• 3.1 El cicle pressupostari
• 3.2 Planificació i aprovació del pressupost
• 3.3 Execució del pressupost

El cicle pressupostari comença amb la planificació i l'aprovació del pressupost i finalitza amb l’anàlisi d’assoliments d’objectius i retiment de comptes que ens dona la liquidació i el compte general.

Podem distingir les següents fases del cicle pressupostari.

• Planificació
  Correspon a l’equip de govern o poder executiu i consisteix en la quantificació dels ingressos i despeses, segons els objectius que es volen aconseguir.

• Aprovació
  És el treball bàsic de l’equip de govern i de més expectació per part de l’opinió pública. L’aprovació segueix un procés d’aprovació en el plenari dels ens locals, amb la publicitat posterior i l'aprovació definitiva.

• Execució
  Es desenvolupa al llarg de l’exercici per al qual s’aprova, i s’ha de distingir entre execució dels ingressos i de les despeses. Pel que fa a la gestió de la despesa pública, es poden diferenciar les diferents tramitacions administratives (ordinària o especials).

• Liquidació
  Correspon a la manifestació real de l’execució pressupostària en acabar l’exercici, i es comparen el pressupost aprovat amb els drets i les obligacions efectivament realitzats a 31 de desembre de cada exercici.

• Retiment de comptes
  Es produeix a diferents escales en funció de la finalitat prevista i del tipus d’òrgan de control (administratiu o intern, jurisdiccional o extern, i polític), si bé l’instrument bàsic del retiment de comptes és la formació i l'aprovació del compte general.

Tot seguit, aprofundirem en cada fase.

↑ Índex de la unitat

• 3.2.1 La planificació del pressupost
• 3.2.2 Aprovació del pressupost
• 3.2.3 La pròrroga pressupostària

↑ Índex de la unitat

La planificació de l’activitat econòmica s’inicia amb la identificació i la previsió de les necessitats que cal complir a través de les polítiques de despesa. Aquesta planificació estratègica s’ha de formular per àrees o àmbits d’actuació, unitats de gestió, etc., i ha de contenir els programes amb els seus objectius, els mitjans assignats, les accions previstes per aconseguir-los i els indicadors que permetin verificar-ne el compliment.

Tradicionalment, les entitats han anat desenvolupant els pressupostos en termes de mitjans, mitjançant l’aplicació de tècniques pressupostàries que es basen en un criteri d'increment o d’actualització, tot i que aquestes tendències s'estan substituint gradualment cap a pressupostos per objectius.

Si bé no ho trobem regulat en el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, podem esquematitzar el procediment de planificació i elaboració del pressupost mitjançant la infografia següent:

↑ 3.2 Planificació i aprovació del pressupost | ↑ Índex de la unitat

Un cop confeccionada la proposta de pressupost i conformat l’expedient, en el qual ha de constar, a més del contingut establert en el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals i en el Reial decret 500/1990, de 20 d’abril, els informes de la Intervenció municipal, el pressupost s'ha de sotmetre a l'aprovació.

L’aprovació del pressupost segueix les etapes següents:

1. Aprovació inicial

El president o presidenta ha de conformar l’expedient del pressupost abans del 15 d’octubre de cada exercici anterior al qual hagi de regir, que, previ informe de l’interventor o interventora, ha de ser remès al ple de la corporació per a l'aprovació inicial, per majoria simple.

2. Exposició al públic

Un cop aprovat inicialment el pressupost, s’obre un període d’exposició al públic, a través d’un anunci al taulell d’anuncis, seu electrònica i publicació en el butlletí oficial de la província per un termini de 15 dies hàbils, durant els quals els interessats hi poden presentar reclamacions.

3. Resolució de reclamacions i aprovació definitiva

El pressupost es considera definitivament aprovat si durant el període d’exposició al públic no s’han presentat reclamacions, en cas contrari, el ple disposa d’un termini d’un mes per resoldre-les i aprovar definitivament el pressupost.

