1.3. Principals plataformes i xarxes de la Internet social
Us proposem a continuació una llista amb els recursos socials, és a dir participatius i basats en les aportacions dels usuaris, més rellevants que podeu trobar a Internet.
D'una banda hi hem incorporat els blogs, la primera gran eina social vigent des del tombant de mil·leni. Com que l'entorn social és per definició un entorn molt dinàmic, per triar la resta de recursos ens hem basat en l'estudi Navegantes en la Red 2016. Aquest estudi aporta dades seriades, anuals, des de 1996 sobre consums digitals arreu de l'Estat i en permet la desagregació territorial. En concret hem seleccionat les 10 xarxes socials més usades a Catalunya (Facebook, Twitter, Google+, Linkedin, Instagram, Pinterest, Flickr, Tumblr, Foursquare i Badoo) i el recurs social Youtube, que ocupa el tercer lloc entre els webs més vistos a Catalunya. En tots els casos incloem un enllaç cap a la Viquipèdia i cap al recurs mateix.
No hem inclòs en aquesta llista programes de missatgeria amb elements socials (Whatsapp, Telegram o Snapchat, etc), tot i que cada vegada més tendeixen a cercar la confluència amb les xarxes socials oferint la possibilitat de compartir determinats continguts com l'estat, el perfil, etc., fins i tot en mode obert. Tampoc hi trobareu xarxes socials amb lideratge indiscutible a nivell mundial però sense cap incidència a Occident com Baidu, amb centenars de milions d'usuaris a la Xina. Finalment, hem exclòs de la descripció les xarxes especialitzades. No obstant això, us suggerim d'aproximar-vos a alguna com http://academia.edu, una xarxa acadèmica i científica.
Tingueu present que per entendre realment com són aquestes plataformes i xarxes no n'hi ha prou amb una descripció: us suggerim d'immergir-vos-hi.
Blogs
Els blogs van ser la primera eina destinada a potenciar el vessant social d'Internet amb la idea de facilitar que qualsevol persona pugui publicar lliurement el seus continguts a la xarxa. L'any 1994 ja hi havia algunes aplicacions en línia que es correspondrien al que ara entenem com un blog, tot i que a la pràctica van eclosionar al voltant de l'any 2000 com a diaris interactius personals, també coneguts com a bitàcoles. Es calcula que en l'actualitat hi ha entre 100 i 200 milions de blogs actius arreu del món.
Un blog és una eina que ens permet editar i publicar articles (denominats apunts, "posts"), que són presentats del més recent al més antic en un flux continu. La popularització dels blogs ha estat deguda, en gran part, a la senzillesa amb què es poden gestionar. Hi ha plataformes de blogs de caràcter general com Blogger o Wordpress i n'hi ha d'altres condicionades temàticament, que poden allotjar-se en servidors utilitzant diversos programaris.
El primer que hem de fer per publicar en un blog és crear-lo. En un sistema com Blogger, la creació del blog requereix una alta prèvia al sistema de correu Gmail. Un cop disposem d'aquest compte, podem entrar a Blogger i crear el blog. Les dades mínimes per crear-lo són el nom que ha de tenir (URL) i el títol que el presidirà. A continuació el podem personalitzar: incloure-hi elements decoratius, ginys o "widgets" (petits complements laterals amb contingut), modificar-ne el color, etcètera. El pas següent serà publicar-hi apunts. En el cas de la plataforma Wordpress, disposem, a més, d'una rica oferta de programes (denominats "plugins") que permeten enriquir l'experiència tant de l'usuari com del redactor. Cal tenir present que les dues plataformes de blogs més populars, Wordpress i Blogger, disposen de versió en català i que la Generalitat de Catalunya ha optat per Wordpress.
