• 5.1. Tramitació electrònica del procediment administratiu
• 5.2. L'expedient administratiu
• 5.3. Principis que ordenen el procediment administratiu
• 5.4. La persona instructora del procediment
• 5.5. La iniciació del procediment
• 5.6. Declaració responsable i comunicació
• 5.7. La instrucció del procediment
• 5.8. La finalització del procediment
• 5.9. Tramitació simplificada del procediment
• Resum de la unitat 5
• Esquema de la unitat 5

El procediment administratiu és el conjunt ordenat de tràmits i actuacions efectuats formalment, segons el curs previst legalment, per dictar un acte administratiu o expressar la voluntat de l’Administració.

Per això, la Llei estableix que el procediment s'impulsa d'ofici en tots els seus tràmits i a través de mitjans electrònics. Això implica que l'actuació administrativa s'ha de desplegar per mitjans electrònics, fins i tot quan no tingui rellevància externa, en particular quan comporti la relació amb òrgans de la mateixa administració o d'una altra administració pública.

↑ Índex de la unitat

L'expedient administratiu és el conjunt ordenat de documents i actuacions que serveixen d’antecedent i fonament a la resolució administrativa, així com les diligències encaminades a executar-la. És, per tant, la constatació documental de l'actuació administrativa duta a terme en un procediment administratiu. Si, com s'ha dit, l'actuació administrativa s'ha de dur a terme de forma electrònica, els expedients han de tenir, necessàriament, format electrònic.

La Llei exclou del contingut de l'expedient administratiu la informació que tingui caràcter auxiliar o de suport, com ara la que contenen les aplicacions, fitxers i bases de dades informàtiques, notes, esborranys, opinions, resums, comunicacions i informes interns o entre òrgans o entitats administratives. També n'exclou els judicis de valor emesos per les administracions públiques, llevat que es tracti d’informes, preceptius i facultatius, sol·licitats abans de la resolució administrativa que posi fi al procediment.

La LPACAP estableix criteris per a la remissió de l'expedient administratiu, per exemple, quan l'òrgan superior hagi de resoldre un recurs administratiu contra la corresponent resolució o quan s'hagi de remetre l'expedient a la jurisdicció contenciosa administrativa. L'expedient s’ha d’enviar complet, foliat, autentificat i acompanyat d’un índex, així mateix autentificat, dels documents que contingui, sempre d’acord amb el que disposen l'Esquema Nacional d’Interoperabilitat i les normes tècniques d’interoperabilitat corresponents.

El RAFME ha establert que el foliat dels expedients administratius electrònics s'ha de dur a terme mitjançant un índex electrònic autenticat que ha de garantir la integritat de l'expedient i ha de permetre la seva recuperació sempre que calgui. L'índex electrònic autenticat ha de ser signat per la persona titular de l'òrgan que conformi l'expedient per a la seva tramitació o bé pot ser segellat electrònicament en el cas d'expedients electrònics que es formin de manera automàtica, a través d'un sistema que garanteixi la seva integritat.

El Decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració electrònica, regula l'expedient electrònic en l'àmbit competencial de l'Administració de la Generalitat.

Quan les persones presentin documents amb caràcter de còpia o original en suport paper amb la finalitat que siguin incorporats a un expedient administratiu, l'oficina d'atenció presencial responsable de la tramitació els ha de digitalitzar. El document resultant del procés de digitalització té la consideració de còpia autèntica, únicament als efectes d'incorporació a l'expedient administratiu i té el mateix valor que el document presentat. En cas que les còpies electròniques digitalitzades s'hagin de lliurar en suport paper a les persones interessades, s'ha d'expedir una còpia autèntica del document electrònic digitalitzat, que, en tot cas, ha d'incorporar un codi segur de verificació que permeti a les persones interessades comprovar-ne l'autenticitat mitjançant l'accés al servei de verificació de la Seu electrònica de l'Administració de la Generalitat.

El RAFME estableix que quan la generació de còpies electròniques autèntiques es realitzi a partir de documents originals o còpies autèntiques de documents en suport no electrònic que es conservin formant part dels seus corresponents expedients i sèries documentals en qualssevol de les oficines, arxius o dependències de qualsevol organisme de les Administracions públiques, aquests documents originals o còpies autèntiques de documents en suport no electrònic es restituiran a les seves oficines, arxius o dependències d'origen.

El Decret 76/2020 prescriu que els documents amb caràcter d'originals en suport paper que hagin estat digitalitzats s'han de destruir si compleixen un dels requeriments següents:

• a) Que estigui establert el període de conservació d'aquesta documentació en una taula d'accés i avaluació documental o en un acord de la Comissió Nacional d'Accés, Avaluació i Tria Documental.

• b) Que es disposi d'un gestor documental, o d'un sistema d'informació integrat a la solució corporativa de gestió documental i arxiu, en el qual dipositar els documents digitalitzats.

• c) Que s'incorporin directament els documents digitalitzats i els expedients corresponents a la solució d'arxiu electrònic corporatiu de l'Administració de la Generalitat.

Els documents que pertanyen a sèries que han estat dictaminades de conservació permanent per una taula d'accés i avaluació documental o per un acord de la Comissió Nacional d'Accés, Avaluació i Tria Documental es poden destruir sempre que s'hagi obtingut l'autorització de la Comissió Nacional d'Accés, Avaluació i Tria Documental.

L'eliminació dels suports originals s'ha de realitzar amb plena garantia del dret a la protecció de dades de caràcter personal, mitjançant dispositius de destrucció de documentació o processos externs de destrucció de dades amb certificació de compliment normatiu.

Així mateix, el Decret 76/2020 regula també el sistema de tramesa de l'expedient administratiu a les persones interessades, és a dir, la posada a disposició de l'expedient, o de la part d'aquest que escaigui, a la seu electrònica o a l'espai personalitzat de la Seu electrònica de l'Administració de la Generalitat.

L'expedient administratiu es posa a disposició en un termini màxim de cinc dies a comptar de la data de sol·licitud, llevat que per causes justificades sigui necessari ampliar aquest termini. Són causes justificades la impossibilitat material de dur a terme la digitalització en el termini previst degut a la volumetria de l'expedient, la incidència tècnica en els serveis digitals que donen suport a aquest procés, o la impossibilitat tècnica quan l'expedient inclogui actuacions que, pel seu format, no siguin susceptibles de digitalització mitjançant el sistema corporatiu establert.

El RAFME estableix també regles sobre l'exercici del dret d'accés a l'expedient electrònic i obtenció de còpies dels documents electrònics, el qual s'ha d'entendre satisfet mitjançant la posada a la disposició d'aquest expedient en el Punt d'Accés General electrònic de l'Administració competent o en la seu electrònica o seu electrònica associada que correspongui. A aquest efecte, l'Administració destinatària de la sol·licitud ha de remetre a la persona interessada l'adreça electrònica o localitzador que doni accés a l'expedient electrònic posat a disposició, garantint aquella l'accés durant el temps que determini la corresponent política de gestió de documents electrònics, sempre d'acord amb el dictamen de valoració emès per l'autoritat qualificadora corresponent, i el compliment de la normativa aplicable en matèria de protecció de dades de caràcter personal i de transparència i accés a la informació pública i de patrimoni documental, històric i cultural.

↑ Índex de la unitat

• 5.3.1. L'ordenació del procediment
• 5.3.2. L'impuls del procediment administratiu
• 5.3.3. L'ordre de tramitació dels expedients administratius
• 5.3.4. Concentració de tràmits
• 5.3.5. Compliment de tràmits
• 5.3.6. Les qüestions incidentals

Sota la denominació d'ordenació del procediment, les diferents lleis reguladores del procediment administratiu han agrupat un seguit de regles aplicables en totes les fases del procediment però que tenen l'espai habitual en la fase d'instrucció que és la que, en termes generals, sol allargar-se en el temps. La LPACAP reprodueix amb força fidelitat les regles d'ordenació del procediment recollides a la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (LRJPAC), tot ajustant la nomenclatura emprada i modificant lleument la sistemàtica.

