Cal tenir en compte que l’Administració ha de disposar d’eines que li permetin establir entorns de col·laboració amb la ciutadania, de manera que els administrats puguin saber què coneix l’Administració d’ells, quins serveis els ofereix o els pot oferir, com poden fer els tràmits habituals tant en nom propi com en nom de persones o entitats a les quals puguin representar, i sobretot com disposar d’un canal de participació.

Per la seva banda, l’Administració ha de tenir capacitat d’oferir de manera proactiva al ciutadà els serveis que necessita, planificar millor les seves necessitats de futur, crear i prestar nous serveis i establir un canal de participació perquè puguin arribar activament les demandes de les persones.

Però no només ens hem de quedar en una visió de l’actuació del sector públic de portes ad extra de l’Administració. Aquesta, com a entitat, ha de cercar una millor integració del sector públic i del privat que li permeti millorar la capacitat de gestió de les necessitats de les persones, per això també s’ha de tenir una visió de la seva actuació de portes ad intra, des del punt de vista de la pròpia organització.

Per això l’Administració no només s’ha de dotar, com ha estat fent fins ara, d’eines que li permetin resoldre necessitats concretes, com ara, portals de col·laboració, gestió d’expedients, plataformes d’interoperabilitat, anàlisi de dades, etc., amb més o menys grau d’integració entre si, sinó que ha de cercar solucions integrades que realment li permetin disposar d’una visió global en temps real dels seus administrats. Així és com s’aconseguirà la transformació que ens faci assolir una veritable Administració digital. Sens oblidar, d'altra banda, que els drets dels interessats en el procediment no es poden veure reduïts com a conseqüència de la tramitació digital.

En aquest mòdul introductori, de conformitat amb les determinacions bàsiques de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques (en endavant, LPAC), i de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic (en endavant, LRJSP), tractarem d’analitzar els drets i deures de les persones davant l’Administració pública, atenent al seu funcionament electrònic. Per això també farem una anàlisi del funcionament i l’afectació de la seva actuació digital envers els drets de les persones, en general, i de les persones interessades, en particular. Així mateix tindrem en consideració el que estableixen el Reial decret 203/2021, de 30 de març, pel qual s’aprova el Reglament d’actuació i funcionament del sector públic per mitjans electrònics (Reial decret 203/2021) i, en l’àmbit autonòmic, el Decret 76/2020, de 4 d’agost, d’Administració digital (Decret 76/2020).

Amb caràcter previ, hem de precisar que els conceptes d’administració electrònica i administració digital, en ocasions utilitzats indiferenciadament, no són totalment assimilables. El concepte d’administració digital és un concepte més modern i que, al mateix temps, abasta conceptes com la gestió de les dades que obren en poder de les administracions públiques; pel contrari, el concepte de administració electrònica ha estat tradicionalment més lligat al procediment de transformació de les Administracions Públiques als efectes de permetre que el ciutadà es relacioni amb aquelles per mitjans electrònics, el que ha requerit canvis organitzatius i normatius molt rellevants.

<<Sumari|☝

Cal tenir en consideració que qualsevol persona, física o jurídica, pot tenir relacions amb el sector públic (entès en els termes de l’article 2 de la LPAC), i per això l’article 13 recull els “Drets de les persones en les seves relacions amb les administracions públiques”. Aquest precepte fa una recopilació dels drets que no són estrictament procedimentals, però precisament posa una atenció especial en els que garanteixen l’establiment de mitjans o sistemes que han de permetre la utilització generalitzada dels mitjans electrònics, com veurem a continuació.

No obstant això, cal advertir que amb la LPAC es va derogar la Llei 11/2007, de 22 de juny, d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics, l’article 6 de la qual feia una enumeració més exhaustiva dels drets dels ciutadans en relació amb els mitjans electrònics en l’activitat administrativa, però, com també veurem, no n'ha comportat cap minva.

En aquest sentit, i pel que fa a l’àmbit autonòmic, cal considerar en especial el Decret 76/2020, de 4 d’agost, ja que, encara que mitjançant la Llei 29/2010, del 3 d’agost, de l’ús dels mitjans electrònics al sector públic de Catalunya, ja es regulava l’ús dels mitjans electrònics en les actuacions del sector públic de Catalunya i en les relacions entre dites entitats i els ciutadans a Catalunya, l’esmentat Decret representa una actualització de les estructures i una revisió dels seus elements, en incorporar les determinacions de la LPAC i la LRJSP, així com les dictades a Europa en aquesta matèria, que incideixen en la implementació de l’Administració “digital”, i no només de l’Administració “electrònica”.

Si el subjecte que es relaciona amb l’Administració pública és una altra persona pública, aleshores haurem d’atendre als principis que regulen les relacions ad intra del sector públic, com és la LRJSP, i concretament l'article 3, que recull els principis als quals han de sotmetre les actuacions i les relacions.

<<Sumari|☝

L’article 13 de la LPAC, “Dret de les persones en les seves relacions amb les administracions públiques”, de manera anàloga a l’article 35 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, enumera els drets de les persones en les seves relacions amb les administracions públiques.

Aquest precepte s’ha de completar amb l’article 53 de la LPAC, que recull específicament els drets de les persones interessades en el procediment, de manera que diferenciem els drets que té la persona interessada en un procediment concret (art. 53) dels que, amb caràcter general, tenen totes les persones quan es relacionen amb les administracions públiques (art. 13), sense ser necessàriament procedimentals, i fa un èmfasi especial en els que garanteixen l’establiment dels mitjans o sistemes que han de permetre la utilització generalitzada dels mitjans electrònics que, als efectes d'aquest curs, és el que ens interessa especialment.

Ara bé, cal tenir en compte que l’accés als drets a què es refereix l’article 13 de la LPAC per a totes les persones en les seves relacions amb les administracions es condiciona a disposar de la capacitat d’obrar a què es refereix l’article 3 de la LPAC, mentre que els drets que recull l’article 53 de la LPAC s’atribueixen als que tenen la condició de persona interessada en els termes de l’article 4 de la LPAC (de manera que té una posició “qualificada” envers qualsevol altra persona que no té la condició de persona interessada).

En aquest punt cal fer l’advertiment que el fet que l’Administració operi de manera digital no significa que ens trobem davant una administració diferent de la que opera presencialment, ans al contrari, hi ha una única Administració i els drets i les garanties de les persones quan es relacionen amb l’Administració han de ser els mateixos, sens perjudici de l'adequació necessària del mitjà a través del qual s’organitza la relació juridicoadministrativa.

