• 3.1 Factors de risc relacionats amb la utilització de la bicicleta
• 3.2 Factors de risc relacionats amb l'ús de vehicles de mobilitat personal
• 3.3 Factors de risc relacionats amb el vianant

La bicicleta s'ha convertit en un mitjà de transport molt utilitzat per als desplaçaments diaris, a més d'utilitzar-se també en el temps de lleure i l'esport.

L'any 2022, a Catalunya, 2.020 ciclistes van patir lesions com a conseqüència d'un accident de trànsit; d'aquests, 148 van ser víctimes mortals o ferits greus, tal com s'indica a la taula amb dades del Servei Català de Trànsit:

Tot seguit, et presentem un vídeo del Servei Català de Trànsit que ens recorda la importància de la convivència entre els usuaris de la via pública.

En la utilització de la bicicleta en els desplaçaments d'anada i tornada de la feina, també hi són aplicables els factors de risc relacionats amb l'organització del treball i la gestió dels desplaçaments, descrits a l'apartat 2.2.

A continuació, analitzem altres factors a tenir en compte:

• 3.1.1 Entorn
• 3.1.2 Bicicleta
• 3.1.3 Factor humà

L'entorn és un element canviant que pot alterar les circumstàncies del trànsit i, per tant, generar riscos per al ciclista.

Ciclistes i conductors de vehicles de motor comparteixen l'espai públic i han de complir, en general, les mateixes normes. No obstant això, la diferència entre aquests vehicles (dimensions, velocitats i prestacions de seguretat passiva) fan que el Reglament de circulació estableixi regulacions diferenciades:

Com a norma general, les bicicletes no poden circular per autopistes ni autovies. No obstant això, els conductors de bicicleta sí que poden circular per autovia sempre que tinguin més de 14 anys i vagin pel voral. En el cas que la circulació es prohibeixi per motius de seguretat viària, hi ha d'haver un senyal de prohibició i un panell que informi d'un itinerari alternatiu.

Si no hi ha un lloc reservat per a la circulació de bicicletes, han de circular pel voral de la seva dreta, si és transitable i suficient, i, si no ho és, han de fer servir la part imprescindible de la calçada. En els descensos prolongats amb revolts, si la seguretat ho permet, els conductors de bicicletes poden deixar el voral i circular per la part dreta de la calçada que necessitin.

En general, s'ha de mantenir una velocitat adequada al tipus de via, a les circumstàncies de la climatologia, del paviment, etc., i, sempre que sigui possible, cal circular per la via ciclista (carril bici o vorera bici).

↑ 3.1 Factors de risc relacionats amb la utilització de la bicicleta | ↑ Índex de la unitat

Una bicicleta que no estigui en les condicions òptimes és un factor de risc. El manteniment insuficient o l’absència dels elements de seguretat de la bicicleta pot tenir conseqüències molt greus per al ciclista.

Per a la seguretat del ciclista, la visibilitat és fonamental. Per això és tan important tenir en compte que cal veure-hi i cal ser vist.

• Veure-hi

• Ser vist

L'altre sentit important és l'oïda. És prohibit conduir i utilitzar cascos o auriculars connectats a aparells receptors o reproductors de so. També s'aplica als ciclistes la prohibició de fer servir durant la conducció dispositius de telefonia mòbil i qualsevol altre mitjà o sistema de comunicació, excepte quan el desenvolupament de la comunicació tingui lloc sense emprar les mans ni fer servir cascos, auriculars o instruments similars.

Igual com que els altres vehicles, la bicicleta també ha d'estar en bones condicions: pressió adequada dels pneumàtics, tensat de frens per tenir un millor control de la màquina, llums en perfecte estat i, recomanable, portar eines i recanvis de substitució.

Recordem que els elements de seguretat passiva són els que tenen la funció d'evitar o de reduir al mínim les lesions que es poden produir en un accident.

En el cas del ciclista, el casc és fonamental. És recomanable utilitzar-lo sempre i obligatori quan se circula per vies interurbanes (exceptuant-ne les rampes ascendents prolongades, les condicions extremes de calor o per raons mèdiques, que s'han d'acreditar amb el certificat d'un facultatiu col·legiat en exercici en què consti el període de validesa), i per als menors de 16 anys en qualsevol via.

La bicicleta és un vehicle àgil i lleuger, però s'ha de saber controlar i maniobrar. Els ciclistes experimentats saben que, si porten alforges o càrrega, el comportament de la bicicleta és diferent a les baixades o en fer maniobres.

