3. Les persones en el procediment administratiu
3.1. La capacitat d'actuar davant les administracions públiques de Catalunya
En tota relació jurídica administrativa hi ha, d'una banda i sempre, una administració pública com a mínim (n'hem parlat en la primera unitat del curs) i, de l'altra, una o més persones.
En aquesta tercera unitat del curs parlarem de quines tipologies de persones es relacionen amb les administracions públiques, de quins requisits han de complir per poder fer-ho i de quan considerem que una persona és interessada en un procediment administratiu.
3.1.1. La capacitat jurídica i la capacitat d'obrar o d'actuar
La Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPACAP) regula la capacitat d'actuar davant de les administracions públiques. Ara bé, abans de determinar els requisits que han de complir les persones per actuar davant d'una administració pública, ens cal tractar uns conceptes preliminars: la capacitat jurídica i la capacitat d'obrar o d'actuar.
La capacitat d'obrar o d'actuar d'una persona és l'aptitud per exercir, per ella mateixa, els seus drets i per fer front, per ella mateixa, a les seves obligacions.
La legislació civil determina que les persones físiques tenen capacitat jurídica des del moment del naixement i fins a la mort. En canvi, la capacitat d'obrar o d'actuar és més limitada, ja que només la tenen amb caràcter general els majors d'edat i menors emancipats. A més, la capacitat d'obrar es pot trobar limitada en tot o en part, com passa, per exemple, en el cas de les incapacitacions.
No obstant això, pel que fa als menors d'edat, el llibre segon del Codi civil de Catalunya (art. 211-5) estableix que el menor pot fer per si mateix, segons la seva edat i capacitat natural, els actes següents:
- els relatius als drets de la personalitat, llevat que les lleis que els regulin estableixin una altra cosa
- els relatius a béns o serveis propis de la seva edat, d’acord amb els usos socials
- els altres que la llei li permeti.
El mateix Codi civil de Catalunya (art. 211-6) estableix que: l’interès superior del menor és el principi inspirador de qualsevol decisió que l’afecti; que el menor d’edat, d’acord amb la seva edat i capacitat natural i, en tot cas, si ha complert dotze anys, té dret a ser informat i escoltat abans que es prengui una decisió que afecti directament la seva esfera personal o patrimonial; i que, per qualsevol acte del representant legal que impliqui alguna prestació personal del menor, es requereix el seu consentiment si ha complert dotze anys o si, tenint-ne menys, té prou coneixement.
Pel que fa als menors d'edat, doncs, la legislació civil els reconeix un feix de drets quant a la seva capacitat d'actuar que, si bé no és una capacitat d'actuar plena, té una rellevància especial. Quan abordem la capacitat d'actuar davant de les administracions públiques veurem que els menors d'edat també tenen una consideració especial.
Pel que fa a les persones jurídiques, tenen capacitat jurídica i capacitat d'obrar d’acord amb a les lleis reguladores de cada tipus de persona jurídica.
↑ 3.1. La capacitat d'actuar davant les administracions públiques de Catalunya |
↑ Índex de la unitat
3.1.2 La capacitat d'actuar davant de les administracions públiques
L'article 3 de la LPACAP disposa que, a l'efecte del que estableix la mateixa Llei, tenen capacitat d’obrar davant les administracions públiques:
a) Les persones físiques o jurídiques que tinguin capacitat d’obrar d’acord amb les normes civils.
b) Els menors d’edat per a l’exercici i la defensa d’aquells dels seus drets i interessos l’actuació dels quals estigui permesa per l’ordenament jurídic sense l’assistència de la persona que n’exerceixi la pàtria potestat, tutela o curatela. S’exceptua el supòsit dels menors incapacitats, quan l’extensió de la incapacitació afecti l’exercici i la defensa dels drets o interessos de què es tracti.
c) Els grups d’afectats, les unions i entitats sense personalitat jurídica i els patrimonis independents o autònoms, quan la llei així ho declari expressament (per exemple, en la normativa tributària o en la normativa de consum).
A la LPACAP, doncs, la capacitat d'actuar de les persones davant de les administracions públiques és més àmplia que la que disposa la legislació civil.
↑ 3.1. La capacitat d'actuar davant les administracions públiques de Catalunya |
↑ Índex de la unitat
3.2. Concepte de persona interessada
3.2.1. Qui és persona interessada en un procediment?
En un procediment administratiu, a més d'una administració pública que actua per mitjà dels seus òrgans, integrats pel personal respectiu, hi ha d'haver una altra part: una o més persones físiques (ciutadans) o jurídiques (per exemple, una societat anònima), o bé una altra administració pública.