En qualsevol cas, és innegable que la tramitació electrònica representa un canvi de paradigma en el funcionament de l’Administració, no només per la necessària implementació d’aquests programes i aplicacions, sinó també per la necessària adaptació dels drets que les persones tenen davant l’Administració, que fins i tot es materialitza en drets que tenen una articulació diferent als tradicionals, la qual cosa ens pot portar a parlar de “nous drets”, com veurem a continuació.

Prèviament, cal assenyalar que precisament per garantir l’exercici dels drets de manera generalitzada a totes les persones i a totes les persones interessades, l'article 2 del Reial decret 203/2021 estableix els principis que el sector públic ha de garantir en les seves actuacions i relacions electròniques. Destaca en aquest punt els anomenats principis de neutralitat tecnològica i adaptabilitat al progrés de les tecnologies i sistemes de comunicacions electròniques, per tal de garantir tant la independència en l'elecció de les alternatives tecnològiques necessàries per relacionar-se amb les administracions públiques per a les persones interessades o el sector públic mateix, com la llibertat per desenvolupar i implantar els avenços tecnològics en un àmbit de lliure mercat. Per això el sector públic ha d'utilitzar estàndards que siguin d’ús generalitzat. Així mateix, les eines i els dispositius que s’hagin d’utilitzar per a la comunicació per mitjans electrònics, així com les seves característiques tècniques, han de ser no discriminatoris, de manera que estiguin disponibles de manera general i siguin compatibles amb els productes informàtics d’ús general.

a) Dret a comunicar-se amb les administracions públiques mitjançant un punt d’accés general de l’Administració

El punt d’accés general de l’Administració és un concepte nou introduït per la LPAC que necessàriament s'ha de posar en relació amb els conceptes de “seu electrònica” i “portal d’internet”.

L’article 7 del Reial decret 203/2021 es refereix al punt d’accés general electrònic (PAGe) i assenyala que facilitarà l’accés als serveis, als tràmits i a la informació dels òrgans, els organismes públics i les entitats vinculades o dependents de l’Administració pública corresponent. Així, cada Administració pública disposa d'un PAGe i, en el cas de l'Administració de la Generalitat, s'identifica amb la Seu Electrònica (article 36.5 Decret 76/2020). Pel que fa a les administracions locals, la determinació d'aquest PAGe forma part de les seves decisions autoorganitzatives.

El PAGe disposarà d’una seu electrònica a través de la qual es podrà accedir a totes les seus electròniques i seus associades de l’Administració pública corresponent, que podrà incloure una àrea personalitzada mitjançant la qual cada persona interessada, per procediments segurs que garanteixin la integritat i la confidencialitat de les seves dades personals, podrà accedir a la seva informació i a les comunicacions administratives (“Carpeta ciutadana”, a la qual es refereix, per a l’àmbit estatal, l’article 8 del Reial decret 203/2021), i fer el seguiment dels tràmits administratius que l'afectin.

En aquest sentit, l’article 38 de la LRJSP defineix la "seu electrònica” com “l'adreça electrònica, disponible per als ciutadans a través de xarxes de telecomunicacions, la titularitat de la qual correspon a una administració pública o bé a un o diversos organismes públics o entitats de dret públic en l’exercici de les seves competències”.

Per la seva banda, l’article 39 de la LRJSP defineix el “portal d’internet” com “el punt d’accés electrònic, la titularitat del qual correspon a una administració pública, organisme públic o entitat de dret públic, que permet l’accés a través d’internet a la informació publicada i, si escau, a la seu electrònica corresponent”.

De la mateixa manera, el Decret 76/2020, d’Administració digital de la Generalitat, defineix en l'annex 2 (glossari) la “seu electrònica” com “l’adreça electrònica en què està disponible, de manera integrada, la informació, els serveis i els tràmits electrònics d’una administració. És un punt d’accés als serveis i tràmits que la ciutadania, les empreses i les entitats poden realitzar amb una administració. La titularitat de la seu correspon a una administració pública, que és la responsable de mantenir actualitzat el contingut que s’hi publica”.

Així mateix, l’article 36, en referir-se a la prestació de l’atenció ciutadana de manera omnicanal (presencial, telefònica i digital) per tal de facilitar l’exercici dels drets dels ciutadans i el compliment de les seves obligacions, concreta que la “Seu electrònica de l’Administració de la Generalitat de Catalunya és l’espai electrònic en el qual estan disponibles de manera integrada, la informació, els serveis i els tràmits electrònics de l’Administració de la Generalitat" i que, sens perjudici de l’existència de “seus derivades o subseus” per raons d’autonomia funcional o organitzativa, la Seu electrònica de l’Administració de la Generalitat de Catalunya és també el punt d’accés general electrònic, d’acord amb la normativa de procediment administratiu comú.

En reconèixer la llei el dret de les persones a comunicar-se amb les administracions mitjançant el punt d’accés general, el que està establint són en definitiva les tan requerides “finestretes úniques” per tal de permetre als serveis públics la relació amb les persones de manera ràpida i des de qualsevol lloc. De la mateixa manera, pretén centralitzar la informació en un únic punt per evitar-ne la dispersió o fins i tot la duplicitat i el risc de contradicció.

b) Dret a ser assistits en l’ús dels mitjans electrònics en les seves relacions amb les administracions públiques

Com s'ha assenyalat, el fet que l’Administració funcioni electrònicament no pot comportar una minva dels drets dels ciutadans o una pèrdua de garanties d'aquests, especialment per a les persones que poden tenir dificultats d’accés als mitjans electrònics, ja sigui per qüestions tecnològiques o simplement de formació. Per això la Llei reconeix aquest dret a totes les persones, no obstant les consideracions de l’article 12 de la LPAC.

Així, l’article 4 del Reial decret 203/2021 estableix que les administracions públiques han de prestar l’assistència necessària per facilitar l’accés de les persones interessades als serveis electrònics mitjançant algun dels canals següents:

• a) Presencial (a les oficines d’assistència que es determinin)
• b) Portals d’internet i seus electròniques
• c) Xarxes socials
• d) Telefònic
• e) Correu electrònic
• f) Qualsevol altre canal que es pugui establir de conformitat amb el que disposa l’article 12 de la LPAC (En el mateix sentit, l'atenció multicanal es troba garantida en l'article 36.1 del Decret 76/2020).

Aquest article, “Assistència en l’ús dels mitjans electrònics a les persones interessades”, estableix que les administracions públiques han de garantir que les persones interessades es puguin relacionar amb l’Administració a través de mitjans electrònics, i amb aquest objectiu ha de posar a la seva disposició els canals d’accés que siguin necessaris així com els sistemes i les aplicacions que en cada cas corresponguin, i puntualitza que s’ha d'assistir en l’ús dels mitjans electrònics “les persones interessades no incloses en els apartats 2 i 3 de l’article 14 que així ho sol·licitin”.

