• 4.1 La representativitat dels sindicats
• 4.2 El dret a la informació dels sindicats

• 4.1.1 Tipus de sindicats representatius

La representativitat es connecta a una política estatal de promoció del fenomen sindical que es justificaria en el reconeixement de l'article 7 de la CE. Aquest precepte reconeix en el sindicalisme un paper de defensa i gestió dels drets i interessos dels treballadors i justifica una política estatal d'atribució de funcions i drets que afavoreixi l'activitat sindical. En determinats supòsits, aquesta política requereix una atribució selectiva dels drets i funcions centrada en els sindicats representatius per evitar una atomització de la representació i un perjudici per als interessos col·lectius dels treballadors (en matèria de participació institucional, de negociació col·lectiva o d'acció sindical a l'Administració i a l'empresa).

D'aquesta manera, els sindicats poden veure reconeguts pels poders públics determinats drets o facultats. Però les diferències que per aquest motiu introdueixi l'ordenament jurídic entre els sindicats només s'admeten d'acord amb criteris objectius que assegurin que en la selecció no s'introduiran diferenciacions capritxoses o arbitràries entre sindicats, perquè en aquest cas es violaria el principi d'igualtat de tracte entre sindicats i el dret de llibertat sindical.

L'atribució de drets i funcions als sindicats representatius i la diferenciació entre sindicats pels poders públics s'admet quan es donin dues condicions:

1) Quan sigui raonable i proporcionada a la finalitat que es persegueix amb la diferenciació. 2) Quan els criteris que s'utilitzin en la diferenciació siguin criteris objectius que evitin tota parcialitat en la selecció dels sindicats.

La discriminació entre sindicats i, conseqüentment, la violació del principi d'igualtat de l'article 14 de la CE i de la llibertat sindical de l'article 28.1 de la CE, es produeix quan la desigualtat està desproveïda d'una justificació objectiva i raonable, i aquesta justificació s'ha de valorar en relació amb la finalitat pretesa i els efectes de la mesura considerada, i s'ha de donar una relació raonable de proporcionalitat entre els mitjans emprats i la finalitat perseguida.

El Tribunal Constitucional ha considerat que el criteri de major representativitat és un criteri objectiu i raonable per establir la participació dels representants dels treballadors en els organismes internacionals i efectuar tasques de representació institucional (STC 53/1982, de 22 de juliol RTC 1982, 53); per a la intervenció en la negociació col·lectiva d'eficàcia general (STC 73/1984, de 27 de juny RTC 1984, 73), per a l'atribució de determinades facultats com la possibilitat de promoure eleccions sindicals (STC 164/1993, de 18 de maig RTC 1993, 164); per gaudir del dret d'excedència forçosa per als treballadors que exerceixin càrrecs sindicals (STC 263/1994, de 3 d'octubre RTC 1994, 263), o per comptar amb delegats sindicals en determinades condicions (STC 188/1995, de 18 de desembre RTC 1995, 188).

Per contra, s'ha considerat que aquest criteri conculca la llibertat sindical quan s'utilitza amb criteri exclusiu i excloent per determinar l'accés de les centrals sindicals a unes subvencions públiques la finalitat de les quals és susceptible d'incardinar dins de les finalitats de defensa i promoció dels interessos econòmics i socials que la CE atorga a tots els sindicats sense exclusió, perquè aquest tipus de subvencions té incidència en l'ordre competitiu entre els sindicats (SSTS (cont. adm.) 2005.07.14 [RJ 2005, 6609] i 2007.10.03 [RJ 2007, 7039]).

↑ Índex de la unitat

El concepte i les funcions reconegudes als sindicats representatius es recullen en els articles 6 i 7 de la LOLS.

4.1.2.1 Sindicats més representatius

Els sindicats més representatius estatals

Aquests requisits exigeixen que el sindicat més representatiu tingui un caràcter intersectorial i sigui d'àmbit estatal. S'exclouen els sindicats més representatius d'àmbit estatal però només dins d'un àmbit funcional.