Aquesta altra part o altres parts en el procediment administratiu es coneix com a persona o persones interessades. Quan una persona té la condició d'interessada pot intervenir en el procediment o ser-ne una part; també es diu que té legitimació per actuar en el procediment.
La condició de persona interessada no s'adquireix pel fet de ser part en un procediment concret, sinó que és prèvia: si una persona reuneix els requisits per ser persona interessada, estarà legitimada per ser part en un procediment administratiu.
No tothom pot tenir la condició de persona interessada en un procediment:
Tanmateix, hi ha matèries en les quals la condició de persona interessada la té no només qui defensi un dret o interès legítim davant de l'Administració sinó que es reconeix també a persones que no tinguin cap dret o interès legítim respecte d'aquell assumpte concret. És el que es coneix com l'acció pública i està reconeguda, amb més o menys amplitud, en matèries com l'urbanisme o el medi ambient.
Dit això, quines persones tenen la consideració d'interessades?
- Les que el promoguin com a titulars de drets o interessos legítims individuals o col·lectius.
- Les que, sense haver iniciat el procediment, tinguin drets que puguin ser afectats per la decisió que s’adopti en aquest.
- Aquelles els interessos legítims de les quals, individuals o col·lectius, puguin ser afectats per la resolució i es personin en el procediment mentre no s’hagi dictat una resolució definitiva.
Així mateix, les associacions i organitzacions representatives d’interessos econòmics i socials són titulars d’interessos legítims col·lectius en els termes que la Llei reconegui.
En relació amb aquest article, cal destacar que:
- No només poden ser part en un procediment els titulars de drets, sinó també els titulars d'interessos.
- Els titulars de drets que poden resultar afectats per la resolució que s'ha de dictar sempre tindran la condició de persones interessades, independentment del fet que hagin promogut el procediment corresponent o no.
- A diferència dels titulars de drets, els titulars d'interessos legítims només tindran la consideració de persones interessades si promouen el procediment o si hi compareixen.
- Les associacions i organitzacions representatives d’interessos econòmics i socials només seran titulars d'interessos legítims col·lectius i, per tant, interessades en els termes que una llei específica els ho reconegui. Així, per exemple, els sindicats, les associacions professionals de treballadors autònoms, les organitzacions de persones consumidores i usuàries i les associacions i organitzacions legalment constituïdes que tinguin entre els seus fins la defensa i promoció dels drets humans i compleixin els requisits fixats a l'article 29 de la Llei 15/2022, de 12 de juliol, integral per a la igualtat de tracte i la no discriminació, podran tenir la consideració de persona interessada en aquells procediments administratius en què l'Administració hagi de pronunciar-se en relació amb una situació de discriminació prevista a la susdita Llei, sempre que comptin amb l'autorització de la persona o persones afectades (no caldrà aquesta autorització quan les persones afectades siguin una pluralitat indeterminada o de difícil determinació, sens perjudici que els qui s’hi considerin afectats puguin també participar en el procediment).
L'interès legítim equival a una situació jurídica en la qual una persona, sense ser titular d'un dret, es troba en una posició singular respecte de la resta de ciutadans. Aquesta posició singular és objecte de protecció per les normes legals. Hi ha interès sempre que es pugui presumir que, de la resolució administrativa, en derivarà un benefici moral, econòmic o jurídic.
Pel que fa a l'interès col·lectiu, correspon a l'interès d'un conjunt de persones amb una característica comuna que les agrupa. Malgrat no estar inicialment determinades o identificades individualment, són identificables a partir d'aquesta dada comuna.
↑ 3.2. Concepte de persona interessada |
↑ Índex de la unitat
3.2.2. Identificació de persones interessades
A l'expedient administratiu no sempre hi figuren totes les persones interessades. De vegades les que ja estan intervenint en un procediment administratiu, acomplint el seu deure de col·laboració, són les que faciliten dades d'altres persones que també hi poden tenir interès. Així, l'aparició de noves persones interessades es pot produir d'una manera indirecta durant la tramitació de l'expedient.
Però aquesta identificació i comunicació posterior no els atorga per si mateixa la condició de persona interessada: això només succeirà en el supòsit que es tracti de persones titulars de drets, mentre que si són titulars d'interessos legítims i directes, hauran de comparèixer de manera expressa (article 4 de la LPACAP).