Precisament, els apartats 2 i 3 de l’article 14 es refereixen a les persones obligades a relacionar-se electrònicament amb l’Administració, de manera que la determinació de l’article 12 d’assistència a l’ús dels mitjans electrònics a les persones interessades es reduiria a les persones no obligades a la tramitació electrònica, és a dir, a les que voluntàriament es volen relacionar d’aquesta manera amb l’Administració. Aquesta ha estat una qüestió especialment polèmica atès els conflictes que pot generar davant situacions d'indefensió material. Així cal fer constar que aquesta previsió legal ha estat criticada ja que exclou el dret a ser assistit en qüestions tan rellevants com identificació o signatura electrònica, presentació de sol·licituds a travès del registre electrònic general i obtenció de còpies autèntiques. Fora dels obligats exclosos, la determinació de l’article 12 és per a un cas específic d’assistència, concretament per a les persones que no disposen dels mitjans electrònics necessaris, de manera que el funcionari o funcionària, o li prestarà assistència o fent ús dels seus mitjans, ha de substituir la persona interessada en qüestió actuant en nom seu, per això s’ha de prestar el consentiment de manera expressa.

Finalment, cal tenir present que Reial decret 203/2021, en l’article 30, regula la identificació i la signatura de les persones interessades mitjançant un funcionari públic habilitat, i crea en l’article 31 el Registre de funcionaris habilitats de l’AGE (cada administració pública ha de crear el seu registre).

c) Dret a utilitzar les llengües oficials en el territori de la comunitat autònoma pròpia

En relació amb aquest dret, la Llei 11/2007 establia en la disposició addicional sisena la garantia en l’ús de les llengües oficials en les relacions per mitjans electrònics, de manera que les seus electròniques la titularitat de la qual tingués competència sobre territoris amb règim de cooficialitat lingüística havien de possibilitar l’accés als seus continguts i serveis en les llengües corresponents.

Però la derogació de la Llei 11/2007 per efecte de la LPAC no significa la desaparició del dret a l’ús de les llengües oficials en l’actuació electrònica, ans al contrari, ja que l’ús de la llengua oficial en el territori d’una comunitat autonomia és al cap i a la fi una obligació de l’Administració actuant de garantir les condiciones d’ús de qualsevol de les llengües cooficials amb independència del mitjà en el qual s’estructuri el procediment, per tant el fet de tramitar-se electrònicament en cap cas exclou aquest dret, configurat amb independència del canal de la tramitació i per a totes les persones.

d) Accés a la informació pública, arxius i registres, de conformitat amb la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern i la resta de l’ordenament jurídic

El desenvolupament d’aquest dret tenint en consideració la tramitació electrònica té una especial incidència, perquè, amb independència de la normativa aplicable en matèria de transparència (Llei 19/2013, estatal, i Llei 19/2014, catalana), cal deixar constància que el compliment de les determinacions legals a dia d’avui es canalitza principalment a través de la informació incorporada als portals de transparència i a altres portals electrònics creats precisament amb aquesta finalitat.

Encara que no és objecte d’estudi en el present curs, cal tenir en consideració, en relació amb aquest dret, els diferents nivells de transparència que implementa la normativa esmentada, segons que es tracti d’informació que de manera obligatòria han de proporcionar les administracions públiques mitjançant els esmentats portals de transparència i d’altres anàlegs, el dret d’accés a la informació pública a la qual pot accedir qualsevol persona i, finalment, el dret d’accés de la persona interessada a les dades i als documents que estiguin incorporats en el procediment administratiu que en concret l'afecta (accés qualificat).

e) A ser tractats amb respecte i deferència per les autoritats i empleats públics, que han de facilitar l’exercici dels seus drets i el compliment de les seves obligacions

Aquest dret implica una obligació per a les autoritats i els empleats públics que es materialitza en un deure de diligència i tracte adequat al ciutadà, de manera que l’incompliment pot donar peu a una responsabilitat disciplinària (així ho disposa la normativa en matèria de funció pública), però també implica una obligació de facilitar l’exercici dels drets i el compliment de les obligacions de les persones. Traslladant aquesta determinació a l’àmbit electrònic, es poden plantejar dubtes, doncs la relació amb els empleats i les autoritats públiques no es fa d’una manera personal i directa com en el cas de l’atenció presencial, però això no treu l’exigència del compliment, que es materialitza sobretot en l'assistència per part de les administracions i l'orientació per assolir l’exercici de drets i el compliment d’obligacions per les persones interessades.

Aquest dret es pot relacionar amb d’altres que més endavant veure’m en relació amb les persones interessades del procediment que recull l’article 53, concretament, el d’obtenir informació i orientació dels requisits jurídics i tècnics que les disposicions vigents imposin i el dret a identificar les autoritats i el personal al servei de les administracions públiques per tal de garantir el compliment del dret a ser tractades amb respecte i deferència i poder reaccionar davant l’incompliment d'aquest dret.

f) A exigir responsabilitats a les administracions públiques i autoritats, quan així correspongui legalment

Aquest dret connecta amb el que disposa l’article 9.3 de la CE i, concretament, amb els articles 32 i següents de la Llei 40/2015, del sector públic, que recullen els principis de responsabilitat patrimonial (si bé la Llei 39/2015 regula el procediment conjuntament amb el procediment administratiu comú).

En aquest punt, i tenint en compte l’aspecte electrònic del procediment, l’article 12 del Reial decret 203/2021 estableix la responsabilitat del titular de la seu electrònica o seu electrònica associada de la integritat, la veracitat i l'actualització de la informació i dels serveis de la seva competència als quals es pugui accedir a través de la seu.

Pel que fa a l’Administració de la Generalitat, l’article 7 del Decret 232/2013, pel qual es regula la seu electrònica, diferencia la responsabilitat pel que fa a la gestió de la seu electrònica i la derivada dels continguts, entre els diferents departaments o ens que integren aquella.

Pel que fa als ens locals, és competència de cadascun d’ells la creació de la seva seu electrònica i la determinació de les seves condicions de funcionament.

g) A l'obtenció i la utilització dels mitjans d’identificació i signatura electrònica establerts en la Llei

Sens perjudici del desenvolupament que d’aquest apartat farem en el mòdul 1 d’aquest curs, relatiu a la identificació i la signatura electrònica, cal fer esment que la tramitació electrònica del procediment administratiu s’organitza mitjançant la utilització de mitjans que acreditin que les parts que hi intervenen són les que són (identificació) i que han emès la corresponent declaració de voluntat (cosa que es fa mitjançant la signatura). En aquest punt, aleshores, cal tenir en consideració, des del punt de vista de les administracions públiques, els diferents mitjans reconeguts per l’article 40 de la LRJSP (sens perjudici dels supòsits d’actuació administrativa automatitzada), així com els sistemes que acrediten la signatura del personal al servei de les administracions públiques (sistemes de l’article 43 del LRJSP).

