• 4.1 El canvi continu
• 4.2 Seguiment del canvi en pàgines web i resultats de cercadors

El Meandre és un riu proper a la ciutat d’Efes a Turquia. Segons explica Pep Coll a la novel·la El mateix riu d’Heràclit és el que va inspirar aquest filòsof grec, conegut com l’obscur. S’atribueixen a Heràclit afirmacions com les següents:

"El sol és nou cada dia"
"No hi ha res permanent llevat del canvi"
"No et pots banyar dues vegades al mateix riu"

Després d’Internet, aquestes afirmacions no semblen gens obscures. Internet és com el sol o el riu, sempre hi és, però cada dia és nou. Dintre seu no hi ha res permanent llevat del fet mateix de canviar.

L’objectiu d’aquesta segona part del curs és donar-te eines per poder vetllar el canvi, sigui detectant com canvia una pàgina web on has llegit una informació que consideres delicada, sigui descobrint quins continguts nous s’hi publiquen, sigui atenent l’aparició de nous elements en una cerca que has efectuat, dies abans, en algun cercador.

Els empleats públics, en l'exercici de les nostres funcions, no ens podem deixar emportar per un riu de dades i informacions com quan, relaxadament, abandonem la mirada en els fluxos informatius de Facebook, X (abans Twitter), Instagram i la seva fascinant concatenació de distraccions. Però són aquests mateixos fluxos els que, sovint, ens proveeixen la informació que necessitem. Per tant, quan abordem aquestes selves de dades, hem de fer-ho a consciència, sabent què busquem i què volem trobar exactament.

Una de les dificultats més grans a què ens enfrontem en aquest mar de pantalles és aclarir-nos enmig de tota mena d'estímuls (notificacions de xarxes socials, anuncis, informacions, correus electrònics). A diferència dels nostres ancestres, que podien estar a l'aguait enmig d'un nombre limitat d'estímuls per detectar una presa i caçar-la, nosaltres n'abordem molts més amb la mateixa capacitat d'atenció. I no són estímuls simples i fàcils d'interpretar com el renill d'un cavall o un tro en la llunyania. Són símbols i signes de gran densitat comunicativa. Exigeixen, doncs, un tipus d'atenció que absorbeix moltes energies i capacitats del nostre cervell. Per això l'Economia de l'atenció defineix l'atenció com un bé escàs i, doncs, valuós.

Conscients d'aquesta escassedat, qui té com a objectiu cridar la nostra atenció (per vendre'ns alguna cosa, per sensibilitzar-nos d'una causa, per buscar la nostra complicitat) cada vegada ens reclama amb més intensitat i enmig de tants cants de sirena, de vegades acabem bellugant-nos sense fer res en concret, atabalats.

Davant d'això, moltes vegades acabem caient en la procrastinació (en parlarem de seguida) o en una dinàmica d'actuació amb poca reflexió (estímul-resposta) sense valorar ben bé el que fem: veure piulada i respondre piulant, veure notícia sobre el nostre servei i avisar el cap sense cap reflexió o filtre previ, etc.

Hem d'agafar les regnes de la nostra capacitat d'atenció i practicar el que s'ha anomenat ecologia de l'atenció o ecosofia de l'atenció, que no és aconseguir una concentració absoluta i una desconnexió total sinó una distància emocional i autoconsciència que ens permeti estar a l'aguait d'allò que ens convé sense deixar-nos arrossegar.

Haver de buscar informació a Internet, incloent-hi les xarxes i haver de lliurar-la en un context d’economia de l’atenció i, doncs, d’estímuls continus per captar-la (en la publicitat, en els avisos, en els missatges que rebem) ens pot portar a procrastinar, és a dir, acabar navegant de manera perduda i fent qualsevol cosa a les xarxes menys la que ens han encarregat, que demorem inexplicablement.