↑ 5.3. Principis que ordenen el procediment administratiu | ↑ Índex de la unitat

Com ja hem avançat, el procediment s'impulsa d'ofici i a través de mitjans electrònics en tots els seus tràmits, de manera que és responsabilitat de l'Administració instructora i no de les persones interessades que es vagin succeint les diferents fases i que es realitzin els tràmits corresponents.

La Llei sotmet l'impuls del procediment al principi de celeritat tot respectant els principis de transparència i publicitat.

↑ 5.3. Principis que ordenen el procediment administratiu | ↑ Índex de la unitat

En la tramitació dels expedients s’ha de mantenir l’ordre rigorós d’incoació en afers de naturalesa homogènia. No obstant això, la persona titular de la unitat administrativa el pot alterar mitjançant una ordre motivada de la qual quedi constància. L’incompliment d'aquesta regla dona lloc a l’exigència de responsabilitat disciplinària de la persona infractora i, si s’escau, és causa de remoció del lloc de treball.

↑ 5.3. Principis que ordenen el procediment administratiu | ↑ Índex de la unitat

Tots els tràmits que, per la seva naturalesa, es puguin efectuar de manera simultània i no sigui obligat el seu compliment successiu, s’han d’acordar en un sol acte.

La Llei 26/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya (LRJPACat) estableix que si s’ha de sol·licitar més d’un informe en un mateix procediment, l’òrgan peticionari els ha de sol·licitar simultàniament, llevat que, d’acord amb la normativa sectorial aplicable, l’emissió d’un informe preceptiu requereixi el coneixement d’un informe previ també preceptiu (art. 50.bis.5).

↑ 5.3. Principis que ordenen el procediment administratiu | ↑ Índex de la unitat

a) Tràmits que han d'efectuar les persones interessades

• Els tràmits que hagin de dur a terme les persones interessades s’han d'efectuar en el termini de deu dies a partir de l’endemà de la notificació de l’acte corresponent, excepte en el cas en què la norma corresponent fixi un termini diferent.

• Quan l’Administració consideri que algun dels actes de les persones interessades no reuneix els requisits necessaris, ho ha de posar en coneixement del seu autor, i li ha de concedir un termini de deu dies per esmenar-lo.

• A les persones interessades que no atenguin en termini el que se'ls ha demanat, se'ls pot declarar que han perdut el seu dret al tràmit corresponent, tot i que la seva actuació produeix els efectes legals si té lloc abans o dins del dia en què es notifiqui la resolució en la qual es consideri que el termini ha transcorregut.

b) Tràmits que han d'efectuar els òrgans administratius

Quan l'òrgan instructor del procediment administratiu sol·liciti a un altre òrgan la realització d'un tràmit (p. ex., l'emissió d'un informe o un dictamen), s’ha de consignar en la comunicació cursada el termini legal establert a aquest efecte.

↑ 5.3. Principis que ordenen el procediment administratiu | ↑ Índex de la unitat

La LPACAP no regula les qüestions incidentals ni enumera quines es poden plantejar en el procediment administratiu. D'acord amb la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'enjudiciament civil (LEC), són qüestions incidentals les que, sent diferents de les que constitueixen l'objecte principal del plet, guarden amb aquest relació immediata, així com les que se suscitin respecte de pressupostos i requisits processals d'influència en el procés. En general, es tracta d'aspectes que tenen relació amb la qüestió principal del procediment que s'han de decidir de forma separada abans de prendre la decisió sobre el fons de l'assumpte.

La LPACAP es limita a disposar que les qüestions incidentals que se suscitin en el procediment, fins i tot les que es refereixin a la nul·litat d’actuacions, no en suspenen la tramitació. La recusació és l'excepció a aquesta regla.

↑ 5.3. Principis que ordenen el procediment administratiu | ↑ Índex de la unitat

La persona designada com a òrgan instructor és la responsable directa de la tramitació del procediment.

La LRJPACat exigeix que la persona instructora ha de quedar identificada. La identificació de la persona instructora és imprescindible perquè, en el seu cas, puguin operar les disposicions sobre deure d'abstenció i recusació.

La LRJPACat atribueix a la persona instructora de l'expedient les funcions següents:

• a) Identificar les persones interessades en el procediment, notificar-los la iniciació d'aquest i informar-los de la data en què l'òrgan competent ha rebut la sol·licitud, del termini per resoldre expressament el procediment i notificar-ne la resolució, i també dels efectes del silenci administratiu.

• b) Disposar l'obertura del procediment a prova i acordar la pràctica de les proves que consideri necessàries, disposar-ne l'admissió o, de manera motivada, la denegació, i també la pràctica de les que proposi la persona interessada.

• c) Sol·licitar els informes preceptius, i també els altres informes i dades necessaris per a la resolució del procediment, tret que la normativa aplicable determini que un altre òrgan n'ha de fer la sol·licitud.

• d) Atorgar el tràmit d'audiència.

• e) Promoure el tràmit d'informació pública quan sigui preceptiu o quan ho aconselli la naturalesa del procediment.

• f) Facilitar la participació ciutadana d'acord amb la normativa aplicable.

• g) Formular la proposta de resolució, si escau.

• h) Autoritzar, limitar o denegar, en aquests darrers dos casos de manera motivada, l'accés a l'expedient administratiu.

↑ Índex de la unitat

• 5.5.1. Modalitats d'iniciació del procediment administratiu
• 5.5.2. Període d'informació prèvia a la incoació d'un procediment
• 5.5.3. Mesures provisionals
• 5.5.4. Iniciació d'ofici
• 5.5.5. Iniciació a sol·licitud de la persona interessada

Ni la LPACAP ni la LRJPACat no determinen en quins supòsits un procediment es pot iniciar d'una manera o de l'altra. Per tant, s'ha d'estar al cas del tipus concret de procediment de què es tracti. En aquest sentit, cal tenir en compte que hi ha procediments que, per la seva naturalesa, no es poden iniciar d'ofici: són aquells en què la sol·licitud de la persona interessada és un pressupòsit necessari per a la incoació del procediment (p. ex.: el procediment d'atorgament d'autoritzacions, el procediment per a l'adjudicació d'una concessió d'un bé de domini públic, etc.).

↑ 5.5. La iniciació del procediment | ↑ Índex de la unitat

Abans de l'acord d'iniciació, l'òrgan competent pot obrir un període d'informació o actuacions prèvies amb la finalitat de conèixer les circumstàncies del cas concret i la conveniència o no d'iniciar el procediment.

Aquest període d'informació prèvia té caràcter potestatiu, i no és una fase del procediment administratiu, sinó que són unes diligències prèvies a la incoació del procediment.

L'obertura d'aquest període té encaix habitualment en els supòsits de denúncia i abans d'iniciar els procediments sancionadors, amb l'objectiu d'evitar les conseqüències, entre d'altres d'ordre social, a la persona presumptament responsable, que comportaria la incoació d'un procediment sense una base racional.

↑ 5.5. La iniciació del procediment | ↑ Índex de la unitat

Les mesures provisionals són disposicions que adopta l'òrgan competent per assegurar l'eficàcia de la resolució que s'ha de dictar o per protegir els interessos implicats.

La LPACAP enumera els tipus de mesures provisionals que es poden adoptar:

• a) Suspensió temporal d’activitats.

• b) Prestació de fiances.

• c) Retirada o intervenció de béns productius o suspensió temporal de serveis i el tancament temporal de l’establiment.

• d) Embargament preventiu.

• e) Dipòsit, retenció o immobilització de cosa moble.

• f) La intervenció i el dipòsit d’ingressos obtinguts mitjançant una activitat que es consideri il·lícita i la prohibició o cessació de l'activitat que es pretengui.

• g) Consignació o constitució de dipòsit de les quantitats que es reclamin.

• h) La retenció d’ingressos a compte que hagin d’abonar les administracions públiques.

• i) Altres mesures que, per protegir els drets de les persones interessades, disposin expressament les lleis, o que es considerin necessàries per assegurar l’efectivitat de la resolució.

La LPACAP prohibeix l'adopció de mesures provisionals que puguin causar un perjudici de difícil o impossible reparació a les persones interessades o que impliquin violació de drets emparats per les lleis.