Pel que fa als mitjans d’identificació i signatura de les persones que es relacionin amb les administracions públiques, també s’han de tenir en compte els diferents mitjans reconeguts pel procediment o per l’Administració en qüestió, els quals es recullen com a regla general en els articles 9 i 10 de la LPAC.

Cal recordar en aquest punt el que disposa la LPAC envers les persones obligades a relacionar-se electrònicament (art. 14.2 i 14.3), que per tant han de disposar dels mitjans electrònics corresponents, i les persones que tenen dret a relacionar-se electrònicament (art. 14.1), que si es volen relacionar de manera electrònica cal que disposin de dits mitjans, perquè si no és impossible la tramitació electrònica.

Així mateix, cal considerar les determinacions de normes sectorials que disposen l'obligatorietat de l’ús dels mitjans electrònics per a certs col·lectius, com ho fa el Decret 76/2020, d’Administració digital. Si bé en l'article 72 disposa l'obligació de relacionar-se electrònicament amb l’Administració de la Generalitat als subjectes que es determinen en la LPAC (art. 14.2 i 14.3), puntualitza en l'article 73 que també estan obligades a relacionar-se electrònicament determinades persones físiques, concretament els empresaris individuals o autònoms en el marc de les actuacions que facin en condició de tals i també el col·lectiu de persones físiques en el marc de la seva activitat econòmica o professional, de conformitat amb la disposició final quarta del Decret 76/2020 (que estableix que sigui per una ordre del conseller o consellera del departament competent, i sempre que s’acrediti la disponibilitat de mitjans electrònics del col·lectiu en qüestió).

Finalment, cal advertir també del desenvolupament que d’aquestes qüestions fa el Reial decret 203/2021, en els articles 15 i següents, en desenvolupament del que disposen la LPAC i la LRJSP.

h) A la protecció de dades de caràcter personal i, en particular, a la seguretat i la confidencialitat de les dades que figurin en fitxers, sistemes i aplicacions de les administracions públiques

Aquest dret es relaciona amb el que disposa l’article 18.4 de la CE, de conformitat també amb la Llei orgànica de protecció de dades i el Reglament de desenvolupament.

Cal tenir en compte que aquest dret garanteix la seguretat i la confidencialitat de les dades que puguin figurar, pel que aquí ens interessa, en fitxers, sistemes i aplicacions de les administracions públiques. Com podem comprovar, aquest dret té una especial rellevància en la tramitació electrònica, atès que amb aquesta les persones tenen un accés més fàcil a determinades dades de les persones físiques, i per això les administracions públiques, en la tramitació dels procediments i en les seves relacions amb les persones, n'han de garantir la protecció i la seguretat.

Per això s’estableix l'obligació de donar compliment als sistemes que regula l’Esquema Nacional de Seguretat en l’ús dels seus sistemes, que han de garantir que durant la cessió o la comunicació de dades es respectin els principis de protecció exigibles (exigir el consentiment exprés del titular, respectar l’ús de les dades per a la finalitat per a la qual es van recaptar i no cedir els que no siguin necessaris).

Pel que fa a l’àmbit concret de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, el Decret 76/2020, d’Administració digital, incideix plenament en aquesta qüestió. Així, l’article 4, en tractar els principis de l’Administració digital, disposa el desenvolupament d’un model de ciberseguretat especialment en relació amb la protecció de dades de caràcter personal, i l’article 6.3, en referir-se a la implementació de l’Administració digital, estableix que: “El model organitzatiu determina la coordinació de l’àmbit organitzatiu, l’àmbit jurídic, l’àmbit de la gestió de les dades, de la gestió documental i de l’arxiu, l’àmbit de la protecció de dades personals i l’àmbit de la tecnologia de la informació.” Així mateix regula amb deteniment el que anomena “model de govern de les dades”, com l’instrument organitzatiu que determina els criteris i elements que defineixen el “govern de les dades” en l’Administració de la Generalitat, el qual es disposa d’acord amb els principis i els requeriments establerts en el marc de la normativa vigent de protecció de dades, transparència i accés a la informació, i estadística, i en garanteix la interoperabilitat i la reutilització.

<<Sumari|☝

Com hem apuntat, els drets de la persona interessada en el procediment administratiu estan recollits en l’article 53.1 de la LPAC, i usar la tramitació electrònica no ha de comportar una minva o disminució de drets i garanties envers la persona interessada, ans al contrari.

Concretament, l’article 53.1 de la LPAC disposa que els interessats, a més de la resta de drets que recull la LPAC, que ja hem analitzat a l’empara de l’article 13 de la LPAC, tenen els següents:

a) Dret a conèixer l’expedient administratiu, a accedir-hi i a obtenir-ne còpies

Concretament, el precepte disposa que les persones interessades tenen dret “a conèixer, en qualsevol moment, l’estat de tramitació dels procediments en els quals tinguin la condició de persones interessades; el sentit del silenci administratiu que correspongui, en cas que l’Administració no dicti ni notifiqui resolució expressa en termini; l’òrgan competent per a la seva instrucció, si s'escau, i resolució, i els actes de tràmit dictats. Així mateix, també tenen dret a accedir als esmentats procediments i a obtenir còpia dels documents que contenen".

Puntualitza en aquest punt, precisament per a les persones interessades que es relacionin amb les administracions públiques a través de mitjans electrònics, que: “Tenen dret a consultar la informació a la qual es refereix l’apartat anterior, en el punt d’accés general electrònic de l’Administració, que funciona com un portal d’accés. S’entén complerta l'obligació de l’Administració de facilitar còpies dels documents continguts en el procediment mitjançant la posada a disposició d'aquestes en el punt d’accés general electrònic de l’Administració competent o en les seus electròniques que corresponguin.”

Cal advertir que, de conformitat amb el que estableix l’article 52 del Reial decret 203/2021, el dret d’accés a l’expedient electrònic de les persones interessades que es relacionen electrònicament amb les administracions públiques i, si s'escau, l'obtenció de còpia total o parcial d'aquell, s’entén satisfet mitjançant la posada a disposició de l’expedient en el punt d’accés general electrònic (PAGe) de l’Administració competent o en la seu electrònica o seu electrònica associada que correspongui. Per això l’Administració destinatària de la sol·licitud ha de trametre a la persona interessada o al seu representant l’adreça electrònica o localitzador que doni accés a l’expedient electrònic posat a disposició, i garantir-hi l’accés durant el temps que determini la corresponent política de gestió de documents electrònic, en compliment de la normativa de protecció de dades de caràcter personal, transparència i accés a la informació pública i de patrimoni documental, històric i cultural.