Els sindicats més representatius tenen reconeguda una "singular posició jurídica" que es tradueix bàsicament en el gaudi dels drets i funcions de l'article 6.3:

1. Dret de participació institucional en organismes públics estatals i de comunitat autònoma (art. 6.3.a).
2. Dret a participar en la negociació col·lectiva i en la determinació de les condicions de treball en les administracions públiques (art. 6.3.b) ic).
3. Dret a participar en els sistemes no jurisdiccionals de solució de conflictes laborals (art. 6.3.d).
4. Dret de convocatòria d'eleccions a òrgans de representació dels treballadors en les empreses i les administracions públiques (art. 6.3.e).
5. Dret a obtenir cessions temporals de l'ús d'immobles patrimonials públics (PSA) (art. 6.3.f).

L'article 6.3 estableix una llista oberta de competències que es poden ampliar (art. 6.3.g). Així, en altres normes de la LOLS i en altres lleis com la LRJS s'afegeixen drets o facultats als sindicats més representatius:

1) Dret de les seves seccions sindicals d'empresa a disposar de tauler d'anuncis i un local (art. 8.2 de la LOLS). El TS s'ha pronunciat freqüentment sobre l'abast i les limitacions del dret a l'ús d'un local per a activitats sindicals, que no ha de ser d'ús exclusiu per a les diferents representacions presents a l'empresa, i també introdueix el criteri de proporcionalitat dels resultats electorals a l'efecte de repartiment.

Hi ha nombrosos pronunciaments sobre els mitjans de comunicació dels quals els representants -unitaris i sindicals- dels treballadors poden disposar dins de l'empresa, i s'estableix com a criteri general que no es desprèn de l'article 28 de la CE el dret a emprar un mitjà concret de transmissió d'informació o diferent de tauler d'anuncis a què al·ludeixen les normes legals a aquest respecte. Tot això, és clar, llevat del que s'hagi pogut establir en la negociació col·lectiva en relació amb aquests mitjans i les seves condicions d'ús en relació amb l'ús del correu electrònic per difondre informació sindical.

2) El dret a permisos, excedència forçosa i a entrar en els centres de treball de determinats càrrecs sindicals (art. 9.1 de la LOLS).

3) El dret a personar-se com a part en els processos de conflictes col·lectius (art. 155 de la LRJS).

4) El dret d'actuar com a coadjuvant en els processos de tutela de la llibertat sindical (art. 177.2 de la LRJS).

La singular posició jurídica dels sindicats més representatius estatals es concreta també en la "irradiació" de la representativitat cap als nivells geogràfics i funcionals inferiors.

Tenen reconeguda la condició de sindicat més representatiu de l'Estat Comissions Obreres (CCOO) i la Unió General de Treballadors (UGT).

Els sindicats més representatius de comunitat autònoma

Han de disposar dels requisits següents, recollits en l'article 7.1 de la LOLS:

1) Un mínim de 15% del total dels representants de personal a les empreses i administracions públiques en el conjunt d'àmbits geogràfics i funcionals de la comunitat autònoma.

Com es pot veure, es requereix un plus d'audiència pel que fa als sindicats més representatius estatals (15% d'audiència en les comunitats autònomes, davant del 10% en l'àmbit estatal). La justificació seria el diferent àmbit d'apreciació de la representativitat i que els sindicats més representatius de cada comunitat autònoma desenvoluparan funcions en l'àmbit estatal (participació institucional i negociació col·lectiva).

2) Un mínim de 1.500 representants unitaris de les empreses i en els òrgans de representació en les administracions públiques en el conjunt de la comunitat autònoma.

Aquest requisit, que no s'exigeix als sindicats més representatius estatals, es justificaria per les diferents poblacions assalariades de les comunitats autònomes; es tracta d'evitar greuges comparatius en representar el 15% diferents nivells reals de representativitat (STC 98/1985, de 29 de juliol RTC 1985, 98). Encara que s'ha de tenir en compte que el seu compliment pot plantejar problemes en comunitats amb un nombre no elevat de representants unitaris a les empreses.

3) Aquests sindicats més representatius de la comunitat autònoma no poden estar federats o confederats amb organitzacions d'àmbit estatal.

En el nivell autonòmic, la representativitat exigida s'ha de projectar necessàriament sobre l'àmbit d'una comunitat autònoma, tot i que l'actuació s'estengui a més d'una, sempre que no es tracti d'una projecció territorial susceptible de considerar-se d'àmbit o vocació estatal.

