Saltar al contingut principal

Gestió de tasques i competència digital

Nombre de lectures: 0

← Bloc II | Bloc IV →

Bloc III: Gestions a la Xarxa

En aquest bloc
  • coneixereu quines gestions es poden fer a la Xarxa
  • sabreu els tràmits administratius que podeu fer en línia i el procediment a seguir
  • practicareu la signatura digital

1. Possibilitats laborals de les TIC i Internet

Estem d'acord que actualment es fa difícil desenvolupar la nostra tasca diària sense el suport de les TIC. És per això que adquirir competències digitals ens facilita la vida i ens fa ser més eficients en la feina.

Les unitats de selecció de les empreses i del sector públic valoren especialment aquesta formació específica. En aquest sentit, els àmbits funcionals per al personal al servei de l'Administració pública, definits al DOGC 5238 de 17.10.08, tenen en compte el perfil de competència professional, determinat per un conjunt de coneixements, destreses o actituds comunes, on l'aplicació de les TIC hi juga paper determinant.

1.1. Ús de cercadors de feina

A Internet existeixen cercadors que ens poden facilitar l'accés al món laboral.

El Servei Públic d'Ocupació de Catalunya - SOC ofereix a la ciutadania el portal en línia Feina activa per facilitar la cerca i l’accés a les ofertes de treball.

Portal Feina Activa


↑ 1. Possibilitats laborals de les TIC i Internet | ↑ Índex del Bloc III

1.2. Promoció de les pròpies aptituds i actituds professionals

Competències clau per a l'aprenentatge al llargd e la vida OCDE

Les competències clau en el lloc de treball són el conjunt de coneixements, aptituds i actituds necessàries per realitzar amb èxit les tasques que conformen el teu lloc de treball. Els coneixements són sabers, les aptituds (habilitats), saber fer i les actituds, saber estar. Hi ha competències que es poden observar i avaluar mitjançant comportaments i que s’adquireixen i milloren mitjançant la formació, l’experiència laboral i les activitats extralaborals.

En quina mesura ens pot ajudar a millorar professionalment un bon coneixement i ús efectiu de les TIC? Sens dubte i com hem anat veient l'estadi actual de les tecnologies ens aporta per damunt de tot la possibilitat d'actualitzar les competències clau que defineix l'OCDE ja que l'ús interactiu de les eines fa possible la interacció en grups heterogenis i l'actuació autònoma ja que cada individu esdevé un node de la gran xarxa de comunicació global i té al seu abast els mitjans per fer sentir la seva veu, proposar, planificar i treballar amb altres des de qualsevol punt i en qualsevol moment.

Aquestes possibilitats les va anar explorant i explotant el 20188 una iniciativa innovadora del Districte de Columbia als EUA, altament motivadora per a la ciutadania. Com a part d'aquesta iniciativa, hi havia un concurs, Apps for Democracy, perquè fos la mateixa gent de Washington DC qui proposés aplicacions tecnològiques que consideressin d'utilitat per a la comunitat i que fos aquesta mateixa comunitat qui decidís quines eren les millors. L'Administració només feia una cosa: posar els diners al projecte escollit per la ciutadania. Un exemple, doncs, de l'ús de les xarxes socials per afavorir la transparència administrativa i la participació ciutadana, és dir, per enfortir la democràcia. El resultats es poden consultar en aquesta pàgina web:

Open Data DC

Són aplicacions que faciliten informació sobre zones on hi ha més o menys delinqüència o com sol·licitar dades del registre de la propietat o que s'esborri un grafiti.

Dades crim DC

Sol·licitud de serveis Whashington DC

Per fer-les, les administracions han d'obrir les dades estadístiques que tenen al seu abast. Les aplicacions, com explicava Tim Berners-Lee al 2004, han de connectar-les i oferir-les en visualitzacions clares i entenedores.