En cas que es tracti de persones titulars de drets, la seva identificació després d'haver-se iniciat el procediment comportarà que s'hagin de retrotraure les actuacions quan s'han tancat tràmits preceptius, per tal d'atorgar-los la possibilitat d’intervenir en aquests tràmits.
Uns supòsits diferents són els de successió de persones físiques o jurídiques inter vivos o mortis causa. Com hem vist a la unitat anterior (apartat 2.5.4), a l'article 42.4 del RAFME es preveu que qui succeeix la persona interessada en un procediment –i està assabentat de l’existència d’aquest– ha de comunicar la successió a l'Administració pública a la qual en correspon la tramitació, en el termini de 15 dies hàbils a comptar des de l'endemà al de l'efectivitat de la successió o des de la inscripció de la defunció en el Registre Civil, en el cas de defunció de persona física.
↑ 3.2. Concepte de persona interessada |
↑ Índex de la unitat
3.3. La representació
Les persones amb capacitat d'actuar poden intervenir personalment en un procediment administratiu exercint els seus drets o complint les seves obligacions. Davant de l'Administració no és obligatori comptar amb un representant, ni tampoc amb assessorament tècnic. És a dir, que no cal actuar per mitjà d'un advocat o un altre professional tècnicament qualificat.
Això no obstant, i a banda dels supòsits en què hi ha la representació legal (p. ex., quan hi ha incapacitat d'actuar: menors d'edat, incapacitats per resolució judicial), una persona interessada pot decidir voluntàriament encomanar la gestió dels seus drets i interessos a una tercera persona.
Qualsevol persona amb capacitat d'actuar pot ser representant d'una altra davant l'Administració pública, i si s'opta per la representació, l'Administració s'ha d'entendre amb el representant quan dugui a terme els diferents tràmits del procediment administratiu en què s'hagi acreditat la representació.
La persona representant pot ser una persona física o una persona jurídica, però, en aquest darrer supòsit, només ho pot ser si els seus estatuts ho preveuen.
3.3.1. L'acreditació de la representació
Cal acreditar la representació en els cinc supòsits que assenyala l'article 5.3 de la LPACAP:
- formular sol·licituds
- presentar declaracions responsables o comunicacions
- interposar recursos
- desistir d’accions
- renunciar a drets
En canvi, per realitzar qualsevol altre acte o gestió de mer tràmit, es presumeix l'existència de representació, és a dir, que la persona interessada ha autoritzat a actuar en el seu nom i no cal acreditar la representació. Així, per iniciar un procediment cal acreditar-la, però per realitzar-hi tràmits –com ara aportar una documentació, presentar un escrit d'al·legacions, etc.– no cal fer-ho.
La representació es pot acreditar mitjançant qualsevol mitjà vàlid en dret, sempre que se'n deixi constància fidedigna.
- mitjançant un poder notarial,
- amb un document privat amb signatura legitimada notarialment,
- mitjançant compareixença de la persona interessada davant l'òrgan administratiu, per a manifestar la seva voluntat de designar una altra persona perquè la representi (és el que es coneix com apoderament apud acta).
A l’article 5.4 de la LPACAP s’hi esmenten alguns mitjans d’acreditació de la representació, que han estat ampliats en l'enumeració merament enunciativa, no pas exhaustiva, que en fa l’article 32.3 del RAFME:
- Mitjançant l’apoderament apud acta efectuat per compareixença personal a les oficines d’assistència en matèria de registres o compareixença electrònica a la corresponent seu electrònica o seu electrònica associada.
- Mitjançant l’acreditació de la seva inscripció en el registre electrònic d’apoderaments de l’administració pública competent o en els seus registres particulars d’apoderaments.
- Mitjançant un certificat electrònic qualificat de representant. Per a actuacions en nom de persona jurídica, s’entén que el poder de representació abasta qualsevol actuació davant qualsevol administració pública. Només s’hi admeten com a mitjà d’acreditació els certificats de representació de poders generals i, per tant, el RAFME descarta com a mitjà d’acreditació els certificats de representació limitada a algunes actuacions o tràmits que s’emeten per alguns certificadors que acreditaven poders parcials de representació.
- Mitjançant un document públic la matriu del qual consti en un arxiu notarial o una inscripció practicada en un registre mercantil. En aquest cas, la persona interessada ha d'aportar la certificació registral electrònica corresponent, o almenys expressar el codi segur o un altre sistema d'accés i verificació del document electrònic.