• a) Abans de la iniciació del procediment, l’òrgan competent per iniciar-lo o instruir-lo pot adoptar, d'ofici o a instància de part i de manera motivada, les mesures provisionals que siguin necessàries i proporcionades en els casos d’urgència inajornable i per a la protecció provisional dels interessos implicats. L’acord d’iniciació del procediment ha de confirmar, modificar o aixecar les mesures provisionals en el termini màxim de quinze dies des que es van adoptar, les quals quedaran sense efecte si no s’inicia el procediment en el termini esmentat o quan l’acord d’iniciació no es pronunciï sobre les mesures provisionals de forma expressa.

• b) Després d'iniciat el procediment, l’òrgan administratiu competent per resoldre'l pot adoptar, d’ofici o a instància de part, de manera motivada i quan disposi d'elements de judici suficients, les mesures provisionals que consideri oportunes per assegurar l’eficàcia de la resolució que es pugui dictar. Les mesures han de respectar els principis de proporcionalitat, efectivitat i onerositat menor.

Les mesures provisionals poden ser alçades o modificades durant la tramitació del procediment, d’ofici o a instància de part, en virtut de circumstàncies sobrevingudes o que no es van poder tenir en compte en el moment d’adoptar-les. En tot cas, s’extingeixen quan tingui efecte la resolució administrativa que posi fi al procediment corresponent.

↑ 5.5. La iniciació del procediment | ↑ Índex de la unitat

L'acord d'iniciació és un acte de tràmit, per tant, com a regla general, no és impugnable, llevat dels supòsits en què l'ordenament jurídic ho disposi (p. ex.: les convocatòries per ingressar a la funció pública i les bases per les quals es regiran els corresponents processos selectius) o es produeixi indefensió o perjudicis irreparables.

• La iniciació per pròpia iniciativa deriva del coneixement directe o indirecte de les circumstàncies, conductes o fets objecte del procediment per l'òrgan que té atribuïda la competència d'iniciació.

• En la iniciació com a conseqüència d'una ordre superior, aquesta ha de ser emesa per un òrgan superior jeràrquic del competent per a la iniciació del procediment.

• La petició raonada d'altres òrgans procedeix de qualsevol òrgan administratiu que no té competència per iniciar el procediment administratiu. Aquesta petició no obliga l'òrgan competent a iniciar el procediment, però sí a comunicar a l'òrgan que hagi formulat la petició els motius pels quals, en el seu cas, no és procedent la iniciació.

• La denúncia és l'acte pel qual qualsevol persona posa en coneixement de l'òrgan administratiu l'existència d'un determinat fet que podria justificar la iniciació d'ofici d'un procediment administratiu. Un cop formulada una denúncia, l'òrgan competent, prèvia investigació de la versemblança dels fets denunciats, si hi troba una base racional de veracitat ha d'acordar la incoació del procediment.

La presentació d'una denúncia no confereix per si mateixa la condició d'interessada a la persona denunciant. En tots els casos ha de quedar identificada la persona denunciant, de manera que no són admissibles les denúncies anònimes.

La LPACAP disposa un seguit de regles referides a la tramitació de les denúncies que invoquin un perjudici en el patrimoni de les administracions públiques:

• La no-iniciació del procediment ha de ser motivada.

• S'ha de comunicar a les persones denunciants la decisió de si s'ha iniciat el procediment o no.

• La persona denunciant que hagi participat en la comissió dels fets quedarà eximida de sanció quan hi hagi altres infractors, sigui la primera a aportar elements de prova i l'Administració no disposi d'elements suficients per iniciar el procediment o per comprovar la infracció, i es repari el dany causat.

• Quan no es compleixi alguna de les condicions anteriors però la persona denunciant aporti elements significatius de prova respecte dels que es disposi, s'ha de reduir la sanció que correspongui. En tots dos casos cal que la persona denunciant cessi en la participació de la infracció i no hagi destruït elements de prova relacionats amb l'objecte de la denúncia.

↑ 5.5. La iniciació del procediment | ↑ Índex de la unitat

La sol·licitud o instància és un acte d'un particular o d'un ens públic que actua com a particular, a diferència de l'acord d'iniciació d'ofici que, com hem vist, té la naturalesa d'acte administratiu de tràmit. La instància o sol·licitud l'ha de formular una persona interessada amb capacitat per fer-ho. Aquesta persona pot actuar mitjançant representant en els supòsits i en la forma que sigui procedent.

La sol·licitud s'ha d'adreçar a l'òrgan competent per adoptar la decisió que se sol·licita. En cas que s'adreci a un òrgan incompetent, tant si la competència correspon a un òrgan de la mateixa administració com si la competència correspon a un òrgan d'una administració diferent, el primer ha de remetre les actuacions directament a l'òrgan competent, segons estableix l'article 14.1 de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic (LRJSP).

Les sol·licituds s'han de formular, en principi, per escrit, i han de contenir necessàriament les dades següents:

• a) Nom i cognoms de la persona interessada i, si s’escau, de la persona que el representi.

• b) Identificació del mitjà electrònic o, si no n’hi ha, lloc físic en què vol que es practiqui la notificació. Aquesta exigència implica que la persona interessada pot optar entre la notificació electrònica o la notificació postal, per la qual cosa haurà d'assenyalar un mitjà electrònic o una adreça postal, llevat que estigui obligada a relacionar-se amb l'Administració per mitjans electrònics. Les persones interessades poden aportar també la seva adreça electrònica i/o dispositiu electrònic perquè l'Administració les avisi de l’enviament o posada a disposició de la notificació.

• c) Fets, raons i petició en què es concreti, amb tota claredat, la sol·licitud.

• d) Lloc i data.

• e) Signatura de la persona sol·licitant o acreditació de l’autenticitat de la seva voluntat expressada per qualsevol mitjà.

• f) Òrgan, centre o unitat administrativa a la qual s’adreça i el codi d’identificació corresponent, que ha de facilitar la corresponent oficina d’assistència en matèria de registres.

Quan les pretensions corresponents a diverses persones tinguin un contingut i un fonament idèntics o substancialment similars, poden ser formulades en una única sol·licitud, llevat que les normes reguladores dels procediments específics ho disposin altrament.

Quan les persones interessades presentin electrònicament o a les oficines d'assistència en matèria de registres sol·licituds, comunicacions i escrits, poden exigir el rebut corresponent que n'acrediti la data i l'hora de presentació.

Perquè les persones interessades puguin presentar simultàniament diverses sol·licituds, les administracions han d’establir models i sistemes de presentació massiva d’ús voluntari que han d’estar a la seva disposició a les seus electròniques corresponents i a les oficines d’assistència en matèria de registres.

Els sistemes normalitzats de sol·licitud poden incloure comprovacions automàtiques de la informació aportada respecte de dades emmagatzemades o oferir el formulari emplenat, totalment o parcialment, perquè la persona interessada verifiqui la informació i, si s’escau, la modifiqui i la completi.

L'Administració no pot inadmetre una sol·licitud perquè no contingui les dades necessàries que s'han exposat en l'epígraf anterior i els requisits exigits, si és el cas, per la legislació específica aplicable. En aquest supòsit ha de requerir a la persona interessada que esmeni la falta o aporti els documents preceptius, amb indicació que, si no ho fa, es considera que desisteix de la seva petició, mitjançant la resolució prèvia que s'ha de dictar en els termes que disposa l'article 21 de la LPACAP.

El RAFME ha identificat quatre supòsits específics d'esmena de la sol·licitud:

• Si existeix l'obligació de la persona interessada de relacionar-se a través de mitjans electrònics i no els hagués utilitzat, l'òrgan administratiu ha de requerir la corresponent esmena, advertint que, de no ser atès el requeriment en el termini de deu dies, se li tindrà per desistit de la seva sol·licitud o se li podrà declarar perdut el dret al tràmit corresponent, prèvia resolució que haurà de ser dictada en els termes previstos en l'article 21 de la LPACAP.

