• 1. Possibilitats de les TIC i Internet
• 2. Recursos informatius i participatius de les TIC i Internet
• 3. Avaluació de la informació d’Internet

El fet que els ordinadors personals es poguessin connectar entre ells va fer que el terme informàtica passés a segon terme i parléssim de tecnologies de la informació i la comunicació. Aquesta meravella la va fer possible la feina de Tim Berners Lee des del CERN i, en concret, l'hiperenllaç = la possibilitat d'anar saltant d'ordinador en ordinador a la recerca d'informació.

Aleshores, amb l'estratègia d'enllaços, es va parlar de web 1.0 i la transmissió d'informació era unidireccional. En canvi, en el moment en què els espais a Internet van de ser espais de lectura a espais de lectura i escriptura, es va parlar del web 2.0, és a dir, de comunicació, de col·laboració i de compartició i construcció del coneixement.

Així mateix, el centre de connexió dels usuaris va passar de ser l'ordinador d'escriptori per passar a ser els dispositius mòbils, molt més àgils i ubics.

Avui dia, doncs, disposem d'

• una quantitat ingent d'informació al nostre abast, per activa i per passiva i en múltiples formats
• un bon nivell de connexió en qualsevol punt del món i a través de múltiples aparells (ordinadors cada cop més petits i portàtils, tauletes tàctils, telèfons mòbils, llibres electrònics, videoconsoles…)
• una gran oferta al mercat adaptable a les necessitats de cadascú i cada cop eines i procediments més transparents quant a la utilització, cosa que hauria de fer créixer la capacitat crítica del consumidor/a.

Per tot plegat ja al 2004, Tim Berners-Lee va preveure l'evolució cap al web 3.0:

_{Font: TED (https://www.ted.com/talks/tim_berners_lee_on_the_next_web?language=es)}

I tots els seus advertiments s'han acomplert.

• 1.1. Internet de les coses i tecnologia 5G
• 1.2. La realitat augmentada
• 1.3. Cerca d'informació
• 1.4. Establiment de contactes i col·laboració de tipus personal i professional
• 1.5. Consulta de premsa
• 1.6. Consulta de banca en línia
• 1.7. Intercanvi de coneixements

Avui dia, però, bona part del circuit de la informació ja no l'executem des del web i a través dels navegadors, sinó a través de les anomenades apps, distribuïdes als mòbils. Aquest fet representa una comoditat, però, també, l'establiment de compartiments estancs al si de la xarxa, ja que passar de l'espai de l'app al gran mar de la xarxa ja no és tan obvi. Així si volem consultar la factura telefònica, normalment, ho fem a través de l'app de la companyia que ja ens hem descarregat al mòbil.

L'augment de la rapidesa en les connexions i de la lleugeresa en l'emmagatzematge ha fet possible l'anomenada internet de les coses (IdC), que és una xarxa formada per un conjunt d'objectes connectats a internet que es poden comunicar entre si i també amb humans, i així transmetre i tractar dades amb intervenció humana o sense. Aquestes dades contribueixen a engrandir el pòsit de dades massives (big data), molt útil per a la recerca científica i la millora en l'oferta de serveis en marc de l'administració digital, però que planteja problemes pels seus costos mediambientals o per a la protecció de la privacitat.

_{Font: EduCaixaTVcat: Big Data - On viuen les dades?}

La tecnologia de cinquena generació (5G) ha fet un pas més enllà. Es defineix com la cinquena etapa de l'evolució de les comunicacions mòbils basada en el desenvolupament de tècniques que permeten establir transmissions de veu i de dades a una velocitat superior i a una latència més baixa que les de la quarta generació, connectar més dispositius a cada antena i optimitzar la integració amb la internet de les coses. Així, la informació recollida a través de captadors de tota mena (vestibles, sensors de temperatura, velocitat, proximitat, posició…) interactua amb la realitat per modificar-la, millorar-la i, sobretot, oferir serveis més personalitzats i contextualitzats. Vegeu aquest vídeo:

↑ 1. Possibilitats de les TIC i Internet | ↑ Índex del Bloc I

Un mòbil a la mà, entre d'altres ginys, és una oportunitat per ampliar el nostre coneixement de la realitat que ens envolta. De manera que ja no només percebem amb els nostres sentits el que tenim al davant sinó que podem anar més enllà amb els ginys tecnològics i les seves prestacions. Aquesta capacitat de dotar de més informació la realitat a través d’un dispositiu rep el nom de realitat augmentada.

Un cas elemental de funcionament de la realitat augmentada són els anomenats codis QR (de l'anglès, quick response). Un QR és un sistema per a emmagatzemar informació que consta d'una matriu de punts quadrada destinada a ser llegida per un dispositiu intel·ligent, sovint un telèfon mòbil. Avui dia, els sistemes QR són a bastament utilitzats per accedir a les cartes dels restaurants, per ampliar informació sobre objectes en una exposició o per accedir al programa d'una representació teatral.

El sistema QR funciona basant-se en tres elements: una informació accessible a Internet, la càmera del mòbil i la imatge amb la matriu de punts que condueixi a l'element primer.

