1. Possibilitats de la societat del coneixement per a l'actualització professional
La finalitat del curs1) és que l'alumnat conegui, de manera reflexiva i amb la pràctica, les possibilitats que ens ofereix el web social per crear un entorn que resolgui les necessitats d'aprenentatge constant de manera ràpida i personalitzada en connexió amb altres persones. Aquest aprenentatge en xarxa, informal i social, facilita el reciclatge professional.
Les administracions públiques han de promoure l'actualització i el perfeccionament de la qualificació professional dels seus funcionaris, com recull l'article 16 de l'Estatut bàsic de l'empleat públic.
1.1 La societat del coneixement
Les transformacions socials derivades de l’accés massiu a la informació i de la llibertat d’expressió de les darreres dècades, han estat els fonaments de la societat del coneixement (knowledge society), concepte que es va fer popular cap al final dels anys noranta i que s'utilitza especialment en mitjans acadèmics i econòmics.
Les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC), com a facilitadores del coneixement considerat com un dels principals causants del creixement, són un factor clau en la societat del coneixement (considerada per alguns com l’evolució de la societat de la informació). En aquest context, en el qual el coneixement, a banda de ser un valor per al creixement personal, és un recurs econòmic, aprendre al llarg de tota la vida és vital.
Ens centrarem en l'ús real de les eines i dels mitjans i en la seva funció per al desenvolupament professional, per a l'actualització contínua i per a la col·laboració, i no tant en l'ús instrumental (ja que disposeu d'un bon grapat de tutorials a la xarxa).
Cal que tingueu una actitud oberta i crítica davant les TIC i la societat del coneixement i predisposició per a l'aprenentatge al llarg de tota la vida, així com prudència davant l'ús de les TIC. També cal que valoreu els avantatges de les TIC per a l'aprenentatge.
- Actitud oberta, crítica i responsable.
- Predisposició i constància.
- Valoració dels avantatges per a l'aprenentatge.
Moltes activitats quotidianes es transformen de manera constant per l'evolució de les TIC, en general, i de les xarxes socials, en particular. El risc d'augmentar la fractura digital, de què es parlava fa anys provocada per l'accés a la informació, continua activa per als qui tenen mancances competencials relacionades amb les TIC.
Les persones no capacitades per desenvolupar-se de manera autònoma amb l'ús de les TIC en la societat de la informació, són analfabets digitals. La fractura digital augmenta entre els qui no tenen competències digitals i els que sí que en tenen a mesura que les TIC, en evolució constant, transformen la societat del coneixement.
Volem assenyalar que els ciutadans poden acreditar el seu nivell de competència digital gràcies a l’ACTIC, "la certificació acreditativa de la competència digital, entesa com la combinació de coneixements, habilitats i actituds en l’àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació que les persones despleguen en situacions reals per assolir objectius determinats amb eficàcia i eficiència" (web de l'ACTIC, Generalitat de Catalunya, consultat el 19 d'abril de 2015).
Per saber-ne més:
- Hacia las Sociedades del Conocimiento, UNESCO, coord. Günther Cyranek (2005).
- Acreditació de competències en tecnologies de la informació i la comunicació (ACTIC).
1.2 L'aprenentatge social o aprenentatge en xarxa
Tenint en compte els milions de persones (generadores de noves idees i iniciatives de manera constant) connectades a Internet i el creixement exponencial de continguts i recursos, les possibilitats per a l'actualització professional són infinites. Però això no ens ha d'enlluernar ni angoixar. Ens hem d'aturar a reflexionar quina part d'un pastís (informació/comunicació) dels que hi ha a la pastisseria (web social) volem per a nosaltres i si volem cuinar pastissets (creació) per compartir-ho amb els altres.
Un cop ho tinguem clar, podrem cercar les eines i els recursos que ens poden ser útils per al nostre objectiu d'aprenentatge, tenint en compte que les eines no poden marcar-vos el camí. Una eina amb un nom concret pot deixar d'existir demà i n'haureu de buscar una altra de semblant que us ajudi. Fent un símil, heu de conèixer el genèric que us cal per a un malestar concret amb independència que compreu una marca comercial determinada i que el fet de comprar-ne una altra (si no hi ha la vostra preferida a la farmàcia) no ha de ser un problema.