La Generalitat de Catalunya s'ha compromès amb aquest exercici de democràcia ciutadana i ha endegat el seu projecte de dades obertes (2018), basat en 8 principis:

8 Principis dades obertes gencat


↑ 1. Possibilitats laborals de les TIC i Internet | ↑ Índex del Bloc III

1.3. Promoció de la pròpia activitat laboral com a emprenedor/a

Un dels gran errors comesos durant el boom tecnològic dels anys 90 va ser creure que la tecnologia, per ella mateixa, ens portaria solucions de tot tipus i ens faria la vida més fàcil. Un canvi tecnològic tan important com el que comporten les TIC demana temps de digestió, ja que opera transversalment i afecta totes les estructures de les nostres societats, del primer món i del tercer, atès el seu abast global.

Ens trobem. doncs, davant d'un canvi de grans dimensions que cal gestionar.

El que cal canviar en primer lloc són els processos. L'eina TIC que convingui utilitzar o desenvolupar per actuar amb més eficiència vindrà determinada justament a la nostra conveniència. No podem ser nosaltres els esclaus de la tecnologia. Si per sol·licitar un document a l'Administració hem de fer els mateixos tràmits que faríem en persona, però per Internet, potser sí que estarem guanyant temps i estalviant costos, però és el tràmit en si que ens hem de replantejar. Per exemple, si l'Administració disposa de les nostres dades personals (p.ex el nostre NIF), ¿té sentit que ens el tornin a demanar per Internet per sol·licitar el padró o qualsevol altre document? ¿Cal, per exemple, haver d'imprimir un imprès (encara que sigui a Internet) per haver-lo de presentar en persona?

Quan parlem de ser emprenedor ens estem referint a la capacitat de repensar tasques i processos. En podeu trobar un exemple a l'entrevista de 'La contra' a la Vanguardia del 27 de març de 2009. Utilitzeu el cercador de l'hemeroteca d'aquest diari! Poseu-hi la data i com a paraula clau 'Dutta': el resultat de la cerca us permetrà baixar-vos els pdf d'un interessant entrevista.

La contra-LV-27032009

Exemple de resultat de cerca a l'hemeroteca de La Vanguardia:


↑ 1. Possibilitats laborals de les TIC i Internet | ↑ Índex del Bloc III

1.4. Publicitat i venda de productes i serveis

Les empreses ".com" van sorgir com a bolets als inicis del 2000. En l'actualitat no s'entén que una empresa no disposi del seu lloc web a Internet. Segurament, en la nostra experiència com a navegants, ens hem trobat webs de tot tipus. Algunes ens han servit simplement com a aparador i d'altres ens han atrapat i engrescat a comprar.

En realitat, què pot fer Internet per les empreses? Les pot ajudar a oferir més i millors serveis i, per tant, a augmentar les seves vendes. Sens dubte, n'hi ha que han estat més espavilades que d'altres. Us imagineu entrar en uns grans magatzems i que un altaveu us saludi pel vostre nom (ho deveu haver vist alguna pel·lícula, oi?) i us recordi el que heu comprat la darrera vegada que hi heu anat i us proposi un nou producte coneixent els vostres gustos? La llibreria en línia Amazon ha estat capaç de personalitzar les vendes als seus usuaris d'una manera sorprenent. Si hi compreu un llibre sobre Tanzània, els sistema deduirà que voleu viatjar a aquella zona del món i immediatament (aquell cop o el següent que us hi connecteu) us oferirà un viatge, unes ulleres de sol, o una crema protectora solar, tot plegat basat en l'opinió d'altres persones usuàries.

¿D'on treu Google els diners necessaris per poder oferir una sèrie de serveis gratuïts (correu electrònic, espai personal, etc.? De les empreses que s'hi anuncien. Hi ha enllaços que estan patrocinats a partir de les nostres cerques.