En vista del que disposa l’article 53.a, en podem extreure tres drets, principalment: dret de coneixement del curs del procediment; dret d’accés a l’expedient administratiu i dret d’obtenció de còpies de l’expedient, tant si es fa de manera presencial com a través de mitjans electrònics en els termes que recull l’apartat segon d’aquest dret.

La veritat és que el deure de comunicació que té l’Administració envers la persona interessada del procediment no es limita a informar només de les dades que recull aquest precepte (identificació de l’òrgan instructor o competent per resoldre; actes de tràmit dictats; estat de la tramitació i sentit del silenci), ja que està plenament vinculat amb el dret de coneixement que té la persona interessada i que aquest mateix precepte regula.

L’accés a l’expedient administratiu no és un dret absolut, atès que pot restar subjecte a limitacions subjectives (per exemple, si hi ha diverses persones interessades en el mateix procediment), de manera que el dret a l’honor, a la intimitat i a la pròpia imatge o el dret a la protecció de dades imperen com a límits i, des d’un punt de vista objectiu, exigències de defensa nacional, seguretat ciutadana o d’altres anàlegs també poden limitar aquest accés.

En qualsevol cas, cal advertir que l’accés a l’expedient administratiu és un dret que requereix, en el moment que s'exerceix, acotar la petició d’informació, perquè seria motiu de denegació fer-ho de manera genèrica o indeterminada. Ara bé, els actes pels quals es facilita la informació són considerats actes de tràmit no qualificats, de manera que no són susceptibles d’impugnació independent, si no és que no es doni trasllat de la informació demanada o que aquesta sigui insuficient; en aquests casos ens podríem trobar que es consideressin “actes de tràmit qualificats” per impossibilitar que continuï el procediment, o produeixi indefensió o un perjudici irreparable.

El dret d’accés a l’expedient té com a corol·lari obtenir-ne còpies, però això no treu que es pugui exigir una taxa, tal com té declarada la jurisprudència (p. ex., la Sentència del TSJ de Catalunya de 21 d’abril de 2005, JUR 2005/172234).

Reproduïm en aquest punt les consideracions fetes amb anterioritat quant a l’accés i la materialització d’aquest dret a través del punt d’accés general electrònic de l’Administració o la posada a disposició.

En qualsevol cas, s’ha de diferenciar el dret d’accés dels interessats al procediment, del dret de qualsevol persona de demanar accés a la informació, legitimació molt més àmplia que, en ocasions, genera problemes en la pràctica, en els cas de tercers no interessats que demanen còpia de documents que integren un expedient administratiu i que, en ocasions, encara no ha finalitzat.

b) Identificació de les persones responsables de la tramitació del procediment

Tota persona interessada té dret a identificar les autoritats i el personal al servei de les administracions públiques sota la responsabilitat dels quals es tramitin els procediments.

Aquest dret cal posar-ho en relació amb l’article 75 de la LPAC, relatiu als actes d’instrucció, que determina que es duguin a terme a través dels mitjans electrònics, tenint en compte que les aplicacions i els sistemes d’informació emprats per a la instrucció han de garantir el control dels temps i terminis, la identificació dels òrgans responsables i la tramitació ordenada dels expedients, i facilitar la simplificació i la publicitat dels procediments.

En aquest punt també cal advertir que, de conformitat amb les determinacions de l’article 70 sobre l’expedient administratiu, es disposa que ha de tenir format electrònic, i puntualitza els documents que l’han d’integrar.

Cal fer esment en aquest punt que l’expedient administratiu en format electrònic ha de ser alguna cosa més que una mera substitució del substrat en paper pel substrat en CD/DVD (que era fins no fa gaire l’estat en què es trobaven els expedients que no estaven en format paper).

Així mateix puntualitza aquest precepte que la tramesa de l’expedient electrònic, quan aquesta esdevingui necessària (pensem, per exemple, quan s’ha d’enviar al jutjat o tribunal contenciós administratiu com a conseqüència de l’inici d’un procediment judicial), s'ha de fer segons el que disposa l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat i les corresponents normes tècniques d’interoperabilitat, que es correspon amb la garantia de la protecció i la seguretat de dades de caràcter personal a la qual s’ha de donar compliment, com s’ha exposat amb anterioritat en tractar l’article 13 de la LPAC.

Finalment cal advertir també en aquest punt que l’article 88 de la LPAC, relatiu a la resolució que posa fi al procediment amb caràcter general, estableix que, sens perjudici de la manera i el lloc per practicar les notificacions, la resolució del procediment s'ha de dictar electrònicament i ha de garantir la identitat de l’òrgan competent, així com l’autenticitat i la integritat del document que es formalitzi mitjançant l’ús d’algun dels instruments establerts per a la Llei.

c) Dret a no presentar documentació original

Les persones interessades tenen dret a no presentar documents originals, llevat que, de manera excepcional, la normativa reguladora aplicable estableixi el contrari. En cas que, excepcionalment, s’hagi de presentar un document original, tenen dret a obtenir-ne una còpia autèntica, tenint en compte que les còpies autèntiques expedides sempre a partir d’un original o d’una altra còpia autèntica tenen la mateixa validesa i eficàcia que els documents originals (art. 47 del Reial decret 203/2021).

Cal fer constar en aquest punt que, de conformitat amb l’article 49 del Reial decret 203/2021, quan la persona interessada presenti en paper una còpia d’un document públic administratiu o d’un document privat per incorporar-ho a un expedient administratiu, el procés de digitalització per l’Administració pública genera una còpia electrònica que té el mateix valor que la còpia presentada en paper.

Així mateix, cal assenyalar que els documents presentats per la persona interessada en suport paper que per qualsevol circumstància no se li puguin retornar en el moment de la presentació, un cop digitalitzats han de ser conservats a la seva disposició durant sis mesos perquè pugui recollir-los, independentment del procediment administratiu al qual s’incorporin o de l’Administració pública destinatària.

En canvi, els documents presentats per la persona interessada en format electrònic dintre d’un dispositiu que per qualsevol circumstància tampoc no li ha estat retornat en el mateix moment de la presentació, un cop incorporat a l’expedient s'ha de conservar també durant sis mesos perquè el pugui recollir.

Un cop transcorregut aquest termini, es produeix la destrucció dels documents sempre que no tinguin valor històric, artístic o qualsevol altre de rellevant o de documents en els quals la signatura o altres expressions manuscrites o mecàniques confereixin als documents un valor essencial (art. 53 del Reial decret 203/2021).

d) Dret a no aportar informació no necessària

Les persones interessades també tenen dret a no presentar dades i documents no exigits per les normes aplicables al procediment de què es tracti, que ja es trobin en poder de les administracions públiques o que hagin estat elaborats per aquestes.