Una acreditació presentada incorrectament no implica que s'hagi de rebutjar el tràmit que pretén dur a terme el representant. En aquest cas s'ha d'atorgar un termini de deu dies, o superior si les circumstàncies ho requereixen, perquè la persona interessada esmeni el defecte.
Cal tenir en compte finalment que, malgrat existir representació, la persona interessada sempre pot comparèixer per si mateixa en el procediment.
3.3.2. La incidència dels mitjans electrònics en la representació: l'habilitació de representants i el registre electrònic d'apoderaments
La implantació generalitzada dels mitjans electrònics a les administracions públiques comporta que, tal i com hem vist en l'apartat anterior, la representació es pugui acreditar emprant mitjans electrònics.
Aquesta habilitació ha d’especificar les condicions i obligacions a què es comprometen els qui adquireixin la condició de representants, i es presumeix vàlida la representació llevat que la normativa específica aplicable disposi una altra cosa. En tot cas, les administracions públiques poden requerir en qualsevol moment l’acreditació de la representació esmentada.
D'altra banda, la LPACAP preveu, amb caràcter general, el que algunes administracions ja havien anat regulant i posant en pràctica abans de la seva entrada en vigor: el registre electrònic d'apoderaments.
El registre electrònic d'apoderaments és un registre electrònic que té les característiques següents:
- a) En pot existir un per a cada administració, sens perjudici dels registres particulars que tingui cada organisme on s'inscriguin els poders.
- b) S'hi han d'inscriure, almenys, els apoderaments atorgats apud acta, presencialment o electrònicament.
- c) El registre general i els registres particulars de cada administració han de ser plenament interoperables entre si, i se n'ha de garantir la interconnexió, la compatibilitat informàtica i la tramesa telemàtica de les sol·licituds, els escrits i les comunicacions que s'hi incorporin.
- d) Han de permetre la consulta a d'altres registres administratius similars, als registres mercantils i de la propietat i als protocols notarials, la qual cosa garanteix en qualsevol moment la comprovació de la representació atorgada. Aquests altres registres també han de ser interoperables (disposició addicional 7ª del RAFME).
- e) La inscripció ha de contenir: les dades d'identificació de qui atorga el poder i de l'apoderat, la data d'inscripció, el període de temps de la seva durada i el tipus de poder de què es tracti segons les facultats que atorgui.
Els poders que es poden inscriure en el registre electrònic d'apoderaments poden ser, segons l'amplitud i l'abast, d'un d'aquests tres tipus:
- Un poder general perquè l’apoderat pugui actuar en nom del poderdant en qualsevol actuació administrativa i davant qualsevol administració.
- Un poder perquè l’apoderat pugui actuar en nom del poderdant en qualsevol actuació administrativa davant una administració o un organisme concret.
- Un poder perquè l’apoderat pugui actuar en nom del poderdant únicament per efectuar determinats tràmits especificats en el poder.
L'apoderament apud acta s'atorga bé mitjançant compareixença electrònica en la corresponent seu electrònica i fent ús d'un dels sistemes de signatura electrònica establerts a la mateixa LPACAP, o bé mitjançant compareixença personal a les oficines d'assistència en matèria de registres.
Qualsevol sol·licitud en relació amb el poder (inscripció, revocació, pròrroga o denúncia) es pot dirigir a qualsevol registre i ha de quedar inscrita en el registre de l'administració o organisme on tingui efectes el poder.
No obstant les previsions de LPACAP sobre el registre electrònic d'apoderaments, cal tenir en compte que l'Administració de la Generalitat disposa d'un registre electrònic de representació –anomenat Representa i regulat en l'Ordre GRI/79/2015, de 10 d'abril– en què s'inscriuen les representacions de persones físiques i de persones jurídiques que s'atorguin a persones físiques perquè puguin actuar davant l'Administració de la Generalitat i d'altres administracions que s'hagin incorporat al registre.
El Decret 76/2020, de 4 d’agost, d’Administració digital, dedica una secció al Registre electrònic de representació de l'Administració de la Generalitat, al qual les persones poden accedir des de la Seu electrònica per realitzar els tràmits relatius a la representació al Registre mitjançant els sistemes d'identificació i signatura que hi són al seu abast (article 80). A més dels tres tipus que hem assenyalat més amunt, s’hi estableix una altra categoria d’apoderaments consistent en habilitacions per a l'autorització en la realització de determinades transaccions, per part de persones físiques o jurídiques (article 81), alhora que es preveu la possibilitat d'establir altres categories de representació o apoderament per mitjà d'una resolució del departament competent en matèria de polítiques digitals.