Tot i que fa temps que es diu que els blogs estan en decadència, sobretot des de la irrupció de les xarxes socials, la realitat és que s'hi han combinat perfectament i si bé el nombre global total ha baixat i la incidència social ha quedat matisada per l'omnipresència de Facebook i Twiter als mitjans, molts s'han consolidat. També s'han consolidat fórmules intermèdies entre les publicacions clàssiques (diaris, revistes, etc.) i els blogs: avui dia, molts diaris digitals són més propers als blogs que a les pròpies capçaleres periodístiques en paper. Així mateix, les pàgines web tradicionals han acabat adquirint moltes característiques dels blogs i, sovint, no són altra cosa que un blog enriquit.
Facebook és la xarxa social més popular i amb més audiència a nivell planetari i també a Catalunya. Es calcula que té prop de 1.200 milions d'usuaris, és a dir, una sisena part de la població mundial. Es basa en les relacions personals, però també és útil per a les organitzacions que volen relacionar-se amb el seu públic objectiu o els seus usuaris en el cas de l'Administració.
Publicar a Facebook a títol personal és ben senzill. De fet hi ha organitzacions que han utilitzat perfils personals (pensats per a persones) per expressar-s'hi, però les organitzacions o els col·lectius tenen a Facebook recursos propis: els grups i les pàgines.
Els grups de Facebook estan formats per col·lectius de persones que s'organitzen. Poden ser grups secrets (només en coneixen l'existència les persones convidades a participar-hi), tancats (cal sol·licitar-hi l'ingrés tot i que l'existència del grup és pública) o oberts (qualsevol hi pot accedir). Es poden personalitzar (imatges, components, etc.) i tenen com a principal espai d'expressió el mur.
Les pàgines són l'instrument corporatiu que Facebook ha preparat per a marques i organitzacions. Es creen de manera senzilla i permeten una comunicació molt directa amb els usuaris ja que allò que s'hi publica des de la pròpia personalitat de la pàgina apareix amb més o menys freqüència en el flux inicial de totes les persones que s'hi han adherit (la freqüència es pot augmentar amb la contractació de publicitat interna). L'eina escollida per la Generalitat per treballar a Facebook són, justament, les pàgines. Facebook està traduït al català.
Youtube
Nascut l'any 2005, és a dir, amb anterioritat a l'eclosió de les xarxes socials, Youtube és un repositori on els usuaris poden publicar i compartir vídeos i establir converses sobre aquests mateixos vídeos. Amb nombrosos complements que enriqueixen l'experiència de l'usuari (sistemes d'edició, de subtitulació, etc.), és un dels recursos més populars de la Internet actual. És propietat de Google Inc. des de 2006. Té uns 1.000 milions d'usuaris i disposa de versió en català.
La xarxa social Twitter es basa en perfils que poden ser personals o d'organització. Per publicar-hi cal disposar d'un d'aquests perfils, la creació dels quals és ben senzilla. Té 300 milions d'usuaris arreu del món, molt per darrere de Facebook, però l'especial afinitat amb el món periodístic i mediàtic li dona una alta incidència social i política. Cada missatge que es publica a Twitter s'anomena tuit o piulada.
Twitter es considera una xarxa de "microblogging" ja que el sistema de publicació és similar al dels blogs però el nombre de caràcters molt limitat (140 per piulada com a màxim). Els usuaris poden relacionar-se entre ells simplement citant-se el nom precedit de @ i es possible fer una repiulada (RT) d'un missatge que ens ha agradat d'un altre usuari i passar-lo al nostre perfil. D'altra banda, si precedim una paraula del signe #, el convertim automàticament en una etiqueta ("hashtag"), és a dir, en un hiperenllaç amb el qual podem buscar coincidències en els comptes d'altres usuaris. El sistema d'etiquetatge de Twitter ha tingut tant d'èxit que ja s'usa en altres xarxes com Facebook o Instagram. Twitter es pot fer servir en català en versió web, però encara no en versió mòbil.
Google+
Google ha proposat una xarxa amb un alt nivell d’usabilitat (com és habitual en els seus productes) i pensada per distribuir els continguts a partir de targets o grups (els cercles). Google+ preveu perfils personals i perfils corporatius i enllaça amb la resta del programari de Google.
