Prevenció de riscos laborals

• 5.1 Condicions de treball. Disposicions mínimes de seguretat i salut en el treball
• 5.2 Eines, màquines i equips de treball
• 5.3 Risc elèctric
• 5.4 Senyalització
• 5.5 Equips de protecció individual
• 5.6 Petita autoavaluació

En aquesta unitat es presenten alguns dels principals àmbits d’actuació de la seguretat en el treball: les condicions de treball, les eines, les màquines i els equips de treball, el risc elèctric, la senyalització i els equips de protecció individual.

↑ Índex de la unitat

La normativa bàsica sobre les condicions de seguretat i salut als llocs de treball és el Reial decret 486/1997, de 14 d'abril, pel qual s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut als llocs de treball.

☞ Per saber-ne més:

• Guia tècnica del Reial decret 486/1997 sobre llocs de treball, de l’INSST.
• Full monogràfic 29. Llocs de treball, de l’ICSSL.

El Reial decret defineix els llocs de treball com les àrees del centre de treball, edificades o no, en les quals els treballadors han de romandre per motiu del seu treball o a les quals puguin accedir. També inclou els serveis higiènics, els locals de descans i de primers auxilis, els menjadors i les instal·lacions de servei o protecció annexes als llocs de treball.

A l'hora d’aplicar les condicions de treball incloses en aquest Reial decret, s'ha de tenir en compte que aquest diferencia entre els llocs de treball nous o modificats després de la seva entrada en vigor, que han de complir les disposicions establertes, i els llocs de treball existents, que s’han d’adequar a la norma en la mesura que sigui possible.

D'altra banda, aquest Reial decret no és aplicable, entre d’altres, als mitjans de transport externs a l’empresa, ni tampoc a les obres de construcció o a les indústries específiques, com la pesca, l'extracció (mineria), l'agricultura fora de zones edificades, etc. Totes aquestes activitats fora de l’àmbit d’aplicació de la norma, les regula en cada cas una normativa específica.

Així, a l’article 3, inclòs en el capítol II del Reial decret 486/1997, s'estableixen les obligacions generals de l’empresa:

• L’empresari o l'empresària ha d’adoptar les mesures necessàries perquè la utilització dels llocs de treball (les condicions en què les persones treballen i fan ús dels espais, instal·lacions i elements del lloc de treball) no origini riscos per a la seguretat i la salut dels treballadors o, si això no és possible, perquè aquests riscos es redueixin al mínim.
• Els llocs de treball han de complir les disposicions mínimes establertes en aquest Reial decret.
  
  

A més, l’empresari o l'empresària ha de garantir la informació, la consulta i la participació dels treballadors en les qüestions a què es refereix aquest Reial decret.

D'altra banda, el capítol II d’aquest Reial decret estableix les disposicions mínimes aplicables als llocs de treball, que es desenvolupen en els annexos I-VI, on es tracten, entre d’altres, els aspectes següents:

• Condicions constructives i seguretat estructural.
• Terres, obertures, desnivells i baranes.
• Vies de circulació.
• Portes, rampes i escales.
• Vies i sortides d’evacuació.
• Ordre, neteja i manteniment.
• Instal·lacions de servei i protecció.
• Condicions ambientals.
• Il·luminació.
• Serveis higiènics i locals de descans.
• Material i locals de primers auxilis.

Finalment, el Reial decret també estableix obligacions en matèria d’informació, consulta i participació dels treballadors.
En aquesta unitat només es desenvolupen alguns d’aquests aspectes, concretament, en el punt 5.1.2 es desenvolupen les condicions constructives i en el punt 5.1.3, l’ordre, la neteja i el manteniment.

Els edificis i els locals dels llocs de treball han de tenir l’estructura i la solidesa apropiades al tipus d’utilització. Per a les condicions d’ús previstes, tots els elements estructurals o de servei, incloent-hi les plataformes de treball, les escales fixes i les de gat, han de tenir la solidesa i la resistència necessàries per suportar les càrregues o els esforços a què siguin sotmesos i han de disposar d’un sistema d’armadura, subjecció o suport que n’asseguri l’estabilitat.