En via interurbana, es pot arrossegar un remolc sempre que la conducció es faci de dia, no es disminueixi la visibilitat, es redueixi la velocitat un 10% i no es transportin persones. En via urbana, la circulació amb remolc s'ha de fer d'acord amb l'ordenança municipal corresponent.

Si la bicicleta ha estat dissenyada i construïda per ser utilitzada només per una persona, únicament hi podrà anar el conductor. Si el conductor és major d’edat, podrà transportar un menor de fins a set anys, sempre que el nen vagi en un seient addicional homologat.

↑ 3.1 Factors de risc relacionats amb la utilització de la bicicleta | ↑ Índex de la unitat

Els factors de risc descrits a l'apartat 2.3.3 són aplicables a tots els usuaris de la via pública.

Recorda que no poden circular per les vies objecte de la legislació sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària els conductors de vehicles ni, per tant, els conductors de bicicletes, amb una taxa d'alcohol a la sang superior a 0,5 grams per litre o d'alcohol en aire exhalat superior a 0,25 mil·ligrams per litre. En el cas dels menors, la taxa màxima d'alcohol és 0. Tampoc no poden circular els qui hagin ingerit o incorporat al seu organisme psicòtrops, estimulants o altres substàncies anàlogues, entre les quals s'inclouen els medicaments o altres substàncies sota l'efecte dels quals s'alteri l'estat físic o mental apropiat per circular sense perill.

• Quan circulis darrere d'una bicicleta, has de deixar un espai lliure que et permeti aturar-te sense topar-hi en cas de frenada brusca o caiguda del conductor.
• Recorda que el ciclista no pot conduir en una línia recta perfecta; un forat o un cop de vent pot fer que es desviï de la seva trajectòria.
• Els ciclistes poden circular en columna de dos en paral·lel. Respecta'ls.
• En relació amb la prioritat de pas, els ciclistes que circulen en grup són considerats una única unitat mòbil, com si fos un únic vehicle llarg. Per tant, has de respectar-ne la prioritat quan el primer ha començat a creuar o ha entrat en una rotonda.
• Quan avancis un ciclista, extrema les precaucions. Cal avançar les bicicletes quan es pot i no quan es vol. L'ús indegut del clàxon pot alterar el ciclista.
• Si pots posar en perill o destorbar ciclistes que circulen en el sentit contrari, evita avançar-los.
• Quan avancis una bicicleta, has de reduir la velocitat i ocupar tot o part del carril adjacent de la calçada i fer la maniobra d'una manera segura. Si la calçada té més d'un carril per sentit estàs obligat al canvi complet de carril.
• Recorda que, per avançar un ciclista, estàs obligat a deixar una distància lateral mínima d'1,5 metres.
• Quan circulis per carretera de muntanya pensa que, en sortir d'un revolt, et pots trobar ciclistes. Per tant, modera la velocitat, extrema les precaucions i avança només quan tinguis prou visibilitat.
• Cal respectar la prioritat de pas dels ciclistes que circulen per un carril bici, un pas per a ciclistes o un voral. A més, recorda que, en girar amb el vehicle per entrar en una altra via, has de respectar la prioritat de pas dels ciclistes que hi estiguin circulant.
• Encara que pots avançar un ciclista en trams de la via en els quals està prohibit l'avançament, no pots posar en risc el ciclista ni la circulació en general. T'has d'assegurar que la maniobra es pot fer amb totes les garanties per a la seguretat viària.

↑ 3.1 Factors de risc relacionats amb la utilització de la bicicleta | ↑ Índex de la unitat

En poc temps, els vehicles de mobilitat personal han arrelat a la nostra societat i en la manera de desplaçar-nos.

Funcionen amb l’ajuda de motors elèctrics amb un gran rendiment i, tenint en compte els trajectes curts que s’hi fan, són lleugers i fàcils de combinar amb el transport públic (trens, metro o autobús). Per tant, afavoreixen la mobilitat urbana, ja sigui com a vehicle únic o com a transport multimodal (quan es combina amb altres tipus de transport).

D’altra banda, l’ús d’aquests vehicles sense cap criteri de seguretat i sense complir amb la normativa vigent és un problema creixent per a la seguretat viària de les nostres ciutats.

En aquest apartat volem tractar els punts essencials a tenir en compte per conduir aquest tipus de vehicles amb seguretat.

