A continuació et presentem, amb un breu comentari, les principals obres que han servit per preparar aquest curs i que et permetran aprofundir en les qüestions que s'hi tracten:

• Aceves Fernández, Marco Antonio. Inteligencia artificial para programadores con prisa. Universo de Letras, 2021. Orientat a informàtics, la part inicial permet entendre els principals conceptes informàtics que s’utilitzen en l’entrenament de xarxes neuronals.

• Argemí, Marc. Los siete hábitos de la gente desinformada. Conecta. 2019. Una altra obra excepcional i indispensable per entendre el món de les falses notícies i protegir-se’n. Descriu els hàbits i les actituds que porten les persones a creure i difondre les notícies falses. Alhora, ens il·lustra sobre aspectes diversos de la manipulació informativa i, sobretot, de la manera com psicològicament i socialment hi reaccionem.

• Arias, Gustavo. La guia completa de Google. Amazon. Manual força complet de Google.

• Atkinson-Abutridy, John. Grandes modelos de lenguaje. Conceptos, técnicas y aplicaciones. Marcombo, 2024. Extraordinària introducció als models de llenguatge estesos (LLM), que hi ha darrere dels grans serveis d'intel·ligència artificial emergents, amb una magnífica contextualització. Amb exposicions clares i alhora detallades, permet entendre el gir "lingüístic" que ha fet la IA en els darrers anys.

• Blázquez Ochando, Manuel. "El problema de las noticias falsas: detección y contramedidas". XV Seminario Hispano–Mexicano de Investigación en Biblioteconomía y Documentación. 2018. Buscant una solució tecnològica per a les falses notícies, ofereix una base per entendre com s’introdueixen en els circuits de comunicació.

• Blázquez Ochando, Manuel. Estrategias de búsqueda experta en Google. Amazon. Llibre amb algunes orientacions per aprofundir en l’ús de Google.

• Bostrom, Nick. Superinteligencia. Teell, 2016. Tot i que fa anys que es va publicar, és una interessant especulació sobre els límits i l’impacte transformadors que la intel·ligència artificial pot tenir sobre la vida humana.

• DiResta, Renée. "Social Network Algorithms Are Distorting Reality By Boosting Conspiracy Theories”, FastCompany 2016. Article utilíssim per veure la relació entre els algoritmes dels cercadors, la bombolla de filtres (i les sitges comunitàries i ideològiques en què ens acabem tancant) i com això porta a una visceralitat i falsejament de la realitat, que exemplifica amb les falses teories sobre conspiracions.

• Domingos, Pedro. The master algorithm. Penguin. 2017. Sobre el paper dels algoritmes en la configuració de l'Internet que percebem: des del filtre de bombolles als resultats dels cercadors. Importància de la intel·ligència artificial.

• Ferret, Anton. Curs virtual sobre l'Internet social des de la perspectiva de l'administració. Curs centrat en l'Internet social. La segona part se centra en el seguiment d'informació en canvi continu i especialment en l'ús dels agregadors. La primera part, més teòrica, descriu el gir social d'Internet que va tenir lloc als primers anys 2000.

• Flemming, N. "Coping with a Revolution: Will the Internet change learning". 2006. Petit "paper" sobre els canvis en l’aprenentatge que suposa Internet. Té idees útils, però és un xic antic. Pel que fa al curs, ens interessa per la reflexió que fa sobre dades, informació i coneixement.

• Ganyet, Josep M. La democràcia mor al núvol. La Magrana. 2023. Excel·lent assaig que aprofundeix en els usos perversos de la tecnologia digital i en quina mesura soscaven la democràcia.

• Garcés, Marina. Nova il·lustració radical. Anagrama. 2017. És un assaig filosòfic sobre el que l’autora anomena la “condició pòstuma”, que és la que ve després de la postmodernitat, una fase en què les tecnologies són enormement erosives i l’excés de coneixement porta a una nova ignorància davant la qual reivindica una “nova il·lustració radical”. Els aspectes relacionats amb el curs són puntuals, però d'una gran clarividència i l'assaig val la pena per ell mateix.

• Han, Byung-Chul. La sociedad de la transparencia. Herder. 2013. És un treball crític amb l’efecte que té el gran volum d'informació disponible sobre la ciutadania. L’excés de transparència porta a una certa opacitat. Entre la sociologia i la filosofia.

• Holiday, Ryan. Confía en mi, estoy mintiendo. 2013. Molt bon llibre per entendre com sorgeixen i entren en el circuit les notícies falses. És l’assaig d’un publicista que es va dedicar durant anys a crear notícies falses i en aquesta obra explica com ho va fer, què va aconseguir i també com ens perjudica socialment.