Aquí teniu un exemple de codi QR que us remet a l'Aula Virtual. A sota, se us facilita l'enllaç a una pàgina web que permet generar codis QR fàcilment:

Qr Code Generator

La realitat augmentada té moltíssimes més aplicacions, QR a banda. Podeu mirar-vos aquest vídeo explicatiu de TV3 si en voleu descobrir unes quantes més.

↑ 1. Possibilitats de les TIC i Internet | ↑ Índex del Bloc I

Malgrat l'evolució del web, encara avui dia Internet continua sent per a bona part de persones usuàries un espai de cerca d'informació per damunt de tot. També per a les agències d'intel·lèngica dels estats i per als explotadors de dades de les empreses.

El principal negoci que ha generat es basa en l'explotació de dades de les persones usuàries. Tothom el coneix. Es diu Google. Google, en la seva forma original, és un cercador, és a dir, una aplicació informàtica que busca i selecciona informació a Internet a partir d'uns criteris introduïts per la persona usuària. Hi ha més cercadors a la Xarxa. Però Google és el rei. Què el fa singular i exitós? Per què?

La fórmula de l'èxit de Google és oferir la informació segons una escala de demanda. És l'èxit del servei i també el secret del seu negoci: col·locar la publicitat justa (personalitzada) al lloc més encertat (en els serveis més sol·licitats).

Si, a l'eficiència tecnològica, hi afegim un disseny simple, atractiu i amb esquers com ara els google doodles, ja tenim pistes de com aconseguir enllaminir el personal.

Tanmateix, per bé que és el cercador més conegut i emprat,

• tot sovint no li traiem tot el suc possible perquè desconeixem les possibilitats de cerca avançada que ens permeten, a través d'un senzill formulari, refinar les nostres cerques, cosa molt útil, per exemple, quan busquem una imatge i volem tenir garanties que l'autor/a en permet la distribució i les condicions en què s'ha de realitzar
• oblidem que hi ha altres cercadors que són tan eficients com ell i menys lesius per a la privacitat de les persones. Coneixeu DuckDuckGo?
  

Així, si busquem una imatge per il·lustrar un informe que ens ha demanat la nostra cap sobre societat del coneixement, tant se val l'abast de difusió que li vulguem donar, el correcte és comprovar que l'autor/a ens ha donat llicència per fer-la servir. La cerca avançada dels cercadors ens ajudarà a fer les coses ben fetes. Seguiu els passos següents:

1. Obriu el vostre navegador i copieu-hi a la barra d'adreces Google.
2. Introduïu els termes que cregueu que defineixen de manera més ajustada la vostra cerca al requadre central de la interfície. Penseu que han de ser prou concisos perquè no es produeixi "soroll" en la vostra cerca, però també prou extensos com per no perdre possibilitats d'èxit.
3. Feu clic a l'enllaç 'Imatges' que es troba a la part superior de la relació de cerques
4. Ara se us haurà obert una nova pantalla amb un munt d'imatges.

Alerta! Com que no heu refinat la cerca, se us mostraran totes les imatges que corren per Internet amb l'etiqueta (tag, en anglès) 'societat del coneixement', però… hi ha un problema: pot ser que no tingueu llicència per utilitzar-les en cap cas o bé que en tingueu només en determinades condicions. Per defecte, heu de suposar que no en teniu en cap circumstància, ni tan sols per introduir-les en una presentació electrònica (p.e. de PowerPoint) que voleu enviar a companys i companyes de feina per fer una broma simpàtica en ocasió de les festes nadalenques. Penseu sempre que els formats electrònics tenen un llarg abast que s'escapa de les mans i les intencions de la persona originàriament emissora de la informació.
Com veureu, la cerca haurà estat molt fèrtil (milions de fotografies!), però potser no totes les imatges us poden servir

1. perquè no en teniu llicència de reutilització (és el que sempre heu de pressuposar!);
2. perquè no són d'espais web que mereixin la vostra confiança o, simplement, no són del vostre gust.

Què heu de fer? A continuació, us farem dues propostes per resoldre cadascuna dels dos casos exposats:

• Com refinar la cerca d'imatges per saber el tipus de llicència que tenen?
• Com refinar qualsevol cerca per ajustar-la a un espai web que considerem de referència?

1. A la pantalla que ens ha sortit quan hem fet la cerca general d'imatges sobre societat del coneixement, fem clic a l'enllaç 'Cerca avançada d'imatges' que trobarem si fem clic sobre la icona de configuració de Google.
2. Obrim el desplegable i escolim 'Cerca avançada d'imatges'.
3. Se'ns obrirà una nova pantalla amb un formulari que ens permetrà refinar la cerca en molts aspectes. Aquí, però, el que ens interessa és ajustar la cerca a un determinat tipus de llicència. Per veure les opcions de què disposem hem de desplegar-les fent clic a Drets d'utilització:

Ara només ens caldrà escollir el que més s'ajusti a les nostres necessitats, p.e que es poden fer servir, compartir o modificar.