4. Entrada en vigor

El pressupost general, definitivament aprovat, entra en vigor en el moment en què es publiqui en el butlletí oficial de la província resumit per capítols de cadascun dels pressupostos que l’integrin. Si la corporació disposa de butlletí oficial intern, el pressupost també s’hi ha d'inserir.

5. Remissió a altres entitats públiques

Un cop aprovat definitivament el pressupost, s’envia una còpia a l’Administració de l’Estat i a la comunitat autònoma corresponent.

↑ 3.2 Planificació i aprovació del pressupost | ↑ Índex de la unitat

Arribat el cas que el pressupost de l’exercici no hagi entrat en vigor al començament de l’exercici en el qual ha de regir (1 de gener), es considera automàticament prorrogat l’últim pressupost aprovat definitivament, tal com s'estableix en l'article 169.6 del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals i l'article 21 del Reial decret 500/1990.

La pròrroga pressupostària, en la qual s’efectua una nova consignació que consisteix en els crèdits inicials del pressupost anterior –amb els ajustos corresponents-, té per finalitat permetre l’actuació de l’entitat local fins a l’entrada en vigor del nou pressupost. La pròrroga pot ser objecte d’adaptació mitjançant les oportunes modificacions pressupostàries, no obstant l’anterior, quan es produeixi l’entrada en vigor del pressupost de l’exercici, aquest té efectes des de l’1 de gener.

↑ 3.2 Planificació i aprovació del pressupost | ↑ Índex de la unitat

• 3.3.1 Situació dels crèdits en el pressupost
• 3.3.2 Les modificacions pressupostàries
• 3.3.3 Fases de la gestió ordinària de la despesa pública
• 3.3.4 Fases de gestió especials de la despesa
• 3.3.5 Fases en l'execució dels ingressos locals
• 3.3.6 Despeses pluriennals i projectes de despeses amb finançament afectat

Un cop iniciat l’exercici, ja sigui amb pressupost prorrogat i fins a l’aprovació del pressupost definitiu, ja sigui mitjançant l’entrada en vigor del pressupost corresponent a l’exercici en curs, s'executen els ingressos i les despeses contra les previsions i els crèdits, respectivament, del pressupost en vigor. Tot això amb la finalitat de desenvolupar les activitats pròpies de l’entitat, planificades en el document pressupostari.

↑ Índex de la unitat

Els crèdits consignats en el pressupost de despeses, així com els procedents de les modificacions pressupostàries, es poden trobar en qualsevol de les tres situacions següents:

Crèdits disponibles

En principi, i com a criteri general, tots els crèdits per a despeses es troben en la situació de crèdits disponibles, és a dir, habilitats per usar-los.

Crèdits retinguts

Els crèdits retinguts són els crèdits sobre els quals s’ha practicat una retenció de crèdit, que és l’acte mitjançant el qual l’interventor o interventora expedeix, respecte a una aplicació pressupostària, la certificació d’existència de saldo suficient, i es genera pel mateix import.

La normativa estableix tres tipologies de retencions de crèdit, segons la finalitat:

• La retenció de crèdit per gastar, és a dir, per autoritzar una despesa a tramitar.
• La retenció de crèdit per fer una transferència de crèdit d’una aplicació pressupostària a una altra.
• La retenció de crèdit per donar de baixa o fer indisponible una part del pressupost.

Crèdits no disponibles

La no disponibilitat de crèdit (i, per tant, la impossibilitat d’utilitzar-lo) deriva de l’acte pel qual s’immobilitza la totalitat o part del crèdit d’una aplicació pressupostària, i es declara no susceptible d’utilització ni d’incorporació a l’exercici següent. La declaració de no disponibilitat de crèdits, així com la seva reposició a disponible, correspon al ple de l’entitat, i s'utilitza aquesta situació com a mesura de contenció o reducció de la despesa.