• Aquest règim d'esmena serà també aplicable a les persones físiques no obligades a relacionar-se a través de mitjans electrònics amb les Administracions Públiques que hagin exercitat el seu dret a relacionar-se electrònicament amb l'Administració Pública de què es tracti.

• En el cas que les Administracions Públiques hagin determinat els formats i estàndards als quals hauran d'ajustar-se els documents presentats per la persona interessada, si incompleix aquest requisit se li ha de requerir perquè, en el termini de deu dies, esmeni el defecte, amb la indicació que, si així no ho fes i prèvia resolució que ha de ser dictada en els termes previstos en l'article 21 de la Llei 39/2015, se li tindrà per desistida de la seva sol·licitud o se li podrà declarar perdut el dret al tràmit corresponent, respectivament.

• En el cas que l'escrit o sol·licitud presentada tingui qualsevol altre defecte corregible, per la falta de compliment dels requisits exigits en els articles 66, 67 i 73 de la Llei 39/2015 o per la falta d'altres requisits exigits per la legislació específica aplicable, es requerirà la seva esmena en el termini de deu dies. Aquest termini pot ser ampliat fins a cinc dies, a petició de la persona interessada o a iniciativa de l'òrgan, quan l'aportació dels documents requerits, en el seu cas, presenti dificultats especials, sempre que no es tracti de procediments selectius o de concurrència competitiva.

En els procediments iniciats a sol·licitud de les persones interessades, l'òrgan competent pot demanar a la persona sol·licitant la modificació o la millora voluntàries de la sol·licitud. Se n'ha d'estendre una acta succinta, que s'ha d'incorporar al procediment. Si la persona sol·licitant no atén el requeriment de l'Administració, la tramitació del procediment ha de continuar, sense que es produeixin els efectes de la no-atenció del requeriment d'esmena de la sol·licitud esmentats en el paràgraf anterior.

↑ 5.5. La iniciació del procediment | ↑ Índex de la unitat

• 5.6.1. La declaració responsable
• 5.6.2. La comunicació
• 5.6.3. Efectes

La declaració responsable és el document subscrit per una persona interessada en el qual manifesta, sota la seva responsabilitat, que compleix els requisits establerts en la normativa vigent per accedir al reconeixement d'un dret o facultat o per al seu exercici, que disposa de la documentació que així ho acredita, que la posarà a disposició de l'Administració quan li sigui requerida i que es compromet a mantenir-ne el compliment durant el període de temps inherent a dit reconeixement o exercici.

↑ 5.6. Declaració responsable i comunicació | ↑ Índex de la unitat

La comunicació és un document mitjançant el qual les persones interessades posen en coneixement de l'Administració pública competent les seves dades identificatives o qualsevol dada rellevant per exercir un dret o iniciar una activitat.

↑ 5.6. Declaració responsable i comunicació | ↑ Índex de la unitat

Les declaracions responsables i les comunicacions permeten, amb caràcter general, el reconeixement o l'exercici d'un dret o bé l'inici d'una activitat des del dia de la seva presentació. Quan la legislació corresponent ho disposi expressament, la comunicació es podrà presentar dins d'un termini posterior a l'inici de l'activitat.

Els efectes indicats es produeixen sens perjudici de les facultats de comprovació, control i inspecció que tinguin atribuïdes les administracions públiques.

A més a més, les normes sectorials aplicables poden establir les condicions perquè la resolució de l'Administració que declari les circumstàncies exposades en el punt anterior pugui determinar l'obligació de la persona interessada de restituir la situació jurídica al moment previ al reconeixement o a l'exercici del dret o a l'inici de l'activitat corresponent, i també la impossibilitat d'instar un nou procediment amb el mateix objecte durant el període de temps determinat per la Llei.

Únicament és exigible una declaració responsable o bé una comunicació per iniciar una mateixa activitat o obtenir el reconeixement d’un mateix dret o facultat per al seu exercici, sense que sigui possible l’exigència de totes dues acumulativament.

↑ 5.6. Declaració responsable i comunicació | ↑ Índex de la unitat

A l'objecte d'establir un marc regulador per a crear un entorn més favorable a l’activitat econòmica i facilitar la competència i la inversió, d’acord amb la normativa de procediment administratiu i el model català d’administració electrònica, la Llei 18/2020, del 28 de desembre, de facilitació de l'activitat econòmica, ha establert que el règim d’intervenció aplicable als establiments en què s’exerceix una activitat de les que es relacionen en l’annex de la mateixa llei és el control posterior mitjançant comunicació, tot eliminant el règim de declaració responsable, sense perjudici de la necessitat d’un règim d’intervenció prèvia en cas d’ocupació del domini públic (que es concreta en la necessitat de l’obtenció prèvia d’una concessió o d’una autorització, i, en comptats casos i com a excepció al règim d'intervenció prèvia, en la necessitat de presentació d’una comunicació o d’una declaració responsable en els termes establerts per la normativa específica).

↑ 5.6. Declaració responsable i comunicació | ↑ Índex de la unitat

• 5.7.1. Els actes d'instrucció
• 5.7.2. L'actuació de les persones interessades
• 5.7.3. La prova
• 5.7.4. Informes
• 5.7.5. Participació de les persones interessades
• 5.7.6. Informació pública
• 5.7.7. Tràmit d'audiència

Els actes d'instrucció són els que, un cop iniciat el procediment, ha de dur a terme l'òrgan que el tramiti per determinar, conèixer i comprovar les dades en virtut de les quals s'hagi de pronunciar la resolució. Mitjançant els actes d'instrucció s'obté la informació necessària per resoldre el procediment administratiu.

Les persones interessades tenen dret a proposar els actes d'instrucció o les actuacions que requereixin la seva intervenció o constitueixin tràmits establerts legalment o reglamentàriament.

Els actes d'instrucció es poden agrupar en dos grans blocs: les activitats o actes que tenen com a objectiu l'aportació de dades i les que tenen com a finalitat acreditar l'exactitud o la inexactitud d'aquestes dades.

↑ 5.7. La instrucció del procediment | ↑ Índex de la unitat

Les persones interessades tenen dret, amb caràcter general, a intervenir en els actes d'instrucció en què la seva naturalesa ho permeti.

A més a més, la LPACAP disposa unes normes comunes sobre com l'Administració ha de permetre l'actuació o la participació de les persones interessades en els actes d'instrucció que requereixin la seva intervenció.

En aquest sentit, l'article 53.1.g declara el dret de les persones interessades a actuar assistides d’un assessor quan ho considerin convenient en defensa dels seus interessos.

I, finalment, l'article 75.4 obliga l'òrgan instructor a adoptar, en qualsevol cas, les mesures necessàries per obtenir el ple respecte dels principis de contradicció i d'igualtat de les persones interessades en el procediment.

↑ 5.7. La instrucció del procediment | ↑ Índex de la unitat

La prova és una modalitat d'acte d'instrucció que té com a objecte demostrar la veracitat o falsedat de les dades, fets i documents en virtut dels quals s'ha de pronunciar la resolució que posi fi al procediment.

L'obertura del període de prova en els supòsits en què sigui procedent, l'ha d'acordar l'òrgan que instrueixi el procediment (art. 50.1.b de la LRJPACat).

Les persones interessades poden proposar les proves que considerin adequades per acreditar els fets rellevants en un procediment.

L'òrgan instructor ha d'acordar l'obertura del període de prova amb relació als fets en què concorrin les circumstàncies següents:

• que siguin rellevants per a la decisió.

• que l'Administració no consideri certs els fets al·legats per les persones interessades o la naturalesa del procediment ho exigeixi. Per tant, en procediments en què hi ha diferents persones interessades amb posicions contraposades pel que fa als fets, l'Administració ha d'obrir necessàriament període de prova, atès que l'acceptació dels fets al·legats per unes suposa el fet de no tenir com a certs els al·legats per les altres.

La LPACAP no regula els mitjans de prova. En la fase de prova del procediment administratiu es pot utilitzar qualsevol mitjà de prova admissible en dret.

En particular, la LPACAP es refereix als informes com a mitjà de prova i estableix que quan la prova consisteixi en l’emissió d’un informe d’un òrgan administratiu, organisme públic o entitat de dret públic, s’entén que té caràcter preceptiu.