3.3.3. Pluralitat de persones interessades
La LPACAP admet que una pluralitat de persones interessades s'adreci a una administració pública mitjançant un únic escrit o sol·licitud. Aleshores, l'Administració s'ha d'entendre amb la persona que s'hagi indicat expressament, que tant pot ser una de les que signa, com una tercera que les representi.
Si no es fa aquesta indicació, l'Administració s'entendrà amb la persona interessada que figuri en primer lloc de l'escrit. És a dir, a falta d'indicació expressa, es presumeix que la persona designada és la que figura en primer terme. Tanmateix, qualsevol de les persones interessades pot continuar realitzant actuacions durant la tramitació del procediment, com ara presentar al·legacions de manera individual.
3.4. Drets i deures de les persones en les seves relacions amb les administracions públiques de Catalunya
Hem vist, al principi d'aquest capítol, que podem parlar, d'una banda, del concepte de ciutadania, com a categoria més àmplia i general i, de l'altra, del concepte de persona interessada en un procediment administratiu, com a categoria més reduïda i concreta.
Tant la ciutadania com la persona interessada, cadascuna per raó de la intensitat de la seva relació amb les administracions públiques, tenen reconeguts un seguit de drets en relació amb aquestes administracions, alhora que també els resulten exigibles un seguit de deures.
Fins la promulgació de la LPACAP, la normativa recollia unes llistes de drets i de deures on, sense distinció, es barrejaven drets i deures reconeguts i exigibles a la ciutadania amb drets i deures aplicables només a les persones que tinguessin la condició d'interessades en un procediment administratiu. La LPACAP ha sistematitzat molt més encertadament els drets i els deures i distingeix, de manera clara i separada, els drets i deures d'unes i d'altres (persones en general i persones interessades).
3.4.1. Els drets de les persones en les seves relacions amb les administracions públiques
A totes les persones que se'ls reconeix la capacitat d’obrar o actuar davant les administracions públiques, se'ls reconeix, alhora, un seguit de drets al seu favor en les seves relacions amb les administracions.
L'article 13 de la LPACAP estableix quins són aquests drets:
- a) A comunicar-se amb les administracions públiques a través d’un punt d’accés general electrònic de l’Administració.
- b) A ser assistits en l’ús de mitjans electrònics en les seves relacions amb les administracions públiques.
- c) A utilitzar les llengües oficials al territori de la seva comunitat autònoma, d’acord amb el que estableixen tant la LPACAP com la resta de l’ordenament jurídic.
- d) A l’accés a la informació pública, arxius i registres, d’acord amb el que estableix la legislació sobre transparència, accés a la informació pública i bon govern, i la resta de l’ordenament jurídic.
- e) A ser tractats amb respecte i deferència per les autoritats i empleats públics, que els han de facilitar l’exercici dels seus drets i el compliment de les seves obligacions.
- f) A exigir les responsabilitats de les administracions públiques i autoritats, quan així correspongui legalment.
- g) A obtenir i utilitzar els mitjans d’identificació i signatura electrònica que disposa la LPACAP.
- h) A la protecció de dades de caràcter personal i, en particular, a la seguretat i confidencialitat de les dades que figurin als fitxers, sistemes i aplicacions de les administracions públiques.
- i) Qualssevol altres que els reconeguin la Constitució i les lleis.
Tots aquests drets s’entenen sens perjudici dels drets que reconeix la mateixa LPACAP a les persones interessades en el procediment administratiu, que veurem en l'apartat següent.
↑ 3.4. Drets i deures de les persones en les seves relacions amb les administracions públiques de Catalunya |
↑ Índex de la unitat
3.4.2. Els deures de les persones en les seves relacions amb les administracions públiques, en especial, la col·laboració amb les administracions i la compareixença davant de les oficines públiques
Les lleis estableixen també uns deures que les persones han de complir en les seves relacions amb les administracions públiques.
La LRJPCat ja va disposar, de manera expressa, que les persones en llurs relacions amb les administracions públiques de Catalunya i en l’ús dels serveis públics han d'actuar amb diligència, responsabilitat i respecte a les persones, les institucions i els béns públics.