3.3 Execució del pressupost | ↑ Índex de la unitat

Durant el desenvolupament de les activitats del dia a dia de l’entitat local poden sorgir noves o diferents necessitats de les previstes inicialment, o bé que les quantitats assignades a projectes de despesa específics siguin insuficients.

Per donar resposta a situacions en les quals es requereix més crèdit pressupostari de l’inicialment previst en cada aplicació pressupostària, hi ha dos mecanismes:

a) La vinculació jurídica

Les vinculacions jurídiques les podem definir com una sèrie d’agrupacions d’aplicacions pressupostàries amb un nexe comú, per tal de constituir petites bosses de crèdit, la finalitat de les quals no és cap altra que mitigar els efectes que pot comportar pressupostàriament petites variacions quantitatives en les previsions.

b) Les modificacions pressupostàries

Quan les vinculacions jurídiques no són suficients per assumir aquestes despeses addicionals, la normativa disposa la possibilitat de modificar el pressupost.

És a dir, sempre que calgui fer una despesa per a la qual no hi hagi prou crèdit pressupostari en el perímetre de la bossa de vinculació jurídica (programa econòmic i, opcionalment, orgànic), s’ha d’instrumentalitzar prèviament a la realització d’una modificació pressupostària.

Les modificacions de crèdit que es poden fer en els pressupostos de despeses de l’entitat, són les següents:

• Crèdits extraordinaris
• Suplements de crèdit
• Ampliacions de crèdit
• Transferències de crèdit
• Generació de crèdits per ingressos
• Incorporació de romanents de crèdit
• Baixes per anul·lació.

Vegem amb deteniment cada modificació.

3.3 Execució del pressupost | ↑ Índex de la unitat

1. Crèdits extraordinaris i suplements de crèdit

Són les modificacions del pressupost de despeses en què s’assigna crèdit per efectuar una despesa específica i determinada que no es pot demorar fins a l’exercici següent i per al qual no hi ha crèdit (en el cas de crèdits extraordinaris) o el que hi ha és insuficient (suplements de crèdits).

Els crèdits extraordinaris es poden finançar indistintament amb alguns dels recursos següents:

• Amb càrrec al romanent líquid de tresoreria lliure i exterioritzat en la liquidació del pressupost de l’exercici immediatament anterior.
• Amb nous o més ingressos efectivament recaptats sobre els totals previstos en algun concepte del pressupost corrent.
• Mitjançant anul·lacions o baixes de crèdits d’altres aplicacions pressupostàries no compromeses, les dotacions de les quals s’estimin que es poden reduir sense pertorbar-ne el servei.
• Operacions de crèdit, per a despeses d’inversió i de manera extraordinària i urgent, per a operacions corrents en què es compleixin conjuntament les condicions següents:
  • Que el seu import total anual no superi el 5% dels recursos per a operacions corrents del pressupost de l’entitat.
  • Que la càrrega financera total de l’entitat, sigui quina en sigui la naturalesa, incloent-hi la derivada de les operacions en tramitació, no superi el 25% dels recursos expressats.
  • Que les operacions siguin cancel·lades abans que es renovi la corporació que les concerti.

Tramitació

Els expedients de concessió de crèdits extraordinaris i de suplements de crèdits són incoats per ordre de la presidència de l’entitat i en les unitats que tinguin al seu càrrec la gestió dels crèdits o siguin responsables dels programes corresponents.

La proposta ha d’anar acompanyada d’una memòria justificativa de la necessitat de la mesura que ha d’especificar la classe de modificació a realitzar, les aplicacions pressupostàries que afecta i els mitjans o recursos que l'han de finançar. La proposta de modificació, previ informe de la intervenció, ha de ser sotmesa pel president o presidenta a l’aprovació del ple de l’entitat.

2. Ampliació de crèdit

L’ampliació de crèdit és la modificació a l’alça del pressupost de despeses que es concreta en l’augment de crèdit pressupostari en alguna de les aplicacions pressupostàries que s'han considerat ampliables expressament i taxativament en les bases d’execució del pressupost.

