiu evita la pèrdua de tracció de les rodes motrius quan no són capaces de transmetre al terra tota la potència desenvolupada pel motor. Permet una arrencada segura en condicions de baixa adherència i conservar l’estabilitat del vehicle als revolts, en pujar un pendent o amb pluja.

Control electrònic d’estabilitat (ESP). L’objectiu d’aquest dispositiu és intentar que el vehicle romangui en la trajectòria marcada pel volant, corregint les possibles desviacions i ajudant a conservar el control del vehicle en les situacions crítiques de conducció (evitar un obstacle, pèrdua d’adherència en un revolt, etc.).

Limitador de velocitat. Ajuda a no depassar una velocitat de circulació que el conductor hagi triat, anomenada velocitat limitada.

Regulador de velocitat. És una funció que ajuda a mantenir la velocitat de circulació en el valor constant que triï el conductor, anomenada velocitat de regulació, sense necessitat de mantenir pressionat l’accelerador.

Regulador de velocitat adaptatiu. A més de regular de forma automàtica la velocitat que triï el conductor, controla també la distància de circulació respecte del vehicle precedent, frenant si cal per mantenir aquesta distància de seguretat.

La seva finalitat és retenir i protegir el conductor i els ocupants en cas de detenció brusca, col·lisió o bolcada, evitant que es desplacin o siguin expulsats del vehicle i absorbint part de l’energia de la col·lisió.

El cinturó s’ha de portar cordat correctament, ben reglat i ajustat al cos, que no quedi ample, ni molt estret ni molt fluix per poder conduir amb comoditat.

S'ha de comprovar que la cinta no està enganxada ni cargolada. La cinta toràcica ha de passar sobre la clavícula, a mig camí entre l’espatlla i el coll, i ha de descendir pel centre del pit, mentre que la cinta abdominal s’ha de col·locar sobre els ossos del maluc, sempre per sota de l’abdomen.

No és un element de confort, sinó un sistema de seguretat molt efectiu en cas de col·lisió o encalçament, perquè evita o disminueix la gravetat de les lesions del coll i de les cervicals. La seva efectivitat depèn que estigui col·locat correctament. La part superior del reposacaps ha d’estar a la mateixa alçada que la part superior del cap i s’ha de situar tan a prop seu com sigui possible. És important que la separació entre el reposacaps i el cap no sigui superior a uns quatre centímetres.

El coixí de seguretat és un coixí que s’infla en mil·lèsimes de segon quan es produeix l’impacte i que s'ha de fer servir amb el cinturó de seguretat. Pot arribar a reduir en un 20 % la probabilitat de patir lesions mortals.

Les funcions principals del coixí de seguretat són frenar el moviment dels ocupants, evitar que es donin cops contra l’interior de l’habitacle i protegir la cara i els ulls dels fragments de vidre o altres elements que es puguin desprendre.

És convenient que hi hagi una separació d’almenys 25 centímetres entre el pit del conductor i el volant, per evitar que el coixí de seguretat colpegi el conductor mentre s’infla.

El casc és el millor element de protecció per a motoristes descobert fins ara, tant per al conductor com per a l’acompanyant, perquè està dissenyat per protegir l’òrgan més important i complex del cos humà: el cervell.

El casc és obligatori i sempre s’ha de portar ajustat i ben cordat. El seu ús ajuda a reduir en un 50% les lesions mortals i augmenta en un 20% la probabilitat de sortir il·lès d’un accident.

El casc ha de reunir les característiques següents:

• Sempre ha de ser homologat.
• Ha de cobrir el front per sobre de les celles.
• No s’ha de bellugar, ni caure sobre els ulls del conductor ni pressionar el front.
• No ha d'obstaculitzar la visió perifèrica del conductor.
• No ha de pressionar les ulleres ni reduir la visió dels motoristes que en portin.
• Ha de ser còmode.
• Els colors clars, brillants i reflectors són més segurs perquè faciliten la localització del motociclista als altres usuaris de les vies.

El casc evita cops directes al cap i absorbeix part de l’energia de l’impacte. Protegeix la cara i el cap de l’abrasió quan entra en contacte amb el paviment. El més recomanable és el model integral, el qual, a més, protegeix la part inferior de la cara i la mandíbula.

La roba del motociclista ha de ser de colors vius i cridaners, confeccionat en pell o altre material similar. Els contrastos en l’estampat i les bandes reflectores fan que se’l pugui distingir a distància.

Jaquetes:

• Han de ser de colors vius perquè els altres usuaris de la carretera vegin millor els motoristes.
• Han de ser prou amples per poder conduir còmodament i prou ajustades per mantenir els protectors d'impacte al seu lloc.
• S'han de posar sobre la roba normal.

Guants:

• Els més adequats són els guants de pell i sense dibuix. Han de permetre una adherència ferma, estar ventilats o folrats, tenir protector i la mínima quantitat de massa possible.
• Han de cobrir les mans i els canells completament.
• Han d'ajustar-se perfectament.
• Han de ser impermeables.

Pantalons:

• Han de ser prou amples per estar còmode però prou ajustats per mantenir els protectors d'impacte al seu lloc.
• Han de permetre al motorista caminar còmodament quan no estigui sobre la motocicleta.

Calçat:

• Són imprescindibles unes botes fortes, que protegeixin els peus i els turmells (és recomanable que siguin de canya alta perquè protegeixin també les cames), preferiblement de cuir amb taló per poder subjectar-se bé als estreps o a la barra per als peus. S’ha d’evitar fer servir sandàlies, calçat esportiu o un altre calçat no adequat.
• S'ha de prestar especial atenció en cordar-se el calçat esportiu i deixar els cordons curts, per evitar que es puguin enredar a les palanques de fre o canvi i provocar una caiguda.

Protectors corporals:

• Els protectors d'impacte estan dissenyats per a ser utilitzats amb la indumentària normal. Es poden comprar per separat o bé anar inclosos a l'equipament original. Hi ha protectors de braç, d'espatlla, d'esquena, de pit, de maluc, de cuixa, de genoll i de coll.