Amazon


↑ 1. Possibilitats laborals de les TIC i Internet | ↑ Índex del Bloc III

1.5. Creació de sinergies i contactes amb altres professionals

L'estès ús de les xarxes socials també afecta al món laboral. Hi ha portals on es poden compartir experiències sobre feines comunes i que serveixen per millorar l'activitat empresarial. Aquestes xarxes de contactes professionals relacionen persones amb interessos comuns que estan disposades a fer el que calgui quan sigui necessari. Són comunitats virtuals que permeten compartir coneixements i conèixer persones rellevants. En ocasions, l'accés a aquestes xarxes és lliure i gratuït. N'hi ha prou a registrar-s'hi i començar a crear una xarxa d'amics i coneguts interrelacionats.

Pot ser Facebook, sí, però també Twitter, Instagram… qualsevol eina en línia pot ser el punt de partida per posar en contacte gent amb interessos similars.


↑ 1. Possibilitats laborals de les TIC i Internet | ↑ Índex del Bloc III

1.6. Realització d'estudis comercials i de mercat

ACCIÓ - Agència per la Competitivitat de l'Empresa, adscrita al Departament d’Empresa i Coneixement, és l’instrument del Govern de la Generalitat de Catalunya per promoure la internacionalització de l’empresa catalana i la seva adaptació a les noves pautes de l’economia mundial. ACCIÓ realitza regularment estudis comercials i de mercat per conèixer en quin punt es troba la internacionalització empresarial a Catalunya. Se centra en tres objectius:

  1. incrementar la productivitat de l'empresa catalana
  2. millorar el posicionament dels productes i serveis de les empreses catalanes arreu del món
  3. fer créixer el volum i la força de les empreses catalanes.

Inclou el Catalonia Trade Portal.

Catalonia Tarde Portal


↑ 1. Possibilitats laborals de les TIC i Internet | ↑ Índex del Bloc III

2. Tràmits administratius

La Generalitat de Catalunya disposa d'un servei en línia, Tràmits gencat, des d'on, de forma centralitzada, informa de totes les actuacions administratives d'interès per a la ciutadania i el procediment a seguir per tal fer-les de forma satisfactòria.

Així mateix, qualsevol ciutadà pot disposar d'una carpeta, La meva carpeta, accessible a través de tres mitjans de certificació digital i en la qual constaran totes les gestions que faci amb l'Administració per via electrònica.

Mitjans admesos per fer tràmits a gencat

Aquest i d'altres és un imperatiu de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques; en concret, de l'Article 14.

2.1. Sol·licitud i reserva de serveis de salut, educació i altres

L'espai de Tràmits ens permet accedir directament al nostre centre d'atenció primària (CAP), l'escola on podem portar els nostres fills i filles o on poder formar-nos, i altres tràmits relacionats amb l'habitatge, naixements, etc.

Demanar hora metge

Preinscripció escolar


↑ 2. Tràmits administratius | ↑ Índex del Bloc III

2.2. Pagaments de taxes i impostos

El mateix portal ens permet efectuar tràmits sense necessitat de desplaçar-nos. També nombrosos ajuntaments ofereixen la possibilitat d'efectuar tràmits de pagaments per Internet.

Tràmits a l'ajuntament de Sant Boi

El cas més paradigmàtic i consolidat és el de l'agilitació del procés de presentació de la declaració anual de l'IRPF.

Agència Tributària

Els ajuntaments han agilitat molt la possibilitat de fer pagaments en línia i de forma segura. Vegeu-ne un exemple a l'espai web de l'Ajuntament de Girona (https://seu.girona.cat/portal/girona_ca/pagament_electronic/):
Pàgina d'Hisenda de l'Ajuntament de Girona


↑ 2. Tràmits administratius | ↑ Índex del Bloc III

2.3. Realització d'altres tràmits disponibles

La Llei 11/2007 d'Accés Electrònic dels Ciutadans als Serveis Públics posava en l'horitzó del 2010 l'obligatorietat de les administracions públiques de posar a l'abast de la ciutadania els mitjans electrònics perquè puguin relacionar-s'hi amb més facilitat, agilitat i eficiència.