La determinació d’un crèdit ampliable en les bases d’execució comporta la correlació amb un ingrés que es consideri afectat, de manera que, si es fan efectius aquests ingressos afectats, es quedarà habilitat per poder ampliar els crèdits correlacionats.

Tramitació

En els expedients d’ampliació de crèdit s’han d’especificar els mitjans o recursos que han de finançar l'augment de despesa i s’ha d’acreditar amb el reconeixement ferm de més drets sobre els previstos en el pressupost d’ingressos que estiguin destinats al crèdit que es vol ampliar. La tramitació dels expedients es regula en les bases d’execució del pressupost, i poden ser aprovats, si així ho disposen les bases, per la presidència, la junta de govern, la tinença d’alcaldia, etc.

3. Transferències de crèdit

Les transferències de crèdit són les modificacions del pressupost de despeses en què, sense alterar-ne la quantia total, s’imputa l’import total o parcial d’un crèdit a altres aplicacions pressupostàries amb diferent vinculació jurídica.

Les transferències de crèdit de qualsevol classe estan subjectes a les limitacions següents:

• No han d'afectar els crèdits ampliables ni els extraordinaris concedits durant l’exercici.
• No es poden reduir els crèdits que s’hagin incrementat amb suplements o transferències, excepte quan afectin crèdits de personal, ni els crèdits incorporats a conseqüència de romanents no compromesos procedents de pressupostos tancats.
• No han d'incrementar crèdits que, a conseqüència d’altres transferències, hagin estat objecte de minoració, excepte quan afectin crèdits de personal.

Les limitacions anteriors no afecten les transferències de crèdit relatives a programes d’imprevistos i funcions no classificades, i no s’apliquen en el cas de transferències motivades per reorganitzacions administratives aprovades pel ple.

Tramitació

Com en els crèdits ampliables, les bases d’execució del pressupost han d'establir el règim de les transferències de crèdit i l’òrgan competent per autoritzar-les en cada cas. En qualsevol cas, l’aprovació de les transferències de crèdit entre les diferents àrees de despesa és competència del ple de l’entitat, llevat que afectin crèdits de personal.

4. Generació de crèdit

Poden generar crèdit en els estats de despesa dels pressupostos els ingressos de naturalesa no tributària derivats de les operacions següents:

• Aportacions o compromisos ferms d’aportació, de persones físiques o jurídiques per finançar, juntament amb l’entitat local o amb algun dels seus organismes autònoms, despeses que per la seva naturalesa es troben dins de les finalitats o els objectius d’aquests.
• Alienacions de béns de l’entitat local o dels seus organismes autònoms.
• Prestació de serveis.
• Reemborsaments de préstecs.
• Els imports procedents de reintegraments de pagaments indeguts amb càrrec al pressupost corrent, quant a la reposició de crèdit en la correlativa partida pressupostària.

Tramitació

Novament són les bases d’execució del pressupost les que regulen la tramitació dels expedients de generació de crèdits.

Per generar el crèdit són requisits indispensables:

• En el cas d’alienacions de béns i prestació de serveis, el reconeixement del dret o l’existència formal del compromís ferm d’aportació.
• Reemborsaments de préstecs i els imports procedents de reintegraments de pagaments indeguts, el reconeixement del dret -encara que la disponibilitat d’aquests crèdits estarà condicionada a l’efectiva recaptació dels drets o al cobrament del reintegrament.

5. Incorporació de romanents de crèdit

Com veurem en la unitat següent, la norma general estableix que els romanents de crèdit queden anul·lats al tancament de cada exercici, de manera que no es poden incorporar al pressupost de l’exercici següent.

No obstant això, la normativa estableix una sèrie d’excepcions que permeten incorporar els crèdits pressupostaris no gastats en l’exercici a l’exercici següent, mitjançant, precisament, una modificació de crèdits en la modalitat d’incorporació de romanents de crèdits.