La LPACAP no fixa un moment per a l'obertura del període de prova. Això no obstant, s'ha d'acordar l'obertura d'aquest període i practicar les proves, en tot cas, abans del tràmit d'audiència.

La LPACAP disposa que el període de prova l'ha de fixar l'òrgan instructor per un termini no superior a trenta dies ni inferior a deu. A més a més, quan ho consideri necessari, la persona instructora, a petició de les persones interessades, pot decidir l’obertura d’un període extraordinari de prova per un termini no superior a deu dies.

Les persones interessades, dins del termini concedit per l'òrgan instructor, poden proposar les proves que considerin idònies per demostrar la veracitat o no dels fets rellevants per a la resolució del procediment.

Per tant, la realització de les proves proposades per les persones interessades no és un tràmit preceptiu per a l'òrgan instructor: aquest no ha d'acordar necessàriament la pràctica de totes les proves proposades sigui quin sigui el seu contingut, sinó que pot rebutjar, sempre mitjançant resolució motivada, les que consideri manifestament improcedents o innecessàries.

Tant si la prova s'ha acordat a instància de part, com si s'ha acordat d'ofici, les persones interessades tenen dret a intervenir en la pràctica de les proves que per la seva naturalesa requereixin alguna actuació (així, per exemple, podran intervenir en la pràctica d'una prova testifical o de reconeixement d'un local, però no en una prova documental que per la seva naturalesa no requereix cap mena d'actuació).

La falta de la comunicació esmentada a la persona interessada pot invalidar el tràmit si ha produït indefensió.

En els supòsits en què la pràctica de la prova generi despeses que no hagi de suportar l'Administració, aquesta en pot exigir l'avançament, a reserva de la liquidació definitiva un cop efectuada la prova. La liquidació de les despeses s'ha de dur a terme aportant els comprovants que n'acreditin la realitat i la quantia.

La LPACAP estableix que la valoració de la prova s’ha de fer d’acord amb els criteris que estableix la LEC.

En tot cas, si és impugnada la resolució per la qual un procediment acaba, l'òrgan jurisdiccional no està vinculat per l'apreciació que l'òrgan administratiu hagi fet de la prova, sinó que en pot fer una valoració diferent.

Quan la valoració de les proves practicades pugui constituir el fonament bàsic de la decisió que s’adopti en el procediment, perquè és una peça imprescindible per avaluar correctament dels fets, s’ha d’incloure en la proposta de resolució.

↑ 5.7. La instrucció del procediment | ↑ Índex de la unitat

Els informes són documents que recullen les opinions que emeten organismes, autoritats o funcionaris especialitzats en determinades matèries, amb relació a aspectes de la qüestió litigiosa que els ha consultat l'òrgan instructor. Per tant, els informes són emesos per òrgans o persones diferents que els òrgans o persones als quals correspon emetre la resolució o la proposta de resolució.

D'acord amb l'article 79.1 de la LPACAP, s'han de sol·licitar els informes que siguin preceptius per disposicions legals i els que es jutgin necessaris per resoldre. Per tant, d'acord amb els principis d'economia, celeritat i eficàcia, només s'han de demanar els informes preceptius i els que siguin necessaris.

En el cas de sol·licitud d'informes preceptius, s'ha d'indicar el precepte que els exigeix i, en el cas que tot i no ser preceptius es jutgin necessaris, l'òrgan peticionari ha de justificar de manera expressa la necessitat d'emetre'ls (art. 50.bis.3 de la LRJPACat). La LPACAP (en una previsió no aplicable a les administracions públiques de Catalunya) només exigeix fonamentar la conveniència de reclamar-los.

L'informe l'ha de demanar l'òrgan instructor del procediment, llevat que la normativa aplicable disposi una altra cosa (art. 50.1.c de la LRJPACat). L'òrgan, el funcionari o l'autoritat al qual se sol·licita l'informe és qui l'ha d'emetre.

• Segons si és obligatori o no sol·licitar els informes, es distingeix entre informes preceptius (és obligatori sol·licitar-los en un determinat procediment) i informes facultatius (no és obligatori sol·licitar-los).

• Segons l'obligatorietat del seu contingut, es parla d'informes vinculants (s'ha de seguir allò que proposen) i no vinculants (l'òrgan que l'ha demanat pot apartar-se del seu criteri en el moment de resoldre).

Els informes han de ser emesos a través de mitjans electrònics en el termini de deu dies, llevat que una disposició amb rang de llei estableixi un termini superior (art. 50.bis.4 de la LRJPACat).

Si un cop transcorregut el termini aplicable no s'ha emès l'informe, sens perjudici de la responsabilitat en què pugui incórrer la persona responsable de la demora, es poden prosseguir les actuacions excepte quan es tracti d’un informe preceptiu, cas en el qual es pot suspendre el transcurs del termini màxim legal per resoldre el procediment pel temps que transcorri entre la petició, que s’ha de comunicar a les persones interessades, i la recepció de l’informe, que també se’ls ha de comunicar. Aquest termini de suspensió no pot excedir en cap cas els tres mesos. En cas que no es rebi l’informe en el termini indicat, el procediment prossegueix.

Si l’informe l'ha d'emetre una administració pública diferent de la que tramita el procediment amb vista a expressar el punt de vista corresponent a les seves competències respectives, i el termini transcorre sense que l’hagi emès, es poden prosseguir les actuacions.

L’informe emès fora de termini pot no ser tingut en compte a l'hora d'adoptar la resolució corresponent.

↑ 5.7. La instrucció del procediment | ↑ Índex de la unitat

Les persones interessades poden adduir al·legacions i aportar documents o altres elements de judici en qualsevol moment del procediment anterior al tràmit d'audiència.

Això no obstant, poden ser formulades en tot moment i, per tant, també durant o després del tràmit d'audiència, les al·legacions relatives a defectes de tramitació, especialment els que comportin paralització, infracció dels terminis assenyalats preceptivament o omissió dels tràmits que poden ser esmenats abans de la resolució definitiva de l'assumpte. A més, aquest tipus d'al·legacions poden donar lloc, si hi ha raons per fer-ho, a exigir la responsabilitat disciplinària corresponent.

↑ 5.7. La instrucció del procediment | ↑ Índex de la unitat

El tràmit d'informació pública (art. 52 de la LRJPACat) és un acte d'audiència indiscriminada, atès que s'adreça no només a les persones interessades (com fa el tràmit d'audiència) sinó a qualsevol persona que pugui aportar dades o suggeriments al procediment.

El tràmit d’informació pública es duu a terme:

• a) Si la normativa reguladora del procediment administratiu corresponent ho disposa.

• b) Si l’òrgan competent per a la resolució ho acorda perquè la naturalesa del procediment ho aconsella. Quan es dona aquesta circumstància?

El tràmit d’informació pública, que no pot ser inferior a vint dies, s'efectua, en tots els casos, mitjançant l’anunci publicat en el diari o butlletí oficial corresponent, i també per mitjans electrònics amb la publicació a la seu electrònica, llevat que el procediment específic determini una altra cosa.

Durant el tràmit d’informació pública qualsevol persona pot consultar l’expedient, llevat de les dades excloses del dret d’accés. Aquesta consulta de l'expedient es pot fer directament, en el lloc indicat per l’anunci, o a distància, per mitjà de la seu electrònica de l’Administració corresponent.

Les al·legacions formulades s’integren en l’expedient administratiu, han de ser valorades expressament i singularment per l’instructor o instructora i, si escau, per l’òrgan tècnic competent, i poden ser incorporades a la resolució del procediment.

Les persones que formulen al·legacions tenen dret a conèixer la valoració de què han estat objecte, mitjançant una resposta raonada, que pot ser comuna per a totes les al·legacions que plantegin qüestions substancialment iguals.

Les persones que formulen al·legacions en el tràmit d’informació pública no adquireixen, per aquest fet, la condició de persones interessades.

L'òrgan al qual correspongui la resolució del procediment pot acordar l'obertura d'un període d'informació pública.