Aquests dos drets (lletres c i d de l’art. 53 de la LPAC), no aportar documentació original i no aportar informació innecessària, cal connectar-los amb el que disposa l’article 28 de la LPAC, el qual a més va ser modificat per la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, per disposar, d'una banda, que les persones interessades han d’aportar les dades i els documents exigits conformement a la normativa aplicable, així com qualsevol altre que considerin convenient, però en canvi no han d’aportar documents que ja es trobin en poder de l’Administració actuant o que hagin estat elaborats per qualsevol altra Administració, ja que l’Administració actuant pot consultar o recaptar aquests documents, excepte que la persona interessada s’oposi a dita consulta (oposició que no té cabuda en el marc de l’exercici de potestats sancionadores o d’inspecció).

La modificació va ser conseqüència del Reglament Europeu de Protecció de Dades, que exclou la possibilitat del consentiment tàcit o per omissió per entendre complerta l’obligació de no comunicació de dades sense el consentiment de l’interessat (el consentiment ha de ser exprés), excepció feta dels supòsits en que s’estigui donant compliment a una missió d’interès públic.

Aquesta recepció o tramesa de documentació per part de l’Administració actuant precisament s'ha de fer de manera electrònica mitjançant les seves xarxes corporatives o consultant les plataformes d’intermediació de dades o d’altres sistemes electrònics habilitats a l’efecte.

Així mateix es disposa, en els termes de l'article 53 objecte d’anàlisi, que les administracions no han d'exigir a les persones interessades de presentar documents originals excepte que la normativa reguladora del procediment, de manera excepcional, així ho estableixi, i per tant la persona interessada té dret a obtenir-ne còpia autèntica.

Finalment es disposa, a l’empara de l’article 28 de la LPAC, que les administracions públiques no han de requerir a les persones interessades dades o documents que hagin aportat anteriorment davant qualsevol administració, de manera que novament les administracions actuants poden recaptar-los electrònicament mitjançant les seves xarxes corporatives o consultant les plataformes d’intermediació de dades o d’altres sistemes electrònics habilitats a aquest efecte.

e) Dret a intervenir en el procediment

L’article 53.e estableix que la persona interessada té dret a formular al·legacions, a utilitzar els mitjans de defensa admesos per l’ordenament jurídic i a aportar documents en qualsevol fase del procediment anterior al tràmit d’audiència, que han de ser tinguts en consideració per l’òrgan competent quan redacti la proposta de resolució.

Aquest dret s’ha de relacionar amb l’article 76 de la LPAC que el desenvolupa quan disposa que les persones interessades poden, en qualsevol moment del procediment anterior al tràmit d’audiència, fer al·legacions i aportar documents o altres elements de judici al procediment, que l’òrgan competent ha de tenir en compte quan redacti la corresponent proposta de resolució.

f) Dret a obtenir la informació prèvia a la iniciació del procediment

Per la seva banda, la lletra f disposa preveu que les persones interessades tenen dret a obtenir informació i orientació relativa als requisits jurídics o tècnics que les disposicions vigents imposin als projectes, a les actuacions o a les sol·licituds que es proposin realitzar.

Aquest dret es materialitza mitjançant les oficines d’informació, i s'estableixen les obligacions de les administracions de divulgar publicacions sobre la tramitació dels expedients i dels diagrames de procediment per tal de donar a conèixer les finalitats, les competències i el funcionament dels serveis. Així mateix es van crear a tal efecte les oficines d’iniciativa i reclamacions.

En aquest punt cal tenir en compte el Decret 76/2020, d’Administració digital, l’article 36 del qual, ja vist arran de l’anàlisi de l’article 13 de la LPAC, sota el títol “Atenció ciutadana, Seu electrònica i punt d’accés general electrònic”, disposa que:

Així mateix, habilita pels mateixos canals formularis per a consultes, queixes i suggeriments.

La Seu electrònica de l’Administració de la Generalitat de Catalunya és l’espai electrònic en el qual estan disponibles de manera integrada la informació, els serveis i els tràmits electrònics de l’Administració de la Generalitat.

Les seus derivades o subseus es creen per raons d’autonomia funcional o organitzativa de l’ens titular, amb l’objectiu de proporcionar un accés directe a conjunts de serveis i tràmits de naturalesa finalista, amb unes característiques específiques, que poden estar superposats per sistemes d’informació propis de l’òrgan titular de la subseu. Tenen les mateixes característiques i requeriments que la Seu electrònica de l’Administració de la Generalitat de Catalunya.

La Seu electrònica de l’Administració de la Generalitat de Catalunya ha de garantir un accés directe a les seus derivades o subseus.

La Seu electrònica de l’Administració de la Generalitat de Catalunya també és el punt d’accés general electrònic, d’acord amb la normativa del 'procediment administratiu comú”.
Cal tenir en compte també el que assenyala el Decret 76/2020, d’Administració digital, en la secció relativa a les “Xarxes de suport a l’Administració digital”, que estableix tant oficines d’atenció presencial (art. 37) mitjançant les quals s’assisteix les persones en l’accés electrònic als procediments i tràmits administratius, com les anomenades “oficines de gestió empresarial” (art. 38), que presten serveis de la Finestreta Única Empresarial, d’acord amb la seva regulació (tenint en compte la normativa sobre simplificació administrativa en l'àmbit empresarial, com la Llei 18/2020, de 28 de desembre, de facilitació de l'activitat econòmica).

Encara que la informació facilitada en exercici del dret objecte d’anàlisi no és vinculant (com ocorre en determinats àmbits com el tributari, per exemple), no treu que cal una actuació diligent de l’Administració competent, doncs una informació incorrecta pot ocasionar un perjudici a la persona interessada i, per tant, comportaria l’exigència de la responsabilitat corresponent pel funcionament anormal de les administracions públiques.

g) Dret a rebre assistència tècnica

Novetat de la LPAC, aquest dret reconeix una pràctica habitual, que és que la persona interessada pugui actuar assistida per un assessor tècnic, per a aspectes materials, però la manca de regulació feia dubtar de poder ser aplicat en determinats àmbits o fases del procediment.

h) Dret a fer pagaments per mitjans electrònics

En connexió amb l’article 98 de la LPAC, que també recull aquest dret, atès que és un acte administratiu executiu, i quan hi hagi una obligació de pagament derivada d’una sanció pecuniària, multa o qualsevol altre dret que s’hagi d’abonar a la hisenda pública, aquest pagament s’ha d'efectuar preferentment, excepte amb la justificació de la impossibilitat per fer-ho, mitjançant els següents mitjans electrònics de pagament:

i) Altres drets reconeguts en la Constitució i a les lleis

En aquesta clàusula de tancament té cabuda qualsevol altre dret que derivi de l’ordenament jurídic.