"Aquesta llei pretén fer el pas del «podran» a l'«hauran de»." (Text preliminar de la Llei 11/2007)

Cal notar que, com d'altres lleis en el context europeu actual, aquesta neix d'una directiva comunitària vinculada a la prestació de serveis al mercat, la Directiva 2006/123/CE, relativa als serveis del mercat interior. Un exemple d'aplicació d'aquesta funció és la Plataforma electrònica de contractació pública de la Generalitat de Catalunya.

Plataforma electrònica de contractació pública

Feu-hi un cop d'ull! Com veureu, en l'Administració electrònica no es tracta només de facilitat d'accés, sinó de facilitar les actuacions transparents mitjançant la publicació a Internet de la informació.

Pel que fa a l'administració de l'Estat espanyol, el Gobierno de l'Estat espanyol té actiu un espai web, La vida en trámites, que actua com a finestreta única per als particulars que ho desitgin des de l'opció Mi carpeta.

La vida en tràmites


↑ 2. Tràmits administratius | ↑ Índex del Bloc III

3. Seguretat de la informació

És important conèixer les fonts d'on prové la informació que estem cercant. A Internet hi ha programes maliciosos que ens conviden a visitar pàgines no desitjades i que solen ser portes d'entrada a virus i espies ("spyware" o programari espia) que poden:

  1. provocar danys informàtics al nostre ordinador
  2. atemptar contra la nostra privacitat

Aquestes actuacions malicioses es produeixen

  • a través d'arxius adjunts del correu electrònic,
  • en baixar arxius de la xarxa ("download") sigui directament o per FTP ("File Transfer Protocol"), o fent ús de determinades xarxes de compartició de música, pel·lícules…, conegudes com a (P2P).


3.1. Consciència de la importància de la seguretat al món digital

És obvi que tot plegat no ens ha de fer desistir d'allò que ens ofereix la Xarxa. El que sí que cal és prendre consciència que això pot passar i tenir els nostres equips informàtics preparats per a possibles atacs.

Trobareu un munt d'informació sobre com protegir-los, però també és important saber que hi ha actuacions que poden ser objecte de delicte. Els Mossos d'Esquadra ofereixen als ciutadans espais web amb recomanacions i informacions diverses per millorar la protecció en l'ús dels mòbils i d'Internet.

Mossos d'Esquadra - Consells de seguretat - Dispositius mòbils

Mossos d'Esquadra - Internet, xarxes socials i aplicacions


↑ 3. Seguretat de la informació | ↑ Índex del Bloc III

3.2. Mesures per garantir la privadesa i la seguretat de la informació

Segurament en alguna ocasió hem sentit a parlar d'"antivirus" i "tallafocs" ("firewall").

Un antivirus és una aplicació informàtica que, automàticament o a petició de l'usuari/ària, analitza els fitxers i la memòria d'un ordinador per tal d'evitar que s'hi introdueixin virus i per detectar i eliminar els que s'hi hagin pogut introduir. Aquests paquets informàtics actuen de guardaespatlles ja que ens protegeixen de qualsevol atac extern que vulgui danyar el nostre sistema informàtic.

Convé tenir-ne un instal·lat a l'equip i, sobretot, tenir-ne activada l'opció d'actualització, ja que cada dia apareixen nous virus i els programes que els combaten en van generant constantment els antídots.

Els tallafocs o " firewalls" es consideren un dels mitjans més segurs per a la protecció d'equips ja que representen una alta dificultat per a possibles atacants que vulguin entrar als nostres sistemes. Es tracta d'un maquinari i/o programari que limita l’accés dins d’una xarxa informàtica o des d’una font exterior. Actua com el porter del nostre ordinador. Es complementa amb els antivirus per evitar que "hackers" (intrusos) entrin als nostres ordinadors a través de descàrregues fetes a determinades pàgines o del correu electrònic.