Finançament

La incorporació es pot acordar en qualsevol moment de l’exercici següent, però està subordinada a l’existència de prou recursos financers a aquest efecte, tenint en compte el següent:

• El romanent líquid de tresoreria.
• Nous o més ingressos recaptats sobre els totals previstos en el pressupost corrent.
• En el cas d’incorporació de romanents de crèdits per a despeses amb finançament afectat, es consideren prou recursos financers els excessos de finançament i els compromisos ferms d’aportació afectats als romanents que es vol incorporar.

Tramitació

Les entitats locals han de regular en les bases d’execució de pressupost la tramitació dels expedients d’incorporació de romanents de crèdit, així com els òrgans als quals s'atribueix l’aprovació.

Baixes per anul·lació

Les baixes per anul·lació són la modificació del pressupost de despeses, que es tradueix en una disminució total o parcial en el crèdit assignat a una aplicació pressupostària del pressupost, sempre que no comporti pertorbació en la prestació del servei corresponent.

Els casos en els quals la normativa pressupostària aplicable a les entitats locals disposa la baixa de crèdits del pressupost, són els següents:

Tramitació

Correspon al ple de l’entitat l’aprovació de les baixes per anul·lació de crèdits.

Tal com hem vist al començament d'aquest apartat, les modificacions de crèdit que s'efectuen durant l’exercici han de garantir l’equilibri pressupostari. Per aquest motiu en els supòsits en què es variï quantitativament el pressupost, cal garantir que es modifiquin els ingressos en el mateix sentit.

El règim d’execució pressupostària ordinària de les despeses de les entitats locals s'ha de fer en les fases o els actes administratius següents:

• Autorització de la despesa
• Disposició o compromís de la despesa
• Reconeixement i liquidació de l’obligació
• Ordenació del pagament.

Si bé s’hi ha d’afegir la fase de pagament material, la qual comporta la veritable finalització (pagament) del cicle de gestió de la despesa.

Cadascuna d’aquestes fases pressupostàries deriva d’actes administratius i, per tant, formen part de la vida administrativa de tots els expedients de despeses (expedient de contractació, de subvencions, de nòmina, etc.), i es poden trobar en forma positiva o en forma negativa.

Donem un cop d’ull a cadascuna:

Autorització de la despesa (fase o document A)

De conformitat amb l’article 54 del Reial decret 500/1990, l’autorització de la despesa és l’acte mitjançant el qual s’acorda la realització d’una despesa determinada per una quantia certa o aproximada, i es reserva a aquest efecte la totalitat o una part d’un crèdit pressupostari. L’autorització constitueix l’inici del procediment d’execució de la despesa, encara que no implica relacions amb tercers externs a l’entitat.

Es tracta, doncs, d’un acte de caràcter intern en què s’acorda reservar tot o una part d’un crèdit pressupostari. Aquesta autorització es pot fer sobre una reserva (o retenció) de crèdit o sobre el saldo disponible de l’aplicació pressupostària.

Disposició o compromís de la despesa (fase o document D)

De conformitat amb l’article 56 del Reial decret 500/1990, la disposició o el compromís de despesa és l’acte mitjançant el qual s’acorda, després del compliment dels tràmits establerts legalment, la realització de despeses, prèviament autoritzades, per un import exactament determinat. La disposició o el compromís és un acte amb rellevància jurídica envers tercers, i vincula l’entitat a la realització d’una despesa concreta i determinada tant en la quantia com les condicions d’execució.

En la fase D sorgeix una obligació potencial, és a dir, ha nascut l’obligació contractual, però encara no hi ha l’obligació de pagar.

Reconeixement de l’obligació (fase o document O)

De conformitat amb l’article 58 del Reial decret 500/1990, el reconeixement i la liquidació de l’obligació és l’acte pel qual es declara l’existència d’un crèdit exigible contra l’entitat, derivat d’una despesa autoritzada i compromesa.

