4. L’expressió dels nombres
Una expressió numeral és una paraula o un sintagma que indica un nombre o una quantitat. En sentit ampli, hi ha set classes de numerals: cardinals (dos, vint, etc) ordinals (segon, vintè, etc.), distributius (sengles, ambdós, etc.), partitius (dos quarts, un terç, etc), multiplicatius (doble, cèntuple, etc.), col·lectius (dotzena, etc.) i indefinits (tants, etc.).
Com que els col·lectius, els distributius, els multiplicatius i els indefinits s’escriuen sempre amb lletres, no presenten mai cap dubte en relació amb les convencions gràfiques. Són paraules que podem comprovar, si cal, en un diccionari.
En canvi, els cardinals, els ordinals i els partitius poden plantejar dubtes sobre quan cal escriure’ls amb lletres i quan amb xifres. I, encara, en aquest segon cas, cal tenir en compte qüestions com el punt de les quantitats, els espais, les lletres baixes o l’ús de les xifres romanes.
D’altra banda, la casuística és molt extensa i el més important, un cop més, és que els textos presentin un sistema coherent. L’escriptura dels nombres no segueix un criteri tan fix com el de l’ús de la cursiva o les abreviacions, sinó que depèn de diversos factors, que cal valorar conjuntament:
- El tipus de text: en l’àmbit científic, econòmic o estadístic, la norma és utilitzar les xifres per a la representació de les magnituds; a les obres literàries, on acostumen a aparèixer poques quantitats, es tendirà a usar més aviat lletres; en els documents notarials totes les quantitats s’escriuen amb lletres.
- La major o menor presència d’expressions numerals al text: com més n’hi hagi més necessari es farà escriure-les amb xifres, tant per raons d’espai com perquè probablement algunes serien massa llargues en lletres.
- L’expressió numeral en si: fins a vint són més habituals les lletres; quan necessitem més de tres paraules per escriure-la (1.132 = mil cent trenta-dos) clarament necessitem xifres; entremig valorem la resta de factors.
- El caràcter més exacte (1.045) o aproximat (un miler) de l’expressió en si.
Si centrem la qüestió en el llenguatge administratiu, veurem que el tema és força senzill perquè les expressions numerals que hi trobem es redueixen a pocs casos i es van repetint: anys i datacions, hores, adreces, quantitats monetàries o de material, nombre d’habitants o assistents, números de sèrie com els de documents o telèfons… i pocs més.
En relació amb la grafia, la distinció principal que cal establir és entre numerals de quantitat (amb punts) i numerals de sèrie (sense punts). A continuació trobareu una pauta per resoldre dubtes concrets. També podeu consultar el recurs que ofereix la Diputació de Barcelona i, com sempre, fer consultes puntuals a l’Optimot.
4.1 Numerals de quantitat
- S’escriuen amb xifres o amb lletres en funció dels factors esmentats i de la posició (lletres a inici de frase).
- En la tradició romànica se separen amb punts o espais cada tres xifres (1.300 estudiants). Els decimals se separen amb comes (4,5 crèdits).
- Quantitats físiques i monetàries (15 m, 400 $)
- Percentatges (56% / 56 %)
- Votacions (9 vots a favor i 0 en contra)
- Edat (quaranta-dos anys)
- Partitius (un terç de l’alumnat)
4.2 Numerals de sèrie
- S’escriuen amb xifres (l’article 8.2).
- No porten punts (CP 43800) però es fan servir espais blancs per separar grups de xifres i facilitar la lectura (DNI 39 999 999, tel. 972 72 72 72).
- S’apostrofen l’1 i l’11 (i l’I i l’XI).
- S’usen com a especificatius de congressos, assignatures, capítols i volums, segles, noms de personatges i naus.
- Dècades (els seixanta)
- En textos redactats, hores (dos quarts de cinc)
- Locucions (tocar el dos)
- Fets històrics (l’Onze de Setembre)