Igual que els sindicats més representatius estatals, aquests sindicats accedeixen a una "singular posició jurídica", que es concreta en l'exercici dels drets i funcions de l'article 6.3 de la LOLS:

1) Dins de la comunitat autònoma (art. 6.3 i art. 7.1, paràgraf segon):

• Dret de participació institucional en organismes de la comunitat autònoma (art. 6.3.a).
• Dret a participar en la negociació col·lectiva i en la determinació de les condicions de treball en les administracions públiques (art. 6.3.b i c).
• Dret a participar en els sistemes no jurisdiccionals de solució de conflictes laborals (art. 6.3.d).
• Dret de convocatòria d'eleccions a òrgans de representació dels treballadors en les empreses i les administracions públiques (art. 6.3.e).
• Dret a obtenir cessions temporals de l'ús d'immobles patrimonials públics (art. 6.3.f).

2) En l'àmbit estatal també poden:

• Disposar d'un dret de participació institucional en organismes públics estatals (art. 7.1, paràgraf segon de la LOLS).
• Exercir el dret a la negociació de convenis col·lectius d'àmbit estatal (art. 87.4 de l'ET).

Igual que els sindicats més representatius d'àmbit estatal, poden accedir a altres drets i competències establerts legalment o reglamentàriament [art. 6.3.g de la LOLS]. En particular, se'ls reconeix dins de la comunitat autònoma:

-El dret de les seves seccions sindicals d'empresa a disposar de tauler d'anuncis i un local (art. 8.2 de la LOLS). -El dret a permisos, excedència forçosa i a entrar en els centres de treball de determinats càrrecs sindicals (art. 9.1 de la LOLS). -El dret a personar-se com a part en els processos de conflictes col·lectius (art. 155 de la LRJS). -El dret d'actuar com a coadjuvant en els processos de tutela de la llibertat sindical (art. 177.2 de la LRJS).

4.1.2.2 Sindicats representatius

Cal tenir en compte que la LOLS adapta els requisits de representativitat quan es tracta d'exercir els drets o facultats dins de l'empresa o l'Administració. Així, per exemple, l'article 8.2 redueix l'exigència de representativitat des del 10% de representants a disposar d'algun representant dins de la representació unitària.

Aquests sindicats representatius han de provar en cada supòsit el nivell de representativitat disponible.

En principi, aquestes organitzacions compten amb un camp més limitat de funcions i drets. Tenen els següents drets i funcions dins del seu àmbit de representativitat (art. 6.3 i art. 7.2):

• Dret a participar en la negociació col·lectiva i en la determinació de les condicions de treball en les administracions públiques (art. 6.3.b i c).
• Dret a participar en els sistemes no jurisdiccionals de solució de conflictes laborals (art. 6.3.d).
• Dret de convocatòria d'eleccions a òrgans de representació dels treballadors en les empreses i les administracions públiques (art. 6.3.e).

A més, poden accedir a altres possibles drets (art. 6.3.g).

L'article 7.2 no esmenta dos drets de l'article 6.3:

• Dret de participació institucional en organismes públics (art. 6.3.a).
• Dret a obtenir cessions temporals de l'ús d'immobles patrimonials públics (art. 6.3.f).

Cal afegir que les facultats que es puguin derivar de l'article 6.3.g també han de ser reconegudes als sindicats prou representatius quan es circumscriuen a un àmbit geogràfic i funcional determinat diferent de l'àmbit estatal o de comunitat autònoma i intersectorial.

4.1.2.3 Sindicats representatius en la funció pública

La LOLS equipara en els aspectes essencials dels drets de llibertat sindical de l'àmbit privat i de l'àmbit públic. El reconeixement d'una sèrie de drets de llibertat sindical i d'instruments d'actuació es fa també a les administracions públiques a través de la tècnica de la representativitat.

En l'àmbit de l'Administració, el gruix dels drets instrumentals en l'activitat sindical es fa recaure en els sindicats més representatius d'àmbit estatal i de la comunitat autònoma (art. 6.2 i art. 7.1), però també s'atorga un protagonisme rellevant als sindicats representatius de l'àmbit específic de la funció pública estatal, com és el cas de la Confederació Sindical Independent de Funcionaris.