Tot seguit, cal fer clic a la pastilla 'Cerca avançada' que es troba a la part superior dreta. Ens apareixerà una pantalla amb les imatges que s'avenen al criteri de llicència que hem establert. Ja veureu que són moltes menys que les que se us oferien quan no havíeu refinat la cerca.

Recordeu que sempre que reutilitzeu una imatge és de cortesia citar-ne la font, sigui quin sigui el tipus de llicència que se li ha atorgat! És important observar normes d'urbanitat digital.

Exemple de cita per remissió a la pàgina on hi hagi la imatge i l'especificació del tipus de llicència

Font: http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Android_home.png

Vegeu-ne termes de la llicència

El cercador de Google ens permet d'una manera molt senzilla fer cerques dins d'un espai que considerem de referència.

Per exemple, si volem buscar els cursos que ofereix l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, escriurem al requadre de cerca de Google:

cursos site: eapc.cat

i, després, fem clic a la pastilla 'Cerca amb Google'.

Obtindrem com a resultat totes les pàgines de l'espai de l'EAPC que fan referència a cursos:

Anuncis als resultats de cerques

Fixeu-vos bé quan feu cerques que n'hi ha que van precedides del requadre 'Anunci': són enllaços de publicitat! Aquest és part del negoci de Google: col·locar anuncis als resultats de les nostres requestes d'informació. Els enllaços eufemísticament anomenats 'patrocinats' poden aparèixer com a primers resultats de la llista o en qualsevol altre lloc.

Una altra cosa molt important quan utilitzem dades extretes d'Internet és citar les fonts d'on hem extret la informació.

Finalment, cal afegir que Internet és un reflex de la comunicació al món actual. Per tant, la llengua que hi predomina és l'anglès, fet que ens pot comportar més d'un trasbals a l'hora de buscar informació. La xarxa ofereix nombrosos recursos de traducció per resoldre el problema. El mateix cercador Google, a través del seu navegador Chrome, us ofereix possibilitats de traducció automàtica a la llengua en què tingueu configurat el vostre navegador mitjançant enllaços que trobareu a la mateixa pàgina on es mostren els resultats de la vostra requesta. Per exemple, si heu buscat informació amb la paraula clau 'knowledge society' en anglès, veureu que Google us ofereix la possibilitat d'accedir a una traducció automàtica de les pàgines:

Així mateix, el navegador de Google, Chrome, us ofereix per defecte la possibilitat de traducció a la vostra llengua tan bon punt detecta que la pàgina a què voleu accedir es triba en una altra llengua que no és la que teniu configurada al navegador.

Gencat, el web de la Generalitat de Catalunya, ofereix des del juliol de 2011, una versió millorada i ampliada del seu cercador que permet, no només cercar a les pàgines web de la Generalitat, sinó també als més de 26.000 arxius multimèdia inclosos en el Banc Iconogràfic de la Generalitat de Catalunya (BIG).

A més, la nova versió del cercador incorpora la possibilitat de visualitzar els resultats sobre un mapa, sempre que els arxius estiguin georeferenciats. D'aquesta manera, l'usuari pot localitzar fotografies i vídeos d'una àrea geogràfica concreta de Catalunya.

El cercador gencat ha modernitzat també la interfície i el disseny i disposa de filtres per realitzar cerques d'adreces i telèfons d'organismes de la Generalitat, ajuts i tràmits inclosos a l'espai en línia Tràmits.

↑ 1. Possibilitats de les TIC i Internet | ↑ Índex del Bloc I

De la cerca anterior, societat del coneixement, ja heu vist que el fet que la xarxa sigui no només un espai d'informació sinó de comunicació propicia el contacte entre persones amb interessos afins: fer un curs de formació sobre contractació, discutir sobre l'últim concert d'un/a cantant, valorar un model de telèfon mòbil… i, per descomptat, treballar conjuntament.

Aquesta és la finalitat de la iniciativa en marxa de foment del treball col·laboratiu entre els treballadors de la Generalitat de Catalunya. L'impuls del teletreball durant la pandèmia de COVID-19 ha contribuït a la consolidació de l'ús de l'eina de treball Teams i, per tant, a l'organització de la feina d'equips en línia i en sincronia enllà de les limitacions que imposa trobar-se en un espai físic concret, cosa que pot potenciar la col·laboració entre persones allunyades físicament i/o de diferents departaments.

Teams integra eines com el xat o el wiki a banda de la més coneguda de videoconferència amb possibilitat d'incloure presentacions i documentes de tota mena per ser visualitzats a la pantalla comuna.

↑ 1. Possibilitats de les TIC i Internet | ↑ Índex del Bloc I

S'ha parlat del poder digital: tothom pot tenir veu a la Xarxa. Aquesta ja és una revolució important al món de la informació. Però, a més, cal considerar l'avantatge que suposa poder accedir a qualsevol font d'informació lliurement i amb independència del lloc on se sigui. Tanmateix, l'èxit d'Internet i la seva evolució han portat a la digitalització dels productes periodístic i a la llur comercialització. Avui dia, la majoria de publicacions periòdiques insten a la subscripció de pagament per accedir a bona part dels seus continguts que, a més, incorporen elements multimèdica cada cop més importants en el relat.