Qualsevol persona física o jurídica pot participar en la informació pública, sense que sigui necessari que tingui la condició de persona interessada ni cap vincle o relació amb l'objecte del procediment administratiu.

La LPACAP regula aquest tràmit com a optatiu quan la naturalesa del procediment ho requereixi (art. 83.1). Això no obstant, hi ha molta normativa especial sectorial que estableix l'obligatorietat d'aquest tràmit.

Amb caràcter general, l'objecte de la informació pot ser tot l'expedient o procediment o la part que s'acordi (art. 83.2 de la LPACAP). Això no obstant, la normativa sectorial aplicable a un determinat procediment pot disposar que es posi sempre de manifest l'expedient íntegre.

És un requisit que es doni publicitat a l'obertura d'un període d'informació pública. S'ha d'anunciar al Butlletí Oficial de l'Estat, al de la comunitat autònoma o al de la província respectiva, segons l'administració que n'acordi l'obertura.

L’anunci ha d’assenyalar el lloc d’exhibició, i en tot cas ha d’estar a disposició de les persones que el sol·licitin a través de mitjans electrònics a la seu electrònica corresponent, i ha de determinar el termini per formular al·legacions.

La LPACAP no disposa el moment en què s'ha de practicar el tràmit d'informació pública. Això no obstant, atesa la seva naturalesa i finalitat, s'ha de practicar en el moment més pròxim possible a la proposta de resolució i amb caràcter previ al tràmit d'audiència.

Pel que fa al termini per a la seva pràctica (examen de l'expedient i formulació d'al·legacions), la LPACAP només fixa un termini mínim no inferior a vint dies i deixa a la discrecionalitat de l'òrgan competent la fixació d'una durada màxima.

Amb caràcter general, atès el caràcter facultatiu amb què la LPACAP defineix aquest tràmit, l'omissió del tràmit d'informació pública no dona lloc a la invalidesa del procediment en què s'hagi omès.

La incompareixença de les persones interessades en el tràmit d'informació pública no els impedeix poder interposar els recursos que siguin procedents contra la resolució definitiva del procediment (art. 83.3 de la LPACAP).

Així mateix, la simple compareixença en el tràmit no atorga la condició de persona interessada. Això no obstant, quan la persona que comparegui tingui un interès legítim, individual o col·lectiu, tot i que comparegui per primer cop en el procediment en aquest tràmit, tindrà la condició de persona interessada a tots els efectes (art. 4.1.c) de la LPACAP) i, per tant, tindrà dret a la notificació de la resolució que es dicti.

Això no obstant, les persones que hagin formulat al·legacions en aquest tràmit i que no tinguin la condició de persones interessades, tenen dret a obtenir de l'Administració una resposta raonada, que pot ser comuna per a totes les al·legacions que plantegin qüestions substancialment iguals (art. 83.3, 2n paràgraf, de la LPACAP).

A banda del tràmit d'informació pública com a mitjà de participació dels ciutadans en un procediment administratiu, la LPACAP estableix que, d'acord amb el que disposen les lleis, les administracions públiques poden establir altres formes, mitjans o vies de participació dels ciutadans, directament o per mitjà de les organitzacions i associacions reconegudes per la llei en el procediment d'elaboració de les disposicions i actes administratius (art. 83.4 de la LPACAP).

↑ 5.7. La instrucció del procediment | ↑ Índex de la unitat

El tràmit d'audiència (art. 51 de la LRJPACat) és la fase d'instrucció del procediment immediatament anterior a la redacció de la proposta de resolució.

En aquest tràmit s'ha de posar a disposició de totes les persones interessades tot l'expedient o procediment ja instruït (immediatament abans de redactar la proposta de resolució), i aquestes o els seus representants, si s'escau, han de tenir dret a consultar-lo i a al·legar i presentar els documents i justificacions que estimin pertinents. Només es pot negar el dret d'accés i consulta de la documentació de l'expedient en el cas d'algun dels supòsits que recull i regula la legislació sobre transparència i accés a la informació pública.

L'article 105.c de la Constitució Espanyola estableix que la llei que reguli el procediment administratiu ha de garantir, quan sigui procedent, l'audiència de la persona interessada.

L'acte d'obertura del tràmit d'audiència és acordat per l'òrgan instructor del procediment.

Perquè s'entengui complert el tràmit és necessari que es concedeixi a totes les persones que tinguin la condició d'interessades en el procediment.

El tràmit d'audiència s'ha de concedir en tot procediment administratiu. Per excepció, es pot prescindir d'aquest tràmit quan no figurin en el procediment ni es tinguin en compte en la resolució altres fets, al·legacions i proves que els adduïts per la persona interessada (art. 82.4 de la LPACAP i art. 51.3 de la LRJPACat). En els procediments en què hi ha diverses persones interessades que no actuen conjuntament, necessàriament s'ha d'obrir aquest tràmit, atès que s'han de posar de manifest els documents i les al·legacions presentades per unes i altres.

L'audiència s'ha de concedir un cop ja estigui instruït el procediment i immediatament abans de redactat la proposta de resolució (art. 84.1 de la LPACAP i art. 51.1 de la LRJPACat). En tot cas, ha de ser anterior a la sol·licitud de l’informe de l’òrgan competent per a l’assessorament jurídic o a la sol·licitud del dictamen del Consell d’Estat o òrgan consultiu equivalent de la comunitat autònoma, en el cas que aquests formin part del procediment.

El tràmit d'audiència s'ha de practicar en un termini no inferior a deus dies ni superior a quinze. L'òrgan instructor ha de comunicar a les persones interessades quin termini fixa per a la pràctica del tràmit dins d'aquest interval.

Això no obstant, s'ha de donar per fet el tràmit abans del venciment del termini concedit si les persones interessades manifesten de forma expressa la seva intenció de no efectuar al·legacions ni aportar documents o justificacions.

Quan l'Administració omet el tràmit i aquest és preceptiu, l'efecte és la nul·litat d'actuacions. Això no obstant, la doctrina del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional ha matisat aquest efecte declarant que la nul·litat d'actuacions per incompliment d'aquest tràmit només es produirà quan s'hagi ocasionat una indefensió efectiva a la persona interessada.

↑ 5.7. La instrucció del procediment | ↑ Índex de la unitat

• 5.8.1. Modalitats de finalització
• 5.8.2. La resolució
• 5.8.3. Terminació convencional
• 5.8.4. El desistiment
• 5.8.5. La renúncia
• 5.8.6. La caducitat
• 5.8.7. La impossibilitat material de continuar el procediment

L'article 84 de la LPACAP assenyala que posen fi al procediment administratiu la resolució –entesa en aquest cas com a decisió sobre el fons de l'assumpte–, el desistiment, la renúncia, la caducitat i la impossibilitat material de continuar la tramitació.

Aquest article continua fent servir el terme resolució en un sentit equivalent a decisió sobre el fons de l'assumpte, com ho feia també la derogada LRJPAC, però quan el procediment finalitzi per una altra causa també cal una resolució administrativa que declari aquesta circumstància. Hi ha, doncs, una doble accepció del terme resolució, la que es refereix a l'acte administratiu que es pronuncia sobre totes les qüestions plantejades i la que també al·ludeix a l'acte administratiu que posa fi al procediment, però que no conté el pronunciament sobre el fons esmentat.

↑ 5.8. La finalització del procediment | ↑ Índex de la unitat

La resolució és la modalitat típica o normal de terminació del procediment. Es tracta del supòsit en què l'Administració, de manera expressa, adopta un posicionament sobre el fons de l'assumpte i el formalitza decidint si es concedeix o es denega la llicència o la subvenció, s'imposa o no la sanció, etc.

Una de les novetats de la LPACAP és la regulació de les actuacions complementàries abans de dictar resolució. Quan la realització d'actuacions complementàries sigui indispensable per resoldre el procediment, l’òrgan competent per resoldre pot decidir que es duguin a terme mitjançant un acord motivat, que ha de ser notificat a les persones interessades. El termini per a la pràctica de les actuacions complementàries no pot excedir de quinze dies.