En l'àmbit de la funció pública les facultats i els drets bàsics d'aquests sindicats són els següents:

• Els sindicats més representatius d'àmbit estatal i de comunitat autònoma tenen dret a integrar-se en les meses de negociació de les condicions de treball per al conjunt de les administracions públiques, tenen dret a participar en el Consell General de la Funció Pública i altres òrgans de participació creats en el sector públic, i tenen reconeguts una sèrie d'instruments d'acció sindical.
• Els sindicats representatius del conjunt de l'Administració estatal tenen pràcticament reconeguts els mateixos drets i funcions, però circumscrivint-se a l'àmbit de l'Administració estatal. A més, tenen reconegut el dret a la "irradiació" de la representativitat en determinades matèries.

Sobre el problema de l'atribució competencial per conèixer els litigis relatius a la tutela de la llibertat de la llibertat sindical dels funcionaris públics i del personal estatutari, la jurisprudència del Tribunal Suprem ha distingit entre la impugnació dels actes lesius del dret esmentat, que correspon a l'ordre social de la jurisdicció, davant de la pretensió de la declaració de nul·litat d'un acord assolit en el marc de la Llei 9/1987, que seria competència de l'ordre contenciós administratiu.

↑ 4.1 La representativitat dels sindicats | ↑ Índex de la unitat

• 4.2.1 Resolucions de l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades
• 4.2.2 Resolucions de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública

Per exercir l'acció sindical, la Llei orgànica de llibertat sindical atorga als delegats sindicals els mateixos drets i garanties que l'Estatut dels treballadors destina als membres de comitès d'empresa i a aquests com institucions de representació electiva dels treballadors. D'aquesta manera, a través de la remissió al que disposa l'article 64 de l'ET, es reconeix als delegats sindicals el dret a accedir a la documentació i la informació que l'empresa ha de posar a disposició del comitè d'empresa, de manera que els competeix conèixer, entre altres extrems, les estadístiques sobre l'índex d'absentisme i les seves causes, els accidents de treball i malalties professionals i les seves conseqüències, els índexs de sinistralitat, els estudis periòdics o especials de medi ambient laboral i els mecanismes de prevenció que s'utilitzin.

Subjectes legitimats a l'obtenció de dades

Els subjectes col·lectius exerceixen la seva tasca a favor de tots els treballadors de l'empresa potencialment i, des d'aquest punt de vista, és possible que necessitin gestionar informacions, generals i particulars, referents no només als seus propis afiliats sinó a tots (o qualsevol) dels treballadors que presten serveis en una determinada empresa.

Tenint en consideració que a través de la llei es poden exceptuar la necessitat del consentiment per habilitar la cessió de dades personals sempre que obeeixi a finalitats legítimes entre cedent i cessionari, s'entén que cal indicar quines són les competències que legalment poden desenvolupar les seccions sindicals, comitès d'empresa i juntes de personal, atès que és a partir d'aquestes competències com es pot analitzar en detall si per exercir-les cal accedir o no a dades personals.

Sobre les competències i els drets d'informació que tenen els representants unitaris i sindicals dels treballadors, és evident que el compliment de tals comeses i la recepció d'aquestes informacions pot implicar, quan sigui necessari, el tractament de dades personals dels treballadors necessaris per al correcte compliment d'aquestes comeses, sense necessitat de demanar-ne el consentiment exprés perquè l'empresa les cedeixi. Però en altres ocasions seria aconsellable que, en virtut de les necessitats informatives, l'empresa pogués presentar aquestes dades dissociades, i permetre així el coneixement dels aspectes relacionats amb el funcionament de l'organització productiva, però sense referenciar la informació d'un treballador/a concret.

Seccions sindicals

En el cas dels representants sindicals, els titulars són els delegats sindicals nomenats tal com estableix l'article 10 de la LOLS, ja que la secció sindical es constitueix pel conjunt dels treballadors afiliats a un sindicat. Aquests tenen dret a la mateixa informació i documentació que l'empresa posi a disposició del comitè d'empresa, i estan obligats a guardar secret professional en les matèries que legalment sigui procedent.

Els treballadors afiliats a un sindicat poden, en l'àmbit de l'empresa o centre de treball, constituir seccions sindicals, celebrar reunions i rebre informació que li remeti el seu sindicat. A més estableix també una sèrie de drets, com que l'empresa ha de posar a disposició dels sindicats un tauler d'anuncis que s'ha de situar en el centre de treball en un lloc on se'n garanteixi un accés adequat per part dels treballadors, a la negociació col·lectiva i a la utilització d'un local adequat en què puguin desenvolupar les seves activitats en les empreses que comptin amb més de 250 treballadors.