I, al seu torn, les xarxes socials en especial han canviat el perfil de la premsa tradicional i han fet sorgir iniciatives que miren d'integrar diverses modalitats d'informació i comunicació, bo i donant un paper actiu al públic lector.

↑ 1. Possibilitats de les TIC i Internet | ↑ Índex del Bloc I

Però el profit que podem treure de les telecomunicacions avui dia no es limita a Internet o l'ús de l'ordinador. Cal afegir-hi d'altres dispositius, com ara el telèfon mòbil que, al seu torn, segueixen la tendència mare: integrar-se per facilitar la compartició.

Els bancs ofereixen un ampli ventall de serveis en línia que van des de la consulta d'estats de finances fins a l'audició del Messies de Händel.

• Consulta de comptes
• Compra - venda de serveis (entrades, plans de pensions…)
• Transferències entre comptes
• Enviament d'avisos de moviments als comptes al telèfon mòbil
• Enviament de detalls de rebuts i ingressos
• Tramitació d'inversions (borsa…)
• …

↑ 1. Possibilitats de les TIC i Internet | ↑ Índex del Bloc I

Des dels seus inicis, Internet va ser concebut com un sistema global de xarxes d'ordinadors al servei de l'intercanvi de dades i paquets d'informació. I tots els serveis d'Internet compleixen aquesta finalitat. Cal esmentar:

1. El World Wide Web, el més conegut i que no hem de confondre amb Internet. Es tracta d'un sistema de documents relacionats mitjançant la tècnica de l'hipervincle (Tim Berners-Lee, 1990), accessibles a través d'Internet amb un navegador. La cara visible de la teranyina global són les pàgines web, estàtiques (transmeten informació d'una manera unidireccional) o dinàmiques (permeten la comunicació). El naixement i la implementació d'aquestes segones van donar lloc a l'anomenat web 2.0.
2. Compartició de fitxers. Es tracta d'un dels serveis més veterans d'Internet i es pot realitzar de diferents maneres:
   • enviant fitxers adjunts al correu electrònic
   • utilitzant un servidor FTP
3. Trucades via Internet i videoconferències
4. Televisió per Internet
5. Xat (missatgeria instantània, fòrums, webcams)
6. Serveis de publicació web a disposició de públic en general i en règim d'aparent gratuïtat (les dades han esdevingut el principal valor a la Xarxa!): podcàsting, videocàsting (YouTube, Tik Tok), wikis (Wikipedia), blogs…

Un munt d'ofertes per a un objectiu comú: intercanviar coneixements. D'aquí, que es vagi passar a parlar de societat de la informació a societat del coneixement.

Avui dia, Internet és una gran xarxa de lectura i escriptura on cadascú pot fer sentir la seva veu i/o personalitzar la informació que vol rebre i com.

Tot seguit, us presentem algun recursos que us poden ser d'utilitat, a banda dels que ofereix Google (correu electrònic, lector RSS, fotobloc, bloc, geolocalitzadors, edició de pàgines web, documents compartits…).

Tots funcionen d'una manera similar: cal que us hi obriu un compte i, tenint un identificador i una contrasenya, podreu accedir als serveis de publicació a Internet que solen oferir.

D'acord amb el termcat, el podcàsting és la "tècnica per a crear i difondre arxius radiofònics, de so i de vídeo per Internet que permet que l'usuari, per mitjà d'una subscripció, pugui descarregar els arxius al seu ordinador de manera automàtica i escoltar-los o veure'ls quan vulgui, ja sigui des de l'ordinador mateix o bé, especialment, des d'un reproductor portàtil."

És el servei que ofereixen emissores de ràdio i de televisió convencionals per tal que els usuaris es puguin descarregar al seu aparell connectat a Internet la programació que desitgin. S'hi pot accedir a través de la subscripció via RSS.

Si ens hi hem subscrit, quan engeguem el nostre lector de canals d'informació, sabrem quins són els darrers programes emesos i els podrem escoltar des de qualsevol lloc i a qualsevol hora.

Per extensió, també s'entén el servei que ofereix la possibilitat d'emmagatzemar arxius de so creats per nosaltres en un servidor (ordinador de la xarxa) i, des d'allà, difondre'ls a petició d'altres usuaris.

Per exemple, podem obrir un compte a ClickCaster i emmagatzemar-hi una explicació sobre algun procediment que hàgim d'explicar cada cop que s'incorpora alguna persona nova a la feina. ClickCaster ens emmagatzema l'arxiu de so, si volem informa a la gent que s'ha subscrit a la nostra col·lecció de produccions que hi ha novetat i ens ofereix un codi (embed) que ens permetrà incrustar el tall de so en una altra publicació que tinguem en línia, p.e. un bloc o una pàgina web.

Avui dia és molt fàcil enregistrar un vídeo amateur. Moltes vegades ho podem fer amb el nostre telèfon mòbil. Per publicar-ho a Internet, només ens caldrà carregar l'arxiu en un servei com que ens l'emmagatzemi i el posi a disposició d'altres usuaris que el sol·licitin.

