Saltar al contingut principal

Gestió pressupostària a l'Administració local

Nombre de lectures: 0

← Unitat 3 | Inici →

4. Liquidació, retiment i transparència del pressupost

4.1 Liquidació del pressupost

Un cop s'ha aprovat el pressupost i s’ha executat durant tot l’exercici, cal fer la liquidació. La finalitat de la liquidació és avaluar si les previsions pressupostades han estat ajustades, eficients i eficaces d’acord amb l’execució efectuada, de manera que, entre altres aspectes -com ara confeccionar els expedients de liquidació (objecte de treball d’aquesta unitat) i dels comptes anuals (objecte de treball al punt següent)- permeti adoptar les mesures correctores que siguin necessàries amb vista a exercicis vinents.

La liquidació està regulada en els articles 191-193 del text refós de la Llei reguladora de les hisendes local, aprovat mitjançant el Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, que, al seu torn, són desenvolupats en els articles 89-105 del Reial decret 500/1990, de 20 d’abril.

Tal com hem vist en les unitats anteriors, un dels principis que regeix la gestió econòmica municipal és el principi d’anualitat i, per tant, el tancament i la liquidació dels pressupostos de l’entitat local i dels organismes autònoms que en depenen, s'ha de dur a terme el 31 de desembre de l’any natural.


↑ Índex de la unitat

4.1.1 Quan s'ha d'aprovar la liquidació i qui és el responsable d'aprovar-la?

L’elaboració dels estats demostratius de la liquidació del pressupost s’ha de fer abans del dia 1 de març de l’exercici següent, i correspon al president o presidenta de l’entitat local, previ informe de la intervenció, l’aprovació de la liquidació del pressupost; n'ha de donar compte al ple en la primera sessió que celebri i n'ha de remetre còpia (abans d'acabar el mes de març) a la comunitat autònoma i a l’Administració de l’Estat.

No obstant l’anterior, no hem de confondre tres moments cabdals en la confecció i el tràmit de l’estat de la liquidació:

Calendari de liquidació


4.1 Liquidació del pressupost | ↑ Índex de la unitat

4.1.2 Què posa de manifest la liquidació?

La liquidació del pressupost ha de presentar per a cada aplicació pressupostària la informació següent, que ha de permetre veure quina ha estat la “vida” de cada concepte pressupostari des del principi (aprovació) fins al final (liquidació).

Així, per la part de les despeses, la liquidació ha d’informar sobre:

Liquidació de despeses

I, per la part dels ingressos, la liquidació ha de subministrar informació sobre:

Liquidació d'ingressos


4.1 Liquidació del pressupost | ↑ Índex de la unitat

4.1.3 Què s'ha de determinar com a conseqüència de la liquidació?

De conformitat amb l’article 93.2 del Reial decret 500/1990, com a conseqüència de la liquidació s’ha de determinar el següent:

Conseqüències de la liquidació

En els apartats següents centrarem l'atenció a estudiar i comprendre la liquidació.

4.1.3.1 Els drets pendents de cobrament i les obligacions pendents de pagament a 31 de desembre

Una de les quatre magnituds que ha de posar de manifest la liquidació són els drets pendents de cobrament i les obligacions pendents de pagament que deixa la corporació en qüestió a 31 de desembre de cada exercici.

La finalitat de quantificar aquesta magnitud no és cap altra que poder gestionar amb seguretat els cobraments (ingressos) i els pagaments (sortides de fons) l’any següent, i per tant forma part d’un pressupost tancat.

La norma (art. 94 i 95 del Reial decret 500/1990) assenyala el següent:

  • Els drets pendents de cobrament i les obligacions pendents de pagament a 31 de desembre integren l’agrupació de pressupostos tancats i tenen la consideració d’operacions de la tresoreria. La seva gestió, per tant, queda encomanada al tresorer o tresorera municipal.
  • Aquestes operacions han de quedar instrumentades i justificades amb els mateixos requisits exigits per a les operacions de cobrament i pagament que es facin durant d’exercici.
  • Aquestes operacions són objecte de comptabilització independent de les operacions del pressupost (pressupostos d’exercicis tancats).