Aquests drets enumerats poden donar peu que coneguin dades personals dels treballadors d'una empresa, com ara si han estat sancionats per alguna falta greu, si, per adaptar-ne el lloc de treball, s'han de considerar algunes dades sobre la salut, la publicació de dades personals en el tauler d'anuncis, etc.

Òrgans de representació unitària

• Juntes de personal

• Comitès d'empresa

La Llei 38/2007, de 16 de novembre, per la qual es modifica el text refós de la Llei de l'Estatut dels treballadors, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1995, de 24 de març, en matèria d'informació i consulta dels treballadors i en matèria de protecció dels treballadors assalariats en cas d'insolvència de l'empresari, va traslladar la Directiva 2002/14/CE, del Parlament Europeu i de Consell, d'11 de març de 2002, per la qual s'estableix un marc general relatiu a la informació i a la consulta dels treballadors en la Comunitat Europea. A aquest efecte, es van modificar els articles 4.1.g, 64 i 65 de l'ET, incloent-hi el dret d'informació i consulta dels treballadors entre els drets bàsics d'aquests, incorporant una definició d'aquests conceptes ("informació" és la transmissió de dades per l'empresari/ària al comitè d'empresa, per tal que aquest tingui coneixement d'una qüestió determinada i pugui examinar-la; la "consulta" equival a l'intercanvi d'opinions i obertura d'un diàleg sobre una qüestió determinada, incloent-hi, si escau, l'emissió d'informe previ), i bilateralitzant-ne la funcionalitat (empresa i comitè han d'actuar amb esperit de cooperació, en compliment dels seus drets i obligacions recíproques, tenint en compte tant els interessos de l'empresa com els dels treballadors).

Fixa aquest article expressament les informacions que s'han de facilitar trimestralment al comitè d'empresa:

• L'evolució del sector econòmic a què pertany l'empresa.
• La situació econòmica i l'evolució de les seves activitats.
• La previsió de l'empresari/ària de celebració de nous contractes, especificant-ne les modalitats,
• Les estadístiques sobre l'índex d'absentisme i les causes, els accidents de treball i les malalties professionals i les seves conseqüències.
• Els índexs de sinistralitat.
• Els estudis periòdics o especials de medi ambient laboral.
• Els mecanismes de prevenció que s'utilitzin.
• Rebre informació relativa a l'aplicació del dret d'igualtat de tracte i d'oportunitats a l'empresa i conèixer el balanç de les empreses, els models de contracte escrit que utilitzi i les sancions imposades per faltes molt greus.
• Rebre la còpia bàsica dels contractes i la notificació de les pròrrogues i de les denúncies corresponents en el termini de deu dies següents al que tinguin lloc.
• Dret també a ser informat i consultat sobre la situació de l'ocupació en l'empresa i de l'evolució probable d'aquesta i sobre les decisions de l'empresa que puguin provocar canvis rellevants en l'organització de la feina.

Tractament de les dades per part de les organitzacions sindicals

El problema més important que a la pràctica es planteja respecte dels tractaments de dades personals a fer per les representacions dels treballadors i les organitzacions sindicals, és determinar quan poden fer ús de dades dels treballadors en l'exercici de les seves funcions de representació institucional que legalment i constitucionalment tenen assignades.

El nus gordià de la qüestió és determinar quan les representacions unitàries o sindicals poden gestionar dades dels treballadors sense que hagin dut a terme la tasca de recaptar individualment el seu consentiment exprés, i obtenir tals informacions de terceres persones, molt principalment l'empresari/ària per a qui presten serveis, en virtut d'alguna classe d'habilitació legal, que quedaria així obligat a cooperar amb les organitzacions sindicals per al compliment dels fins legítims que li són propis.

El tractament de les dades laborals dels treballadors fa necessària la confluència de dues circumstàncies: la necessitat i la pertinència de les dades per complir les finalitats legítimes i el consentiment de la persona afectada, si bé pot ser substituït per un mer deure d'informació.