Com al cas del podcàsting, si copiem el codi que ens ofereixen al nostre bloc o a la nostra pàgina web, podem incrustar-l'hi i oferir el vídeo des del nostre espai.

Els serveis d'emmagatzematge i difusió de vídeo més coneguts són YouTube i Vimeo. Ambdós permeten etiquetar les nostres produccions per facilitar-ne la localització, rebre comentaris i puntuacions d'altres usuaris…

La Generalitat de Catalunya té el seu espai propi a YouTube del qual podreu extreure vídeos per inserir en espais d'edició que tingueu.

Podem enregistrar un petit vídeo, p.e., per explicar quines precaucions cal prendre per tractar mostres mèdiques.

↑ 1. Possibilitats de les TIC i Internet | ↑ Índex del Bloc I

Com hem vist, les TIC i Internet han potenciat i facilitat l'accés a la informació en un primer estadi i, en un segon, a l'intercanvi de béns i serveis i a la comunicació.

• 2.1. Participació en discussions i debats virtuals
• 2.2. Realització de compres i vendes en entorns segurs
• 2.3. Realització de cursos de formació
• 2.4. Realització de tràmits administratius
• 2.5. Emmagatzematge i compartició d'informació

Els mitjans més utilitzats per a exercir aquesta funció són els fòrums i els blogs.

Al Taller Virtual d'aquest curs heu tingut l'oportunitat de conèixer el funcionament dels fòrums i la seva tipologia diversa.

Quant als blogs, són uns dels elements més característics del web. Concebuts com a quaderns de bitàcola (d'aquí que també se'ls anomeni bitàcoles), tenen una estructura bàsica cronològica: l'última entrada és la primera que hi apareix.

En principi, s'entenen com a mitjans de comunicació a partir d'una única persona emissora, però, a la pràctica, en podem trobar amb diverses formes: el blog d'una escola, el blog d'un grup de treball (p.e. a e-Catalunya)…

Tanmateix, el més important és que no hi ha blog viu sense la seva ànima: els comentaris i les valoracions de terceres persones. La vitalitat d'un blog es mesura pel nombre de comentaris que arrossega (també el de connexions, és clar, però el web actual és un web tant de lectura com d'escriptura, amb una gran polifonia de veus).

La mateixa Escola d'Administració Pública de Catalunya disposa d'un blog per esperonar i encendre debats. Ja el coneixeu?

Aquest blog, com d'altres eines en línia, ofereix la possibilitat de subscripció, és a dir, de rebre notificacions a través del mitjà que escolliu de qualsevol actualització que s'hi produeixi. Com veieu també es troba integrat en les xarxes socials, de manera que les novetats també s'hi van fent públiques.

↑ 2. Recursos informatius i participatius de les TIC i Internet | ↑ Índex del Bloc I

Aspectes a tenir en compte en el procés de compra per Internet

1. Assegurar-se que el web des d'on es vol realitzar la compra és aigua clara: està identificat correctament. Per comprovar-ho es pot anar al web de l'ICANN, que és l'organisme que s'encarrega d'atorgar una identificació unívoca als noms de domini d'Internet, en concret a la seva pàgina de cerca (https://lookup.icann.org/en) i mirar les dades de qui ha registrat el nom de domini. Vegeu les dades que aporta aquesta cerca si volem veure qui és el propietari del domini termcat.cat:
   Oi que no obriríeu les portes de casa a una persona desconeguda? Doncs tampoc no l'hi heu d'obrir les del vostre ordinador, de la vostra intimitat o del vostre compte corrent.
2. El procés de compra ha d'estar perfectament indicat: en cada moment heu de saber
   • si esteu triant els productes
     • en quines condicions us els ofereixen (preus, garanties, renúncia a la compra)
   • si esteu confirmant la comanda (el millor és que, en aquest moment us paregui una 'pantalla d'acceptació' on calgui el vostre consentiment en forma de 'clic' per tirar endavant (és la que apareix quan us instal·leu un programa d'ordinador i heu de marcar la casella 'Sí, accepto'; si no, no podeu continuar amb la instal·lació)
   • si esteu efectuant el pagament
   • si us emeten la factura
     • impressió de la factura amb indicació clara d'on efectuar reclamacions (hi ha de constar una adreça física identificable)
3. IMPORTANTÍSSIM! Abans d'introduir cap dada personal o econòmica (com ara la de la targeta de crèdit) assegureu-vos que a la barra d'adreces us hi apareix el protocol httpS.

També us apareixerà un petit cadenat, bé a la mateixa barra d'adreces o, a l'angle inferior dret, en altres navegadors.

↑ 2. Recursos informatius i participatius de les TIC i Internet | ↑ Índex del Bloc I

Tant l'empresa privada com l'Administració pública, es va adonar ben aviat del potencial formatiu subjacent en les tecnologies de la informació i la comunicació.