Un cop concloses les actuacions complementàries, les persones interessades han de disposar d'un termini de set dies per formular les al·legacions que considerin pertinents.

La decisió que recull la resolució ha de ser motivada en els supòsits de l'article 35 de la LPACAP amb una succinta referència als fets i als fonaments jurídics.

La motivació es pot instrumentar mitjançant l'acceptació d’informes o dictàmens, però en aquest cas s'han d'incorporar al text de la resolució. La resolució ha d'expressar els recursos que contra aquesta siguin procedents, l’òrgan administratiu o judicial davant el qual s’haurien de presentar i el termini per interposar-los, sens perjudici que les persones interessades en puguin exercir qualsevol altre que considerin oportú.

Així mateix, l'Administració no es pot abstenir de resoldre amb el pretext de silenci, obscuritat o insuficiència de les normes aplicables. Aquesta previsió legal és concordant amb l'obligació de resoldre a què hem fet esment més amunt (art. 21 de la LPACAP). No obstant això, l'Administració pot acordar inadmetre –és a dir, decidir que no examina i, per tant, denegar– les sol·licituds de reconeixement de drets no establerts a l'ordenament o mancades de fonament d'una manera manifesta.

Hem dit que la resolució s'ha de pronunciar també sobre les qüestions que es deriven del procediment que no hagin plantejat les persones interessades. La LPACAP estableix que per pronunciar-se sobre aquestes qüestions connexes, l'Administració ha d'obrir un tràmit perquè les persones interessades formulin al·legacions i aportin proves, si ho estimen oportú.

A més a més, la resolució dels procediments iniciats a sol·licitud de la persona interessada ha de ser congruent amb les peticions incloses en aquesta sol·licitud. En dictar la resolució, l'Administració no pot agreujar la situació inicial de la persona que presenta la sol·licitud.

↑ 5.8. La finalització del procediment | ↑ Índex de la unitat

El procediment pot finalitzar mitjançant acord, pacte, conveni o contracte amb persones, tant de dret públic (altres administracions públiques) com de dret privat (persones físiques o jurídiques).

Tot i que és habitual que l'òrgan competent per dictar resolució decideixi unilateralment el contingut d'aquest acte, en determinades condicions pot pactar aquest contingut.

Tanmateix, el pacte o conveni es pot inserir en el procediment i fundar el contingut de la resolució unilateral i expressa que es dicti per posar fi al procediment corresponent.

Els convenis o pactes en què es materialitza la terminació convencional estan subjectes al compliment dels requisits següents.

• No poden ser contraris a l'ordenament jurídic, no poden tractar sobre matèries no susceptibles de transacció i han de buscar l'interès públic.

• Com a contingut mínim, aquests acords o convenis han d'identificar les parts que intervenen, l'àmbit personal, funcional i territorial. En determinades ocasions s'han de publicar (p. ex., quan afectin un conjunt indeterminat de persones).

• Els acords subscrits no poden comportar cap alteració de les competències atribuïdes als òrgans administratius, ni de les responsabilitats que corresponguin a les autoritats i funcionaris.

↑ 5.8. La finalització del procediment | ↑ Índex de la unitat

El desistiment ha estat, tradicionalment, un acte de la persona interessada pel qual retira o deixa sense efecte la seva sol·licitud que es troba en tràmit.

Té efectes únicament procedimentals i no afecta la substantivitat dels seus drets o interessos, ja que els podrà esgrimir en un altre procediment diferent.

La LPACAP disposa també com a novetat el desistiment de l'Administració en els procediments iniciats d'ofici, només quan estigui expressament establert en la llei. La resolució per la qual s'acordi el desistiment de l'Administració ha de ser, en tot cas, motivada.

↑ 5.8. La finalització del procediment | ↑ Índex de la unitat

La renúncia, en canvi, afecta els drets subjectius de la persona interessada. Mitjançant la renúncia, la persona interessada fa abandonament d'un dret. És causa que determina la terminació del procediment de manera definitiva, però aquest efecte no es produeix fins que l'Administració dicta una resolució expressa que declara l'extinció del procediment.

L'Administració ha d'acceptar el desistiment i la renúncia i declarar conclòs el procediment, llevat dels casos següents:

• No s'accepta la renúncia quan es tracta d'un dret irrenunciable segons l'ordenament jurídic.

• Si la iniciació del procediment ha estat instada per dues o més persones, els efectes del desistiment i de la renúncia només s'estenen a les persones que els formulin.

• Si hi ha terceres persones interessades comparegudes –que no han demanat la iniciació– també poden instar la continuació del procediment en el termini de deu dies des que reben la notificació del desistiment.

• Per motius d'interès general, l'Administració pot limitar els efectes del desistiment o la renúncia a la persona interessada i continuar el procediment. El desistiment i la renúncia es poden fer per qualsevol mitjà que permeti tenir-ne constància. Habitualment és per escrit i es presenta als registres d'entrada, encara que també es fa sovint mitjançant compareixença davant l'òrgan que tramita el procediment.

↑ 5.8. La finalització del procediment | ↑ Índex de la unitat

La caducitat del procediment és conseqüència de la seva paralització en determinades circumstàncies. No obstant això, perquè produeixi l'extinció del procediment cal que l'Administració la declari mitjançant una resolució expressa.

La caducitat en els procediments iniciats d'ofici és un efecte de la paralització i consegüent falta de resolució i notificació en procediments sancionadors o desfavorables per a les persones interessades per causa no imputable a elles (art. 25.1.b de la LPACAP).

La caducitat en els procediments iniciats a sol·licitud de la persona interessada es produeix quan el procediment es paralitza per causa imputable a la persona interessada i provoca la terminació del procediment i l'arxivament de les actuacions (art. 95 de la LPACAP). El supòsit és excepcional ja que el procediment s'ha d'impulsar d'ofici en tots els seus tràmits (art. 71.1 de la LPACAP) i en comptades ocasions la continuació de la tramitació depèn exclusivament de la persona interessada.

Quan es doni el supòsit, l'Administració ha d'advertir la persona interessada de la paralització que es produeix en la tramitació del procediment, de manera que si en el transcurs de tres mesos la persona no duu a terme les activitats necessàries per reiniciar la tramitació, acordarà l'arxivament de les actuacions.

No obstant això, hi ha la possibilitat de no aplicar la caducitat quan, per motius d'interès general, convingui resoldre les qüestions objecte del procediment.

Els efectes de la caducitat són els mateixos en ambdós tipus de procediments (els iniciats d'ofici o a sol·licitud de la persona interessada): el procediment caducat s'acaba mitjançant la resolució que la declara, però es pot tornar a iniciar un nou procediment amb el mateix objecte, sempre que no hagi transcorregut el termini de prescripció de l'acció, ja que la caducitat no produeix automàticament la prescripció de les accions del particular o de l'Administració.

Dit d'una altra manera, si caduca un procediment sancionador, només se'n pot tornar a obrir un de nou per la mateixa infracció si no ha transcorregut el termini de prescripció, tenint present que el procediment caducat no ha interromput el seu còmput.

En el nou procediment iniciat en substitució del procediment caducat, s’hi poden incorporar els actes i tràmits el contingut dels quals s’hauria mantingut igual si no s’hagués produït la caducitat. En tot cas, en el nou procediment s’han d’executar els tràmits d’al·legacions, proposició de prova i audiència a la persona interessada.

↑ 5.8. La finalització del procediment | ↑ Índex de la unitat

El procediment administratiu també finalitza si hi ha impossibilitat material de continuar-ne la tramitació derivada de causes sobrevingudes, és a dir, produïdes després d'iniciar-se.

Aquesta impossibilitat material és causa de la terminació del procediment, que s'ha de declarar mitjançant resolució motivada (art. 84.2 de la LPACAP).

↑ 5.8. La finalització del procediment | ↑ Índex de la unitat

Una altra de les novetats que aporta la LPACAP és la regulació de la tramitació simplificada del procediment. Es tracta d'un procediment sumari que comporta una reducció significativa dels tràmits a efectuar i, sobretot, del termini per emetre la resolució, tot i que en qualsevol moment l’òrgan instructor pot acordar la continuació segons la tramitació ordinària.