4.1.3.2 El resultat pressupostari

L’estat del resultat pressupostari és una magnitud que relaciona les despeses pressupostàries efectuades amb els ingressos de la mateixa naturalesa obtinguts durant l’exercici, i determina fins a quin punt han estat suficients (o no) els drets reconeguts de l’exercici corrent per finançar les activitats de l’entitat local.

El resultat pressupostari, actualment, el trobem regulat en els articles 96 i 97 del Reial decret 500/1990, i es calcula per diferència entre els drets reconeguts nets (o liquidats) durant l’exercici i les obligacions reconegudes netes (o liquidades) durant el mateix període, és a dir, es compara, per a cada capítol, la diferència entre el “que s'ha generat” i el “que s'ha gastat”.

El resultat pressupostari s’acostuma a qualificar com una magnitud stock, motivat en el fet que és una “fotografia” d’una situació -la pressupostària- en una data en concret -31 de desembre- i que només es fixa en les operacions que s’han fet durant l’exercici.

 Resultat pressupostari

No obstant l’anterior -i igual que succeirà en el romanent de tresoreria-, durant l’execució pressupostària poden succeir dues situacions que “trenquin” aquesta igualtat, és a dir, que amb ingressos d’un exercici anterior es financi despesa de l’exercici corrent o a l’inrevés, que despeses de l’exercici corrent siguin finançades amb ingressos que es percebran en un futur:

  • Obligacions finançades amb romanent de tresoreria per a despeses generals
  • Desviacions positives i negatives de finançament de l’exercici.

Aquestes situacions, com seguidament veurem, desvirtuen aquesta “fotografia” i, per tant, constitueixen els ajustos que cal fer al resultat pressupostari perquè la magnitud que ofereixi sigui coherent amb la finalitat que té.

a) Obligacions finançades amb romanent de tresoreria per a despeses generals

Pot passar que durant l’exercici s’hagin incorporat crèdits (despeses) mitjançant algun tipus de modificació pressupostària que es financin amb romanent de tresoreria per a despeses generals de l’exercici anterior.

Aquesta situació suposa que durant l’exercici corrent la corporació contraurà unes despeses (obligacions reconegudes netes) que estaran finançades amb recursos obtinguts els anys anteriors i que estan materialitzats en forma d’”estalvi” al romanent de tresoreria.

El legislador, conscient que no és just que en una magnitud que compara ingressos i despeses de l’exercici es computin obligacions de l’exercici sense el finançament, disposa que constitueix un ajust positiu al resultat pressupostari les obligacions finançades amb el romanent de tresoreria.

b) Les desviacions de finançament

Una qüestió similar és el cas de les desviacions de finançament, sempre vinculades a actuacions (despeses) que vagin vinculades a un finançament afectat (una subvenció, un préstec, quotes urbanístiques, contribucions especials, etc.).

Hi ha una desviació de finançament quan es dona un descompassament en la recepció dels ingressos afectats (drets reconeguts) i les despeses que hi són afectades (obligacions reconegudes netes).

Les desviacions poden ser:

Tipologies de desviacions de finançament

• Les desviacions negatives de finançament de l'exercici:

Les desviacions negatives de finançament tenen per objectiu determinar el “desfasament” en l’execució de les despeses amb finançament afectat que juguen “en contra” de la situació econòmica de la corporació.

Hi ha una situació de desviacions negatives quan l’execució del projecte de despesa (execució de les despeses) ha estat superior a la que hagués correspost executar si s'hagués compassat el ritme d’execució al ritme d’execució dels ingressos.

Si el ritme ha estat superior, la corporació “ha avançat” recursos per al finançament de l’actuació prevista i, per tant, la situació financera que presentarà serà pitjor que la que hauria de ser. Per aquest motiu, les desviacions negatives de l’exercici s’ajusten positivament (sumen) al resultat pressupostari.

• Les desviacions positives de finançament de l'exercici:

La mateixa situació, però en sentit invers, succeeix amb les desviacions positives. Apareix una desviació positiva quan l’execució del projecte de despesa (execució de les despeses) ha estat inferior al que hagués correspost executar si s'hagués compassat el ritme d’execució al ritme d’execució dels ingressos.

En aquest cas, si el ritme ha estat inferior, la corporació “ha gaudit” d’uns recursos per al finançament de l’actuació prevista que no li haguessin “tocat” i, per tant, la situació financera que presentarà l’entitat serà millor que la que hauria de ser. Per aquest motiu, les desviacions positives s’ajusten negativament (resten) al resultat pressupostari.