Per una banda, les TIC i, en concret, Internet oferien una fórmula per a l'ensenyament a distància més àgil que no pas les tradicionals del coreu convencional i les trobades presencials ocasionals.

Per l'altra, les TIC s'han anat estenent arreu i han fet realitat la construcció d'una xarxa de coneixement en horitzontal on cada node és un generador de coneixement.

Amb l'arribada dels entorns virtuals d'ensenyament i aprenentatge (EVEA), la formació virtual ha trobat el seu espai cada cop més flexible. Una bona mostra n'és el conegut Moodle, aplicació en què es basa l'Aula Virtual de l'EAPC.

Per acabar i fent bo el lema de no fer presencialment allò que es pot resoldre en línia (fórmula d'estalvi de costos a diversos nivells), la virtualitat s'ha revelat com la gran aliada de la presencialitat en matèria de formació (aprenentatge mixt o blended learning).

Experiència pionera a Catalunya va ser el Programa d'Informàtica Educativa del Departament d'Ensenyament (1987) que des de finals dels 90 oferia cursos aleshores anomenats telemàtics per tal que el professorat dels nivells d'ensenyaments no universitaris es familiaritzessin amb la informàtica. El producte més conegut d'aquest Programa és la XTEC (Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya).

Pel que fa als estudis universitaris, cal fer esment de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Així mateix, l'opció per l'autoaprenentatge a través d'entorns oberts a partir de cursos creats per les institucions de prestigi d'arreu del món es consolida com una font de formació molt interessant. Es tracta dels MOOC (acrònim de Massive Open Online Courses).

Aquí teniu alguns enllaços a les plataformes MOOC més conegudes globalment i a algunes iniciatives de cursos oberts de l'Administració catalana.

↑ 2. Recursos informatius i participatius de les TIC i Internet | ↑ Índex del Bloc I

La Generalitat de Catalunya als darrers anys ha donat un gran impuls a l'administració per mitjans electrònics a partir de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques que estableix l'ús generalitzat i obligatori de mitjans electrònics tant pel que fa a les fases del procediment com per a les notificacions.

A més, la Generalitat, seguint les directrius europees, ha fet un pas més enllà per arribar a l'administració digital. Des d'aquesta pàgina web podreu accedir a tots els detalls del desplegament de l'administració digital, entesa com a eina d'eficiència i també de transparència en el govern de la cosa pública:

Les administracions locals també han desenvolupat els mitjans electrònics per tal de facilitar els tràmits de la ciutadania: empadronaments, pagaments d'impostos i de multes, sol·licituds de llicències d'obres… Un exemple el podem trobar a l'aplicació l'Ajuntament a un clic de Manlleu.

Històricament, l'Administració espanyola que ha facilitat més l'accés electrònic a la ciutadania ha estat la tributària. En aquest sentit, ha esdevingut un paradigma i exemple conegut de tothom la presentació de la declaració de l'IRPF a l'Agència Tributària espanyola (Seu electrònica de l'AEAT ).

↑ 2. Recursos informatius i participatius de les TIC i Internet | ↑ Índex del Bloc I

Cada ordinador de la xarxa és un dispositiu d'emmagatzematge i tractament de la informació. Aquest fet suposa un avantatge (compartir coneixement), però també un gran risc (possessió i divulgació de dades personals o de materials de propietat aliena). Ambdós es tradueixen en la necessària responsabilitat, regulada legalment, com veureu a la darrera unitat del curs.

Si bé en un principi ordinadors d'escriptori de particulars i servidors d'empreses eren repositoris importants de contingut, l'evolució d'Internet ha fet que aquestes dades s'hagin anat desplaçant al núvol, és a dir, a ordinadors/servidors d'aplicacions i serveis que, a canvi, ens hi ofereixen accés des d'arreu i a través d'interfícies molt còmodes. És el cas del Drive de Google que ofereix hostatjament de textos, fuls de càlcul, presentacions, vídeos, àudios, imatges… que, a més, podem sincronitzar en tots els dispositius. També Dropbox ofereix aquest servei. Ambdós faciliten la producció dels documents més convencionals mitjançant Google Documents o Papers.

Tot el que hi tenim ho podem compartir a través de la fórmula de la invitació (un xic limitada si la persona convidada no és usuària del mateix servei) o facilitant l'adreça web que generen el serveis per als documents.

La persona titular del servei pot modular els permisos que dona: poden anar de la simple visualització fins a l'edició. L'aportació dels convidats pot ser directa sobre els textos o bé a través de comentaris.

Drive, a més, ofereix tots els serveis addicionals integrats en la Google Suite (G-Suite), cosa que permet, p.e., que puguem treballr sobre un mateix document, titular i persones convidades, en sincronia, sobre un mateix document que es mostra en la pantalla a través d'un hangout o quedada (vídeoconferència amb múltiples actors actius, valgui la redundància).

Des del punt de vista corporatiu, a l'administració de la Generalitat, es fa servir el paquet ofimàtic Microsoft Office que integra els mateixos serveis que G-Suite i facilita el treball en equip en un entorn segur i propi de l'organització amb eines com l'OneDrive.

