En aquesta unitat continuarem les explicacions sobre el que a la introducció a la unitat 1 denominàvem el “com” del procediment subvencionador.

Un cop definits el marc jurídic, els conceptes bàsics, els actors i els seus drets i obligacions, així com els procediments de concessió i els deures de publicitat i transparència, tractarem tot seguit el moment procedimental en què, un cop executada l’activitat objecte de la subvenció, es justifica, i abordarem les diferents qüestions que es poden suscitar al voltant d’aquesta justificació.

Amb aquest objectiu, analitzarem les diferents modalitats de justificació establertes en la normativa de subvencions, en definirem les característiques comunes i les diferències, i donarem algunes indicacions sobre el contingut i l'abast, així com criteris amb relació a les comprovacions a efectuar per part de l’administració concedent sobre la justificació i l'eventual esmena.

Així mateix, tractarem les diferents modalitats de formes de pagament que es poden utilitzar per fer efectius als beneficiaris els imports concedits, i l'eventual pèrdua del dret de cobrament de la subvenció a conseqüència de la manca de presentació de les justificacions o de l’incompliment d’altres obligacions per part del beneficiari.

Tot i trobar-nos en una formació de caràcter bàsic, farem també una mirada succinta a les situacions en què es produeixen infraccions i escau imposar una sanció al beneficiari.

Com ja hem explicat, l’article 14 de la LGS regula les obligacions dels beneficiaris de subvencions. Entre aquestes, la principal obligació material que assumeix el beneficiari de qualsevol subvenció és complir l'objectiu, executar el projecte, efectuar l'activitat o adoptar el comportament que en fonamenta la concessió, i fins a tal punt es tracta d’una obligació essencial que l'incompliment total o parcial de l'objectiu, de l'activitat, del projecte o la no adopció del comportament que fonamenten la concessió de la subvenció, poden comportar perdre el dret a cobrar la subvenció i haver de reintegrar la subvenció eventualment percebuda, tal com disposa l’article 37.1.b de la LGS.

L'article 14 de la LGS, en correlació amb aquesta obligació, estableix també una obligació de caràcter formal, consistent a haver de justificar que l'obligació material s'ha complert. Amb aquesta finalitat estableix en l'apartat b del punt primer que el beneficiari ha de justificar davant de l'òrgan concedent o l'entitat col·laboradora, si s'escau, el compliment dels requisits i les condicions, així com l'execució de l'activitat i el compliment de la finalitat que determinen la concessió o el gaudi de la subvenció.

La justificació té un doble vessant, material i financer. D’una banda, cal acreditar el compliment de l’objectiu o de l’activitat subvencionats i, de l'altra, també està orientada a acreditar el destí adequat dels fons públics des de la perspectiva del principi general que tots els ciutadans o les entitats que reben o gestionen fons públics estan obligats a administrar-los amb transparència i honradesa i a provar que els han utilitzat per a les finalitats que es van concedir, d'acord amb la normativa vigent.

Així doncs, en resum, l'obligació de justificar la subvenció correspon a aquell que té la condició de beneficiari, que és qui a la vegada ha executat l'activitat que en va fonamentar l'atorgament. En la justificació s'ha d'incloure, sota responsabilitat del declarant, no solament informació sobre l’execució material de l’activitat sinó també informació econòmica i/o els justificants de despesa o qualsevol altre document amb validesa jurídica que permetin acreditar el destí dels fons.

La forma, l'estructura i l'abast de la justificació i del termini en què escau presentar-la, són qüestions que han de quedar determinades clarament a les bases reguladores, a la convocatòria o a la resolució de concessió, en el cas de concessions directes.

L’article 30 de la LGS estableix que la justificació del compliment de les condicions imposades i de la consecució dels objectius previstos en l'acte de concessió de la subvenció, és un acte obligatori del beneficiari que cal documentar de la manera que determini el RLGS, i es pot efectuar amb un compte justificatiu de la despesa efectuada, acreditant la despesa per mòduls o mitjançant la presentació d'estats comptables, segons disposi la normativa reguladora.

A falta de previsió específica als instruments reguladors de la subvenció, l'article 30 de la LGS estableix una regulació de mínims, en virtut de la qual el compte justificatiu ha d'incloure la declaració de les activitats efectuades que han estat finançades amb la subvenció i també el cost total, amb el desglossament de cadascuna de les despeses en què s'hagi incorregut. Quan les activitats hagin estat finançades, a més de la subvenció, amb fons propis o subvencions d’altres entitats, s'ha d'acreditar en la justificació l'import, la procedència i l'aplicació d'aquests fons a les activitats subvencionades.

També indica que la presentació s'ha de fer, com a màxim, en el termini de tres mesos des de l'acabament del termini per efectuar l'activitat, i que l'incompliment de l'obligació de justificar la subvenció en els termes establerts, tant si són referits a la forma com al termini de presentació, o el fet que la justificació sigui insuficient, pot comportar la pèrdua del dret a cobrar la subvenció i/o el reintegrament de la subvenció que s’hagi cobrat en les condicions que analitzarem més endavant.

Tot seguit analitzarem els diferents sistemes de justificació de les subvencions.

Com hem vist, la LGS assenyala que els instruments reguladors de la subvenció han d'establir la modalitat de justificació, de qualsevol de les tres maneres següents:

El RLGS s’encarrega de desenvolupar a bastament aquesta previsió més genèrica de la Llei i en l'article 69 reitera aquestes tres modalitats de justificació de la subvenció, i en desenvolupa el contingut i les característiques específiques en els articles següents.

Per tant, la justificació de la despesa subvencionada s'ha de fer a través d'uns mitjans que estan predeterminats legalment, de manera que l'obligat no pot justificar la despesa arbitràriament segons el seu criteri.

Sigui quina sigui la modalitat que s’apliqui a cada subvenció o convocatòria concreta, l'estructura i l'abast s'han de determinar a les bases reguladores o a la resolució de concessió en el cas de concessions directes, de forma que l'Administració no té discrecionalitat per exigir documents no establerts i no aprovats prèviament, atès que una vegada aprovades les normes reguladores de la subvenció s'està davant d'una previsió reglada del procediment.

La regulació que fa el RLGS dels diferents mètodes de justificació s'inclou en els articles següents:

El compte justificatiu és el sistema ordinari de justificació de les subvencions i, d’acord amb el RLGS, pot adoptar tres modalitats diferents:

Amb caràcter general, tal com estableix l'article 72 del RLGS, el compte justificatiu ha de comprendre, en tot cas, els dos vessants a què al·ludíem més amunt, material i financera, de forma que ha de tenir necessàriament el contingut següent:

• Una memòria de l’actuació justificativa del compliment de les condicions imposades en la concessió de la subvenció, amb indicació de les activitats efectuades i dels resultats obtinguts.
• Una memòria econòmica justificativa del cost de les activitats efectuades, amb tota la informació de caràcter econòmic i financer vinculada a l’execució de l’activitat subvencionada.