• Jones, Rodney H.; Hafner, Cristoph A. Understanding digital literacies. Roudledge. 2012. Una obra clau sobre alfabetització digital. El capítol sobre l'economia de l’atenció i les estructures de l’atenció és extraordinàriament bo i útil atès el canvi constant que suposa avui Internet.

• Katukani, Michiko. La muerte de la verdad. Rústica Ensayo. 2019. Una obra excepcional i indispensable si us interessa la teoria que explica el falsejament de la realitat i els motius que hi ha al darrere. Analitza l’erosió de la veritat provocada per la postmodernitat, els estudis culturals, el narcisisme i la tecnologia (les bombolles de filtres, els algoritmes, etc.) amb el gran allau de dades en continu moviment i la destrucció de l’atenció. També aborda la deformació de les notícies quan busquen captar l’atenció i entretenir, l’aïllament en bombolles i sitges ideològiques i comunitàries i com això ha derivat en la simplicitat i emocionalitat dels missatges i la postveritat actual. Tot i que els exemples són quasi tots referits a Trump, el que hi explica és aplicable a qualsevol context.

• Lanier, Jaron. Contra el rebaño digital. Debate. 2011. Obra que ja té anys però tot allò que explica està eclosionant i arribant al zenit justament ara. És una obra crítica amb la manera com s’ha configurat Internet i també amb conceptes com el món del codi lliure, Linux i d’altres. Ho aborda des d’un coneixement extrem de com s’han fet les coses. Explica l’empoderament de les empreses que hi ha darrere dels servidors "sirena" i com tot això ha portat a la dissolució de dimensions culturals tan importants com l’autoria o la mateixa veracitat. És una obra indispensable, també.

• Larson, Erik J. El mito de la inteligencia artificial. Shackleton, 2022. Obra que redueix les expectatives dipositades en la intel·ligència artificial i en delimita les possibilitats.

• López de Mántaras i Badia, Ramon. 100 coses que cal saber sobre intel·ligència artificial. Cossetània. 2023. Excel·lent i complet manual amb preguntes i respostes sobre totes les dimensions de la intel·ligència artificial.

• Madrid Casado, Carlos. Filosofía de la inteligencia artificial. Pentalfa, 2024. Reflexió crítica sobre els fonaments filosòfics i ètics de la IA que no defuig les expectatives exagerades amb què es rep i descarta que es pugui considerar una ciència.

• Mayer-Schömberger & Cukier. La revolución de los datos masivos. Turner Nogma. 2013. Un assaig ponderat, però optimista, sobre les possibilitats que ofereix la disponibilitat de dades massives.

• Mitchell, Melanie. Inteligencia artificial. Guía para seres pensantes. Capitan Swing, 2024. Recomanable assaig sobre la IA amb especial atenció a les tecnologies del llenguatge, però que repassa tots els processos evolutius, els principals conceptes tecnològics i les implicacions.

• Pariser, Eli. El filtro burbuja. Taurus. 2017 (2011). Obra que va donar a conèixer el concepte de filtre de bombolles. Explica l'impacte que té sobre la manera com percebem la realitat a través d’Internet.

• Ramió, Carles. Inteligencia artificial y administración pública. Catarata, 2019. Problemes i oportunitats que genera la intel·ligència artificial en l’àmbit de la gestió pública.

• Rudder, Christian. Dataclismo. Aguilar. 2016. Fa una anàlisi crítica dels perills que suposa la gran quantitat de dades disponibles a Internet, la manera alegre com la gent les comparteix i l’impacte que això té en les seves vides.

• Tapias Cantos, Pablo. Dominando ChatGPT en 30 días. Amazon, 2023. Introducció pràctica i progressiva al ChatGPT. Amb posterioritat el mateix autor en va publicar un "en 3 días". Tot un bestseller realment útil.

• Villas Olmeda, Mónica. Manual de ética aplicada en inteligencia artificial. Anaya Multimedia. 2022 Excel·lent obra per entendre les implicacions ètiques de la intel·ligència artificial en aspectes com la privacitat, la transparència o l’explicabilitat (la necessitat que allò que fa una determinada intel·ligència artificial sigui comprensible per qui en rep les conseqüències). Aspectes clau atès l’impacte de la IA en la comunicació i les notícies.

• Yascatery Martinez. ChatGPT Guia esencial. 2023. Introducció senzilla i pràctica al ChatGPT, elemental però útil per entrar-hi.