La diferència entre ambdues ofertes de serveis rau en els respectius models de negoci. Mentre a Google li interessa l'aportació de dades a la Xarxa per part dels usuaris, a Microsoft li interessa, per damunt de tot, la venda del seu programari. Per tant, Google dona prioritat al treball al núvol mentre que Microsoft fomenta l'adquisició del seu sistema operatiu i el seu programari d'edició, Office, bàsicament, instal·lable en local.

Compartir informació també serveix per garantir-se socialment la qualitat. Aquest avantatge és el que ha convertit en un èxit a la Xarxa iniciatives com meneame o negocis com atrapalo.com, booking.com.

Avui dia el big data o mineria de dades s'ha convertit en el gran protogonista d'Internet. Però, d'on s'agafen moltes de les dades? Doncs de les anomenades xarxes socials.

D'acord amb el termcat, una xarxa social és una plataforma que permet a una comunitat d'internautes interaccionar i també compartir i intercanviar informació en qualsevol format.

Avui dia hi ha tota mena de xarxes socials que, com Google, ofereixen serveis aparentment gratuïts, tot i que cada vegada es van decantant més cap a l'oferta de models Premium de serveis.

Totes les xarxes comparteixen que es basen en l'etiquetatge, que permet relacionar interessos d'usuaris, la publicació senzilla en format multimèdia i l'emmagatzematge al núvol. En definitiva, fan servir els intruments dels marcadors socials.

Facebook ofereix espais que comprenen elements de comunicació per al conjunt del grup (correu electrònic, escriptura pública en espais compartits pels membres del grup, d'altres d'informació sobre cadascun dels integrants (perfil, àlbums de fotos, possibilitat de publicar vídeos) i, sobretot, un cercador que permet localitzar membres inscrits al gran club que ha esdevingut Facebook, cosa que facilita retrobar vells companys d'escola o establir contactes professionals.

Parlant de Facebook, l'any 2011, Richard Stallman ja n'havia dit: "Facebook no és teu amic. El negoci de Facebook consisteix a aplegar dades personals." L'any 2018 es va destapar el cas conegut com a Cambridge Analytica i aquest fet va convertir les seves paraules i preocupacions en profètiques, ja que es va tenir proves del tràfic de dades personals amb finalitats no transparents des de Facebook. El seu fundador, Mark Zuckerberg, va haver de respondre davant del Congrés dels EUA i del Parlament europeu.

Twitter és un servei de microblogging que permet emetre breus missatges #etiquetats que seran rebuts pels membres subscrits a cadascuna de les xarxes. No cal dir que, des del punt de vista de l'administració pública, pot ser una gran eina per conèixer quines són les necessitats de la ciutadania i poder ajustar les seves actuacions a les necessitats reals.

A més, twitter pot actuar com a compilador d'adreces d'interès, si etiquetem correctament i fem servir l'opció Preferits que apareix al nostre perfil de twitter als dispositius mòbils.

També podem compartir informacions i adreces comentades acordant una etiqueta ben particular per compartir amb un grup d'amics, de treball.

Actualment, xarxes com Instagram o Tik Tok han substituït en termes de popularitat les anteriors. Cal considerar les xarxes ecosistemes vius dins del món accelerat que l'avanç de tecnologia ha configurat. A més, d'acord amb el filòsof coreà Byung-Chul Han, són poderosos mitjans del règim de la informació caracteritzat per la desfactització i la consegüent pèrdua de referents, agents d'una falsa impressió d'identitat i llibertat que posa en escac i mat la democràcia:

Tant des de la G-Suite com des de Dropbox, es pot editar en línia i compartir documents.

A l'administració de la Generalitat, l'eina corporativa és el Microsoft Office que compta amb una eina de compartició de fitxers, l'OneDrive.

Tots ofereixen la possibilitat de compartir (share) a través d'adreces d'Internet (URL) públiques. Ara bé, no es pot interactuar (p.e. editar o comentar) si no s'és membre de acreditat de les aplicacions.

Hi ha aplicacions, com Symbaloo, que permeten organitzar en un escriptori en línia l'accés a informacions i aplicacions del web que utilitzem sovint. A més, ofereixen servei de compartir a través d'adreces web (URL) públiques. Així si hem organitzat un espai amb adreces d'interès sobre un tema en concret sempre podrem compartir la nostra llista amb d'altres persones. Només caldrà que els enviem l'adreça que ens facilita la icona Share.

↑ 2. Recursos informatius i participatius de les TIC i Internet | ↑ Índex del Bloc I

• 3.1. Contrast de la informació obtinguda en diferents mitjans
• 3.2. Utilització de llocs web de reconegut prestigi
• 3.3. Priorització de llocs web amb sistemes de seguretat
• 3.4. Identificació casos de suplantació d’identitat ('phishing')
• 3.5. Identificació de correu i programari maliciós

Com a criteris generals en l'avaluació de la informació a través d'Internet cal considerar:

1. Qui hi ha darrere del lloc web. En cas de dubte es pot consultar qui ha registrat el nom de domini al cercador de l'ICANN, que és l'organisme que controla l'organització tècnica d'Internet.
2. L'actualització de la informació.
3. L'argumentació dels continguts està avalada per altres fonts d'informació, és a dir, és objectiva i no guiada per interessos ideològics i/o econòmics particulars.
4. El tipus de disseny del lloc, també pot ser un factor a avaluar, sigui per la seva coherència amb el dissenys institucional, sigui pel respecte amb els criteris estandarditzats del World Wide Web Consortium (W3C), que és l'entitat internacional que vetlla pel desenvolupament dels estàndards web i de la qual el director el mateix Tim Berners-Lee.