• 3.2.1 Què és un VMP?
• 3.2.2 Per on han de circular els VMP?
• 3.2.3 Principals normes a tenir en compte quan es condueix un VMP
• 3.2.4 Com circular segur amb un VMP?
• 3.2.5 Normes que regulen els VMP

Els vehicles de mobilitat personal (VMP) són vehicles d’una o més rodes dotats d’una única plaça i propulsats exclusivament per motors elèctrics que els poden proporcionar una velocitat màxima per disseny compresa entre els 6 i els 25 km/h.

Queden exclosos d’aquesta consideració:

• Els vehicles sense sistema d’autoequilibri i amb selló
• Els vehicles concebuts per a la competició
• Els vehicles per a persones amb mobilitat reduïda
• Els vehicles que requereixen d’autorització administrativa per conduir i circular i tenir una pòlissa d’assegurança, a més de fer servir el casc

Com a norma general, els artefactes que no sobrepassin la velocitat de 6 km/h tenen la consideració de joguines.

↑ 3.2 Factors de risc relacionats amb l'ús de vehicles de mobilitat personal | ↑ Índex de la unitat

Els conductors d’aquests vehicles tenen prohibit circular per:

• Voreres o zones de vianants
• Túnels urbans
• Travessies
• Autopistes i autovies que transcorren dins de població
• Vies interurbanes

↑ 3.2 Factors de risc relacionats amb l'ús de vehicles de mobilitat personal | ↑ Índex de la unitat

Degut a les seves característiques de construcció, la velocitat màxima a la qual poden circular és de 25 km/h.

Com que són considerats vehicles, els conductors:

• Tenen prohibit conduir utilitzant cascos o auriculars connectats a aparells receptors o reproductors de so o fent servir el mòbil.
• Estan obligats a sotmetre’s a les proves d’alcohol i drogues.
• Tenen prohibit circular en condicions de baixa visibilitat sense enllumenat ni roba o elements reflectors.

L’ús del casc i altres elements de protecció es regirà pel que disposin les ordenances municipals. Com que són vehicles d’una única plaça, està prohibit que els ocupin dues o més persones.

↑ 3.2 Factors de risc relacionats amb l'ús de vehicles de mobilitat personal | ↑ Índex de la unitat

Un vehicle de mobilitat personal no és una joguina. No pot compartir les voreres i les zones de vianants; sobretot, cal respectar-ne la velocitat màxima i no manipular el vehicle per assolir més velocitat, perquè són vehicles molt fràgils dins del trànsit rodat.

Els conductors d’aquest tipus de vehicles s’han de comportar com a conductors, així que no han de posar en perill la resta d’usuaris d’altres vehicles ni els vianants.

És important que es facin veure. Es recomana millorar-ne la visibilitat utilitzant roba de colors vius i reflectors. També cal que el patinet disposi de llums i timbre.

Com ja hem esmentat, mentre es condueix no es poden utilitzar auriculars connectats a receptors de so o telefonia mòbil. Cal recordar que són mesures que s’adopten per a la teva seguretat, per evitar les distraccions, una de les principals causes d’accidents.

Una menció especial és per al casc, ja que la normativa estatal no obliga a portar-ne, però la reglamentació del teu municipi el pot fer obligatori. A més, circular sense casc en un VMP no és aconsellable: no es tracta que sigui obligatori, es tracta que estiguis protegit.

Tot seguit, et presentem un vídeo del Servei Català de Trànsit que ens recorda la importància d'analitzar els recorreguts possibles per circular amb seguretat respectant la convivència:

Com a informació, afegim uns enllaços on podràs consultar la normativa estatal i la de la ciutat de Barcelona.

• Modificació de la Llei de seguretat viària. El 21 de desembre de 2021 es va publicar la llei 18/2021, que modifica la Llei de trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat viària. Podeu consultar les modificacions a la llei o al text refós.

• Canvis normatius des del 2 de gener del 2021. El Consell de Ministres va aprovar, el 10 de novembre del 2020, un Reial decret que modifica el Reglament general de circulació i el Reglament general de vehicles, en matèria de mesures urbanes de trànsit. Reial decret 970/2020, de 10 de novembre

• Ordenança de circulació de vianants i vehicles per determinar en quines condicions han de circular aquests vehicles, amb la voluntat de fer-ne compatible la convivència amb la dels vianants i altres actors de la piràmide de mobilitat. Pots consultar-la al fullet: Normativa de circulació per a vehicles de mobilitat personal a la ciutat de Barcelona. Gener del 2021.