Finalment, cal advertir que han desaparegut de la regulació actual de la LPAC que estableixen els articles 13 i 53 determinats drets, però no perquè no es reconeguin, sinó perquè deriven d’altres normes o dels drets recollits, i per això no es requereix que es concretin, a més quan el precepte mateix es configura amb condició de numerus apertus en establir in fine “Qualssevol altres que reconeguin la Constitució i les lleis” (lletra i).

No obstant això, han estat recollits de manera expressa en l’article 2 del Reial decret 203/2021, que a continuació es concretarà.

Així, no s’estableix de manera expressa el “dret a la igualtat en l’accés electrònic als serveis de les administracions públiques”, doncs al cap i a la fi és un dret reconegut constitucionalment (art. 14 de la CE), però l'article 2 reconeix l'anomenat "principi d'accessibilitat", entès com el conjunt de principis i tècniques que s’han de respectar en el moment de dissenyar, construir, mantenir i actualitzar els serveis electrònics per garantir la igualtat i la no discriminació en l’accés de les persones usuàries (en particular persones amb discapacitat i persones grans).

Igualment desapareix el “dret a la conservació en format electrònic per les administracions públiques dels documents electrònics que formin part d’un expedient”, pel fet que és una obligació a la qual resta subjecta l’Administració mitjançant l’arxiu electrònic a què es refereix l’article 17 de la LPAC i l’article 46 de la LRJSP, dintre del funcionament electrònic del servei públic.

Així mateix cal destacar en aquest punt que el Reial decret 203/2021 disposa de manera expressa en l'article 53 el temps de conservació i destrucció dels documents, tant els presentats per la persona interessada en suport paper com els presentats en format electrònic dintre d’un dispositiu, i disposa un termini de sis mesos per ser retornats o recollir-los, transcorregut el qual cal procedir a destruir-los excepte que tinguin valor històric, artístic o sigui rellevant, o que es tracti de documents en els que la signatura o altres formes d’expressió manuscrita o mecànica confereixin al document un valor especial.

No es fa cap referència a la utilització “d’altres sistemes de signatura electrònica admesos en l’àmbit de les administracions públiques” al marge del que disposa l’article 13.g, perquè ja està recollida en l’article 9 de la LPAC.

No obstant això, l'article 2 del Reial decret 203/2021 recull diferents principis relacionats amb aquesta determinació, com ara l’anomenat “principi de facilitat d’ús”, que determina que el disseny dels serveis electrònics estigui centrat en les persones usuàries, de manera que es minimitzi el grau de coneixement necessari per usar el servei; el principi de proporcionalitat, de conformitat amb el qual només s’han d'exigir les garanties i les mesures de seguretat adequades a la naturalesa i les circumstàncies dels diferents tràmits i actuacions electròniques, o el principi de “personalització i pro activitat, entès com la capacitat de les administracions públiques que, partint del coneixement adquirit per l’usuari final del servei, proporcioni serveis “preformalitzats” i així s’anticipi a les possibles necessitats d'aquests.

Així mateix, no es fa referència en la LPAC al dret a la “qualitat dels serveis públics” prestats per mitjans electrònics, que recollia l’article 6.2.k de la Llei 11/2007, que, encara que és cert que no té una referència similar a la normativa actual, es dedueix del principi d’eficàcia i eficiència al qual resta subjecta tota actuació administrativa per imperatiu de la CE (art. 103) i de la LRJSP (art. 3).

Quant a la manca de referència al “dret a escollir les aplicacions o sistemes per relacionar-se amb les administracions públiques”, sempre que s’utilitzin estàndards oberts o, si escau, d’altres que siguin d’ús generalitzat pels ciutadans, recollia l’anomenat principi de “neutralitat tecnològica”, que actualment es recull, com hem dit al començament, en l’article 2 del Reial decret 203/2021.

Finalment, cal destacar el principi d’interoperabilitat, entès com la capacitat dels sistemes d’informació i dels procediments als quals donen suport de compartir dades i la possibilitat d’intercanvi d’informació entre si.

En qualsevol cas, un dels grans debats que es plantegen en matèria de drets és com fer efectiu al dret d’accés al procediment, en el sentit ampli de la paraula, a les persones que es troben en situació de bretxa digital, especialment quan, a més, es pot tractar d’obligats electrònics. Qüestió que ha estat resolta de manera bastant inflexible per la LPAC, sense perjudici de què, com veurem, la interpretació jurisprudencial de l’article 68.4 de la LPAC modula una mica aquest rigor i, d’altra banda, caldrà veure com s’articula la doctrina jurisprudencial en les diferents casuístiques que s’aniran produint.

<<Sumari|☝

Les persones interessades amb capacitat d’obrar poden actuar directament en les seves relacions amb les administracions públiques o, en canvi, poden optar per conferir la seva representació a un representant amb qui s’entendran les actuacions administratives, excepte manifestació expressa en contra de la persona interessada.

Poden ser representants tant persones físiques amb capacitat d’obrar com persones jurídiques (novetat de la LPAC), sempre que així estigui establert en els seus estatuts. Lògicament aquestes persones jurídiques han d'actuar per mitjà d’un representant o apoderat.

Cal fer constar que en general la representació es presumeix, és a dir, que quan algú actua en nom d’un altre s’entén que en té atorgada la representació. Ara bé, l’article 5 de la LPAC puntualitza que per als actes i tràmits següents s’ha d’acreditar en tot cas la representació:

-Per formular sol·licituds

-Per presentar declaracions responsables o comunicacions

-Per interposar recursos

-Per desistir d’accions

-Per renunciar a drets.

Així doncs, per a aquestes actuacions s’ha d’acreditar la representació, i per als actes i les gestions de simple tràmit es presumeix la representació (la qual cosa no treu que si l’Administració actuant ho estima adient pugui requerir que s’acrediti en tot cas la representació).

Cal tenir en compte que, tal com disposa l’article 5.6 de la LPAC, la manca d'acreditació, o l'acreditació insuficient, de la representació no impedeix que es consideri efectuat l’acte de què es tracti, sempre que s’aporti dita representació o s’esmeni el defecte en el termini de deu dies atorgat a aquest efecte (o del termini superior que es pugui atorgar si les circumstàncies concurrents ho requereixen).

<<Sumari|☝

La representació es pot acreditar mitjançant qualsevol mitjà vàlid en dret que deixi constància fefaent (fidedigna) de la seva existència.