L'ocupador/a a qui aquestes informacions li siguin requerides queda en una situació incòmoda, en què xoquen dos valors constitucionals: d'una banda, la llibertat sindical reconeguda en l'article 28 de la CE, que exigeix en molts casos la cooperació de l'empresari/ària per complir de la manera més fàcil i senzilla els fins a què està encaminada, i, d'una altra, el dret a la protecció de dades derivat de l'article 18.4 de la CE, que exigeix a l'empresa la discreció i la protecció de les informacions relatives als treballadors que ocupa.

La possibilitat d'accedir a dades dels treballadors per part dels representants unitaris i les organitzacions sindicals comporta una limitació del dret fonamental a la protecció de dades personals, però aquesta limitació està justificada pel desenvolupament de la llibertat sindical i, a més, suposa una garantia dels altres drets dels treballadors.

En síntesi, i com a regles d'ordre, la instrumentació d'aquesta limitació podria quedar plasmada com s'explica a continuació:

- Queda plenament justificat que l'empresari/ària cedeixi dades personals dels treballadors tant al delegat de personal o comitè d'empresa com, si escau, als delegats sindicals, per fer possible les competències atribuïdes per la legislació laboral als òrgans de representació dels treballadors, ja que en aquest cas la cessió queda exceptuada d'obtenir el consentiment del titular de les dades, en estar "autoritzada per llei".

A més, les dades de caràcter personal que resultin objecte de legítima cessió per part de l'empresari/ària no poden ser usades pels representants unitaris o sindicals dels treballadors per a "finalitats incompatibles" amb les finalitats per a les quals les dades hagin estat recollides. Per "finalitat incompatible" cal entendre qualsevol utilització de les dades personals dels treballadors efectuada pels representants unitaris o sindicals dels treballadors per a finalitats diferents del compliment de les competències assignades per la legislació vigent.

- Es podria donar compte de com, en principi, la representació unitària o sindical dels treballadors, en haver recaptat les dades dels fitxers empresarials (i no directament dels treballadors interessats), hauria d'informar, en el termini de tres mesos, a tots els operaris afectats del contingut del tractament, la procedència de les dades, l'existència d'un fitxer, de la possibilitat d'exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació o oposició i de la seva identitat i adreça.

Resultaria possible entendre que els subjectes col·lectius poden quedar eximits d'aquest deure d'informació quan la seva instrumentalització exigís esforços desproporcionats a criteri de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades o de l'organisme autonòmic equivalent, en consideració al nombre de treballadors interessats a informar.

- El deure de secret respecte a les dades personals i informacions que puguin ser tractats pels representants unitaris i sindicals dels treballadors en l'exercici de les seves funcions. Aquest és un deure jurídic indeclinable per als que manegen informació sensible que és exigit, en aquest cas, a través d'una doble via legal: tant en condició de responsables en un tractament de dades personals, com en qualitat de representants dels treballadors, obligació subsistent encara després de finalitzar les seves relacions amb el titular del fitxer o, si escau, si en són els responsables.

↑ Índex de la unitat

L'article 5 de la Llei 32/2010, de l'1 d'octubre, de l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades, atorga a aquest organisme, entre d'altres, les funcions de resoldre les reclamacions de tutela de drets formulades per les persones afectades, exercir la potestat d'inspecció i la potestat sancionadora, així com atorgar les autoritzacions per a l'exempció del deure d'informació en la recollida de dades o per al manteniment íntegre de determinades dades.

En el marc d'aquestes funcions, l'Autoritat dicta les resolucions dels procediments corresponents, que es publiquen amb l'anonimització prèvia de les dades de caràcter personal, d'acord amb el que estableix l'article 17 de la Llei 32/2010. També es publiquen en aquest apartat resolucions dictades amb anterioritat a l’entrada en vigor d'aquesta Llei, per raó del seu interès especialment rellevant.

D’altra banda, l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades atén les peticions d'informació i les consultes formulades pels ciutadans i per les entitats incloses en el seu àmbit d'actuació.

↑ 4.2 El dret a la informació dels sindicats | ↑ Índex de la unitat

La principal funció de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (GAIP), és atendre les reclamacions de la ciutadania contra la desestimació de sol·licituds d’accés a la informació que prèviament hagi formulat. Es pot reclamar davant la GAIP contra qualsevol administració, entitat o empresa pública de Catalunya. També atén consultes que li formulen administracions o altres entitats públiques sobre la matèria.

↑ 4.2 El dret a la informació dels sindicats | ↑ Índex de la unitat

← Unitat 3 | Inici →