Prèviament al reconeixement de les obligacions, cal acreditar documentalment davant l’òrgan competent la realització de la prestació o el dret del creditor, de conformitat amb els acords que en el seu moment van autoritzar i van comprometre la despesa.

Les entitats locals han d’establir, en les bases d’execució del pressupost, els documents i requisits que, segons el tipus de despesa, justifiquin el reconeixement de l’obligació.

Ordenació del pagament (fase o document P)

De conformitat amb l’article 61 del Reial decret 500/1990, l’ordenació del pagament és l’acte pel qual l’ordenador de pagaments, sobre la base d’una obligació reconeguda i liquidada, emet l’ordre de pagament corresponent contra la tresoreria de l’entitat.

Seguit de l’ordenació del pagament, únicament queda executar la citada ordre de pagament, efectuant el pagament material de les obligacions, i per tant finalitza el cicle de la despesa.

3.3 Execució del pressupost | ↑ Índex de la unitat

Tal com acabem de veure, la gestió de les despeses ha de seguir, ordinàriament, les fases A-D-O-P. És a dir, la premissa bàsica en l’execució de les despeses públiques es basa en la realització correlativa ordenada de les fases d’autorització, compromís, liquidació i, a últim, ordenació de pagament.

No obstant l’anterior, poden succeir, en la gestió habitual d’una entitat local, necessitats en l’àmbit de la gestió que no poden encaixar en el circuit que hem estudiat fins aquí.

En aquests casos, ben habituals, veiem que les necessitats no s’ajusten al circuit estudiat. Per aquest motiu, la normativa disposa els pagaments a justificar i les bestretes de caixa fixa.

3.3 Execució del pressupost | ↑ Índex de la unitat

Els pagaments a justificar (ADOP-J) són quantitats de diners que es lliuren, de forma puntual, a un empleat públic municipal perquè faci una despesa determinada per una quantia indeterminada. Aquests imports lliurats han de servir per poder pagar la despesa en el moment en què s’emet la factura o justificant i, un cop efectuada la despesa, aquesta es justifica lliurant a la comptabilitat la factura justificativa de l’import pagat i l’import sobrant -si n'hi ha.

Efectivament, la normativa ens defineix que “tenen el caràcter de 'a justificar' les ordres de pagament que no poden anar acompanyades dels documents justificatius en el moment d'expedir-les”.

Característiques definidores dels pagaments a justificar

• Tenen caràcter pressupostari i s’apliquen als corresponents crèdits pressupostaris.
• L’autorització de la provisió de fons i la seva disposició a favor del perceptor produeix la imputació pressupostària de la despesa (fase A i D).
• L'expedició s'ha d’acomodar al pla de disposició de fons de la tresoreria.
• Les bases d’execució han d'establir les normes que en regulen l'expedició i la justificació posterior, límits quantitatius i conceptes pressupostaris aplicables.
• El perceptor de fons a justificar:
  • Està obligat a justificar l’aplicació de les quantitats percebudes (amb un termini màxim de tres mesos).
  • Està obligat a retre compte justificatiu dels fons rebuts.
  • Està subjecte al règim de responsabilitats per gestionar cabals públics.
  • Ha de reintegrar els fons no invertits o no justificats.
• L’aprovació del compte justificatiu produeix, amb caràcter general, l’aplicació al pressupost del reintegrament (si escau) i la imputació econòmica de les despeses realitzades.
• En qualsevol cas, a 31 de desembre s’han d’haver registrat tots els pagaments efectuats als creditors finals.
• No es poden emetre noves ordres de pagament a justificar, pels mateixos conceptes pressupostaris, a perceptors que tinguin en el seu poder fons pendents de justificar.
• El seguiment i el control comptable dels pagaments a justificar es pot fer a través del sistema d’informació comptable.