A més, s’ha construït de tal manera que els perfils que en formen part es posicionen molt bé al cercador dela mateixa companyia. No ha aconseguit, encara, els nivells de popularitat i d'incidència social que tenen altres xarxes, tot i que la companyia declara que té 300 milions d'usuaris actius mensuals. Aquesta xarxa disposa de versió en català.
És la xarxa social professional per excel·lència. Linkedin disposa de perfils personals, perfils d'empresa i grups temàtics, a més de moltes altres prestacions i aplicacions. És una eina idònia per gestionar i compartir informacions amb interès professional. Té més de 100 milions d'usuaris arreu del món.
La Generalitat hi és present tant en grups com amb un perfil d'empresa, al qual s'han adscrit milers d'empleats públics. L'eina permet treure gran rendiment dels contactes i és molt útil per a la recerca de feina i la promoció professional. Linkedin no té versió en català.
Amb un públic objectiu sensiblement jove i més de 600 milions d'usuaris, Instagram és la xarxa que més ha crescut en els darrers anys. Fou la primera concebuda des d'una perspectiva mòbil. Se centra en les fotografies i la possibilitat de compartir-les, geolocalitzar-les (és a dir, situar-les geogràficament) i valorar-les. Com a Twitter, hi té molta importància l'ús d'etiquetes ("hashtags"). Les organitzacions n'han tret profit a efectes promocionals (concursos, etc.) i de branding. Instagram no té versió en català.
Amb més de 150 milons d'usuaris arreu del món, Pinterest és una xarxa amb una composició social principalment femenina, que permet compartir i disposar elements sobre un tauler fictici que és la pantalla. Treballa bàsicament amb imatges i interessos, i ha esdevingut una gran eina de marca. Té un ús molt important entre persones amb afició per les manualitats i les arts gràfiques: patchwork, punt de creu, il·lustració, etc. No té versió en català.
Flickr
Dipòsit digital en línia amb funcions de xarxa social, ja que a més de publicar i emmagatzemar fotografies permet compartir-les i fins i tot vendre-les. Secundàriament, també permet gestionar vídeos. Nascut l'any 2005, Flickr té una llarga trajectòria. Disposa d'eines que permet inserir les fotografies molt fàcilment als blogs, motiu pel qual té molta popularitat entre les persones que editen un blog. Hi participen 120 milions d'usuaris i no té versió en català.
Tumblr
Eina orientada inicialment a funcionar com a "tumblelog" (literalment, "registre d'escombraries"); és a dir, com a repositori d'apunts en brut, esborranys, pensaments solts. Tumblr ha evolucionat com a plataforma de "microblogging", pensada per a textos curts complementats amb imatges o vídeos. Tot i que pot funcionar com a plataforma de blogs ordinària, a la pràctica és una eina intermèdia entre la visió centrada en textos llargs d'un blog convencional i la brevetat i agilitat de Twitter, ja que conté complements molt útils per fer-ne fàcil l'edició i la inserció d'elements multimèdia. Té 500 milions d'usuaris. No té versió en català, tot i que se n'ha anunciat la traducció.
Foursquare
Xarxa social nascuda el 2009 en què els usuaris deixen constància, valoren, puntuen, il·lustren i comenten els llocs que visiten. Foursquare té com a base la geolocalització. Mica en mica, les altres xarxes han potenciat aquesta característica (avui dia, podem puntuar llocs a Facebook, per exemple). Té 60 milons d'usuaris i no disposa de versió catalana.
Badoo
Impulsada per un empresari rus, Badoo va néixer el 2006 i s'orienta, principalment, a les relacions personals: xatejar, conèixer gent, compartir fotos i altres recursos per intensificar la vida social o sentimental. Té eines que permeten a l'usuari transferir els continguts de què disposa en altres xarxes com Facebook. Es calcula que té més de 350 milions d'usuaris i ofereix versió catalana.
Podeu trobar més xarxes socials en aquesta llista de la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Categoria:Xarxes_socials