Podem resumir els ajustos en el resultat pressupostari de la manera següent:

Efectes dels ajustos en el resultat pressupostari

4.1.3.3 Els romanents de crèdit

De conformitat amb l’article 175 del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, els crèdits per a despeses que l’últim dia de l’exercici pressupostari no estiguin afectats al compliment d’obligacions ja reconegudes, queden anul·lats de ple dret sense més tràmit que l'establert normativament per a casos molt específics, com les incorporacions de romanents de crèdit.

La definició dels romanents de crèdit, la trobem en els articles 98 i següents del Reial decret 500/1990:

Els romanents de crèdit estan constituïts pels saldos dels crèdits definitius no destinats al compliment d’obligacions reconegudes i es poden classificar com:

  • Els saldos de disposicions, és a dir, la diferència entre les despeses disposades o compromeses i les obligacions reconegudes.
  • Els saldos d’autoritzacions, és a dir, la diferència entre les despeses autoritzades i les despeses compromeses.
  • Els saldos de crèdit, és a dir, la suma dels crèdits disponibles, crèdits no disponibles i crèdits retinguts pendents d’utilitzar.

Alguns d’aquests romanents de crèdit (sobrants) poden ser incorporats a l’exercici següent mitjançant una modificació pressupostària en la modalitat d’incorporació de romanents de crèdit.

Exemple: Càlcul i classificació d’un romanent de crèdit

L’aplicació pressupostària 001.920.22706 – Estudis i treballs tècnics presenta l'execució següent:

  • Crèdits inicials: 10.000 €
  • Crèdits totals: 10.000 €
  • Autoritzacions: 9.500 €
  • Disposicions o compromisos: 9.000 €
  • Obligacions reconegudes: 5.000 €.

Si calculem el romanent de crèdit de l’aplicació, obtindrem que és de 5.000 € (crèdits inicials (10.000 €) – obligacions reconegudes (5.000 €).

Si classifiquem aquest romanent de crèdit, obtindrem:

  • Saldo de disposicions: 4.000 € (disposicions–obligacions)
  • Saldo d’autoritzacions: 500 € (autoritzacions–compromisos)
  • Saldo de crèdit: 500 € (crèdits inicials–autoritzacions).

4.1.3.4 El romanent de tresoreria

L’estat del romanent de tresoreria és una magnitud que agrega els resultats pressupostaris d’exercicis anteriors, és a dir, es defineix com una magnitud que quantifica i informa sobre l’excedent o el dèficit de finançament a curt termini que l’entitat té a la data de tancament de l’exercici.

El romanent de tresoreria és un dels indicadors més rellevants de la liquidació, ja que posa de manifest la situació financera que presenta l’entitat a 31 de desembre, i indica si hi ha recurs per finançar despesa, si és positiu, i dèficit a finançar, si és negatiu. Representa, doncs, l’excedent de liquiditat a curt termini.

El romanent de tresoreria, actualment, està regulat en els articles 101-105 del Reial decret 500/1990 i en la Instrucció de comptabilitat (ICAL), i es calcula a partir de l’agregació de les magnituds següents:

Components del romanent de tresoreria

El romanent de tresoreria s’acostuma a qualificar com una magnitud “flux”, motivat en el fet que és una determinació “dinàmica” d’una situació -pressupostària i no pressupostària- en una data en concret -31 de desembre- i que no només es fixa en les operacions que s’han fet durant l’exercici, sinó que té en compte tota la vida de la corporació.

Romanent de tresoreria per a despeses generals

Igual que va passar amb el resultat pressupostari, el legislador obliga les entitats locals a efectuar una sèrie d’ajustos al romanent de tresoreria. Com veurem, tots afecten de forma negativa, perquè tenen per finalitat constatar el principi de prudència -atès que disposar d’un romanent de tresoreria positiu habilita a poder efectuar més despesa en un futur.

Són els següents:

a) Els drets pendents de cobrament considerats de recaptació difícil o impossible

Sota el criteri de prudència i racionalitat comptable hem de considerar que és possible que no la totalitat de drets pendents de cobrament puguin ser materialitzats (cobrats).