La memòria de l’actuació és fonamental per documentar l'execució de l'activitat subvencionada, de manera que pugui ser verificada posteriorment, se n'ha de comprovar l'adequació al que s'ha sol·licitat i concedit i, per tant, s'ha d'acreditar el compliment de la finalitat que en va determinar la concessió. Així doncs, a la memòria s’han de descriure les activitats efectuades i els resultats aconseguits, i explicar, si escau, les modificacions produïdes respecte del que s'havia previst, així com qualsevol altra obligació de caràcter formal que s'hagi assumit, com seria l'obligació de fer difusió del finançament públic del projecte.

Per la seva banda, la memòria econòmica és la font de tota la informació financera en la qual s'han de detallar totes les despeses efectuades en el desenvolupament de l’actuació i tots els ingressos rebuts per finançar-la.

És important destacar que, tal com diu l’article 30.4 de la LGS, la memòria econòmica no ha de limitar-se a indicar les despeses que justifiquen l’import de la subvenció concreta, sinó que també ha d'incloure el detall de la totalitat de despeses de l’activitat, i acreditar, per a cadascuna, l’origen dels fons amb els quals han estat finançades, bé sigui amb fons propis o amb fons provinents d’altres subvencions.

Per tant, la memòria econòmica ha de servir per verificar no solament la correcció de les despeses relacionades sinó també per conèixer el cost total de l’activitat, i per verificar que no s'obtenen subvencions incompatibles i, especialment, que l'import de la subvenció concedida no sigui d'una quantia que, aïlladament o en concurrència amb altres subvencions o recursos, superi el cost de l'activitat subvencionada, fet que suposaria una obtenció de beneficis per part del beneficiari prohibit per l’article 19.3 de la LGS.

La memòria econòmica és un document que forma part de tot compte justificatiu sigui quina en sigui la modalitat, i inclou les diferències entre les tres modalitats de compte justificatiu.

Passarem tot seguit a analitzar les característiques i les peculiaritats dels diferents tipus de compte justificatiu establerts al RLGS.

Aquesta modalitat de justificació és regulada en els articles 72 i 73 del RLGS, i ha de contenir, amb caràcter general, la documentació següent:

No obstant això, segons l'objecte o la naturalesa de la subvenció, les bases reguladores o la resolució de concessió poden ometre l'exigència de presentació d'alguna de la documentació citada.

Respecte a les factures a presentar, l'article 30.3 de la LGS indica que poden ser electròniques, sempre que compleixin els requisits exigits per ser acceptades en l'àmbit tributari, i l'article 73 del RLGS estableix un sistema de validació i segellat dels justificants de la despesa que permeti que aquests quedin marcats i no puguin ser utilitzats novament en la justificació d’altres subvencions.

Aquesta modalitat de justificació és regulada a l'article 74 del RLGS. En aquest cas, la justificació de la subvenció s'ha d'efectuar, també, mitjançant:

El contingut específic d’aquesta memòria abreujada s'ha d'establir a les bases reguladores o a la resolució de concessió. En tot cas, però, l'article 74.5 del RLGS assenyala que, com a mínim, aquesta memòria ha de contenir un estat representatiu de les despeses incorregudes en l'execució de les activitats subvencionades, degudament agrupades, i, si escau, les quantitats inicialment pressupostades i les desviacions que hi ha hagut.

En aquest cas, el beneficiari no està obligat a aportar els justificants de despesa.

Segons aquest precepte, per tant, la relació de despeses no necessàriament ha de detallar cadascuna de les despeses executades, sinó que aquestes es poden agrupar en magnituds o tipologies. És important destacar que aquesta agrupació hauria de figurar en els actes administratius reguladors de la subvenció, i és aconsellable, a més, que siguin coincidents amb els indicats en el pressupost de l'actuació inclòs en la sol·licitud de subvenció, a fi de facilitar l'anàlisi de les possibles desviacions pressupostàries un cop executada l'actuació.

Pel que fa a la determinació de l'auditor que ha d'elaborar l'informe, l’article 74 del RLGS estableix el següent en els punts 2 i 3:

• En els casos en què el beneficiari estigui obligat a auditar els seus comptes anuals per un auditor sotmès a la Llei 19/1988, de 12 de juliol, d’auditoria de comptes, la revisió del compte justificatiu ha de ser efectuat pel mateix auditor, llevat que les bases reguladores disposin el contrari.
• En el cas que el beneficiari no estigui obligat a auditar els seus comptes anuals, pot designar l’auditor que estimi convenient, llevat que les bases reguladores estableixin que ha de ser l’administració concedent qui designi l’auditor.

En l’actualitat, la referència a la Llei 189/1988 s'ha d'entendre que s'ha substituït pel Reial decret legislatiu 1/2011, d'1 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'auditoria de comptes, i el Reial decret 1517/2011, de 31 d'octubre, pel qual s'aprova el reglament que la desenvolupa.

En el cas que el beneficiari estigui obligat a auditar els seus comptes anuals, cal entendre que la despesa de l'auditor no és subvencionable, ja que es tracta d'una exigència legal, que el beneficiari ha de complir independentment que rebi subvencions. En el cas contrari, quan el beneficiari no estigui obligat a auditar els seus comptes, la despesa derivada de la revisió del compte justificatiu sí que pot tenir la consideració de despesa subvencionable si així es disposa a les bases reguladores.

En tots els casos el beneficiari està obligat a posar en mans de l'auditor tots els llibres, registres i documents que siguin exigibles d'acord amb la LGS.

A l'últim, cal assenyalar que en el cas que l'activitat s'executi en un país estranger, l'article 74.6 del RLGS assenyala que la revisió l'ha d'efectuar un auditor que exerceixi en aquell país, sempre que hi hagi un règim d'habilitació per a l'exercici de la professió i, si s'escau, sigui preceptiva l'obligació de sotmetre a auditoria els seus estats comptables. En cas que no hi hagi aquest règim d'habilitació, la revisió la pot efectuar un auditor del país, prèviament designat per l'òrgan concedent de la subvenció i d'acord amb uns criteris tècnics que en garanteixi una qualitat adequada.

Aquesta modalitat de justificació és regulada a l'article 75 del RLGS, i es tracta d’un mecanisme de justificació la principal característica del qual és una important reducció del contingut de la memòria econòmica. Aquesta modalitat de compte justificatiu només es pot utilitzar en el cas de subvencions concedides per un import inferior als 60.000 euros.

El compte justificatiu simplificat té com a mínim el contingut següent:

Per tant, la simplificació afecta exclusivament la memòria econòmica, atès que no cal aportar les factures o els documents de valor probatori equivalents, el certificat de taxador independent en el cas d'adquisició d'immobles ni els tres pressupostos en els casos en què l’import de la despesa superi els límits del contracte menor.