Al seu torn, la LPACAP estableix un seguit de deures i obligacions per a les persones, que podem concretar en els següents:
a) L'obligació de relacionar-se electrònicament amb les administracions públiques
Aquesta obligació no té un abast general sinó que afecta determinats col·lectius; però la vocació de la llei és que, cada vegada més, totes les persones es relacionin amb les administracions per mitjans electrònics.
En tot cas estan obligats a relacionar-se a través de mitjans electrònics amb les administracions públiques per a efectuar qualsevol tràmit d’un procediment administratiu, de conformitat amb l’article 14.2 de la LPACAP:
- Les persones jurídiques.
- Les entitats sense personalitat jurídica.
- Els qui exerceixin una activitat professional per a la qual es requereixi la col·legiació obligatòria, per als tràmits i actuacions que duguin a terme amb les administracions públiques en exercici de l'activitat professional esmentada. En tot cas, s'entenen inclosos dins d'aquest col·lectiu els notaris i registradors de la propietat i mercantils.
- Els qui representin un interessat que estigui obligat a relacionar-se electrònicament amb l'Administració.
- Els empleats de les administracions públiques per als tràmits i actuacions que efectuïn amb elles per raó de la seva condició d'empleat públic, tal com determini reglamentàriament cada Administració. La Generalitat de Catalunya ho ha fet mitjançant el Decret 76/2020, de 4 d’agost, d’Administració digital, que ha estès també aquesta obligació (art. 85) als tràmits que realitzen les persones que participen en convocatòries de processos selectius per a l'accés a cossos o escales i/o categories laborals de l'Administració de la Generalitat, i als tràmits i gestions relacionats amb les borses de treball del seu personal temporal.
L’article 14.3 de la LPACAP estableix que, mitjançant un reglament, les administracions poden establir, per a determinats procediments i per a certs col·lectius de persones físiques, l’obligació de relacionar-se amb elles a través de mitjans electrònics quan quedi acreditat que aqueixes persones –per raó de la seva capacitat econòmica, tècnica, dedicació professional o altres motius– tenen accés i disponibilitat dels mitjans electrònics necessaris.
Així, d'acord amb l'article 73 del Decret 76/2020 esmentat, també estan obligades a relacionar-se electrònicament amb l'Administració de la Generalitat les persones físiques següents:
- Amb caràcter general: els empresaris individuals o autònoms en les marc de les actuacions que realitzin en la seva condició d'empresari individual o autònom.
- En el marc de la seva activitat econòmica o professional, el col·lectiu de persones físiques que s'identifiqui mitjançant una ordre de la persona titular del departament competent, d'acord amb la justificació de la capacitat econòmica o tècnica, dedicació professional o altres motius acreditats que garanteixin l'accés i la disponibilitat dels mitjans electrònics d'aquest col·lectiu (disposició final 4ª del Decret).
- Determinats col·lectius de persones físiques i per a determinats procediments o serveis digitals, quan així s’estableixi per causes objectives justificades mitjançant una ordre del conseller o consellera competent en el tràmit, sempre que per raó de la seva capacitat econòmica o tècnica, dedicació professional o altres motius acreditats tinguin garantits l'accés i la disponibilitat dels mitjans electrònics necessaris.
b) L'obligació de col·laboració
Amb caràcter general, les persones han de facilitar a l’Administració els informes, les inspeccions i altres actes d’investigació que requereixin per exercir les seves competències, llevat que la revelació de la informació sol·licitada per l’Administració atempti contra l’honor, la intimitat personal o familiar o comporti la comunicació de dades confidencials de tercers de les quals tinguin coneixement per la prestació de serveis professionals de diagnòstic, assessorament o defensa.
c) La compareixença davant de les oficines públiques
En els casos que una norma amb rang de llei ho determini, les persones estan obligades a presentar-se a les oficines públiques, ja sigui presencialment o per mitjans electrònics. La citació corresponent ha de fer constar expressament el lloc, la data, l’hora, els mitjans disponibles i l’objecte de la compareixença, així com els efectes que comportaria no comparèixer. Les persones tenen dret a obtenir una certificació acreditativa de la compareixença si ho sol·liciten.
↑ 3.4. Drets i deures de les persones en les seves relacions amb les administracions públiques de Catalunya |
↑ Índex de la unitat
3.5. Drets i deures de les persones interessades en el procediment administratiu
Tal com hem dit anteriorment, la LPACAP distingeix, d'una banda, els drets i deures de les persones amb caràcter general davant de les administracions públiques i, de l'altra, els drets i deures de les persones interessades en un procediment administratiu.