Així, s’admet l’acreditació de la representació apud acta mitjançant compareixença personal de la persona interessada en les oficines d’assistència en matèria de registres o també mitjançant compareixença electrònica en la corresponent seu electrònica de l’Administració actuant.

Precisament, la possibilitat d’atorgar l’apoderament apud acta electrònicament representa simplificar de manera significativa aquest mecanisme, ja que exclou haver-se de traslladar presencialment a un òrgan de l’Administració per a aquest atorgament, i és una manifestació més dels avantatges que es deriven de la tramitació electrònica: fer tràmits a distància, sense haver-te de desplaçar, i en qualsevol moment.

Una altra manera d’acreditar la representació és mitjançant la inscripció en el registre electrònic d’apoderaments de l’Administració pública competent, de manera que la incorporació a l’expedient del document electrònic que acrediti el resultat de la consulta realitzada al registre d’apoderaments servirà com acreditació de la consulta.

Cal advertir que, de conformitat amb l’article 32 del Reial decret 203/2021, es pot acreditar igualment la representació mitjançant un certificat electrònic qualificat de representant o mitjançant un document públic la matriu del qual consti en un arxiu notarial o d’una inscripció practicada en un registre mercantil.

<<Sumari|☝

El Registre electrònic general d’apoderaments es configura com un repositori en què es poden inscriure els apoderaments que les persones interessades en un determinat procediment puguin atorgar, cosa que permet, amb una clara voluntat simplificadora, no haver-lo d’aportar cada vegada que s’inicia un procediment. L’article 6.4 de la LPAC indica quins són els diferents poders que s'hi poden inscriure:

Així, podríem diferenciar: a) un poder general que s’atorga per a qualsevol actuació administrativa, amb dues submodalitats –qualsevol administració o una administració o organisme concret-, i b) un poder especial per a un tràmit o procediment concret.

Aquesta diferenciació és rellevant, ja que l’obligació que l’article 6.1 imposa a totes les administracions públiques de disposar d’un registre electrònic d’apoderaments ho és “almenys” pel que fa als poders generals que habilitin el representant a actuar davant de qualsevol administració pública, amb l’objectiu de poder comprovar l’existència de poders presentats davant d’una administració pública que habilitin per actuar amb aquests poders de la mateixa manera davant de qualsevol altra.

A més, s’inclou com a contingut del Registre la validació del poder, que determina que s'ha de dur a terme, prèviament a la inscripció, una comprovació de la legalitat formal i material del poder -tot i que aquesta validació ho és amb caràcter abstracte, sense que estigui lligada a un procediment concret. Posteriorment, la suficiència del poder per al procediment de què es tracti, l’ha d'efectuar el funcionari o funcionària competent, qui pot accedir al Registre per comprovar la suficiència del poder.

Cal fer constar en aquest punt, a més, el següent:

a) La durada màxima dels poders inscrits al Registre és de cinc anys, els quals es poden revocar en qualsevol moment i es poden atorgar pròrrogues successives, que no poden superar el màxim de cinc anys –si han estat atorgades per un termini inferior (art. 6.6).

b) Les sol·licituds d’inscripció del poder, de revocació, de pròrroga o de denúncia es poden adreçar a qualsevol registre de qualsevol administració, si bé produeixen efectes quan s’inscriuen en el registre de l’Administració o organisme davant el qual té efectes. Aquest fet obliga que hi hagi una interoperabilitat adequada entre registres administratius i, al mateix temps, una ràpida comunicació de la inscripció de la sol·licitud des del registre general de l’Administració corresponent al Registre electrònic general d’apoderaments.

Precisament, l’article 6.2, pel que fa al Registre electrònic general d’apoderaments i a la interoperabilitat, indica que: “Els registres electrònics generals i particulars d’apoderaments pertanyents a totes i cadascuna de les administracions han de ser plenament interoperables entre si, de manera que se’n garanteixin la interconnexió, la compatibilitat informàtica i la transmissió telemàtica de les sol·licituds, els escrits i les comunicacions que s’hi incorporin.”

Al mateix temps, també es fa referència a la possibilitat de consultar “altres registres administratius similars, el registre mercantil, de la propietat, i els protocols notarials”, els quals “han de ser interoperables amb els registres electrònics generals i particulars d’apoderaments”.

En desenvolupament d’aquestes determinacions legals, el Reial decret 203/2021 estableix precisament en el seu article 33.4 el caràcter interoperable, concretant que “El Registro Electrònico de Apoderamientos y los registros particulares deberán ser interoperables y no tienen carácter público, por lo que el interesado solo podrá acceder a la información de los apoderamientos de los que sea poderdante o apoderado”.

<<Sumari|☝

Acabarem aquest mòdul fent referència a supòsits concrets de registres d’apoderaments existents, tenint en compte que la regulació de la LOPAC obliga totes les administracions públiques a disposar d’un registre electrònic general d’apoderaments, sens perjudici que puguin haver-hi també registres d’apoderaments particulars, això sí, tots interoperables. De conformitat amb la disposició addicional setena del Reial decret 203/2021, de l'article 6 de la LPAC i del Reial decret 4/2010, de 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica, la Norma Tècnica d’Interoperabilitat ha d'establir el model de dades i condicions d’interoperabilitat dels registres electrònics d’apoderaments i els aspectes funcionals i tècnics per a la plena interoperabilitat dels registres electrònics d’apoderaments pertanyents a les administracions, així com la interconnexió d’aquests a les respectives seus electròniques, als registres mercantils, als registres de la propietat i als protocols notarials.

En l’Administració general de l’Estat destaquem el Registre general d’apoderaments (APODERA), inicialment regulat per l’Ordre HAP/1637/2012, establert en l’article 6 de la LPAC i desenvolupat per l’article 33 del Reial decret 203/2021 (https://sede.administracion.gob.es/PAG_Sede/ServiciosElectronicos/RegistroElectronicoDeApoderamientos.html). Igualment cal tenir en compte al respecte l'Ordre PCM/ 1384/2021, de 9 de desembre, per la qual es regula el registre d’apoderaments en l’àmbit de l’Administració General de l’Estat.

En les autonomies, concretament en la Generalitat de Catalunya, hi ha el Registre electrònic general de representació de la Generalitat (Representa), regulat pels articles 79 i següents del Decret 76/2020, de conformitat amb l’article 6 de la LPAC (https://web.gencat.cat/es/tramits/com-tramitar-en-linia/registre-electronic-de-representacio/).

D'altra banda, podem trobar registres d’apoderaments d’àmbits sectorials concrets, com el de la Seguretat Social (Ordre ISM/189/2021, de 3 de març) o el de l’Agència Estatal de l’Administració Tributària, entre d’altres.

<<Sumari|☝|Unitat 1>>