Amb aquesta modalitat simplificada, el legislador intenta alleugerir la càrrega burocràtica als beneficiaris de subvencions de baix import, finalitat simplificadora que també podem trobar a la Llei 11/2023, del 27 de desembre, de foment de l’associacionisme.

No obstant això, per tal de minimitzar els riscos inherents a aquesta modalitat simplificada de justificació, l’article 75.3 del RLGS estableix l'obligatorietat que als instruments reguladors de la concessió de la subvenció es fixin els mecanismes que permetin a l’administració concedent comprovar, a través de tècniques de mostreig, els justificants que es considerin oportuns, a fi d'obtenir una evidència raonable sobre la correcció i l'aplicació adequada a la subvenció.

Deixem enrere la justificació a través de les diferents modalitats de compte justificatiu per passar a tractar l’anomenada "justificació a través de mòduls", regulada als articles 76-79 del RLGS.

Aquesta modalitat de justificació no és vàlida per a tots els casos, sinó que requereix que l’activitat subvencionada reuneixi unes característiques determinades. Així doncs, l'article 76 del RLGS estableix que es pot emprar aquesta forma de justificació sempre que es compleixin els requisits següents:

• Que l'activitat subvencionable o els recursos per executar-la siguin susceptibles de mesurar-se en unitats físiques.
• Que hi hagi una evidència o referència de valor de mercat de l'activitat subvencionable o dels recursos que s'emprin.
• Que l'import unitari dels mòduls es fonamenti en un informe tècnic motivat que tingui en compte les variables tècniques, econòmiques i financeres considerades per determinar el mòdul sobre la base de valors de mercat.

Dit en altres paraules, aquesta modalitat de justificació només es pot utilitzar en el cas que l'activitat subvencionada sigui mesurable en unitats físiques i que aquestes unitats siguin quantificables econòmicament de forma individualitzada.

En aquests casos, l’administració concedent ha d’haver acreditat en un informe tècnic motivat quin és el cost que considera acceptable per cada unitat física, i aquest binomi unitat d’actuació / cost unitari es denomina "mòdul".

Per tal d’il·lustrar el supòsit d’una activitat mesurable en unitats físiques, podem pensar, per exemple, en una subvenció que s’atorga assignant un valor econòmic unitari i constant per usuari d’un servei, per kilòmetre de via pública, per kilowatt d’energia consumida, etc. En aquests casos, en el moment de la justificació per part del beneficiari només cal que aquest acrediti el nombre d’unitats efectivament executades, i s'obtingui l’import correctament justificat per una simple operació aritmètica de multiplicació del nombre d’unitats pel cost determinat per l’administració o mòdul.

Així doncs, d’acord amb l’article 78 del RLGS, en aquesta modalitat de justificació el beneficiari de la subvenció ha de presentar la documentació següent:

Llevat de previsió en contra en els instruments reguladors de la concessió, d’acord amb l’article 79 del RLGS els beneficiaris no han de presentar llibres, registres i documents de transcendència comptable o mercantil.

La darrera de les modalitats de justificació és regulada a l'article 80 del RLGS, i únicament és aplicable quan es disposi als instruments reguladors de la concessió i concorrin els requisits següents:

• Que la informació necessària per determinar la quantia de la subvenció pugui deduir-se directament dels estats comptables incorporats a la informació comptable de preparació obligada pel beneficiari.
• Que aquesta informació comptable hagi estat auditada conformement al sistema establert a l'ordenament jurídic al qual estigui sotmès el beneficiari.

Un exemple de subvencions a les quals podria ser aplicable aquesta modalitat de justificació, podrien ser les que es concedeixen per cobrir un dèficit de finançament que pugui ser directament deduït dels estats financers integrants dels comptes anuals.

En aquesta modalitat de justificació, l’única documentació que ha de presentar el beneficiari d’acord amb el RLGS consisteix en els estats comptables auditats, i per això és especialment important per aplicar aquest mecanisme que la informació de caràcter financer que sigui necessària per justificar la subvenció es pugui obtenir de l’examen d’aquests estats comptables, ja que en cas contrari no tindria cap sentit l’ús d’aquesta modalitat justificativa.

Si els instruments reguladors de la concessió així ho disposen, es pot completar amb un informe complementari elaborat per l'auditor de comptes, el qual pot tenir l'abast ordinari exigit a la Llei d'auditoria de comptes o bé un abast addicional prèviament determinat per l'òrgan concedent. En aquest darrer cas, les despeses derivades de l'auditoria poden tenir caràcter de subvencionable si així es disposa expressament.

Malgrat que el RLGS no diu res en relació amb la memòria de l’actuació, tenint en compte la singularitat de les actuacions que es poden justificar amb aquest sistema, es pot entendre que aquesta queda substituïda per la memòria anual, que forma part del contingut dels estats comptables i serveix de suport per explicar el contingut dels estats financers.

Amb independència de la forma i el contingut de la justificació, cal tenir present que aquesta també està sotmesa a uns terminis de presentació, i és prou important perquè l'incompliment pugui comportar la revocació de la subvenció i el seu reintegrament si aquesta ja s'havia percebut.

Per tant, el termini de presentació és una dada que ha de quedar expressament establerta a les bases reguladores, amb el benentès que, en cas de no establir-ne cap de concret, s’aplicaria el termini genèric de l’article 30.2 de la LGS, que el fixa en tres mesos des de la finalització de l’actuació.

Tant si ens trobem amb un termini previst expressament com si estem aplicant el termini general, l’article 70 del RLGS disposa que l’entitat concedent pot atorgar una ampliació d’aquest termini. Aquesta ampliació queda sotmesa al tràmit i a les limitacions propis de qualsevol ampliació de termini establerts a la Llei 39/2015, d’1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, de forma que es pot concedir d’instància o a petició de part, ha d’estar motivat i no s’han de perjudicar drets de tercers. La limitació més important és que l’ampliació no pot superar en cap cas la meitat del termini inicial i ha de ser aprovada amb anterioritat a la finalització del període inicial.

D’acord amb l'article 70 del RLGS, un cop hagi transcorregut el termini de presentació, bé sigui el principal o l’ampliat, sense que el beneficiari hagi presentat la justificació, cal requerir-lo perquè ho faci en un termini improrrogable de quinze dies, de forma que l’incompliment d’aquest requeriment comporta l’exigència de les responsabilitats que corresponguin, que, com ja hem dit, poden abastar des de la revocació fins al reintegrament de la subvenció i poden arribar fins i tot a la imposició de sancions.

La idea més important que cal retenir en aquest punt és que de conformitat amb el que disposen l’article 32 de la LGS i l'article 84 del RLGS, el departament administratiu gestor de la subvenció estableix qui té atribuïda legalment l'obligació de comprovar la justificació adequada de la subvenció, així com l'execució de l'activitat i el compliment de la finalitat que en va determinar la concessió.

Aquesta tasca també pot ser duta a terme per les entitats col·laboradores de les quals hem parlat en la unitat 1, però no és el més habitual, de manera que ens centrarem en el departament administratiu gestor i analitzarem a continuació en què consisteixen les principals comprovacions que aquest ha de dur a terme.

En aquest sentit, l’article 84 del RLGS indica que cal dur a terme una comprovació de la documentació que obligatòriament havia d’aportar el beneficiari de conformitat amb la seva normativa reguladora.

De forma específica per als casos en què la justificació es faci mitjançant la presentació d’un compte justificatiu en els termes de l’article 72 del RLGS, la comprovació s'ha de centrar en l’examen dels documents següents:

La comprovació de la memòria de l’activitat no està sotmesa a procediments i condicions específics i consisteix a verificar el desenvolupament de l’activitat en els termes previstos en la sol·licitud, els seus resultats i el compliment de totes les obligacions i condicions a què se sotmetia la concessió.

El que pot presentar més particularitats i dificultats és la revisió de la part financera de la justificació, és a dir, les relacions de despeses i ingressos que configuren la memòria econòmica.

D’acord amb l’article 84 del RLGS, en el cas del compte justificatiu amb aportació de justificants de despesa, la revisió de les factures o dels documents anàlegs adjunts han de ser objecte de revisió en els quatre anys següents sobre la base d’una mostra representativa.

Així mateix, com ja hem explicat en parlar del compte justificatiu simplificat, en què no es fa aportació de cap document acreditatiu de la despesa, l’article 75.3 del RLGS estableix l'obligatorietat que als instruments reguladors de la concessió de la subvenció es fixin els mecanismes que permetin comprovar, a través de tècniques de mostreig, els justificants que es considerin oportuns, a fi d'obtenir una evidència raonable sobre la correcció i l'aplicació adequada a la subvenció.

El primer que cal comprovar és el caràcter subvencionable de les despeses justificades, tenint present que, d’acord amb l’article 30 de la LGS, es consideren despeses subvencionables les que:

D’aquesta definició s’extreuen una nota de marcat caràcter material i una de caràcter temporal.

Des d’un punt de vista material, la despesa ha d’estar vinculada a l’activitat subvencionada, i aquesta vinculació ha de ser indubtable i evident. Però, a més, aquesta despesa no pot ser de qualsevol naturalesa sinó que ha de ser estrictament imprescindible per al desenvolupament de l’activitat, de forma que no serien vàlides despeses complementàries o secundàries, sinó únicament les despeses que condicionin la viabilitat de l’actuació i sense les quals no s’hauria pogut dur a terme.

Des d’un punt de vista temporal, les despeses s’han d’haver efectuat dins del termini d’execució establert als instruments reguladors de la subvenció i, si no s’hi establia, s’han d’haver dut a terme abans que finalitzi l’any natural de la concessió.

En relació amb això, d’acord amb el mateix article 30 de la LGS i llevat que hi hagi una disposició expressa en contra a les bases reguladores de les subvencions, es considera despesa efectuada la que hagi estat efectivament pagada anteriorment a l'acabament del període de justificació determinat per la normativa reguladora de la subvenció. Cridem l’atenció respecte del fet que la data d’execució de la despesa ha d’estar dins del termini d’execució, si bé s’admet que el pagament es faci en un termini més ampli, que abastaria el termini de justificació.

Així mateix, cal recordar que l’article 83 del RLGS assimila al pagament el fet que el beneficiari hagi cedit el dret de cobrament de la subvenció en favor dels creditors vinculats a les despeses subvencionables, o amb el lliurament a aquests d’un document mercantil garantit per una entitat financera o d’assegurances.

En cap cas es consideren subvencionables les despeses derivades de:

L’article 31 de la LGS estableix algunes particularitats que afecten la validesa de certes tipologies concretes de despeses com a despesa subvencionable.

Deixarem una mica de banda tot el seguit de particularitats que es regulen en aquest article, atès que l'anàlisi excediria molt el caràcter bàsic d’aquesta formació, però malgrat això és imprescindible fer un esment succint a quatre situacions concretes per l'aparició freqüent en els procediments subvencionadors tramitats per administracions locals.

D’acord amb l’article 31.3 de la LGS, quan l'import d’alguna de les despeses justificades pel beneficiari superi les quanties que estableix la Llei 30/2007, de 30 d'octubre, de contractes del sector públic per al contracte menor (referència que cal entendre que es refereix a la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic), el beneficiari ha de sol·licitar com a mínim tres ofertes de diferents proveïdors amb caràcter previ a la contracció, i ha d’acreditar que ha seleccionat la més favorable en termes d’economia i eficiència.

Només es pot exceptuar aquest requisit quan no hi hagi al mercat un nombre suficient d'empreses a les quals es pugui demanar oferta, o en els casos en què aquesta despesa ja s’hagi executat amb anterioritat a la concessió de la subvenció i, per tant, en un moment en què aquesta obligació no existia.

Les ofertes s’han de presentar amb la justificació o amb la sol·licitud i s'ha de justificar expressament en una memòria l'elecció quan aquesta no hagi recaigut en la proposta econòmica més avantatjosa.

No és infreqüent el cas de subvencions concedides, per exemple, per adquirir un immoble o per rehabilitar-lo. En aquests casos és obvi que cal disposar de mecanismes que permetin garantir que un cop adquirit o rehabilitat l’immoble pel beneficiari, aquest immoble es destina a la finalitat d’ús públic que va donar dret al finançament públic i no a una activitat privada d’interès exclusiu del beneficiari desvinculada de qualsevol interès públic.

Així doncs, els instruments reguladors de la subvenció han de fixar un període mínim de temps durant el qual el beneficiari ha de destinar els béns a la finalitat concreta d’interès públic que sustentava la decisió de concedir la subvenció per a l’adquisició o la rehabilitació, i aquest termini mai pot ser inferior als cinc anys en el cas de béns inscriptibles en un registre públic, com per exemple serien els immobles, ni a dos anys per a la resta de béns.

En el cas de l’adquisició o la rehabilitació de béns immobles, cal fer constar aquesta circumstància en l’escriptura i el registre corresponents, i cal tenir clar que l’incompliment d’aquesta obligació temporal de manteniment d’ús pot comportar la pèrdua del dret a cobrar la subvenció i/o el reintegrament dels imports ja percebuts.

Les despeses financeres, les despeses d'assessoria jurídica o financera, les despeses notarials i registrals, i les despeses pericials per a la realització del projecte subvencionat són subvencionables si estan directament relacionades amb l'activitat subvencionada i són indispensables per a l'adequada preparació o execució d'aquesta, i sempre que així ho disposin les bases reguladores.

