• 3.1 Decidir les àrees d'interès i seleccionar les fonts
• 3.2 Conèixer les eines d'Internet
• 3.3 Organitzar la informació
• 3.4. Obstacles per crear un EPA

Tot i que el concepte d'entorn personal d'aprenentatge (EPA) és relativament nou, podem assegurar sense por a equivocar-nos que tothom en té un. Aquest entorn, que està estretament lligat a l'educació informal, pot estar format per persones (familiars, amics, companys de feina, etc.) i per mitjans tecnològics (televisió, ràdio, Internet, etc.).

Durant els darrers anys ha evolucionat el context en el qual es desenvolupa una part molt important del nostre EPA, ja que Internet ha anat adquirint més rellevància. En aquest sentit, actualment cada cop és més habitual llegir les versions digitals de la premsa, visitar pàgines relacionades amb les aficions, accedir a webs de companys de professió buscant recursos o respostes i, fins i tot, consultar opinió mèdica als problemes de salut.

Crear i mantenir un EPA ajuda a adoptar les habilitats necessàries per afrontar les metes formatives a la vida de tot lifelong learner (aprenent al llarg de la vida) a què es feia referència a la primera unitat. Per aquest motiu, qualsevol EPA és viu i és susceptible de canvis, perquè la tecnologia evoluciona i van apareixent eines i/o fonts d'informació noves que també cal tenir en compte per a aquest aprenentatge al llarg de la vida.

Així doncs, els passos següents no només cal tenir-los en compte quan es crea un EPA per primera vegada, sinó que és recomanable revisar-los periòdicament, per anar-hi incorporant més recursos:

1. Decidir les àrees d'interès i seleccionar les fonts.
2. Conèixer les eines actuals d'Internet, és a dir, les possibilitats que ofereix la xarxa per ampliar l'aprenentatge, tant personal com professional.
3. Organitzar la informació per facilitar-ne la consulta.
4. Compartir l'EPA (pas opcional). D'aquesta manera, la informació recopilada tornarà a la xarxa i tancarà el cercle: "aportar per continuar creixent".

Dissenyar el nostre EPA no és fàcil però ens pot ajudar a ser professionals més eficients perquè ens permet reflexionar sobre accions, pràctiques i conductes en les quals gairebé mai no pensem. Com s'ha comentat anteriorment, tot i que el concepte d'EPA és relativament recent, pràcticament tothom en té un. Per aquest motiu, un bon punt de partida pot ser analitzar el nostre EPA actual, per conèixer-lo i decidir si ja cobreix les temàtiques que ens interessen o bé si, al contrari, cal ampliar-ho. Durant el procés de reflexió ens pot ajudar buscar referents, tot i que cal tenir present que l'EPA no està estandaritzat i, per tant, n'hi ha tants com necessitats i persones: per uns, pot promoure i ajudar a organitzar l'aprenentatge informal i, per altres, pot ser, sobretot, una manera eficaç de gestionar el coneixement. Tot això s'ha de fer sense perdre de vista la temàtica i el context en què volem prendre consciència del nostre EPA per millorar els nostres processos personals i professionals de gestió de la informació i l'aprenentatge.

En una societat que exigeix que els individus actualitzin els seus coneixements, una de les competències que convé adquirir i/o cultivar és la d'"aprendre a aprendre". És obvi que aquesta capacitat per l'aprenentatge continu i autònom depèn de les habilitats relacionades amb la cerca, el filtratge i el tractament de la informació.

Ara bé, buscar a Internet s'ha convertit en una activitat cada cop més complexa per diversos motius:

• La quantitat d'informació es multiplica dia a dia.
• El coneixement no només el publiquen les persones amb nocions d'informàtica o els organismes oficials, sinó que actualment gairebé qualsevol persona té diversos mecanismes per compartir les seves aportacions a la comunitat (en forma de blog o a través del Twitter, entre d'altres).

Com vam veure a la primera unitat, aquest fenomen és conegut com infoxicació i per combatre'l és molt important saber destriar, filtrar i escollir.

A banda de les cerques convencionals, en què el contingut és poc canviant perquè preval en el temps, també cal tenir en compte que a vegades pot interessar fer consultes sobre entorns dinàmics i socials, on el factor més important és la immediatesa dels resultats. Així, si volem conèixer un fet històric (com ara l'arribada de l'home a la lluna), farem una cerca a Google, per exemple, i consultarem algun mitjà convencional, com ara la Viquipèdia, l'hemeroteca d'algun diari, etc. En canvi, si volem consultar l'estat d'algun esdeveniment que ha passat fa poques hores (per exemple, l'impacte dels aiguats que han descarregat aquesta passada nit a la nostra localitat), buscarem les dades en algun cercador més dinàmic, que prioritzarà l'actualitat. Per tant, enlloc de consultar la informació en pàgines de referència o en hemeroteques, el que farem serà buscar-la a cercadors de notícies o especialitzats en xarxes socials i blogs.