Normalment, quan rebem un encàrrec i en comptes d’executar-lo procrastinem és perquè:

• No ens agrada allò que ens han encarregat.
• No sabem ben bé com fer-ho.
• Creiem que no ens en sortirem.
• Som incapaços, enmig de tants estímuls de dedicar tant de temps a una sola cosa.

Davant d’això, els experts t'aconsellen actuar així:

1. Identifica el problema que has de resoldre, tenint clar què vols fer i quina és la cerca que t'han encarregat (recorda l'explicació dels objectius, a la Unitat 1).
2. Planifica i marca’t els terminis sobre horari o calendari.
3. Fes una llista de les excuses possibles i elimina’n les causes.
4. Valora les conseqüències de procrastinar en comptes de fer la feina.
5. Pensa en el benefici que l’organització i tu mateix n’obtindràs.
6. Quan notis que comences a perdre’t en coses o continguts aliens, marca’t com a regla haver tornat a la tasca en menys de cinc segons.
7. Allunya distraccions (tanca xarxes, etc.).

En un entorn de canvi on sembla que tot ens cridi a l'acció, moltes persones queden aturades i demoren tot allò que els interessa fer. En un entorn professional això implica importants dèficits de productivitat i deficiències.

↑ Índex de la unitat

En aquest Internet del canvi continu, els resultats que hem obtingut en la fase de cerca, basats principalment en cercadors, poden canviar. També poden canviar els continguts interiors de les pàgines que hem localitzat. Ens cal establir un sistema senzill de seguiment del canvi tant en els resultats de les cerques que hem realitzat d'acord amb el que has après a la Unitat 1 com dins de les pàgines amb informació que has aconseguit localitzar.

Per aconseguir aquesta automatització i economia en el seguiment, et proposem d'actuar d'acord amb aquest ordre:

1. La màxima automatització possible en el seguiment de pàgines web i de resultats de cerca te'l donaran aquells llocs que tinguin un canal RSS que puguis seguir mitjançant un agregador de continguts. Com que és el mètode més còmode i automàtic, és el que procurarem d'usar en primer terme.
2. Els llocs que no disposin de canals RSS, els has d'intentar seguir mitjançant els sistemes de detecció i notificació de canvis. Són eines que permeten, també, una important automatització.
3. Alguns llocs disposen de sistemes d'alertes per subscripció que t'envien un missatge al correu electrònic cada vegada que hi ha un canvi.
4. Finalment, els llocs que no puguis seguir mitjançant els tres mètodes anteriors els hauràs de visitar amb regularitat. Per fer-ho et proporcionarem eines que t'avisaran del moment en què cal revisar un lloc a fi que te'n puguis oblidar.

Com que aprendràs a treballar amb agregadors de continguts, completarem aquesta unitat amb un petit regal: un mètode per construir un cercador de notícies mitjançant un agregador de continguts.

Si t'hi fixes, en molts webs, blogs, diaris i tota mena de llocs d'Internet hi veuràs aquesta icona o bé un enllaç denominat RSS:

Aquest símbol indica que el lloc disposa d'un canal RSS. Quan un lloc disposa d'un canal RSS t'hi pots subscriure mitjançant un programa agregador, que t'avisarà de totes les novetats que s'hi publiquin.

Normalment, els canals RSS els trobaràs a les pàgines principals del web (a la portada en el cas dels diaris, tot i que sovint també tenen RSS per a cada secció), a les pàgines principals dels blogs o en llocs on es publiquen continguts de manera actualitzada.

Hi ha cercadors que ofereixen els resultats en RSS, fet que et permetrà estar al cas de qualsevol canvi quan hi has cercat una paraula i vols estar al dia de totes les novetats. El cercador genèric Bing n'ofereix (ho trobaràs explicat a la Unitat 1 d'aquest curs). És una prestació que fins i tot tenen alguns cercadors de diaris, per exemple El País. Si el que t'interessa és estar al cas de nous resultats en un cercador, en primer terme et caldrà comprovar si aquest cercador ofereix RSS ja que, si és així, ho tindràs molt bé per fer-ne el seguiment.

