La representació escurçada d’un mot o d’un sintagma amb alguna de les lletres que el formen.

• Sempre comencen amb la primera lletra i es clouen amb punt.
• Per suspensió: s’omet la part final del mot (pàgina: p. o pàg., expedient: exp., col·laborador: col·lab.); el punt va darrere de la primera lletra o bé darrere la consonant que precedeix una vocal). Si necessitem crear una abreviatura, aquest és el procediment. A partir de l’exemple proliferació tenim dues opcions: 1. primera síl·laba + consonant o consonants següents (prol.), 2. dues primeres síl·labes + consonant o consonants següents (prolif.)
• Per contracció: s’ometen lletres de l’interior (factura: fra.). Aquest procediment només el poden fer servir els organismes competents per fixar abreviacions, no pas els particulars.
• Criteri d’eficiència: màxima informació amb mínimes lletres.

• Per suspensió: com que l’abreviatura no conté l’última lletra de la paraula desplegada. tampoc té marca de femení ni de plural (20 al.).
• Per contracció: com que l’abreviatura conté l’última lletra de la paraula desplegada, té totes les formes de flexió (Sra., Sres.). En cap cas no fem servir formes duplicades per indicar plural.

• Darrere del punt sempre hi va un espai (J. M.). Les que duen barra no duen punt (s/n). El punt de l’abreviatura desapareix davant de punt final de frase i punts suspensius, però no davant dels altres signes de puntuació.
• S’accentuen, s’apostrofen i conserven la majúscula, si és el cas, com els mots que abreugen (núm., l’art., Dept.). Les corresponents a formes de cortesia van, però, en majúscula (Sra. Pàmies).
• És opcional escriure en rodona o en cursiva les que provenen d’altres llengües (p. m. / p. m)
• Casos particulars: números ordinals i romans. Hi ha hagut certa vacil·lació en la grafia dels ordinals, però des de fa temps la forma consensuada és escriure el número seguit de l’última lletra (dues últimes si és plural), a baix i sense punt: 1r, 1a, 1rs, 1es, 4t, 123è…

• Deixant espais i altres elements entre els mots abreujats (v. i p., d. d’o.). Si van amb barra, sense punts ni espais (s/n, a/e).

• No s’han de partir a final de línia, ni escriure en línies diferents abreviatura i acompanyant (p. 7, Dra. Pont).
• Se n’ha de fer un ús mesurat i coherent. Sense limitacions en textos sinòptics (problemes d’espai) i ús limitat en altres textos (han de ser abreviatures conegudes pels destinataris).
• En casos de doblet amb una sigla o un símbol, solen tenir preferència aquests últims.

• Com si no estigués abreujat.

La representació abreujada d’un sintagma, generalment mitjançant la inicial majúscula de cada mot. Solen designar persones jurídiques i termes específics de les ciències i l’Administració.

• Amb les inicials de cada mot, llevat d’articles, preposicions i conjuncions (EAPC).
• Els acrònims, que solen correspondre a noms d’organismes i institucions, es formen amb altres lletres a parts de les inicials (Incavi).
• Algunes (documentació i noves sigles) incorporen minúscules, per evitar confusions (LECr, UdL).
• En aquest cas, així com en el de partícules incorporades amb majúscula (CPNL), parlem de sigles impròpies quant a la formació.

• Sense espais ni punts interns o finals (Pons SA).
• Sense cursiva (DOGC).
• D’acord amb la nova normativa ortogràfica i gramatical (2016-17), poden portar marca de plural (les ONG o les ONGs).
• No es dupliquen (AV, CA, RH), excepte CCOO i PPCC.
• Les sigles sempre mantenen totes les majúscules (ESO). Els acrònims les poden mantenir totes o només la inicial (PETROCAT/Petrocat). Les sigles i acrònims lexicalitzats passen a comportar-se com qualsevol altra paraula, a tots els efectes): només poden anar en minúscula (la sida) i tenen, òbviament, forma de plural (els mòdems).
• S’apostrofen, com la resta de paraules, d’acord amb la pronunciació (la URV, l’FP, l’IES).
• No es parteixen a final de ratlla, excepte les lexicalitzades.
• Si es combinen amb xifres, se sol marcar la unió amb un guionet (B-30, 11-M).

• La primera vegada que apareixen en un text s’escriuen entre parèntesis, després de l’expressió desenvolupada, excepte si són molt conegudes.
• Solen tenir preferència en casos de doblet amb una abreviatura (DO, SA).
• La majoria de sigles no es tradueixen; per a les que tenen doble versió, cal fer servir la forma catalana (ONU, ADN, EUA, ERO).

• Depèn de la sigla; es poden llegir desplegades (ERC), lletrejades (PSC), sil·labejades (CiU) o combinant els dos últims procediments (ETSEQ).
• Les sil·labejades se solen llegir seguint la pronúncia que marca l’absència d’accent gràfic (CIRIT) i l’hàbit fonètic català (UNICEF, CiU, RENFE). Les e i o àtones finals no es neutralitzen (LOGSE, ESO).

Signes (poden no ser alfabètics) amb un cert reconeixement internacional (ISO) que solen pertànyer a l’àmbit cientificotècnic però també poden representar altres conceptes: aeroports, unitats monetàries…

• Sí. No tenen marca de plural (20 h 30 min).

• Sempre sense punt final (cm).
• Amb majúscules, les monedes (EUR), els punts cardinals (NNO) i els prefixos multiplicadors a partir de mega (Mb).
• Amb majúscula inicial, els elements químics (Na) i les unitats de mesura que provenen de nom propi (kWh).
• Es mantenen en minúscula en un context de majúscules (HORARI: DE 12 h A 14 h) perquè la majúscula actua com a diacrític (h/H).
• Amb espai abans de la quantitat (12 m), tret dels graus quan no porten l’especificació (25˚). En els percentatges l’espai és opcional (25% / 25 %).
• A final de línia no se separa un símbol format per més d’un caràcter, ni el símbol del nombre que acompanya.
• Darrere d’un nombre escrit amb xifres, es pot fer servir indistintament el símbol o el sintagma sencer. Darrere d’un nombre escrit amb lletres no es pot fer servir el símbol.

• En textos administratius i didàctics cal limitar l’ús dels símbols a les formes més conegudes, que no dificulten la comprensió del text.

Com si hi hagués el terme que simbolitzen (MEUR, M€ = milions d’euros).