• La representació escurçada d’un mot o d’un sintagma amb alguna de les lletres que el formen.

• Sempre comencen amb la primera lletra i es clouen amb punt.
• Per suspensió: s’omet la part final del mot (pàgina: p. o pàg., expedient: exp., col·laborador: col·lab.); el punt va darrere de la primera lletra o bé darrere la consonant que precedeix una vocal). Si necessitem crear una abreviatura, aquest és el procediment. A partir de l’exemple proliferació tenim dues opcions: 1. primera síl·laba + consonant o consonants següents (prol.), 2. dues primeres síl·labes + consonant o consonants següents (prolif.)
• Per contracció: s’ometen lletres de l’interior (factura: fra.). Aquest procediment només el poden fer servir els organismes competents per fixar abreviacions, no pas els particulars.
• Criteri d’eficiència: màxima informació amb mínimes lletres.

• Per suspensió: com que l’abreviatura no conté l’última lletra de la paraula desplegada. tampoc té marca de femení ni de plural (20 al.).
• Per contracció: com que l’abreviatura conté l’última lletra de la paraula desplegada, té totes les formes de flexió (Sra., Sres.). En cap cas no fem servir formes duplicades per indicar plural.

• Darrere del punt sempre hi va un espai (J. M.). Les que duen barra no duen punt (s/n). El punt de l’abreviatura desapareix davant de punt final de frase i punts suspensius, però no davant dels altres signes de puntuació.
• S’accentuen, s’apostrofen i conserven la majúscula, si és el cas, com els mots que abreugen (núm., l’art., Dept.). Les corresponents a formes de cortesia van, però, en majúscula (Sra. Pàmies).
• És opcional escriure en rodona o en cursiva les que provenen d’altres llengües (p. m. /p.m)
• Casos particulars: números ordinals i romans. Hi ha hagut certa vacil·lació en la grafia dels ordinals, però des de fa temps la forma consensuada és escriure el número seguit de l’última lletra (dues últimes si és plural), a baix i sense punt: 1r, 1a, 1rs, 1es, 4t, 123è…

• Deixant espais i altres elements entre els mots abreujats (v. i p., d. d’o.). Si van amb barra, sense punts ni espais (s/n, a/e).

• No s’han de partir a final de línia, ni escriure en ratlles diferents abreviatura i acompanyant (p. 7, Dra. Pont).
• Se n’ha de fer un ús mesurat i coherent. Sense limitacions en textos sinòptics (problemes d’espai) i ús limitat en altres textos (han de ser abreviatures conegudes pels destinataris).
• En casos de doblet amb una sigla o un símbol, solen tenir preferència aquests últims.

• Com si no estigués abreujat.

La representació abreujada d’un sintagma, generalment mitjançant la inicial majúscula de cada mot. Solen designar persones jurídiques i termes específics de les ciències i l’Administració.

Amb les inicials de cada mot, llevat d’articles, preposicions i conjuncions (EAPC). Els acrònims, que solen correspondre a noms d’organismes i institucions, es formen amb altres lletres a parts de les inicials (Incavi). Algunes (documentació i noves sigles) incorporen minúscules, per evitar confusions (LECr, UdL). En aquest cas, així com en el de partícules incorporades amb majúscula (CPNL), parlem de sigles impròpies quant a la formació.

Sense espais ni punts interns o finals (Pons SA). Sense cursiva (DOGC). D’acord amb la nova normativa ortogràfica i gramatical (2016-17), poden portar marca de plural (les ONG o les ONGs). No es dupliquen (AV, CA, RH), excepte CCOO i PPCC. Les sigles sempre mantenen totes les majúscules (ESO). Els acrònims les poden mantenir totes o només la inicial (PETROCAT/Petrocat). Les sigles i acrònims lexicalitzats passen a comportar-se com qualsevol altra paraula, a tots els efectes): només poden anar en minúscula (la sida) i tenen, òbviament, forma de plural (els mòdems). S’apostrofen, com la resta de paraules, d’acord amb la pronunciació (la URV, l’FP, l’IES). No es parteixen a final de ratlla, excepte les lexicalitzades. Si es combinen amb xifres, se sol marcar la unió amb un guionet (B-30, 11-M).

La primera vegada que apareixen en un text s’escriuen entre parèntesis, després de l’expressió desenvolupada, excepte si són molt conegudes. Solen tenir preferència en casos de doblet amb una abreviatura (DO, SA). La majoria de sigles no es tradueixen; per a les que tenen doble versió, cal fer servir la forma catalana (ONU, ADN, EUA, ERO).

Depèn de la sigla; es poden llegir desplegades (ERC), lletrejades (PSC), sil·labejades (CiU) o combinant els dos últims procediments (ETSEQ). Les sil·labejades se solen llegir seguint la pronúncia que marca l’absència d’accent gràfic (CIRIT) i l’hàbit fonètic català (UNICEF, CiU, RENFE). Les e i o àtones finals no es neutralitzen (LOGSE, ESO).

• Signes (poden no ser alfabètics) amb un cert reconeixement internacional (ISO) que solen pertànyer a l’àmbit cientificotècnic però també poden representar altres conceptes: aeroports, unitats monetàries…

• Sí. No tenen marca de plural (20 h 30 min).

• Sempre sense punt final (cm).
• Amb majúscules, les monedes (EUR), els punts cardinals (NNO) i els prefixos multiplicadors a partir de mega (Mb).
• Amb majúscula inicial, els elements químics (Na) i les unitats de mesura que provenen de nom propi (kWh).
• Es mantenen en minúscula en un context de majúscules (HORARI: DE 12 h A 14 h) perquè la majúscula actua com a diacrític (h/H).
• Amb espai abans de la quantitat (12 m), tret dels graus quan no porten l’especificació (25˚ ). En els percentatges l’espai és opcional (25% / 25 %).
• A final de línia no se separa un símbol format per més d’un caràcter ni el símbol del nombre que acompanya.
• Darrere d’un nombre escrit amb xifres, es pot fer servir indistintament el símbol o el sintagma sencer. Darrere d’un nombre escrit amb lletres no es pot fer servir el símbol.

• En textos administratius i didàctics cal limitar l’ús dels símbols a les formes més conegudes, que no dificulten la comprensió del text.

Com si hi hagués el terme que simbolitzen (MEUR, M€ = milions d’euros).