Per saber-ne més:

• A l'apartat "Explotació crítica dels recursos a Internet" s'explica com cercar informació a Internet i com avaluar-ne la qualitat (continguts de consulta del Taller de gestió de tasques i competència digital, redactats per Orland Cardona i Laia Martín, i encarregats i difosos per l'EAPC sota la llicència CC BY NC ND).
• Per ampliar la informació sobre les cerques en entorns dinàmics i socials, és interessant consultar els apartats "2.1. Cercar informació en entorns dinàmics i socials" i "2.3. El monitoratge d'una organització al web social", on hi ha una llista de cercadors dinàmics i on s'explica com fer el seguiment d'un tema concret a la xarxa: les eines on es pot cercar la informació en entorns dinàmics, quins factors s'han de tenir en compte per calibrar el resultat (continguts de consulta del Curs virtual sobre la Internet social des de la perspectiva de l'Administració, redactats per Anton Ferret, i encarregats i difosos per l'EAPC sota la llicència CC BY NC ND).

↑ Índex de la unitat

Un cop tingueu clara la temàtica del vostre EPA, necessitareu conèixer les eines que hi ha a la xarxa per decidir quines voleu utilitzar. A la segona unitat es van presentar algunes de les principals eines de la Internet social. Tot i que per començar a preparar l'EPA no cal conèixer al detall des del primer moment totes les eines existents, és important tenir-ne presents les més populars i de mica en mica anar ampliant la llista.

És recomanable utilitzar eines en línia del web 2.0 que siguin independents tant del sistema operatiu de l'ordinador com del navegador, perquè sempre siguin compatibles. A més, en cas que s'hagi d'utilitzar programari instal·lat, és convenient que sempre que sigui possible tingui llicències lliures.

Per saber-ne més:

• A l'apartat 1.3 del bloc 1, "El gir social d'Internet", es poden consultar les principals plataformes i xarxes de la Internet social (continguts de consulta del Curs virtual sobre la Internet social des de la perspectiva de l'Administració, redactats per Anton Ferret i encarregats i difosos per l'EAPC sota la llicència CC BY NC ND).
• Al bloc 2, "Compartició i creació de coneixement", hi ha una sèrie d'apartats on apareixen diverses eines 2.0, com ara fòrums, xats, blogs, wikis, xats, RSS, etc. (continguts de consulta del Taller de gestió de tasques i competència digital, redactats per Orland Cardona i Laia Martín, i encarregats i difosos per l'EAPC sota la llicència CC BY NC ND).

↑ Índex de la unitat

Com hem vist als capítols anteriors, un EPA és la combinació híbrida de continguts i xarxes personals que consultem per ampliar els nostres coneixements i adquirir de manera autònoma competències noves. Generalment, l'EPA se centra en l'ús d'eines i serveis que ens ajuden a estructurar i donar forma a la ruta que segueixen els nostres processos d'aprenentatge. Per ajudar-nos a organitzar aquesta informació, és recomanable utilitzar els escriptoris virtuals, que són eines que permeten accedir a un mateix "escriptori" des de diversos dispositius. Tot i que hi ha solucions específiques per a ordinadors de sobretaula, també hi ha solucions genèriques que permeten incloure-hi aplicacions i serveis del web 2.0, per poder accedir més fàcilment a les aplicacions més utilitzades. Dues de les eines més intuïtives i populars per dissenyar un EPA són:

• Symbaloo
• Netvives.

Ara bé, cal tenir en compte que aquestes eines no són les úniques i, per tant, a l'hora de crear l'EPA, cada persona pot utilitzar les que s'adaptin millor a les seves necessitats, segons les fonts que consulti, el dispositiu des del qual hi vulgui accedir, la familiarització que hi tingui, etc.

Symbaloo és una eina que permet definir un escriptori virtual a partir d'un conjunt d'enllaços a llocs, aplicacions i serveis web. Com aquest escriptori s'emmagatzema en núvol, és possible accedir-hi a través de qualsevol dispositiu (ordinador de sobretaula, mòbil, tauleta, etc.). Permet recopilar i classificar la informació en diversos escriptoris o webmix que, al seu torn, estan formats per blocs amb forma de botó. A cada webmix, s'hi poden incloure enllaços, vídeos, canals RSS, notícies, etc. A més, és possible personalitzar tant el fons del webmix com cadascun dels botons que hi conté, afegint-hi imatges, títols i colors.

Aquesta és una de les aplicacions més utilitzades per crear entorns virtuals d'aprenentatge però també es fa servir com a dossier (en anglès, portfolio) i, fins i tot, com a eina educativa a l'aula.

Per saber-ne més:

• Si voleu donar-vos d'alta a Symbaloo per crear, personalitzar i compartir els vostres webmixes, podeu consultar els manuals següents:
  • Manual de usuario Symbaloo.
  • Tutorial Symbaloo. Eina per crear un entorn d'aprenentatge personal (PLE).
• Un parell d'exemples relacionats amb Symbaloo:
  • Un vídeo gravat per una nena de sisè de primària per mostrar el seu entorn personal d'aprenentatge:

.

• Un webmix amb els enllaços d'interès d'aquest curs: https://www.symbaloo.com/mix/epaapp-eapc.

Netvibes és un agregador d'informació que, per tant, permet veure de cop, des de qualsevol navegador i de manera molt visual i ràpida, diverses pàgines d'informació d'interès agrupades per seccions. Netvibes basa el seu sistema en ginys o widgets que són eines virtuals interactives en forma de targetes de diferents mides que ofereixen tot tipus de serveis: notícies, informació sobre el trànsit, el temps, consulta del correu personal, accés a les xarxes socials, etc.

Un dels usos més freqüents que es dóna a aquesta eina és el de monitoratge de determinats temes o organitzacions a la xarxa, perquè permet mostrar en una mateixa pàgina fonts d'informació amb diferents orígens i formats: canals RSS, etiqueta (hashtag) de Twitter, resultats de cerques, etc.

Normalment els escriptoris personals són privats (sobretot els que contenen informació personal, com poden ser l'accés als comptes de correu o diverses xarxes socials com ara Twitter o Facebook). Ara bé, Netvibes també permet crear escriptoris virtuals oberts al públic, i algunes empreses i institucions el fan servir per compartir la informació agregada amb les persones que hi puguin estar interessades.

Per saber-ne més:

• Per donar-se d'alta a aquest servei i personalitzar cadascun dels escriptoris amb els ginys o widgets que convingui, podeu consultar els manuals següents:
  • Guia de Netvibes oficial, en anglès.
  • Vídeo tutorial "PLE en Netvibes".
  • Presentació "Take the Wheel: Crafting Your Your PLE with Netvibes and Symbaloo", per Buffy Hamilton (abril 2012), en anglès.
• Un exemple de Netvibes públic és la Biblioteca Municipal de Burgos: http://www.netvibes.com/bibmunburgos#Principal.

↑ Índex de la unitat

Hi ha diverses raons que dificulten l'adopció d'un EPA com eina activa de suport a l'aprenentatge al llarg de la vida:

• Desconeixement. És pràcticament impossible conèixer i utilitzar a la perfecció totes les eines i els serveis existents a la xarxa. A més, costa mantenir el ritme amb què van apareixent, perquè contínuament se n'estan creant de nous.
• Inversió de temps considerable. Per poder-se sentir confortable amb l'ús d'una eina, qualsevol persona necessita treballar-hi un temps, que pot variar segols l'experiència i les habilitats.
• Esforç no sempre recompensat. Hi ha diverses maneres de recompensar el treball que comporta la creació i el manteniment d'un EPA, com són, per exemple, la satisfacció personal, l'increment en l'eficiència, l'obtenció de certificacions, els ascensos laborals o les retribucions econòmiques. Ara bé, no sempre és fàcil aconseguir-les.
• Falta d'organització. Com hem vist, un dels punts clau perquè un EPA funcioni és l'organització, tant des del punt de vista personal (usuaris, contrasenyes, continguts) com des del punt de vista funcional (espai virtual on es reuneixen tots els components de l'EPA). També és important mantenir l'EPA endreçat.
• Manca de formació. Hi ha persones que troben a faltar programes de formació per adoptar eines i aplicacions. Ara bé, hi ha un debat obert sobre aquest tema, perquè en lloc d'explicar com utilitzar eines hi ha qui troba més interessant dissenyar metodologies que permetin incorporar-les fàcilment sense haver de fer cursos específics.
• Falta de suport. El problema de les aplicacions web és que el suport tècnic de cadascuna és diferent, així com la corba d'aprenentatge, els tutorials i altres aspectes.

No obstant aquests obstacles inicials, a la llarga, un cop se superen, els EPA esdevenen aliats importants de l'aprenent en qualsevol context o escenari.

↑ Índex de la unitat

← Unitat 2 | Inici →