La LPACAP assenyala dos supòsits en què es pot acordar la tramitació simplificada: quan concorrin raons d’interès públic i quan la falta de complexitat del procediment aconselli aplicar la tramitació simplificada.

La tramitació simplificada d'un determinat procediment, el pot acordar l'Administració d'ofici o a instància de persona interessada.

En cas que la sol·licitin les persones interessades, l'òrgan competent ha de verificar que concorre algun dels supòsits que en permet l'aplicació. Si aprecia que no n'hi concorre cap, pot desestimar la sol·licitud en el termini de cinc dies des de la presentació, sense que la persona interessada pugui recórrer. Un cop transcorregut aquest termini de cinc dies, s’entén desestimada la sol·licitud.

Els procediments sotmesos a tramitació simplificada s'han de resoldre en trenta dies, a comptar del dia següent al que es notifiqui a la persona interessada l’acord de tramitació simplificada del procediment, llevat que resti menys per a la tramitació ordinària, cas en què s'hauran de resoldre en el termini restant.

La LPACAP concentra la tramitació simplificada en la realització dels tràmits que assenyala l'article 96.6:

• a) Inici del procediment (d’ofici o a sol·licitud de la persona interessada).

• b) Esmena de la sol·licitud presentada, si s’escau.

• c) Al·legacions formulades a l’inici del procediment durant el termini de cinc dies.

• d) Tràmit d’audiència, únicament quan la resolució hagi de ser desfavorable per a la persona interessada.

• e) Informe del servei jurídic, quan sigui preceptiu.

• f) Informe del Consell General del Poder Judicial, quan sigui preceptiu.

• g) Dictamen del Consell d’Estat o òrgan consultiu equivalent de la comunitat autònoma en els casos en què sigui preceptiu. La sol·licitud de dictamen s'ha fer en un termini que permeti complir el termini de resolució del procediment, i produeix la suspensió automàtica del termini per resoldre fins que aquell sigui emès. El dictamen pot ser emès en el termini de quinze dies si així ho sol·licita l’òrgan competent. Si el dictamen és desfavorable, el procediment continuarà d’acord amb la tramitació ordinària. En aquest cas, s’entenen convalidades totes les actuacions que s’hagin efectuat durant la tramitació simplificada del procediment, a excepció del dictamen del Consell d’Estat o òrgan consultiu equivalent.

• h) Resolució.

↑ Índex de la unitat

Ordenació del procediment administratiu

• El procediment administratiu és el conjunt de tràmits que d’acord amb la normativa aplicable ha de realitzar l’Administració per formar la seva voluntat i per dictar actes administratius. La tramitació del procediment administratiu s’ha de fer per mitjans electrònics, amb independència de la forma amb què l’Administració ha de relacionar-se amb les persones interessades. Cal distingir el procediment administratiu, que versa sobre l’activitat de l’Administració, de l’expedient administratiu, que és la documentació que formalitza i constata l’activitat administrativa. Els expedients també han de tenir forma electrònica.

• La Llei estableix un seguit de principis que ordenen el procediment administratiu, dels quals es poden destacar la impulsió d’ofici del procediment; la tramitació per l’ordre d’incoació; la realització en un sol acte dels tràmits que es puguin efectuar de manera simultània; i la realització dels tràmits per les persones interessades en 10 dies.
• La persona instructora és la responsable de la tramitació del procediment, de la seva impulsió i de la realització dels tràmits que estiguin previstos.
• Les fases del procediment administratiu són la iniciació, la instrucció i la finalització.

Iniciació

• El procediment s’inicia d’ofici o a instància de persona interessada. Abans de l'acord d'iniciació, l'òrgan competent pot obrir un període d'informació o d'actuacions prèvies per analitzar la conveniència o no d'iniciar el procediment. Així mateix, l’òrgan competent pot adoptar mesures provisionals, abans de la iniciació o durant la tramitació del procediment, per tal d’assegurar l'eficàcia de la resolució que s'ha de dictar o per protegir els interessos implicats.
• La iniciació d’ofici pot tenir lloc per pròpia iniciativa, com a conseqüència d'una ordre superior, per petició raonada d'altres òrgans o com a conseqüència d’una denúncia.
• La iniciació a instància de persona interessada es realitza mitjançant la presentació d’una sol·licitud que ha de contenir les dades que estableix la Llei. Si la sol·licitud no conté les dades necessàries, l’Administració ha de requerir la persona interessada perquè esmeni i millori la sol·licitud, tot advertint-la que, de no fer-ho, es considera que desisteix de la seva sol·licitud.
• Mitjançant la declaració responsable que compleix els requisits establerts per la normativa vigent i que compta amb la documentació que ho acredita, la persona interessada pot accedir al reconeixement o exercici d’un dret o bé l’inici d’una activitat. La persona interessada també pot emprar la comunicació per posar en coneixement de l’Administració que inicia una determinada activitat, en els supòsits determinats normativament.

Instrucció

• Durant la fase d’instrucció es realitzen els tràmits necessaris per obtenir la informació necessària per resoldre el procediment administratiu.
• Les persones interessades poden adduir al·legacions i aportar documents o altres elements de judici en qualsevol moment del procediment anterior al tràmit d'audiència.
• Mitjançant la prova es demostren fets rellevants per a la resolució del procediment. La persona instructora del procediment l'ha d'acordar quan l'Administració no tingui per certs els fets al·legats per les parts. Quan la persona interessada sol·liciti la seva pràctica, l'instructor només la podrà rebutjar quan sigui manifestament improcedent o innecessària, mitjançant una resolució motivada.
• La persona instructora ha de sol·licitar els informes que siguin preceptius i els que es considerin necessaris per resoldre. Els informes són facultatius i no vinculants, llevat disposició expressa en contra.
• Una vegada instruït el procediment, es posa de manifest a les persones interessades en el tràmit d'audiència, perquè puguin al·legar i presentar els documents que considerin oportuns en un termini no inferior a deu dies i no superior a quinze. Es pot prescindir d'aquest tràmit quan no constin en el procediment altres fets, al·legacions o proves que els adduïts per la persona interessada.
• La informació pública s'acorda quan la naturalesa del procediment ho requereixi, per tal que qualsevol persona pugui examinar l'expedient i presentar al·legacions durant un termini que no pot ser inferior a vint dies. La compareixença en aquest tràmit no atorga per si mateixa la condició de persona interessada.

Finalització

• La forma normal de terminació del procediment és la resolució, la qual decideix totes les qüestions plantejades per les persones interessades i les altres que se'n derivin. Abans que es dicti resolució, l'òrgan competent per resoldre pot acordar la realització de les actuacions complementàries indispensables per resoldre el procediment, i s'han de practicar durant un termini màxim de quinze dies, durant el qual el termini per resoldre queda suspès.
• També finalitza el procediment per desistiment motivat de l'Administració i quan ho autoritzin les Lleis. I per desistiment o renúncia de la persona interessada, cas en què l'Administració els ha d'acceptar per complet llevat que demanin la continuació del procediment terceres persones interessades que s'hi hagin personat.
• La caducitat posa fi als procediments iniciats a instància de persona interessada quan, paralitzada la tramitació del procediment per causa imputable a la persona interessada, aquesta no atén en termini el requeriment que li fa l'Administració de realitzar en tres mesos les actuacions que han de permetre reprendre la tramitació. L'Administració ha de dictar la resolució que declari la caducitat del procediment i notificar-la a la persona interessada.
• La finalització del procediment també es produeix per impossibilitat material de continuar-lo per causes sobrevingudes, quan es declari per resolució motivada, i per terminació convencional, d'acord amb la disposició que la reguli.

Tramitació simplificada

• L'Administració pot acordar, d'ofici o a sol·licitud de persona interessada, la tramitació simplificada del procediment quan ho aconsellin raons d'interès públic o la manca de complexitat del procediment. En aquest cas, el procediment s'ha de resoldre en el termini màxim de trenta dies.

↑ Índex de la unitat

Amplia l'esquema de la Unitat 5

↑ Índex de la unitat

← Unitat 4 | Unitat 6 →