Per aquest motiu, els drets pendents de cobrament s’han de minorar per un import considerat de difícil realització (comptablement aquests drets de difícil realització no suposen la baixa o l'anul·lació dels drets, sinó que simplement es tracta d’un ajust de valoració).

En aquests moments, la normativa estableix que cada corporació és la que ha de determinar sota uns criteris legalment establerts la quantificació dels imports que consideri d’impossible o difícil recaptació, però en tot cas ha de respectar uns llindars mínims que trobem recollits en l’article 193 bis del TRLRHL.

b) L’excés de finançament afectat

L’excés de finançament afectat l’hem d’assimilar al concepte de desviació de finançament positiva acumulada per agent. És a dir, el cas que, en un projecte de despesa, hem reconegut més ingrés afectat del que hagués tocat si ens haguéssim fixat únicament en el ritme d’execució de les despeses. És el cas, doncs, en què la corporació gaudeix d’un finançament “extraordinari” que haurà d’emprar en un futur per atendre despeses futures.

Per aquest motiu, doncs, l’ajust per excés de finançament afectat també és negatiu.

Efectes dels ajustos en RT

Resultats del romanent de tresoreria per a despeses generals

El romanent de tresoreria, un cop efectuats tots els ajustos exposats, esdevé el romanent de tresoreria per a despeses generals.

De conformitat amb la norma, un romanent de tresoreria per a despeses generals positiu, i sens perjudici de les implicacions que comporti en compliment de la Llei orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera (LOEPSF), habilita la corporació a fer més despesa a l’exercici següent:

Aquesta “més despesa” a l’exercici següent s'ha de dur a terme mitjançant una modificació pressupostària en la modalitat de crèdit extraordinari o suplements de crèdit.

Per contra, la mateixa norma (art. 193 del TRLRHL) obliga les entitats locals a adoptar mesures correctives en cas d’exteriorització d’un romanent de tresoreria per a despeses generals de signe negatiu, atès que s'estaran exposant a una situació de dèficit.

Què s’ha de fer davant una situació de romanent de tresoreria negatiu?

En cas que el romanent de tresoreria fos negatiu s’han d'aplicar les mesures correctores de l’article 193 del TRLRHL, amb aquest ordre:

1. Reducció de despeses del pressupost vigent

El ple de la corporació o l’òrgan competent de l’organisme autònom, segons correspongui, en la primera sessió que facin, han de reduir despeses del nou pressupost per una quantia igual al dèficit produït. Aquesta reducció només es pot revocar per acord del ple, a proposta del president o presidenta, i previ informe de l’interventor o interventora, quan el desenvolupament normal del pressupost i la situació de la tresoreria ho permetin.

2. En cas d’impossibilitat del supòsit anterior

Si la reducció de despeses no és possible, es pot acudir al concert d’operació de crèdit per al seu import, sempre que es donin les condicions següents:

  • Que l'import total anual no superi el 5% dels recursos per a operacions corrents del pressupost de l’entitat.
  • Que la càrrega financera total de l’entitat, qualsevol que en sigui la naturalesa, incloent-hi la derivada de les operacions en tramitació, no superi el 25% dels recursos expressats.
  • Que les operacions siguin cancel·lades abans que es renovi la corporació que les concerti.

3. En cas d’impossibilitat dels supòsits 1 i 2

Si no s’adopta cap de les mesures dels dos apartats anteriors, el pressupost de l’exercici següent s’ha d’aprovar amb un superàvit de quantia no inferior al dèficit mencionat.


4.1 Liquidació del pressupost | ↑ Índex de la unitat

4.2 Formulació i retiment dels comptes anuals: el compte general

4.2.1 Formulació del compte general

Un cop aprovada la liquidació, cal iniciar les tasques de confecció i formació del compte general que comporta l’obligació de la subjecció a la comptabilitat pública.

De conformitat amb els articles 208-212 del TRLRHL, “Les entitats locals, en acabar l’exercici pressupostari, han de formar el compte general, que posa de manifest la gestió realitzada en els aspectes econòmic, financer, patrimonial i pressupostari”.