La situació en què es troba una persona interessada davant d'una administració pública és, lògicament, molt més qualificada, ja que té drets o interessos legítims que poden resultar afectats per la resolució que al seu dia es dicti en aquell procediment en el qual és interessada.
3.5.1. Els drets de les persones interessades en el procediment administratiu
La LPACAP regula, amb caràcter bàsic, els drets de les persones interessades en el procediment administratiu. Tinguem en compte que també els resulten aplicables tots els drets que, amb caràcter general, es reconeixen a totes les persones.
L'article 53 de la LPACAP estableix quins són aquests drets específics de les persones interessades:
a) A conèixer, en qualsevol moment, l’estat de la tramitació dels procediments en què tinguin la condició de persones interessades; el sentit del silenci administratiu que correspongui, en cas que l’Administració no dicti ni notifiqui una resolució expressa dins el termini; l’òrgan competent per a la seva instrucció, si s’escau, i la resolució, i els actes de tràmit dictats. Així mateix, també tenen dret a accedir i a obtenir una còpia dels documents continguts en els procediments esmentats.
Les persones interessades que es relacionin electrònicament amb les administracions públiques tenen dret a accedir a l'expedient electrònic i, si escau, a l'obtenció de còpia total o parcial d'aquest. L’article 52 del RAFME precisa que aquest dret s'entén satisfet mitjançant la posada a disposició d'aquest expedient en el punt d'accés general electrònic de l'Administració competent o a la seu electrònica o seu electrònica associada corresponent. A aquest efecte, l’administració destinatària de la sol·licitud ha de remetre a la persona interessada –o al seu representant– l'adreça electrònica o localitzador que doni accés a l'expedient electrònic posat a disposició.
b) A identificar les autoritats i el personal al servei de les administracions públiques sota la responsabilitat de les quals es tramitin els procediments.
c) A no presentar documents originals llevat que, de manera excepcional, la normativa reguladora aplicable estableixi el contrari. En cas que, excepcionalment, hagin de presentar un document original, tenen dret a obtenir-ne una còpia autenticada.
d) A no presentar dades i documents no exigits per les normes aplicables al procediment de què es tracti, que ja estiguin en poder de les administracions públiques o que hagin estat elaborats per aquestes.
D’acord amb l’article 70 del Decret 76/2020, de 4 d’agost, d’Administració digital, l’Administració de la Generalitat garanteix aquest dret, sense que sigui necessari recollir el consentiment de la persona interessada per poder consultar aquestes dades o documents, a excepció que una llei especial aplicable requereixi un consentiment exprés. Així mateix, s’hi garanteix en tots els supòsits que la persona interessada s'oposi expressament a la consulta; però, d'acord amb la normativa vigent de protecció de dades, no s'admet que el titular de les dades s'oposi a la cessió quan es tracti d'una investigació o inspecció.
e) A formular al·legacions, utilitzar els mitjans de defensa admesos per l’ordenament jurídic, i a aportar documents en qualsevol fase del procediment anterior al tràmit d’audiència, que han de ser tinguts en compte per l’òrgan competent en redactar la proposta de resolució.
f) A obtenir informació i orientació sobre els requisits jurídics o tècnics que les disposicions vigents imposin als projectes, actuacions o sol·licituds que es proposin dur a terme.
g) A actuar assistits d’un assessor quan ho considerin convenient en defensa dels seus interessos.
h) A complir les obligacions de pagament a través dels mitjans electrònics previstos a la mateixa llei.
i) Qualssevol altres que els reconeguin la Constitució i les lleis.
Tots aquests drets els anirem veient reflectits durant les diverses fases del procediment administratiu. També n’hi veurem d'altres que, encara que no hagin aparegut de manera expressa en la llista de l'article 53 de la LPACAP, són també reconeguts per la mateixa Llei, com ara el dret a obtenir resolució expressa, conseqüència de l'obligació de resoldre que té l'Administració.
A banda dels drets que hem esmentat, cal tenir en compte que, si ens trobem davant d'un procediment administratiu sancionador, la LPACAP reconeix uns drets afegits als anteriors per a les persones que siguin presumptes responsables de la comissió d'una infracció administrativa. Aquests drets deriven dels drets que, en els procediments judicials penals, es reconeixen al presumpte responsable. En el cas del procediment administratiu sancionador, són aquests:
- a) El dret a ser notificat dels fets que se li imputin, de les infraccions que aquests fets puguin constituir i de les sancions que, si s’escau, se li puguin imposar, així com de la identitat de l’instructor, de l’autoritat competent per imposar la sanció i de la norma que atribueixi aquesta competència.