Pel que fa als tributs, només són despesa subvencionable quan el beneficiari de la subvenció els abona de manera efectiva, però amb el benentès que no són mai subvencionables els impostos personals sobre la renda.

Tampoc són subvencionables els impostos indirectes, com és el cas de l’impost sobre el valor afegit (IVA) quan siguin susceptibles de recuperació o compensació posterior pel beneficiari, ja que no s’estaria subvencionant una despesa real, atès que l’IVA suportat i pagat inicialment pel beneficiari seria compensat posteriorment per l’Agència Tributària.

S’entén per "costos indirectes" els que no solament estan vinculats a l’activitat subvencionada sinó també a altres activitats dutes a terme pel beneficiari, sense distinció clara entre si. Ens estem referint a despeses de caràcter general de naturalesa molt diversa, com poden ser subministraments elèctrics, comunicacions telefòniques o lloguer del local social, entre altres possibles exemples.

El beneficiari ha d'imputar els costos indirectes a l'activitat subvencionada en la part que raonablement correspongui d'acord amb els principis i les normes de comptabilitat generalment admeses i, en tot cas, en la mesura que aquests costos corresponguin al període en què efectivament es porta a terme l'activitat.

D’acord amb l’article 83.3 del RLGS, els instruments reguladors poden establir un percentatge lineal respecte del cost total que es pot imputar a la subvenció sense necessitat de cap justificació addicional.

Les activitats subvencionades poden tenir tres fonts principals de finançament:

Com ja sabem, en el moment de presentar la justificació el beneficiari ha d’informar sobre el detall d’altres fons de finançament, ingressos o subvencions que hagin finançat la mateixa activitat amb indicació de l'import i la procedència.

Així mateix, cal tenir present que el beneficiari ha d'efectuar l’activitat en els termes plantejats en el pressupost adjunt a la seva sol·licitud, de forma vinculant, i s’ha de verificar l'existència potencial de desviacions entre el que s'ha pressupostat i el que s'ha executat realment, tant globalment com respecte dels valors individuals de les despeses previstes i les executades.

En resum, cal comprovar el que s’indica a continuació.

D’acord amb l’article 19 de la LGS, la normativa reguladora de la subvenció pot exigir un import de finançament propi per cobrir l'activitat subvencionada i ha de determinar el règim de compatibilitat o incompatibilitat per percebre altres subvencions, ajuts, ingressos o recursos per a la mateixa finalitat, procedents d’altres ens públics o privats.

D’aquesta manera, les condicions de concessió de la nostra subvenció han d’establir necessàriament si aquesta és completament incompatible amb qualsevol altre ajut, o si al contrari pot ser compatible amb altres ajuts d’altres entitats. També cal comprovar en la revisió de la justificació que es respectin els criteris de compatibilitat o incompatibilitat establerts als instruments reguladors sobre la base de la informació sobre ingressos rebuts que contingui la memòria econòmica.

Una regla inalterable és que l'import de la subvenció concedida per la nostra entitat no pot ser d’una quantia tal que, aïlladament o en concurrència amb altres subvencions, ajuts, ingressos o recursos, superi el cost de l'activitat subvencionada, ja que això comportaria un sobrefinançament de l’activitat. Per evitar l'obtenció de guanys consegüent per part del beneficiari, cal reduir l’import de la subvenció a abonar o exigir el reintegrament de l’excés en el cas que ja hagi percebut la subvenció.

Respecte d’un eventual reintegrament derivat de l’existència d’un excés de finançament, volem destacar que l’article 34 del RLGS estableix que, quan aquest sobrefinançament és conseqüència de la concessió de diverses subvencions públiques compatibles entre si, el reintegrament s'ha de fer en favor de totes les entitats concedents de forma proporcional a la subvenció concedida a cadascuna. No obstant això, quan no sigui el beneficiari sinó l’Administració qui s’adoni de l’excés de finançament, pot reclamar el reintegrament de la totalitat de l'import sobrant fins al límit de la subvenció que va concedir. Dit en altres paraules, la primera administració a descobrir el sobrefinançament té un dret preferent de recuperació de l’excés fins al límit de la seva subvenció, enfront del criteri de proporcionalitat que abans hem esmentat.

Així mateix, l’article 33 del RLGS estableix que si un beneficiari sap que ha rebut dues o més subvencions incompatibles, ho ha de comunicar a les entitats i els ha de sol·licitar la modificació de les condicions de compatibilitat o bé comunicar-ne la renúncia a les que correspongui. Si no es fa així, ha d'habilitar l’administració que en tingui coneixement perquè exigeixi el reintegrament de la seva subvenció.

L’article 32 del RLGS deixa clar que el pressupost de l’activitat presentat pel sol·licitant serveix de referència per calcular la subvenció i, com ja sabem, d’acord amb l’article 61 del RLGS, el beneficiari ha d'executar l’activitat en els termes plantejats a la sol·licitud, de forma vinculant.

En aquest sentit, cal veure quin impacte té en el moment de la revisió de la justificació l’aparició de possibles desviacions a la baixa entre el pressupost previst i el cost final de l’activitat.

Si la subvenció s’ha calculat d'acord amb un percentatge sobre el pressupost presentat amb la sol·licitud, un eventual excés de finançament públic es calcula prenent com a referència aquest mateix percentatge sobre el cost final de l’actuació justificat, i cal reajustar l’import de la subvenció per tal de mantenir el mateix percentatge de finançament respecte del cost final de l’activitat.

Si la subvenció s’ha calculat amb un import cert no referit percentualment al pressupost, s’entén que la diferència fins a cobrir el pressupost previst de l’activitat corre a compte del beneficiari amb fons propis, de forma que en el moment de la justificació la subvenció es manté inalterada, llevat que superi el cost final de l’activitat.

Més enllà dels aspectes materials i formals que, com hem explicat, formen part de les revisions a efectuar sobre la memòria econòmica inclosa en la justificació de la subvenció, un darrer aspecte molt important és el que afecta la verificació que les despeses no tinguin un import sobredimensionat respecte del que hauria de ser un valor adequat de mercat, ja que, segons l’article 31.1 de la LGS, en cap cas el cost d'adquisició de les despeses subvencionables pot ser superior al seu valor de mercat.

La determinació de quin és el valor de mercat real d’una actuació determinada pot ser un assumpte difícil, però l’article 33 de la LGS ens dona unes indicacions sobre possibles mecanismes que pot utilitzar l’administració concedent per fer aquesta comprovació:

El valor comprovat per l'Administració és l'utilitzat per calcular la subvenció i s’ha de notificar al beneficiari degudament motivat amb la liquidació de la subvenció i amb indicació del mecanisme seguit per calcular-lo.

El mateix article disposa la taxació contradictòria si hi ha discrepància del beneficiari amb el valor calculat per l’Administració.