Veiem, doncs, que el compte general, en el qual s’integrarà la liquidació del pressupost, constitueix un àmbit objectiu superior al de la liquidació, que únicament es fixa en termes pressupostaris, l'obligació del qual és mostrar la imatge fidel de la situació econòmica, financera i patrimonial dels resultats i de l’execució del pressupost de l’entitat.

Una part de la informació economicofinancera generada per una entitat local està continguda directament en la comptabilitat financera (són les operacions que no tenen reflex directe en el pressupost), com ara les amortitzacions financeres, les provisions, els deterioraments, els moviments patrimonials, etc.

4.2.1.1 Àmbit subjectiu i àmbit objectiu: què és i què inclou el compte general?

Subjectivament, i de conformitat amb la regla 44 i següents de la ICALN i la regla 45 i següents de la ICALS, el compte general està integrat per:

Integració del compte general

Els comptes anuals que integren el compte de l'entitat i dels seus organismes autònoms, estan integrats pels estats següents:

  • El balanç de situació
  • El compte de resultats economicopatrimonial
  • L’estat de canvis del patrimoni net
  • L’estat de fluxos d’efectiu (només en entitats que apliquin el model normal)
  • L’estat de liquidació del pressupost
  • La memòria

Als comptes anuals de les societats mercantils i de les entitats públiques empresarials els són aplicables les normes comptables (comptes anuals) del Pla General de Comptabilitat.

A aquesta documentació, s’hi ha d'afegir la informació complementària següent:

  • Actes d’arqueig de les existències en caixa referides al final de l’exercici.
  • Notes o certificacions de cada entitat bancària dels saldos existents al final de l’exercici i agrupades per nom o raó social de l'entitat bancària. En cas de discrepància entre els saldos comptables i els bancaris, s'ha d'aportar el corresponent estat de conciliació, autoritzat per l’interventor o interventora.
  • Comptes anuals de les societats mercantils participades majoritàriament per l’entitat local.
  • Comptes anuals de les unitats dependents de l’entitat local que ho són per aplicació de l’article 2 de la Llei orgànica d’estabilitat pressupostària.
  • Estat de consolidació (si així ho ha acordat el ple de la corporació)
  • En municipis amb població superior a 50.000 habitants:
  • Una memòria demostrativa del grau en què s’hagin complert els objectius programats
  • Una memòria justificativa del cost i rendiment dels serveis.

4.2.1.2 Formulació del compte general: quin és el termini per elaborar el compte general?

De conformitat amb la normativa (art. 212 del TRLRHL), és funció de la intervenció municipal la formulació del compte general.

El president o presidenta de l'entitat local ha de retre comptes abans del 15 de maig, i això implica, doncs, que la formulació del compte general ha de finalitzar abans d'aquesta data.

Aquesta situació comporta, sovint, una disfuncionalitat amb el calendari de formulació i retiment dels comptes anuals de les societats mercantils, a les quals el Pla general comptable atorga un termini de formulació i retiment substancialment superior. En aquest punt, doncs, cal recordar que les entitats que apliquin el Pla general comptable però tinguin caràcter públic, han d'aplicar el Pla amb les especificitats que imposa la normativa pública -com és la que ara ens ocupa.


4.2 Formulació i retiment dels comptes anuals: el compte general | ↑ Índex de la unitat

4.2.2 Aprovació del compte general

L’aprovació del compte general esdevé l’element clau per al retiment de comptes. Per aquest motiu, la normativa estableix un procediment especial, que consta d’una aprovació “bifrontal” amb dos òrgans implicats: la comissió especial de comptes, que està formada per representants de tots els grups municipals i que té per funció l’estudi, l'anàlisi, l'informe i el dictamen del compte general, i el ple de la corporació, que és l’òrgan competent per aprovar-lo.

En el cas de Catalunya, hem de tenir en compte que la comissió especial de comptes (que s’ha de reunir abans de l’1 de juny), ha de disposar d’un termini especial per analitzar la documentació: 15 dies (art. 101 del TRLRLC).

Vegem-ho amb un esquema explicatiu:

Aprovació del compte general


4.2 Formulació i retiment dels comptes anuals: el compte general | ↑ Índex de la unitat

4.2.3 Retiment del compte general

El retiment del compte general és un dels principals actes de retiment de comptes i, per tant, de transparència, que es fa en l’àmbit municipal.

