Com hem dit, els textos de l’Administració han de ser necessàriament sobris, tant en la manera de donar la informació com en l’aspecte formal. Això també és aplicable als diferents marcatges, de manera que, reprenent la regla d’or que davant del dubte entre majúscula i minúscula sol correspondre minúscula, davant del dubte entre marcar (cursives, negretes, versaletes o cometes) i no marcar (rodona) molt sovint la tria correcta és deixar el text en rodona. Assumim, doncs, que la rodona és el tipus habitual, i que els altres es fan servir per marcar algun contrast en una situació concreta.

D’entrada cal tenir en compte que dels diversos marcatges existents n’hi ha tres de molt infreqüents en els textos de l’Administració:

• La MAJÚSCULA GENERAL la reservem exclusivament per als títols principals —que també poden anar en negreta si no hi ha gaires nivells d’apartats i subapartats— i per als verbs específics de determinats documents (CERTIFICO, INFORMO, RESOLC, EXPOSO, SOL·LICITO,, etc.) i de manera opcional per a la destinació de la sol·licitud i el recurs, a peu de pàgina.
• La negreta la reservem per als títols o els subtítols. Com a norma general l’evitem dins del paràgraf, tot i que se’n pot fer un ús moderat si considerem que ajuda el destinatari del document a identificar els elements clau del missatge.
• La VERSALETA és únicament obligatòria en la numeració dels segles i de les parts d’obres, i altament recomanable en els cognoms de les referències bibliogràfiques.
• En cap cas necessitem el subratllat, ni en títols ni en elements del text. Aquest recurs es remunta a l’època de les màquines d’escriure i ha estat substituït pels recursos que ofereixen els ordinadors.

Per tant, a la pràctica el dubte que se’ns planteja es redueix a escollir entre rodona, cursiva i cometes. Les cometes, tot i que són un signe de puntuació més que un marcatge, no es tracten als cursos de puntuació sinó als de convencions gràfiques, per tal com no depenen de la sintaxi del text, sinó de la naturalesa dels elements que emmarquen.

La taula que presentem a continuació us ha de permetre resoldre tots els possibles dubtes. En aquest no disposem d’un recurs específic de consulta elaborat des de la Generalitat, però podeu recórrer als materials oferts per altres institucions com la Diputació de Barcelona o la Universitat de Barcelona, amb explicacions i exemples majoritàriament aplicats als usos administratius. Per ampliar la informació des d’un punt de vista editorial, més exhaustiu, podeu consultar el Manual d’estil, allotjat al web de l’Institut d’Estudis Catalans. Igualment es poden fer cerques puntuals a l’Optimot.

Per no carregar la taula anterior, remarquem aquí algunes qüestions que només hem vist de passada:

• No cal dir que abans de deixar en cursiva una paraula estrangera ens hem d’assegurar que no estigui normalitzada en català. La manera més ràpida de comprovar-ho és al Cercaterm, el motor de cerca del Termcat. Així veurem, per exemple, que no es tracta d’escriure on line, link o start up (en cursiva), sinó enllaç, en línia o virtual, i empresa emergent, respectivament (en rodona).
• A l’hora de remarcar un element hem parlat de la negreta (àmbit publicitari i didàctic) i de la cursiva (àmbits que demanen mes sobrietat, com l’assaig, els treballs acadèmics, etc.). En els textos administratius cal valorar si realment el marcatge és necessari i adequar-lo al destinatari. Davant del dubte, val més no marcar res.
• Al llarg d’aquests materials didàctics hem fet servir les cometes baixes (també anomenades romàniques o franceses). Són igual de correctes que les altes (també anomenades angles o guillemets): simplement es tracta de no barrejar-les en un mateix text; només cal alternar-les en el cas poc freqüent que trobem cometes dins de cometes, per diferenciar la jerarquia. Finalment, les cometes simples (que es fan amb la tecla de l’apòstrof) es reserven per a les definicions i equivalències, o si calgués un tercer grau de jerarquia, cas encara més infreqüent en els textos de l’Administració.

← Unitat 1 | Unitat 3 →