Que la justificació sigui correcta o incorrecta de forma total o parcial, depèn del fet que es pugui pagar també totalment o parcialment -que tractarem en l'apartat següent.

En el cas que la justificació revisada presenti defectes de caràcter esmenable, l’article 71 del RLGS disposa que quan el departament administratiu responsable de la verificació de la justificació observi que aquesta conté defectes esmenables, ho ha de posar en coneixement del beneficiari i li ha de concedir un nou termini de deu dies perquè ho esmeni. Un cop fetes les esmenes oportunes, la justificació es considera correcta i es pot fer el pagament de la subvenció.

D’altra banda, l’article 86 del RLGS planteja una situació diferent derivada de la revisió de la justificació, que pel seu interès cal tenir present.

D’acord amb aquest article, quan un cop revisada la justificació es detecti que el beneficiari ha produït alguna alteració de les condicions que es van tenir en compte per concedir la subvenció, i que aquest ha omès el tràmit de petició d’autorització prèvia, l’òrgan concedent pot acceptar la justificació presentada sempre que es donin les circumstàncies següents:

• Que no s’hagi alterat essencialment la naturalesa i els objectius de la subvenció.
• Que les alteracions haurien pogut ser acceptades i donar lloc a la modificació de la resolució de concessió si el beneficiari ho hagués demanat.
• Que l’acceptació no perjudiqui drets de tercers.

En qualsevol cas, aquesta acceptació no eximeix de les sancions que puguin correspondre al beneficiari d’acord amb la LGS i de les que tractarem al final d’aquesta unitat.

Els articles 44 i següents de la LGS regulen el denominat "control financer de subvencions", al qual dedicarem unes breus referències generals, ja que el seu desenvolupament detallat supera el caràcter bàsic d'aquesta formació.

Aquest control s’exerceix respecte dels beneficiaris de les subvencions i, si s'escau, de les entitats col·laboradores, i té com a objecte verificar:

El control financer de subvencions pot consistir en:

L'exercici del control financer de subvencions el du a terme la Intervenció General de cada entitat, s'ha d'adequar al pla anual d'auditories que aprovi anualment aquest òrgan, i s’ha d’efectuar sempre abans que hagi prescrit el dret de l'Administració a reconèixer o liquidar el reintegrament, que d’acord amb l’article 39 de la LGS prescriu al cap de quatre anys.

Des d’un punt de vista procedimental, i de forma molt esquemàtica, la iniciació de les actuacions de control financer s'ha d'efectuar mitjançant la notificació als beneficiaris seleccionats, en la qual s'ha d'indicar la naturalesa i l'abast de les actuacions a desenvolupar, la data en què es faran, la documentació que en un principi s'ha de posar a disposició del personal controlador i altres elements que es considerin necessaris. Les actuacions han de ser comunicades, igualment, als departaments gestors de les subvencions.

Les actuacions de control financer sobre beneficiaris i, si s'escau, entitats col·laboradores finalitzen amb l'emissió dels corresponents informes sobre els fets manifestats i de les conclusions que en derivin.

Les actuacions de control financer han de finalitzar en el termini màxim de dotze mesos a comptar de la data de notificació als beneficiaris de l'inici de les actuacions. Aquest termini és ampliable d’acord amb el que disposa la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

Els informes s'han de notificar als beneficiaris que hagin estat objecte de control, i s’ha de remetre una còpia de l'informe al departament gestor que va concedir la subvenció, que assenyali, si s'escau, la necessitat d'iniciar expedients de reintegrament i sancionador. En aquest darrer cas caldria iniciar l’expedient de reintegrament en el termini de dos mesos, en els termes que es tractaran en l’apartat corresponent d’aquesta unitat.

Un cop finalitzat el procediment de revisió de les justificacions i conclosos els eventuals procediments d’esmenes, l’Administració arriba a una opinió determinada sobre la correcció o no d’aquestes justificacions.

Si les justificacions s’han trobat correctes totalment o parcialment, l’Administració les paga també totalment o parcialment segons correspongui, i aquesta és el mètode ordinari de funcionament.

Ara bé, la normativa de subvencions també estableix la possibilitat que en determinats casos es puguin fer pagaments avançats que serien justificats amb posterioritat, moment en què les justificacions serien sotmeses a les comprovacions explicades per verificar si el pagament es considerava justificat adequadament.

Sigui quina sigui la metodologia de pagaments que es vulgui adoptar, cal que sigui establerta clarament i expressament en els instruments reguladors de la subvenció, i és possible també la previsió de règims mixtos en què convisquin un o més pagaments avançats de caràcter parcial i posteriorment un o més pagaments que es paguin prèvia justificació tant del pagament en qüestió com dels avançaments anteriors pendents.

Analitzarem a continuació amb més detall les diferències i els elements comuns de les dues formes de pagament bàsiques, per analitzar posteriorment la situació contrària, que el beneficiari perdi el dret de cobrament de la subvenció a conseqüència de manca total o parcial de justificació o per altres incompliments.

El mecanisme ordinari de pagament de la subvenció és el pagament un cop presentada en termini i revisada la justificació corresponent, segons l’article 34 de la LGS i l’article 88 del RLGS, que disposen que el pagament de la subvenció s'ha de fer prèvia la presentació de la justificació per part del beneficiari, de l'execució de l'activitat, el projecte, l'objectiu o l'adopció del comportament per al qual es va concedir en els termes que estableixi la normativa reguladora de la subvenció.

No cal dir que aquesta justificació ha d’haver superat els filtres que hem explicat en apartats precedents, i que l’import del pagament s’ha d’ajustar a l’import justificat correctament.

No obstant la prevalença d’aquest mecanisme de pagament, la LGS, a l'article 34.4, disposa que en els casos en què la naturalesa de la subvenció ho justifiqui, es poden efectuar pagaments a compte parcials o fraccionats, que han de respondre al ritme d'execució de les accions subvencionades, i s'han d'abonar per una quantia equivalent a les justificacions que també de forma parcial i fraccionada vagi presentant el beneficiari, en els terminis prefixats.

La LGS també disposa en l'article 34.4 la possibilitat de fer pagaments anticipats amb caràcter previ a la justificació, en els casos en què la naturalesa de la subvenció ho justifiqui, com a finançament necessari per poder dur a terme les actuacions inherents a la subvenció -per exemple en els casos en què el beneficiari no disposa de prou liquiditat per assumir transitòriament els costos d’execució de l’activitat i cobrar la subvenció posteriorment.

En cap cas es poden fer pagaments anticipats a beneficiaris que hagin sol·licitat la declaració de concurs voluntari, hagin estat declarats insolvents en qualsevol procediment, es trobin declarats en concurs, llevat que en aquest hagi adquirit l'eficàcia un conveni, estiguin subjectes a intervenció judicial o hagin estat inhabilitats de conformitat amb la Llei concursal, sense que hagi conclòs el període d'inhabilitació que fixa la sentència de qualificació del concurs.