La normativa determina que, un cop el ple s’hagi pronunciat sobre el compte general, aprovant-lo o refusant-lo, el president o presidenta de la corporació l'ha de retre, per al seu control extern, a la Sindicatura de Comptes abans del dia 15 d’octubre i, per conducta d’aquesta, al Tribunal de Comptes, abans del 31 d’octubre.

De forma addicional, i també abans del 31 d’octubre, la corporació ha de retre comptes, en aplicació de l’Ordre HAP 2105/2012, d’1 d’octubre, al Ministeri d’Hisenda.

L’acte de retiment de comptes és una fita transcendental, atès que la normativa pot arribar fins i tot a sancionar la falta de retiment de comptes amb la suspensió de les transferències que reben les entitats locals.


4.2 Formulació i retiment dels comptes anuals: el compte general | ↑ Índex de la unitat

4.3 Transparència

Tal com hem vist fins aquí, tant la liquidació del pressupost com el compte general constitueixen dues fites cabdals en matèria de transparència, no obstant això, hem de tenir en compte que, avui, el retiment i la publicació d’informació economicofinancera està a l’ordre del dia derivat de tres àmbits normatius:

  • L’article 207 del TRLRHL.
  • L’Ordre HAP 2105/2012, d’1 d’octubre, per la qual es desenvolupen les obligacions de subministrament d’informació establertes en la Llei orgànica d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.
  • La Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.


↑ Índex de la unitat

4.3.1 Obligacions del TRLRHL

L’article 207 del TRLRHL, en concordança amb les Instruccions de comptabilitat, estableix que la intervenció de cada entitat local ha de remetre al Ple -en els terminis que aquest hagi acordat, per exemple, en les bases d’execució del pressupost-, per conducte de la presidència, la informació següent:

Obligacions del TRLRHL


4.3 Transparència | ↑ Índex de la unitat

4.3.2 Obligacions en matèria de seguiment dels principis d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera

Derivat de l’entrada en vigor de la Llei orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera (LOEPSF), va néixer, com a forma de control, l’increment de les obligacions de remissió d’informació amb rellevància economicofinancera al Ministeri d’Hisenda.

Efectivament, arran de la publicació de l’Ordre HAP 2105, d’1 d’octubre, les entitats locals han de remetre als òrgans centrals i autonòmics competents tota la informació necessària per a la verificació de compliments d’estabilitat, així com la confecció i les estadístiques dels comptes econòmics del sector públic i dels comptes nacionals d’Espanya. Aquestes remissions s’han d’efectuar per mitjans electrònics a través del sistema que el Ministeri d’Hisenda habilita a aquest efecte.

Les obligacions de remissió d’informació es poden agrupar mitjançant el gràfic següent:

Obligacions de la LOEPSF


4.3 Transparència | ↑ Índex de la unitat

4.3.3 Obligacions en matèria de la Llei de transparència

D’ençà de l’any 2013 hi ha diverses normes publicades amb la vocació d’incrementar la transparència de la gestió de les administracions públiques.

Efectivament, l’any 2013 es va publicar la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació i bon govern, que va comportar una fita en la regulació que les comunitats autònomes van emprendre seguidament.

La citada llei, en l’àmbit que ens ocupa, estableix l’obligatorietat de les entitats locals de subministrar informació -també en matèria econòmica- a les corresponents seus electròniques o webs, d’una manera clara, estructurada i comprensible per als interessats, gratuïta i d’accés fàcil i, preferiblement, en formats reutilitzables.

A títol merament indicatiu, per aplicació de la Llei de transparència, en l’àmbit econòmic estan subjectes a la norma (art. 8):
  • Els contractes (objecte, durada, import de licitació i adjudicació, etc.).
  • Els convenis subscrits (parts signants, objecte, durada, prestacions, etc.).
  • Subvencions i ajudes públiques concedides (import, objecte, finalitat i beneficiaris).
  • Els pressupostos (descripció de les principals aplicacions, informació sobre l’estat d’execució i compliment dels principis d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, etc.).
  • Els comptes anuals.
  • Els informes d’auditoria de comptes i de fiscalització.
  • La informació estadística per valorar el grau de compliment i qualitat dels serveis públics.


4.3 Transparència | ↑ Índex de la unitat


← Unitat 3 | Inici →

Torna a munt