El funcionament dels agregadors per a simple seguiment de novetats és ben senzill:

1. Copies l'adreça del canal RSS de la pàgina que has escollit
2. Obres l'agregador
3. Enganxes l'adreça del canal al lloc on t'indiqui l'agregador per fer un seguiment

No cal fer res més.

Els programes agregadors poden ser programes d'escriptori, llocs en línia o connectors que s'instal·len molt fàcilment en el teu navegador, sigui Firefox, Explorer o Chrome.

Un dels aspectes més interessants dels agregadors és la possibilitat d'importar i exportar fitxers OPML amb tota l'estructura de cerques que hagis preparat o acumulat.

A continuació te'n proposem uns quants que tenen llarga trajectòria i moltes prestacions i qualitat. No obstant això, et remetem a la llista de la Viquipèdia si algun desapareix, ja que és un tipus de producte amb molts canvis.

Si vols treballar amb FeedReader, et poden resultar útils aquests tutorials de l'EAPC:

• Instal·lar FeedReader a l'ordinador
• Afegir canal a FeedReader
• Exportar i importar OPML
• Utilitzar un filtre intern
• Usar cerques programades de FeedReader

Ras i curt, FeedReader per a escriptori és un programa excel·lent.

D'altra banda, et proposem a continuació alguns agregadors de nova generació, molt populars i que ja no es basen necessàriament en canals RSS, però que et poden ressolar ben útils a títol personal. Tot i això, si vols fer seguiments delicats, sempre que puguis recórrer a RSS tindràs la garantia que no se t'escapa res.

Quan el lloc o el resultat de cerca que vols seguir i tenir controlat no disposa de canal RSS, tens l'alternativa dels sistemes de detecció i notificació de canvis en webs (en anglès, CDN Change Detection and Notification) que, en els darrers anys, han millorat molt i avui dia són d'una gran utilitat. Et suggerim de consultar-ne l' entrada a la Viquipèdia en diverses llengües.

Aquests sistemes són un bon pal·liatiu per la desaparició progressiva dels RSS. Tot i això, si voleu fer un seguiment sistemàtic i controlat per vosaltres mateixos, que us empoderi, els RSS sempre han de ser la primera alternativa, però si no és possible, teniu aquesta altra via. La qüestió és mantenir vosaltres les regnes de la vostra atenció i no ser víctimes dels cants de sirena i distractors d'un Internet cada vegada més a la cerca del lucre.

Anys enrere, aquest tipus d'eines avisaven de qualsevol canvi a la pàgina, fet que era poc productiu atès que en la major part de pàgines hi ha complements o anuncis que canvien contínuament. La major part d'avisos eren, doncs, "falsos positius". Avui dia aquests sistemes permeten treballar amb diversos mètodes.

La taula següent et mostra diverses eines que tenen aquesta finalitat i que són de maneig ben senzill:

Pots trobar més programes d'aquest tipus en aquesta llista de la Viquipèdia i en aquesta pàgina.

Els sistemes d’alertes són aquells que, mitjançant una subscripció per correu electrònic, ens avisen d’un canvi en un determinat contingut. Molts webs institucionals permeten la subscripció a butlletins que avisen dels canvis, però per a l’objectiu d’aquest curs, ens interessen sobretot les alertes de canvis en resultats de cerques.

Un mètode poc productiu seria, òbviament, accedir a aquestes pàgines de manera regular. Tot i això, en determinats casos ens podria interessar. En el batibull de tasques diàries, haver de cercar la pàgina i visitar-la ens podria resultar molest. Hi ha una eina que ens podria resultar útil.

Pot ser que en la nostra cerca d'informació ens calgui saber si una pàgina ha canviat, però no pas en dates recents, és a dir, si és molt diferent quant als continguts que ofereix ara amb els que oferia fa cinc o deu anys. En aquest cas, tenim una eina especialment útil:

↑ Índex de la unitat

← Unitat 3 | Unitat 5 →