Les TIC no han de portar la batuta de l'orquestra, però sí que és veritat que han facilitat i potenciat la construcció col·lectiva del coneixement en xarxa i han facilitat els contactes i, per tant, la col·laboració i la compartició en l'àmbit professional. A la xarxa hi ha molt més que acumulació d'informació. En un món en el qual tothom som docents i aprenents, construïm de manera cooperativa gràcies a la interacció col·laboradora entre les persones. Per als qui pensen que parlem d'innovació o de ciència-ficció… fixeu-vos què deia Harrison fa ja 20 anys:
Un parell d'exemples d'experiències que han sorgit en aquest context són:
- Els cursos en línia oberts i massius (Massive Open Online Courses [MOOC]): són cursos de l'àmbit universitari, majoritàriament. Sovint utilitzen recursos educatius oberts, fòrums per a les interaccions i les rúbriques d'avaluació entre iguals. Hi ha blogs, com el de wwwhatsnews, que publiquen llistats mensuals dels cursos que comencen el mes vinent. Hi ha també plataformes que els allotgen, com ara Coursera, Miriadax, UPV[X], etc.
- Els seminaris en línia (webinaris): se solen oferir en directe (tot i que després es gravi i el vídeo s'inclogui en un repositori o en un lloc web) i en obert a través d'Internet. Un expert en una matèria concreta arriba així a un gran nombre d'usuaris potencials que hi poden participar trametent consultes o opinions, per exemple, a través d'una etiqueta (hastag) de Twitter. La interacció, la determinen els organitzadors.
Per saber-ne més:
- Triangle interactiu i la interactivitat (C. Coll, I. Solé, Rosa M. Colomina i J. Onrubia).
- 1.2. Característiques de la Internet social: la Internet de les xarxes, dels blogs, dels mitjans electrònics (continguts de consulta del Curs virtual sobre la Internet social des de la perspectiva de l'Administració, redactats per Anton Ferret, i encarregats i difosos per l'EAPC sota la llicència CC BY NC ND.
1.3 Els EPA com a gestors de l'aprenentatge informal per a l'actualització professional
Actualment el web social ens proporciona infinitat de possibilitats relacionades amb:
- les comunicacions (interacció entre persones), gràcies a les xarxes socials.
- la informació (generació, accés i compartició d'informació que sovint deriva en infoxicació), gràcies a les eines web 2.0.
Per combatre la infoxicació (terme d'Alfons Cornella) de la Internet social és important desenvolupar les habilitats següents: cerca (per trobar), selecció (per agrupar i organitzar) i, en un nivell més avançat, apropant-nos a la figura del curador de continguts (content curator), la difusió (per compartir). Aquestes habilitats són bàsiques per sistematitzar la gestió de l'aprenentatge informal a la xarxa, on hi ha molts continguts i fonts, i també contactes potencials.
Els EPA (en anglès,PLE) posen ordre a l'allau de coneixement i connexions personals que hi ha a la xarxa, un ordre per gestionar la informació (seleccionant les fonts d'interès) i els contactes (les relacions preferides). Habituals en el món educatiu, es tracta d'autoaprenentatge autodirigit. De fet, molts afirmen que sorgeixen entre els docents (mestres, professors i formadors) i que, posteriorment, se n'ha anat fent extensiu l'ús en altres àmbits. Aquesta gestió proporciona un aprenentatge social i en xarxa útil per al reciclatge personal i professional al llarg de tota la vida. A més, les eines web 2.0 de la xarxa faciliten la gestió dels EPA en l'ecologia de l'aprenentatge.
Per a algunes persones, un EPA pot ser un entorn gestionat des d'una aplicació web tipus Symbaloo o per un escriptori virtual com ara Netvives, com veureu en la unitat 3 del curs, "Creació i gestió d'un EPA". Per a d'altres simplement es pot centralitzar a través d'alguna eina web 2.0 tipus Twitter, que li permeti la compartició d'informació i el contacte amb els altres, més un parell de sindicadors tipus Feedly. En tots els casos es tracta d'entorns personals que provoquen l'aprenentatge informal i social.
Aquest tauler de Pinterest mostra diferents propostes de diagrames que reflecteixen un PLE.
Us recomanem fer una ullada al vídeo següent, que transmet de manera clara, i en només 10 minuts, què és un EPA. El protagonista del vídeo és Jordi Adell, un referent en el món de l'educació i les TIC, i l'autor és Josi de Conocity.
Ara ja es parla d'una variant, del possible pas de l'EPA a l'OLE (sigla en anglès d'Organizational Learning Environment, "entorn organitzatiu d'aprenentatge"). Jubany escriu el 5 d'abril del 2015 en un apunt (post) al blog ined21.com: