Bloc II: Compartició i creació de coneixement
- sabreu per què web 2.0 i construcció del coneixement van de bracet
- practicareu amb algunes d'aquestes eines 2.0
- valorareu què us aporten en la millora de la gestió laboral
1. Eines col·laboratives
El web ofereix un seguit d'oportunitats on l'usuari pot participar en debats, notícies, enciclopèdies. D'aquesta manera la informació no és vertical sinó que esdevé propietat de tothom i, encara més, el ciberespai esdevé un espai de creació, de lectura i escriptura d'accés universal.
Les administracions públiques catalanes, en compliment del seu compromís de transparència i de millora de la comunicació interna i amb la ciutadania, s'han incorporat al web social, tot vetllant per esdevenir un model de seguretat en la informació i mirant d'estandarditzar-ne els usos. Un exemple és la Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya.
1.1. Concepte d’eina col·laborativa
Com el mateix terme indica, una eina col·laborativa és aquella que permet organitzar una tasca a partir de la construcció conjunta del coneixement.
En utilitzar qualsevol eina col·laborativa en contextos laborals, cal tenir clar
- què s'hi vol fer
- amb quines persones
- quins són els rols d'aquestes persones
- quines són les seves capacitats i coneixement de l'eina
- com s'estructura el desenvolupament de la tasca (bastida formal, temporalització, calendari a complir per cadascuna de les parts…)
Les eines col·laboratives ben dirigides esdevenen molt valuoses a l'hora de:
- atorgar transparència a l'organització
- donar visibilitat a la feina dels diferents membres d'un equip (secció administrativa, p.e.)
- millorar la motivació dels treballadors i treballadores
- millorar el resultat final de la tasca mitjançant la integració gradual dels diferents sabers, p.e. en la redacció d'un contracte (wiki) o en la preparació d'una reunió o un acte (blog o fòrum).
1.2. Participació en debats virtuals (fòrums)
Els fòrums a Internet són espais virtuals de debat on els participants proposen un tema i altres usuaris hi participen. Als seus inicis els fòrums van tenir un èxit notable ja que servien com a punt de trobada per a aquelles persones que cercaven resposta a problemes diversos -fonamentalment tecnològics-. Avui en dia s'utilitzen a la feina i a la formació com a recurs que faclita la participació i la millora en les organitzacions. L'entorn d'aprenentatge Moodle -on es realitza aquest curs- considera la participació a fòrums una tasca a realitzar per l'alumnat que és posteriorment avaluada pel tutor/a amb una qualificació determinada.
1.3. Participació en xerrades en línia (xats)
A diferència dels fòrums -on la interacció es realitza de forma asíncrona, o sigui, sense esperar resposta a l'instant-, els xats es realitzen de forma "síncrona", de manera que l'emissor del missatge espera del receptor una resposta immediata, igual com faríem en una trucada telefònica. Molt abans d'aparèixer Internet com la coneixem ara, els serveis d'intel·ligència d'un grapat de països ja els feien servir com a eina de comunicació alternativa. Això sí, un missatge podia ser contestat al cap de molt minuts abans no arribés al destinatari. Segurament el xat que ha esdevingut més famós és el WhatsApp, però n'hi ha d'altres amb un bon nombre d'usuaris com ara Telegram o el mateix Google, entre altres-. Tots ells ofereixen actualment la possibilitat d'integrar àudio i/o vídeo- en temps real.
Per al treball col·laboratiu i com a instrument corporatiu dins de la Generalitat de Catalunya, disposem de l'eina Teams dins del paquet Microsoft Office ja que permet fer videoconferències amb múltiples usuaris i treballar en sincronia sobre un mateix document.
1.4. Expressió de vivències, inquietuds, opinions i sentiments (blogs)
Els blogs formen part del que anomenem comunicació asíncrona. A diferència dels fòrums, els blogs tenen un propietari que convida a la lectura d'opinions i/o vivències personals i ofereix la possibilitat d'intervenir-hi. N'hi ha de molt tipus. Uns serveixen simplement per a fer reflexions personals i d'altres s'utilitzen professionalment per recollir opinions -com el blog de formació de l'EAPC- o fer màrqueting d'un producte. Alguns polítics i personatges públics destinen els seus blogs a fer anuncis importants i a recollir les impressions dels qui els visiten, convertint-los, així, en espais de participació ciutadana.
WordPress és l'eina d'edició de blogs més àgil i de codi obert.
1.5. Aportació de coneixements a enciclopèdies virtuals i projectes col·laboratius (wikis)
L'escriptura col·laborativa està esdevenint una forma diferent d'aportar punts de vista diferents sobre un mateix tema. Si bé és cert que el món acadèmic ens il·lustra amb coneixements científics sobre àmbits els quals han estat objecte de recerca , els wikis ens regalen una oportunitat única: construir entre tots coneixement i obrir-lo a tothom. Actualment, enciclopèdies com Britannica o Larousse ja ofereixen serveis restringits a usuaris voluntaris per aportar coneixements sobre àmbits on encara no s'ha redactat cap article, o bé per contrastar el mateix món acadèmic. Tinguem en compte que, si parlem d'enciclopèdies, la seva finalitat és divulgativa i no pas científica.
Els wikis són els espais per excel·lència dels projectes col·laboratius, per exemple, els de softcatalà:
Teams, de Microsoft Office, també incorpora una eina wiki, molt útil si es vol construir un text en una reunió a través de videoconferència.
Però, sens dubte, la Viquipèdia és l'exemple més clar d'aportació popular al coneixement.
1.5.1. La Viquipèdia
La Viquipèdia és un projecte que mira de publicar articles enciclopèdics, de divulgació, en totes les llengües del món. Qualsevol persona pot redactar-hi un article seguint unes senzilles pautes o, si més no, pot contribuir a millorar els que ja hi ha. Es basa en una eina wiki, és a dir, formalment és un espai web on tothom pot editar.
Un altre avantatge important és que, quan es consulta un article en una llengua, sempre es pot comparar o enriquir amb el corresponent en una altra llengua (interwikis): magnífic antídot contra l'absolutisme ideològic. 
1.6. Detecció de necessitats i requeriments
Abans de posar en marxa qualsevol iniciativa a Internet cal fer una valoració del que ens pot ser més útil en cada moment. Fins ara hem pogut observar com blogs, fòrums o wikis s'assemblen, però tenen usos ben diferents. Una detecció de necessitats sobre quines eines poden fer millorar la nostra tasca diària, juntament amb els requeriments necessaris, ens reduirà possibles marges d'error. En els propers apartats intentarem justificar la creació i posada en marxa d'eines col·laboratives per a la millora de la gestió diària, a partir d'una suposada detecció de necessitats prèvia i on s'han avaluat els requeriments necessaris.
1.7. Creació d'un espai de discussió virtual (fòrum)
En apartats anteriors ja hem pogut llegir sobre la utilitat pràctica dels fòrums. Per posar un exemple ben proper, haureu pogut comprovat que els fòrums que s'utilitzen en aquest taller són una finestra oberta al coneixement. Ja no es tracta només de llegir aquest text i creure el que en ell s'explica. Ara cal veure què i quant sap un/a company o companya sobre un mateix tema i aprendre d'aquesta persona, al mateix temps que nosaltres també hi afegim les nostres idees. Els fòrums serveixen per trobar-hi respostes, resoldre dubtes, contrastar idees i debatre-les. Sovint, dels fòrums s'extreuen preguntes freqüents o FAQs (de l'anglès frequently asked questions).
1.8. Creació i ús d'un blog amb funcions públiques
La principal funció de qualsevol publicació institucional ha de ser millorar el servei públic que s'ofereix.
La posada en marxa i l'actualització de publicacions web requereix uns recursos professionals i una dedicació que cal ponderar abans d'iniciar qualsevol actuació en aquesta línia.
Una iniciativa molt interessant basada en blogs dins l'administració pública catalana és la Informació dels CAP de Barcelona ciutat, perquè uneix els esforços d'informació i notificació d'aspectes importants de salut de molts CAPs de la ciutat.
1.9. Edició en un wiki
L'edició en un wiki consisteix a participar, de forma col·laborativa, en la creació i edició d'un document que és a Internet. Un wiki sol disposar
- d'un espai de fòrum que permet debatre sobre el contingut i consensuar-lo abans de fer-hi els canvis oportuns,
- d'un historial que va registrant els canvis i les persones responsables de cadascun dels canvis.
El treball en un wiki facilita
- la confecció en equip de textos de manera que cadascun dels membres pot fer les seves aportacions segons la seva especialitat i, així, enriquir el document final
- la conservació en un únic espai en línia de les diferents versions d'un document
- la presentació per defecte de l'última versió
- la comparació entre diferents versions
- la identificació de les aportacions dels diferents membres de l'equip
- l'accés a la feina des de qualsevol punt de la Xarxa a través d'Internet (no cal anar amunt i avall amb altres dispositius d'emmagatzematge)
- l'actualització constant de continguts
- el transvasament a diversos formats per a presentacions públiques de la feina (processador de textos, pàgines web…), ja que els wikis treballen separant el fons de la forma i amb aplicacions interoperables
- […]
Ara bé, el més interessant és, sens dubte, el fet que es pot accedir a l'historial de totes les intervencions, comparant-les entre si. Això vol dir que podem saber què va escriure una persona concreta en un moment determinat. Una altra vegada, és a la formació on els wikis poden jugar un paper destacat a l'hora d'elaborar treballs en grup.
Els wikis solen basar-se en el llenguatge de marques, que és un tipus de codi base per a l'edició web i que permet fàcil exportació a altres formats, com ara el PDF. Com en tota l'edició de textos, l'organització a partir de capçaleres és fonamental, ja que, a més de pautar el text, són el peu per a la construcció d'índexs i l'exportació de continguts.
Vegem un exemple de com es treballa al wiki de Moodle. Com que és al web, sempre partirem de la versió publicada. Per editar, podem fer clic als enllaços [Edita] dels apartats d'una pàgina o bé a la pestanya Edita que es troba sobre la pàgina del wiki si volen editar tota la pàgina sencera.
Com es pot veure a la imatge anterior, el text es mostra estructura en capçaleres i aquestes han generat una Taula de continguts (o índex) que consta d'una sèrie d'enllaços que ens portaran als diferents apartats de continguts d'una manera àgil.
Si passem de la versió publicada a l'edició de la pàgina veurem l'entrellat:
Al damunt del quadre d'edició es troben altres funcions interessants del wiki, entre les quals l'historial de versions amb tota mena d'informació sobre els agents que hi han fet aportacions, en quin moment i de quina mena.
Fent clic a Historial en podreu explorar el funcionament.
2. Entorns virtuals multiusuari/ària (Multi-user Virtual Environment - MUVE)
2.1. Concepte d’entorn virtual multiusuari/ària
El terme prové de l'anglès Multi-user virtual environment i se sol presentar en la forma abreujada MUVE.
Es tracta d'un entorn en línia (cosa que vol dir que integra més d'una aplicació) en el qual les persones participants poden interactuar tant amb les aplicacions com amb d'altres participants, és a dir, marcar una línia narrativa, escollir i configurar personatges, realitzar activitats col·lectives, donar-se suport en negocis de ficció…
Els mons virtuals i els jocs interactius són exemples de MUVE (Travian). Els telèfons mòbils amb pantalla tàctil (smartphones) i les tauletes tàctils (Samsung Galaxy, iPad) han fet molt populars aquesta mena de jocs.
!
Va ser utilitzat per primer cop el 1990 en un article sobre l'hàbitat de les pel·lícules de Georges Lukas, The Lessons of Lucasfilm's Habitat.
Els entorns multiusuari/ària actuals es caracteritzen pel fet de ser:
- aplicacions en línia, és a dir, accessibles des d'Internet
- amb possibilitat d'interacció per part de diversos usuaris i usuàries
- generadors de mons virtuals
Els primers videojocs van ser l'esmentat Habitat (1987), de la productora Lucasfilm i Club Caribe (1988).
Els entorns multiusuari han trobat una poderosa eina per compartir experiències entre jugadors en viu a través de l'aplicació twitch. Permet la retransmissió en directe de partides o, simplement, assistir a la narració d'un protagonista en directe i aportar comentaris de forma síncrona a través d'un xat.
↑ 2. Entorns virtuals multiusuari/ària (Multi-user Virtual Environment - MUVE) | ↑ Índex del Bloc II
2.2. Diferenciació entre l'ús lúdic i l’educatiu en aquest tipus d’eina
S'han explorat les possibilitats els videojocs al camp de la formació. Avui dia, en trobarem molts, com ara els que ofereix l'espai web La ciència al teu món.
↑ 2. Entorns virtuals multiusuari/ària (Multi-user Virtual Environment - MUVE) | ↑ Índex del Bloc II
2.3. Conscienciació del risc d’addicció d’aquest tipus d’eina
L'addicte a Internet fa de la Xarxa una prioritat més important que la família, amics i treball.
Perfil de la persona addicta:
- una actitud compulsiva respecte a Internet.
- es connecta diverses vegades al dia i si no pot fer-ho pateix una espècie de síndrome d'abstinència.
- es pot arribar a mostrar irascible i fins i tot violent
- abandonament de la relació amb les amistats de sempre i cerca d'altres relacions a Internet
Des de la l'espai web de Catsalut, podeu accedir a la pàgina sobre les addiccions comportamentals: els jocs en línia.
↑ 2. Entorns virtuals multiusuari/ària (Multi-user Virtual Environment - MUVE) | ↑ Índex del Bloc II
3. La sindicació de continguts: RSS
Esteu fins al capdamunt d'anar i venir per blogs, webs, portals quan us connecteu? Teniu problemes amb l'spam derivats de l'ús de les llistes de distribució? Somnieu amb alguna fada que us simplifiqui la consulta de les vostres fonts preferides d'informació i comunicació a la Xarxa? Si presenteu aquestes símptomes, és que no heu descobert els avantatges de la sindicació de continguts.
3.1. Concepte de la sindicació de continguts
RSS són les inicials de RICH SITE SUMMARY (resum enriquit del lloc web) o, també, de REAL SIMPLE SYNDICATION (autèntica i senzilla sindicació). De fet, és un format d'arxiu XML que facilita tant l'intercanvi com la catalogació de dades ja que evita problemes típics del disseny de llenguatges: és extensible, independent de la plataforma i suporta la internacionalització i la traducció.
3.2. Captació de fonts d’informació per sindicar-s’hi
Els arxius RSS són la base tècnica per poder procedir a la redifusió de continguts, altrament coneguda com a sindicació que consisteix a accedir a continguts elaborats per d'altres agents i des de llocs webs diversos des d'una única plataforma. Per entendre'ns, permet personalitzar l'accés a les fonts d'informació preferides fent que s'hi pugui arribar des d'un únic punt de partida (integració de la informació), fet que simplifica la navegació. Aquesta estratègia fa possible un accés senzill i automatitzat a l'enorme volum d'informació disponible.
Per tant, l'RSS permet la subscripció a les notícies que ens interessen, d'una forma anònima (no cal que ens registrem ni que facilitem cap dada personal) i amb el valor afegit que ens avisa cada cop que hi ha una actualització de continguts.
Com funciona aquesta meravella? Doncs bé, calen, a banda del format RSS, un feed (una pista a seguir, un fil o rastre segons torsimanys ben orientats) i un agregador, p.e. Feedly. S'entén per feed el codi XML que arriba al programa dissenyat per acollir-les i fer-les legibles a l'agregador, una eina que té més a veure amb un lector de correu que no pas amb un navegador web.
3.3. Eliminació de fonts d’informació sindicada
Per eliminar un canal d'informació, només haureu de
- entrar al vostre lector o al vostre programa de correu electrònic,
- escollir l'opció 'Organitzar les subscripcions' o similar
- seleccionar el canal en qüestió
- fer clic a la pastilla 'Dóna de baixa' o similar.
3.4. Consulta de la informació sindicada
Per consultar la informació que us heu sindicat, només caldrà que entreu al vostre lector i feu clic a l'enllaç.
Us apareixerà una visió de la notícia seleccionada integrada al lector. Si voleu consultar l'original, només haureu de fer clic al títol.
3.5. Manipulació de la informació sindicada
Els canals d'informació a què us hàgiu subscrit són susceptibles de diverses operacions:
- els podeu compartir amb altres persones
- els podeu incloure a altres eines 2.0, p.e. un blog o el moodle (entorn d'ensenyament i aprenentatge)
- els podeu endreçar en carpetes
- els podeu ordenar segons diferents criteris
- els podeu puntuar
- …
3.6. Altres possibilitats de rebre informació d'interès: les subscripcions
Molts espais web opten per oferir un servei de subscripció. Aquest consisteix a rebre les novetats a la bústia electrònica.
Aquest és el sistema adoptat pels butlletins de diversos departaments de la Generalitat de Catalunya. Només cal emplenar un formulari i les notícies que s'hi generin arribaran automàticament a la bústia electrònica.
4. Creació i gestió d'espais de treballs compartits
Per fer una pràctica desimbolta us proposem que conegueu els serveis de Google als quals podeu accedir gratuïtament i senzilla. A més, constitueixen tot un paquet que integra elements que es reforcen els uns als altres accedint-hi amb un únic identificador.
4.1. Serveis web: Google, el paradigma empresarial
Google ofereix de forma integrada, G-Suite, (accés a partir d'un identificador únic, compatibilitat entre serveis) els serveis següents:
- correu electrònic amb xat, videoxat (hangout) i filtre de correu maliciós altament efectiu, a més d'una gran capacitat d'emmagatzemament;
- redacció de documents compartits, textos i full de càlcul (google docs)
- presentacions en línia
- localització geogràfica (google maps)
- àlbums web d'imatges
- organització de tasques (calendari)
- creació de pàgines web (Google Sites)
- espais de grup
- publicació de vídeo (You Tube)
- serveis de videoconferència (Meet)
- …
↑ 4. Creació i gestió d'espais de treballs compartits | ↑ Índex del Bloc II
4.2. Un blog. Per a què?
Un blog és un espai web dinàmic, és a dir, que permet la interacció. En aquest espai, individus o grups hi expressen les seves idees.
| Instrument | Utilitats |
|---|---|
| Blog | Narrar i opinar Construir comunitat |
| Wiki Viquipèdia, MediaWiki | Planificar i escriure conjuntament Ideal per a esborranys i fer evolucionar projectes en equip |
| Espais de publicació de fotos i vídeo, geolocalitzadors Flickr, You Tube, Vimeo, Google Maps | Fer visibles les coses i discutibles Facilitar la cerca de materials d'interès Socialitzar interessos Facilitar la compartició i la difusió (embed) Marcar socialment |
| Organitzadors de feina Escriptoris en línia (Symbaloo, Netvibes, calendaris, llistes de tasques | Gestionar tasques d'equip i/o personals |
Una de les aplicacions més completes i fàcils de gestionar per fer blogs és WordPress. El mateix blog de l'EAPC s'hi basa. Com qualsevol blog, té una estructura cronològica per a la presentació dels continguts i una organització en categories. A més, facilita l'etiquetatge i la subscripció.
↑ 4. Creació i gestió d'espais de treballs compartits | ↑ Índex del Bloc II
4.3. Creació d'un formulari amb Microsoft Office en línia
Com ja hem dit, el paquet d'ofimàtica de Microsoft és el que s'instal·la als llocs de treball dels funcionaris de la Generalitat de Catalunya.
Aquest instrument serveix per organitzar el treball en xarxa i a la xarxa, de manera que es poden compartir i intercanviar documents i integrar-los fàcilment els uns amb els altres i, fins i tot, en eines síncrones com el Teams.
Una de les aplicacions que conté és Forms, molt útil per crear formularis amb una aparença visual atractiva, amb elements multimèdia i que poden ser compartits, tant en equips de treballs tancats, com en obert a través d'Internet.
Un formulari pot ser útil per recollir opinions tot facilitant una informació, si cal. A més, els resultats s'exporten fàcilment a un full de càlcul, cosa que en facilita l'anàlisi i la visualització en gràfiques.
Des d'aquesta pàgina de Microsoft, es pot accedir als detalls d'ús de Forms.
↑ 4. Creació i gestió d'espais de treballs compartits | ↑ Índex del Bloc II
4.4. Enriquiment d'una pàgina wiki: enllaços d'interès i vídeos
Com en qualsevol eina d'escriptura en línia, podem enriquir les pàgines wiki que creem amb enllaços i elements multimèdia.
Pel que fa als enllaços, per introduir-ne un només cal que, en mode edició, és a dir, havent fet clic a la pestanya 'Edita', seleccioneu la icona de la baula i, a la finestreta que se us obre hi poseu l'url al qual voleu adreçar. Després, marqueu la casella 'Obre en una finestra nova'. Finalment, feu clic a la pastilla 'Crea enllaç' i ja haureu fet un pas per a l'enriquiment de la vostra escriptura en wiki.
Quant a la inserció d'elements multimèdia, el procediment serà similar. Heu de fer clic a la icona corresponent i anar seguint els passos que se us ofereixen a la finestreta. Aquí posarem d'exemple la inserció d'un vídeo. Per raons d'eficiència, sempre és millor enllaçar a un vídeo que ja es troba a Internet, p.e. a YouTube. Hem de tenir en compte que un vídeo pot arrossegar molt pes. Les aplicacions en línia que n'hostatgen i en difonen ja disposen d'eines per poder-los visualitzar sense grans càrregues per als dispositius i les connexions.
Per començar, feu clic a la icona de la pàgina amb un vídeo dins. Després, escolliu la pestanya 'Vídeo' i introduïu l'URL (adreça) del vídeo a Internet.
Finalment, feu clic a la pastilla 'Insereix un fitxer multimèdia'.
↑ 4. Creació i gestió d'espais de treballs compartits | ↑ Índex del Bloc II