Un altre dels procediments especials d’execució de la despesa són les bestretes de caixa fixa (BCF). Les bestretes són els fons que s’avancen a favor d’un habilitat, caixer o pagador, amb caràcter permanent per fer front al pagament de despeses de caràcter periòdic o repetitiu, com ara dietes, despeses de locomoció, material d’oficina no inventariable, conservació i altres despeses de característiques similars.

Efectivament, la normativa estableix que per a les atencions de caràcter periòdic o repetitiu, els fons lliurats a justificar poden tenir el caràcter de bestretes de caixa fixa. Els perceptors d'aquests fons estan obligats a justificar l’aplicació de les quantitats percebudes al llarg de l’exercici pressupostari en què es va constituir la bestreta, i a reposar-ne el numerari.

Característiques definidores de les bestretes de caixa fixa

• L’autorització de la constitució i l'obertura de la bestreta de caixa fixa té un caràcter no pressupostari.
• La provisió inicial de fons s'ha de registrar com a moviment intern de tresoreria.
• Les bases d’execució han d'establir les normes que en regulen l'expedició i la justificació posterior.
• El caixer, pagador o habilitat de la bestreta de caixa fixa:
  • Està obligat a justificar l’aplicació de les quantitats percebudes al llarg de l’exercici (com a mínim, el mes de desembre de cada any).
  • Està obligat a retre compte justificatiu dels fons rebuts, a mesura que les seves necessitats de tresoreria aconsellin la reposició de fons utilitzats.
  • Està subjecte al règim de responsabilitats per gestionar cabals públics.
  • Els fons no invertits, al final de l’exercici, els ha d'utilitzar en el nou exercici, per a les mateixes atencions.
  • Ha de reintegrar els fons en el seu poder, en el supòsit de cancel·lació de la bestreta de caixa fixa.
• L’aprovació del compte justificatiu produeix, generalment, la imputació econòmica i pressupostària de les despeses que hi són incloses i la reposició de fons al caixer.
• En qualsevol cas, a 31 de desembre s’ha d’haver registrat tots els pagaments efectuats pel caixer pendent de justificació.
• El seguiment i el control comptable de les bestretes de caixa final es pot dur a terme a través del sistema d’informació comptable.

Atès que el pressupost d’ingressos no està subjecte a limitacions, no hi ha fases similars o paral·leles a les d’autorització i disposició o compromís en la despesa, de manera que normalment la gestió dels ingressos locals, amb algunes excepcions en funció de la tipologia d’ingressos, comença directament amb la fase de reconeixement dels drets. No obstant això, alguns ingressos compten amb una fase prèvia al reconeixement del dret: el compromís d’ingrés.

Per tant, el règim d’execució pressupostària dels ingressos de les entitats locals es pot dur a terme en les fases o els tràmits administratius següents:

• Compromís d’ingrés o CI.
• Reconeixement i liquidació del dret o DR.
• Cobrament o recaptació o I.

Compromís d’ingrés (fase o document CI)

Tal com hem vist, el compromís d’ingrés és l’acte pel qual qualsevol entitat o persona pública o privada, està obligada, mitjançant un acord o concert amb l’entitat local, a finançar totalment o parcialment una despesa determinada, competència de l’entitat local, de manera pura o condicionada.

Aquesta fase no es produeix en tots els ingressos pressupostaris locals, sinó només segons la seva definició.

Reconeixement del dret (fase o document DR)

El reconeixement del dret, és la fase d’execució dels ingressos locals per excel·lència, ja que es produeix quan l’entitat local pot exigir jurídicament a tercers la realització d’una quantitat determinada, i és un acte de rellevància patrimonial, atès que comporta el sorgiment d’un actiu a favor de l'entitat.

A la pràctica, el reconeixement del dret pot correspondre a diversos actes, segons el tipus d’ingrés que s'estigui treballant.

Vegem-ne uns exemples:

Cobrament o recaptació (fase o document I)

La fase final de l’execució del pressupost d’ingressos és la materialització dels fons a caixa, la recaptació.