També cal esmentar els programes maliciosos.

Normalment és el sentit comú el que ens farà actuar de forma conscient en ocasions sospitoses. Podem enumerar un seguit de factors que poden facilitar els atacs des de l'exterior: la nostra pròpia negligència, la despreocupació i falta de previsió i l'excés de confiança.

En aquest sentit, cal tenir sempre ben present que un ordinador és, per definició, una màquina de copiar i emmagatzemar informació. Si, a més, com passa avui dia i arreu, l'ordinador no és autista, sinó que forma part de la Xarxa (Internet) els riscos per a la privacitat i la intimitat són múltiples. Per això és important, sobretot als ordinadors dels llocs de treball prendre un seguit de precaucions.

  1. Entrar-hi sempre amb un identificador i impedir-hi els accessos indiscriminats a persones no identificades a la xarxa de l'organisme titular de la xarxa.
  2. No deixar arxius privats en directoris d'ús comú. En qualsevol configuració de xarxa tenim un directori al nostre nom: és la nostra habitació i la garantia de la nostra privacitat. Tanmateix, si estem parlant d'una xarxa corporativa, hem de tenir en compte que caldrà respectar les normes que els responsables d'aquesta xarxa ens imposin quant a característiques de materials que hi podem emmagatzemar. I també cal recordar que, en cas que hi hagi sospites fonamentades d'un mal ús, l'administració del sistema sempre hi podrà accedir en presència de la persona interessada i d'un representant sindical com es fa al cas dels armariets.
  3. Eliminar periòdicament les empremtes que anem deixant de la nostra activitat (historial, galetes). Com? Doncs establint-ho a la configuració del vostre navegador. Exemples:
    • Amb el FirefoxEliminació empremtes amb el Firefox
    • Amb l'Internet Explorer Eliminació d'empremtes amb l'Internet Explorer


↑ 3. Seguretat de la informació | ↑ Índex del Bloc III

3.3. Valoració del risc de proporcionar informació confidencial

Hem de ser conscients que sempre que estem navegant per Internet hi ha dades que circulen lluny del nostre control. És per això que hi ha dades confidencials que no s'han de transmetre si no és a través de mitjans segurs.

Actualment caixes, bancs, agències de viatges, etc., ofereixen un alt grau de fiabilitat, però són organitzacions amb intencions perverses que es disfressen sovint d'aquestes més fiables empreses per enganyar-nos (phishing).

Autoritat catalana de protecció de dadesL' Autoritat catalana de protecció de dades compta amb una llista de preguntes freqüents a l'hora de proporcionar dades per Internet.


↑ 3. Seguretat de la informació | ↑ Índex del Bloc III

3.4. Importància d’utilitzar contrasenyes complexes

Estem acostumats a haver de crear-nos un nom de pas o identificador més una contrasenya per poder accedir a una sèrie de serveis oferts a Internet. En aquest apartat volem fer reflexionar sobre la importància que té crear contrasenyes complexes que no siguin una repetició del nom d'usuari/ària o "12345" i que, a més a més, siguin diferents de les que fem servir, per exemple, al caixer automàtic. Hi ha serveis en línia que ofereixen la possibilitat de gestionar les vostres contrasenyes i valorar-ne el grau de seguretat. Un cop més, serà el nostre propi sentit comú el que ens ajudarà a actuar correctament.

En matèria de seguretat informàtica i protecció de dades podríem comptar amb un sistema tècnic infal·lible però vulnerable a causa de la negligència del factor humà. Per exemple, és molt freqüent tenir l'ordinador al lloc de treball perfectament equipat amb clau d'accés, antivirus i tallafocs, però quan ens absentem una estona de davant de la pantalla no solem bloquejar-lo, amb la qual cosa deixem la informació a mercè de qualsevol que passi.