↑ 3.2 Factors de risc relacionats amb l'ús de vehicles de mobilitat personal | ↑ Índex de la unitat

En la mobilitat intervenen diferents tipus d'usuari. Els conductors han de tenir especial precaució en aproximar-se a llocs freqüentats per vianants (passos de vianants, parades d’autobusos, col·legis, etc.). Cal trobar l'equilibri que garanteixi la convivència i les maneres d'utilitzar l'espai públic per a tot: lleure, comerç i desplaçaments.

Els vianants són especialment vulnerables als efectes negatius del trànsit ja que, en cas d'atropellament, les probabilitats de lesió són molt elevades, tal com reflecteixen les dades del 2022 del Servei Català de Trànsit:

• 3.3.1 Entorn
• 3.3.2 Factor humà

Quan pensem en l'entorn del vianant, no podem centrar-nos en un únic tipus de via. Fins i tot en una zona urbana, hi ha models molt diferents que influeixen en la seguretat dels vianants i en els seus drets i deures:

• Carrers tancats al trànsit motoritzat. Aquests carrers són els més segurs i confortables.
• Carrers residencials, en els quals conviuen vehicles i vianants al mateix espai. A través del senyal S-28 de carrer residencial, s'atorga la prioritat als vianants a tota la zona. A banda de la senyalització, habitualment es fa un disseny de la calçada que destaca la inversió de prioritats.
• Carrers amb elements per moderar la velocitat i calmar la circulació (n'hi pot haver amb mesures, com ara les plataformes elevades que anivellen la vorera i la calçada).
• Carrers sense mesures per calmar la circulació, que habitualment diferencien de manera clara els espais dels vianants i els dels vehicles.

El confort dels vianants va de més a menys en els carrers descrits. I la seguretat també varia molt, ja que si es produeix la convivència amb vehicles, la velocitat de circulació determina la seguretat del vianant. Per molt que els espais d'uns i d'altres estiguin separats, el risc zero no existeix.

Triar el lloc on el vianant travessa la calçada és essencial per a la seguretat viària. Per això cal seguir els consells següents:

• Travessar únicament pels llocs habilitats per fer-ho.
• En cas que hi hagi semàfors o barreres, obeir les seves indicacions i esperar al lloc adequat (vorera, refugi, etc.) fins al moment de passar.
• Assegurar-se, abans de passar, que ha estat vist i que els vehicles es detenen.
• No utilitzar dispositius electrònics mentre es camina, i molt especialment en el moment de travessar.
• No travessar mai per darrere d'un vehicle.
• No travessar places ni rotondes per la calçada, sinó envoltar-les.

En comparació amb altres elements del trànsit, els vianants són poc visibles, especialment a la nit i en condicions de baixa visibilitat. Per això, quan el vianant circula en aquestes condicions, es recomana utilitzar roba de colors clars i reflectors, que reflecteixen la llum dels fars dels vehicles.

↑ 3.3 Factors de risc relacionats amb el vianant | ↑ Índex de la unitat

La distracció dels vianants també comporta riscos, com en els casos següents:

• Poden tallar la trajectòria d'un vehicle sense ser-ne conscients, per exemple la de vehicles de dues rodes que no han estat detectats en un primer cop d'ull.
• De forma inconscient, es guien pel soroll dels motors i no perceben bicicletes ni vehicles elèctrics.
• Travessen quan ho fan altres vianants, sense comprovar la situació i trajectòria dels vehicles que circulen.
• Utilitzen dispositius electrònics, amb les distraccions que poden comportar (trucades, missatgeria, navegadors, aplicacions de transport públic, etc.).

• El vianant busca el confort. Si la vorera no és prou ampla, si està obstruïda o si el revestiment impedeix un desplaçament còmode, camina per la calçada.
• També busca disminuir el temps de parada i, per això, no espera el canvi de semàfor.
• Procura reduir les distàncies. Per això de vegades travessa en diagonal.

Moltes vegades, el vianant confon veure amb ser vist. Els vianants que perceben un vehicle poden suposar que també són vistos pel conductor i això no sempre és així. També fa valoracions equivocades de la velocitat, la distància i la trajectòria dels vehicles; del temps de reacció d'un conductor i la distància de frenada d'un vehicle, i del temps necessari per travessar un carrer.

A continuació, podeu veure un vídeo resum del Servei Català de Trànsit amb algunes de les conductes de risc.

↑ 3.3 Factors de risc relacionats amb el vianant | ↑ Índex de la unitat

← Unitat 2 | Unitat 4 →