Aquesta materialització pot ser realitzada de forma voluntària (el deutor paga en termini) o de forma executiva (el deutor paga fora del termini establert). En ambdós casos, el cobrament o l’ingrés es produeix quan, de manera material o virtual, entren fons a la tresoreria.

3.3 Execució del pressupost | ↑ Índex de la unitat

Per acabar la unitat i tenir una visió integral de l’execució pressupostària, abordarem les despeses pluriennals i els projectes de despeses amb finançament afectat.

Durant el curs, hem estudiat el principi que els crèdits consignats en un pressupost són vigents per a l’exercici per al qual s’aproven, atès que regeix el principi d’anualitat pressupostària.

No obstant això, hi ha alguns tipus de despeses l’execució de les quals no es pot dur a terme en un únic exercici, com poden ser les obres o consums de caràcter permanent, en què s'efectuen expedients de contractació que no només tenen efectes dins de l’exercici, sinó que tenen una visió de futur. En aquests casos cal tenir la certesa que en aquests exercicis futurs hi haurà la dotació pressupostària necessària per executar l’obra o el servei/consum corresponent.

La norma reserva, per a aquestes situacions, les despeses pluriennals, regulades en l’article 174 del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals i en els articles 79-88 del Reial decret 500/1990.

Les despeses de caràcter pluriennal són les que s’adquireixen en l'exercici actual, però que amplien els efectes econòmics a exercicis posteriors.

La possibilitat de fer despeses de caràcter pluriennal per part de les entitats locals està limitada per una sèrie de condicionants:

• Cobertura pressupostària a cada any: s’ha de consignar el crèdit pressupostari suficient, any rere any, per fer front a les despeses d’aquesta naturalesa iniciades en exercicis anteriors. En cas contrari, la despesa no es podrà realitzar.
• Les despeses pluriennals s’han d’iniciar en el mateix exercici en què s’autoritzin, i queden limitades a quatre anys (excepte que el ple de la corporació o les bases d’execució habilitin per fer alguna cosa diferent).
• Naturalesa de les despeses (delimitat a contractes, inversions, transferències, arrendaments de béns immobles i càrregues financeres de l’entitat).
• En el cas d’inversions, les despeses pluriennals han de respectar unes limitacions quantitatives, que únicament poden alterar el ple de la corporació o les bases d’execució.

Un projecte de despesa és una unitat de despesa pressupostària perfectament identificable, en termes genèrics o específics, l’execució de la qual s’efectua amb càrrec a crèdits d’una o diverses aplicacions pressupostàries i s’estén a un o més exercicis.

Són considerats com a projectes de despesa:

• Els projectes d’inversió inclosos en l’annex d’inversions que acompanya el pressupost.
• Les despeses amb finançament afectat.
• Qualssevol altres unitats de despesa pressupostària sobre les quals l’entitat vulgui fer un seguiment i un control individualitzat.

Una despesa amb finançament afectat és qualsevol despesa finançada, totalment o parcialment, amb recursos específics, que en cas que la despesa no s'efectués no es podrien percebre o, si s’haguessin percebut, s’haurien de reintegrar als agents que els van aportar.

El seguiment de les despeses amb finançament afectat s’ha d'efectuar mitjançant el sistema informàtic comptable, que ha de permetre, a més del que es disposa per als projectes de despesa:

• Assegurar que l’execució, tant d’ingressos com de despeses, compleixi les condicions acordades per percebre els recursos afectats.

• Calcular, en la liquidació del pressupost afectat per la realització de les despeses amb finançament afectat, les desviacions de finançament que, si escau, s’hagin produït a conseqüència de desfasaments entre el ritme d’execució de la despesa i dels ingressos específics que les financen.

En la unitat 4 treballarem la incidència d’aquests càlculs en les magnituds de tancament.

3.3 Execució del pressupost | ↑ Índex de la unitat

← Unitat 2 | Unitat 4 →