A Internet trobem tota mena d'informació. Ja ho hem vist només cal posar una paraula clau en un cercador i ens apareix una llista que ens remet a pàgines més o menys fiables. En qualsevol cas, si el cercador és Google, sabrem que l'ordre reflecteix les pàgines més visitades, cosa que ja ens ofereix un cert criteri de fiabilitat.

Un segon criteri és el contrast. Internet ens permet llegir una mateixa notícia en diferents i múltiples versions. En definitiva, serà el nostre esperit crític, la nostra pròpia capacitat de discernir, els elements que faran del contrast un èxit.

Un tercer criteri és la consulta de fonts fiables, com veureu a l'apartat següent.

↑ 3. Avaluació de la informació d’Internet | ↑ Índex del Bloc I

Avui dia, totes les institucions públiques solen tenir espais web que podem reconèixer amb facilitat gràcies al fet que segueixen una imatge corporativa. És el cas de gencat, l'espai web de la Generalitat de Catalunya que agrupa tots els espais web dels diferents departaments del Govern.

Cal anar amb compte perquè hi ha força empreses i individus que volen fer l'ull viu i es fan amb noms de domini similars als quals van a parar força gent sigui per errors en pitjar el teclat, sigui per semblança en el nom.

La mateixa Xarxa ha generat codis deontològics i segells de qualitat que autoregulen la informació que hi circula.

Pel que fa a l'accessibilitat i bons usos formals, destaquem el W3Consortium.

Quant a noms de domini, cal esmentar la Política Uniforme de Resolució de Disputes sobre Noms de Domini de l'OMPI.

Les editorials, amb prestigi reconegut al món de l'edició física, també actuen com a reclams de qualitat.

↑ 3. Avaluació de la informació d’Internet | ↑ Índex del Bloc I

Sempre que es tracti de facilitar dades personals cal tenir presents les recomanacions que hem fet a l'apartat sobre procediment de compra per Internet. El mateix caldria considerar en consultar informació legal.

↑ 3. Avaluació de la informació d’Internet | ↑ Índex del Bloc I

La pesca electrònica (phishing) consisteix en l'enviament massiu de correus electrònics amb una identitat falsa per aconseguir claus bancàries que posteriorment seran utilitzades amb finalitats fraudulentes.

Sembla, però, que cada cop piquen menys internautes en aquesta variant d'estafa i actualment estan guanyant terreny els anomenats troians, programes que s'instal·len als ordinadors particulars i que capten les contrasenyes que fan servir usuaris i usuàries. El 2008, el 60% d'atacs van produir-se via pesca electrònica mentre que un 40% ho van fer via troians. Aquesta mena de programes poden arribar a través d'arxius adjunts al correu electrònic, però també a través de memòries USB.

_{Font: http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/305507/ca/fets-delictius-augmenten-4-18-catalunya-lany-2017.do}

Així mateix, és molt recomanable seguir les indicacions del web del Mossos d'Esquadra en matèria de ciberseguretat.

↑ 3. Avaluació de la informació d’Internet | ↑ Índex del Bloc I

Els serveis de correu electrònic són una porta d'accés als nostres ordinadors privats. No l'única, però sí que la més coneguda i vulnerable.

De la mateixa manera que no obrim la porta de casa nostra a tothom, tampoc no hauríem d'obrir els missatges que ens arriben a través del correu electrònic si no estan convenientment identificats o bé no en reconeixem l'emissor/a.

Els principals riscos en l'ús del correu electrònic són:

• la introducció de virus a través d'arxius adjunts que, en obrir-los al nostre ordinador, hi introdueixen elements que perjudiquen elements del nostre sistema i hi produeixen el que legalment està tipificat com a danys informàtics;
• l'enviament massiu de missatges que inunden literalment les bústies i que, per tant, també ens estan produint un dany, sobretot a les empreses ja l'enviament simultani de nombrosos missatges els pot col·lapsar el sistema i causar importants pèrdues de credibilitat en no poder satisfer serveis d'atenció pública i també econòmiques;
• el phishing o enviament de missatges on es demanen dades confidencials, sobretot les bancàries.

Hi ha solucions tècniques:

• filtres per al correu brossa
• programes antivirus que detecten els arxius malignes

però no hi ha res com el sentit comú: no obrir cap missatge d'adreces desconegudes ni dubtoses.

↑ 3. Avaluació de la informació d’Internet | ↑ Índex del Bloc I

← Inici | Bloc II →