Els pagaments anticipats s'han d'establir expressament en la normativa reguladora de la subvenció, amb indicació de si es fa un avançament total o diversos de parcials, els imports o percentatges parcials a abonar i els terminis per presentar les justificacions.

Segons l’article 88 del RLGS, amb caràcter general i en funció de les disponibilitats pressupostàries, es fan pagaments avançats en el cas de subvencions destinades a finançar projectes o programes d’acció social i cooperació internacional que es concedeixin a entitats sense afany de lucre o agrupacions d'aquestes, així com a altres entitats que no disposin de recursos per finançar transitòriament l’execució de l’activitat.

Finalment, cal tenir presents el que disposa la Llei catalana 11/2023, del 27 de desembre, de foment de l’associacionisme, amb relació a les subvencions concedides per les administracions públiques en favor de les associacions i fundacions incloses en el seu àmbit objectiu d’aplicació. En aquest sentit, estableix en l'article 17.5 que les administracions públiques han d'abonar com a mínim de forma avançada el 50% de l'import de les subvencions en el moment d'atorgar-les, amb independència de l'administració emissora, la durada, l'àmbit o la figura jurídica de la subvenció, i en l’article 17.7.d estableix l'obligatorietat de les administracions, en el moment de preparar les convocatòries de concurrència competitiva, d’establir d'una manera general i si la disponibilitat pressupostària ho permet, el pagament de bestretes de l'import de les subvencions atorgades.

A continuació descriurem algunes qüestions importants que cal tenir presents, comunes a tots dos mecanismes de pagament.

En matèria de garanties, l’article 45 del RLGS estableix que en cas que es prevegin pagaments a compte o pagaments avançats, es pot establir un règim de garanties que ha d’estar establert en els instruments reguladors de la subvenció.

La regulació d’aquestes garanties s'inclou en els articles 45-52 del RLGS. En resum, s'han de constituir per un import igual al del pagament a compte o avançat més un percentatge màxim del 20 %, i han de respondre de l’import dels pagaments a compte o dels avançaments, així com dels eventuals interessos de demora. Es poden constituir en qualsevol de les modalitats establertes al Reial decret 937/2020, de 27 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament de la Caixa General de Dipòsits.

Sigui quina sigui la modalitat de pagament escollida i establerta als instruments reguladors de la subvenció, en tots els casos cal recordar que d’acord amb l’article 34.5 de la LGS no es pot fer cap pagament de la subvenció mentre el beneficiari no acrediti estar al corrent en el compliment de les seves obligacions tributàries i davant la Seguretat Social.

A aquest efecte, la valoració del compliment pel beneficiari de les seves obligacions tributàries i amb la Seguretat Social i la seva forma d’acreditació, s'ha de fer en els termes establerts al RLGS per a l’obtenció de la condició de beneficiari, que essencialment consisteixen en la presentació de certificacions fefaents emeses per les administracions competents, segons l’article 22, o la declaració responsable en els casos de l’article 24 del RLGS.

La validesa de les certificacions és de sis mesos i no cal aportar-ne de noves fins que aquest termini no hagi vençut.

Cal tenir present que, d’acord amb l’article 23.3 de la LGS, es pot establir que la presentació de la sol·licitud de subvenció per part del beneficiari comporta que aquest autoritza l’administració concedent a fer la consulta directa de forma telemàtica respecte del compliment d’aquestes obligacions davant l'Agència Estatal d'Administració Tributària i la Tresoreria General de la Seguretat Social, mecanisme que permet agilitar aquesta verificació i fer-la en el moment immediatament anterior al pagament.

Tant en el cas de pagament íntegre com de pagaments parcials a compte, l’article 88 del RLGS estableix que cal que s’incorpori a l’expedient un certificat del responsable del departament gestor de la subvenció en què es posi de manifest el següent:

En el cas de pagaments avançats, cal adjuntar la mateixa certificació, però només referida als punts b i c, ja que la justificació a què es refereix al punt a encara no s’haurà presentat.

La pèrdua del dret al cobrament total o parcial de la subvenció és una conseqüència establerta als articles 34.2 de la LGS i 89 del RLGS per als casos en què concorri alguna de les següents situacions establertes a l’article 37 de la LGS:

Per raó de la temàtica d’aquesta unitat considerem oportú destacar tres supòsits.

El primer supòsit és el c, d’incompliment de l’obligació de justificació que, d’acord amb el desenvolupament establert a l'article 92 del RLGS, es produeix tant quan la justificació no s’ha presentat dins del termini previst a aquest efecte, com també quan en les tasques de comprovació dutes a terme per l’administració concedent es detecta que el beneficiari ha inclòs despeses no vinculades a l’activitat, que no han suposat una despesa subvencionable o que ja siguin finançades per altres subvencions, així com despeses acreditades amb documents irregulars. En aquest segon cas el reintegrament seria l’equivalent al d’aquestes despeses justificades indegudament.

El segon supòsit és el d, relatiu a l’incompliment de les mesures de difusió del finançament públic, que havíem tractat en l’apartat de la unitat 2 relatiu a les obligacions de publicitat del beneficiari, supòsit desenvolupat en l’article 93 del RLGS.

Finalment, el tercer supòsit és el g, relatiu a l’incompliment de les obligacions imposades per l’Administració, desenvolupat a l’article 91 del RLGS, entre les quals hi ha l'obligació relativa a la vinculació del pressupost de l’activitat, analitzat a l’apartat 4.2.1, de forma que en cas que el cost final sigui inferior al pressupostat, cal disminuir proporcionalment la subvenció.

D’acord amb l’article 89 del RLGS, el procediment per declarar la pèrdua del dret de cobrament de la subvenció és el mateix que l’establert a l’article 42 de la LGS per al procediment de reintegrament de subvencions que hagin estat pagades amb anterioritat.

D’acord amb l’article 42 de la LGS, el procediment es regeix per les disposicions generals sobre procediments administratius de la Llei 39/2015, d’1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i les especialitats establertes a la LGS i al RLGS per als procediments de reintegrament, recollides específicament en els articles 94 i 95 del RLGS.

El procediment s'inicia d'ofici per acord de l'òrgan competent, bé per iniciativa pròpia, bé a conseqüència d'una ordre superior, a petició raonada d'altres òrgans o per denúncia. També s'inicia a conseqüència de l'informe de control financer emès per la Intervenció General de cada administració concedent.

Val a dir que l’òrgan competent en aquest procediment és el mateix òrgan concedent de la subvenció, que, d’acord amb els criteris de distribució competencial de l’Administració local establerts als articles 21 i 34 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, és l’alcalde o alcaldessa o el president o presidenta.