↑ 3. Seguretat de la informació | ↑ Índex del Bloc III

4. La signatura digital

Per a la fiabilitat i confiança en l'intercanvi d'informació a través de xarxes públiques, com ara Internet, cal garantir la seguretat, motiu pel qual es fa imprescindible l'ús de la signatura electrònica. La certificació digital és una eina que garanteix la seguretat i la integritat de les dades i dóna validesa i legitimació en un context on l'intercanvi d'informació a través de mitjans no físics i la tramitació telemàtica és cada cop més habitual.

4.1. Concepte de signatura digital com a identificació a Internet

Tal i com ho defineix el Termcat, la signatura electrònica és un "conjunt de dades electròniques, generalment associades a un document electrònic, que permeten verificar-ne l'autenticitat o identificar un signant."

DNI digital. Font: http://www.idg.es/pcworldtech/La-seguridad_-clave-en-el-nuevo-DNI-electronico-/art187820-Actualidad.htmDes del 2006 a l'Estat espanyol s'expedeix el Document Nacional d'Identitat Digital que conté, entre d'altres aspectes digitalitzats com ara les empremtes dactilars, la signatura electrònica de la persona titular.

Finalment, es va decidir incorporar al xip un mínim de dades personals de la persona titular:

  • dades de filiació i domiciliació
  • signatura digitalitzada
  • fotografia
  • certificat electrònic d'autenticació
  • signatura electrònica


↑ 4. La signatura digital | ↑ Índex del Bloc III

4.2. Conscienciació sobre la importància de la signatura digital

4.3. Sol·licitud de la signatura digital

El Consorci Administració Oberta de Catalunya (AOC) està duent a terme la tasca de proveir tots els elements perquè es pugui desplegar en plenitud l'administració electrònica a les administracions públiques de Catalunya i per a la ciutadania, tal i com estableix la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

Tot seguit podeu veure els serveis que ofereix:

Serveis AOC

Per obtenir un dispositiu que generi la signatura digital, cal fer-ne la corresponent sol·licitud i anar personalment a identificar-se per poder-lo recollir.


↑ 4. La signatura digital | ↑ Índex del Bloc III

4.4. Instal·lació i configuració de la signatura digital

Quan als nostres equips instal·lem els navegadors, aquests ja incorporen -per defecte- la confiança en algunes entitats de certificació.

Aquest és el mecanisme que s'utilitza avui en dia, tot i que a vegades pot esdevenir un forat de seguretat.


↑ 4. La signatura digital | ↑ Índex del Bloc III

4.5. Ús de la signatura digital en gestions a Internet

Usos per al ciutadà

L'idCAT, emès pel Consorci Adminsitració Oberta de Catalunya (AOC), permet operar amb diferents administracions i assegura la integritat i la confidencialitat de les transaccions electròniques que envieu per Internet.

Amb l'identificador digital idCAT podeu signar correus i documents electrònics i fer-hi operacions. Així els tràmits per aquestes vies poden tenir validesa oficial, cosa que sense l'idCAT no seria possible.

Al web de l'idCAT informen sobre el procediment per obtenir el certificat digital certificat digital.


↑ 4. La signatura digital | ↑ Índex del Bloc III

4.6. Reconeixement de connexions segures i certificades durant la navegació a Internet

Com poder assegurar-nos que estem navegant o operant a Internet en una pàgina segura i que les nostres dades no seran interceptades per terceres persones?

Una de les maneres és fixar-nos en la barra d'adreces del navegador, l'abreviatura "https" ("s" de "segura") apareix en lloc de l'habitual "http".

Connexió segura 1

El navegador Mozilla Firefox, a banda de no confiar en pàgines externes on l'usuari no hagi instal·lat els certificats corresponents, també ens ho indica amb una icona en forma de cadenat tancat Icona del cadenat tancat que ens assegura una transmissió de dades segura en aquesta pàgina.


↑ 4. La signatura digital | ↑ Índex del Bloc III


← Bloc II | Bloc IV →

Torna a munt