- b) El dret a la presumpció de no-existència de responsabilitat administrativa mentre no es demostri el contrari.
↑ 3.5. Drets i deures de les persones interessades en el procediment administratiu |
↑ Índex de la unitat
3.5.2. Els deures de les persones interessades en el procediment administratiu
Quan la persona que es relaciona amb l'Administració té la condició d'interessada, a banda que la Llei li reconegui uns drets, també té establerts deures o obligacions.
En concret, i afegits als deures que la mateixa LPACAP imposa a les persones en general, la mateixa Llei estableix per a les persones interessades en un procediment el deure de proporcionar a l'Administració actuant les dades que puguin conèixer i que permetin trobar d'altres persones interessades que no hagin comparegut en el procediment. D'aquesta manera l'Administració pot identificar persones interessades fins aleshores desconegudes i, o bé tenir-les per part en cas que tinguin drets que puguin resultar afectats, o bé posar-los de manifest l'existència del procediment en cas que tinguin interessos legítims afectats perquè, si ho desitgen, hi compareguin.
↑ 3.5. Drets i deures de les persones interessades en el procediment administratiu |
↑ Índex de la unitat
Resum de la unitat 3
Les persones interessades
- En el procediment administratiu trobem sempre dues parts. Una part sempre ha de ser una administració pública, que és la que tramita el procediment, i l’altra part és la persona interessada. De persones interessades en un procediment administratiu n'hi pot haver només una o també poden haver-hi diversos interessats, i poden ser tant persones físiques com persones jurídiques. També ens podem trobar el supòsit en què la persona interessada sigui una altra administració pública, però no és el més habitual.
- Per poder ser persona interessada davant de l’Administració pública cal complir uns requisits. D’aquests requisits n’hi ha un que és previ: tenir capacitat d’actuar. I per tenir capacitat d'actuar abans s'ha de tenir capacitat jurídica, que és la capacitat per ser titular de drets i obligacions. La capacitat d'actuar és la capacitat per exercir personalment aquests drets i obligacions.
- En síntesi, una persona es pot considerar interessada en un procediment davant d'una administració pública si té un dret o un interès legítim que pugui veure’s afectat per la resolució que es dicti en aquell procediment.
La representació
- Les persones interessades poden actuar davant de les administracions per si mateixes o bé mitjançant un representant, que és la persona a qui l’interessat atorga el poder perquè pugui actuar en nom seu. Aquesta representació en alguns supòsits concrets cal acreditar-la expressament, mentre que en molts d'altres (en les actuacions menys rellevants) la representació es presumeix.
- La nova llei de procediment administratiu LPACAP, entre les novetats que estableix en matèria d’administració electrònica, preveu uns mecanismes d’habilitació de representants i de registre electrònic d’apoderaments que faciliten tant l’exercici de la representació davant de qualsevol administració com també que les administracions coneguin quines persones tenen atorgada la representació d’altres persones.
Drets i deures
- La qüestió més rellevant pel que fa a les persones i les seves relacions amb les administracions públiques és, sens dubte, la de determinar quins són els drets i els deures de les persones davant de les administracions, ja sigui amb caràcter general o bé quan són persones interessades en un procediment.
- D'entre els drets de les persones en general davant de les administracions podem destacar tots els que fan referència a l'ús de mitjans electrònics, a l'accés a la informació en poder de les administracions d'acord amb la normativa sobre transparència o a la protecció de dades de caràcter personal i a la seguretat i confidencialitat de les dades.
- Pel que fa als drets específics de les persones interessades, podem destacar, ja que és novetat respecte a la regulació anterior, el dret a actuar assistit d'assessor quan es consideri convenient.
- El catàleg de drets es complementa amb un seguit de deures que tenen les persones davant de les administracions, i que s’emmarquen dins dels principis de col·laboració amb les administracions públiques, com ara l'obligació de relacionar-se electrònicament amb les administracions públiques, l'obligació de col·laborar-hi (que es concreta en facilitar els informes, inspeccions i d'altres actes d'investigació de les administracions) i l'obligació de comparèixer davant de les oficines administratives, de manera presencial o electrònica, quan una llei ho prevegi. Cal tenir en compte, també, l'obligació de tota persona que sigui interessada en un procediment de proporcionar a l'Administració les dades i informacions que permetin trobar d'altres persones interessades que no hagin comparegut en el procediment.