En l’acord pel qual s’inicia el procediment s’ha d’indicar la causa, les obligacions incomplertes i l’import de la subvenció afectat, bé estigui pendent de pagament o ja pagada i calgui reintegrar. En tot cas, d’acord amb l’article 83 del RLGS, per determinar aquest import cal atenir-se a criteris de proporcionalitat, de forma que no tot incompliment comporta una revocació o un reintegrament íntegre.

En la tramitació del procediment s'ha de garantir, en tot cas, el dret de l'interessat a l'audiència, i en aquest sentit cal notificar-li l’acord i atorgar-li un termini de quinze dies perquè al·legui o presenti els documents que estimi oportuns respecte dels fets invocats a l’acord.

Si el beneficiari no presenta cap al·legació, sense cap més tràmit l’òrgan competent pot resoldre el procediment en els mateixos termes que en l’acord d’inici. Si, per contra, es presenten al·legacions, cal que siguin valorades i analitzades pel departament gestor de la subvenció, estimar-les totalment o parcialment i rectificar l’import de subvenció afectat si és procedent, o desestimar-les.

La resolució final del procediment ha d'identificar el beneficiari afectat i, si escau, obligat al reintegrament, les obligacions incomplertes i la causa que concorre entre les establertes a l’article 37 de la LGS i, en el cas que calgui fer algun reintegrament, s'ha d'indicar l’import de la subvenció a reintegrar juntament amb la liquidació dels interessos de demora corresponents.

La resolució s'ha de notificar a l’interessat i, en el cas que calgui efectuar algun reintegrament, se l'ha de requerir a tal efecte en els terminis i les formes que estableix el Reglament general de recaptació, aprovat pel Reial decret 939/2005, de 29 de juliol.

El termini màxim per resoldre i notificar la resolució del procediment és de dotze mesos des de la data de l'acord d'iniciació. Aquest termini es pot suspendre o ampliar d'acord amb la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

Si transcorre el termini per resoldre sense que s'hagi notificat una resolució expressa, té lloc la caducitat del procediment, sens perjudici de continuar les actuacions fins a l'acabament i sense que es consideri interrompuda la prescripció per les actuacions executades fins a l'acabament del termini esmentat.

La resolució d’aquest procediment exhaureix la via administrativa.

D’acord amb l’article 35 de la LGS, una vegada acordat l'inici del procediment, com a mesura cautelar, l'administració concedent pot acordar, a iniciativa pròpia, la suspensió dels lliuraments de pagament de les quantitats pendents d'abonar al beneficiari o entitat col·laboradora, sense superar, en cap cas, l'import que fixin la proposta o la resolució d'inici de l'expedient de reintegrament, amb els interessos de demora meritats fins en aquell moment.

La imposició d'aquesta mesura cautelar s'ha d'acordar per resolució motivada, que s'ha de notificar a l'interessat, amb indicació dels recursos pertinents.

Com totes les mesures cautelars, només és procedent imposar-la en el cas que hi hagi indicis que permetin preveure la impossibilitat d'obtenir el reintegrament en un futur, i sempre subjecta al règim següent:

D’acord amb l’article 39 de la LGS, prescriu al cap de quatre anys el dret de l'Administració a reconèixer o liquidar el reintegrament, el qual es computa:

• Des del moment en què va vèncer el termini per presentar la justificació per part del beneficiari.
• Des del moment de la concessió, en el cas previst l'apartat 7 de l'article 30 de la LGS.
• En el cas que s'hagin establert condicions o obligacions que hagin de complir o mantenir el beneficiari o l'entitat col·laboradora durant un període determinat de temps, des del moment en què va vèncer el termini esmentat.

Els obligats a un reintegrament eventual s'estableixen a l’article 40 de la LGS de forma exhaustiva, però en resum en la major part dels casos són els beneficiaris i/o les entitats col·laboradores, i en el cas de beneficiaris que siguin persones jurídiques, els seus membres de forma solidària.

En relació amb els interessos de demora, cal tenir present que les quantitats a reintegrar tenen la consideració d'ingressos de dret públic, i és aplicable per al cobrament el que disposa la Llei 47/2003, de 26 de novembre, general pressupostària.

Així doncs, l'interès de demora aplicable en matèria de subvencions segons l’article 38 de la LGS és l'interès legal dels diners incrementats en un 25%, llevat que la Llei de pressupostos generals de l'Estat n'estableixi un altre de diferent.

Els interessos es calculen des del moment del pagament de la subvenció fins a la data en què s'acordi la procedència del reintegrament, o la data en què el deutor ingressi el reintegrament si és anterior a aquella.

La LGS, al títol IV, estableix el règim d’infraccions i sancions en matèria de subvencions. Aquesta matèria excedeix el caràcter bàsic de la formació, però malgrat això cal tenir clares algunes idees bàsiques.

La principal idea a retenir és que la pèrdua al dret de cobrament de la subvenció i/o l’eventual reintegrament dels imports ja percebuts per incompliments del beneficiari, no eximeixen de les sancions que puguin correspondre en determinats supòsits.

La LGS les qualifica de lleus, greus i molt greus en els articles 56, 57 i 58, respectivament.

En particular, constitueixen infraccions lleus les conductes següents:

Constitueixen infraccions greus les conductes següents:

Finalment, constitueixen infraccions molt greus les conductes següents:

Les infraccions en matèria de subvencions se sancionen en tots els tipus d’infraccions generalment mitjançant la imposició de sancions pecuniàries, les quals es regulen els articles 59-63 de la LGS, i tenen forma de multa. Això no obstant, en el cas d’infraccions greus i molt greus també es poden imposar sancions no pecuniàries, bàsicament consistents en la impossibilitat durant un determinat període d’obtenir subvencions, d’actuar com a entitat col·laboradora o de contractar amb l’Administració.

La imposició de les sancions s’efectua mitjançant un expedient administratiu, en el qual s'ha de donar audiència a l'interessat abans de dictar-se l'acord corresponent, i ha de ser tramitat d'acord amb el que disposa la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

El procediment s'inicia d'ofici, bé sigui a conseqüència de l'actuació de comprovació de l'òrgan concedent o a conseqüència de les actuacions de control financer dutes a terme per l'Administració, que ja hem tractat més amunt.

La competència per imposar sancions a les corporacions locals correspon als òrgans de govern que tinguin atribuïdes aquestes funcions en la legislació de règim local, i els acords d'imposició de sancions exhaureixen la via administrativa.

Segons l’article 65 de la LGS, les infraccions prescriuen en el termini de quatre anys a comptar del dia en què la infracció s'hagi comès. Les sancions prescriuen en el termini de quatre anys a comptar de l'endemà del dia en què hagi adquirit fermesa la resolució per la qual es va imposar la sanció.

↑ Tornar a l'índex de la unitat

← Unitat 2 | Unitat 4 →