Espais de treball
Les dimensions dels locals de treball han de permetre que el treball s'efectuï:

• sense riscos per a la seguretat i la salut dels treballadors
• en condicions ergonòmiques acceptables.

El Reial decret estableix unes dimensions mínimes per als locals de treball:

Terres, obertures, desnivells i baranes
Els terres dels locals de treball han de ser fixos, estables i no lliscants, sense irregularitats ni pendents perillosos que puguin comportar un risc de caiguda.
Les condicions del terra s’han d’adaptar a l’activitat que s’hi desenvolupa. En espais on es puguin produir vessaments o fuites de líquids, cal adoptar les mesures necessàries per evitar relliscades i caigudes.
Les obertures o els desnivells que puguin comportar un risc de caiguda s’han de protegir mitjançant baranes o altres sistemes de protecció de seguretat equivalent.
També s’han de protegir els costats oberts de les escales i les rampes quan puguin comportar un risc de caiguda.
Les baranes han de tenir una alçada i unes característiques adequades per impedir la caiguda de persones i, quan sigui necessari, evitar també la caiguda d’objectes.

Envans transparents i translúcids
Els envans transparents o translúcids i, especialment, els envans de vidre situats als locals o prop dels llocs de treball i de les vies de circulació, han d’estar clarament senyalitzats i han d'estar fabricats amb materials segurs.

Vies de circulació
Les vies de circulació són les zones destinades al desplaçament de persones i vehicles (equips de treball mòbils) dins del centre de treball. Han de tenir unes dimensions i unes condicions adequades per permetre una circulació segura.
Quan coincideixin els recorreguts de vianants i vehicles, s’han d’adoptar mesures per evitar atropellaments, cops o aixafaments, com ara la separació o delimitació dels itineraris, la senyalització adequada i el control de la velocitat dels vehicles.
També cal garantir una visibilitat suficient i mantenir les vies de circulació lliures d’obstacles.

Portes, rampes i escales
Les portes, rampes i escales s'han de dissenyar i mantenir de manera que permetin un ús segur i no generin riscos de caiguda, cops o atrapaments.
Les rampes i les escales han de disposar de superfícies estables i no lliscants i, quan sigui necessari, de proteccions laterals i passamans.

Vies i sortides d’evacuació
Les vies i sortides d’evacuació han de permetre l’evacuació segura de les persones en cas d’emergència. Han d’estar lliures d’obstacles i conduir, de manera tan directa com sigui possible, a una zona segura.
Les condicions relatives a les vies i sortides d’evacuació, així com les mesures d’actuació en cas d’emergència, es desenvolupen a la Unitat 6. Mesures d’autoprotecció i mesures en cas d’emergència.

Les zones de pas, les sortides i les vies de circulació dels llocs de treball, s'han de mantenir ordenats, lliures d’obstacles en tot moment.
Els llocs de treball, els locals de servei, els equips i les instal·lacions, s’han de netejar periòdicament i sempre que sigui necessari. Les operacions de neteja s’han de dur a terme en els moments i amb els mitjans adequats, de manera que no comportin riscos per als treballadors.
Les deixalles, les taques de greix i els residus, especialment els de substàncies perilloses, s’han d’eliminar amb rapidesa quan puguin originar situacions de risc d’accident o contaminar l’ambient de treball.

D’altra banda, els llocs de treball i les instal·lacions s’han de mantenir adequadament i sotmetre a un manteniment periòdic. Les deficiències que puguin afectar la seguretat i la salut dels treballadors s’han de corregir tan aviat com sigui possible.

En el món empresarial es parla sovint del mètode de les 5S, una metodologia d’origen japonès orientada a organitzar els espais, eliminar elements innecessaris i consolidar hàbits de millora contínua.

↑ Índex de la unitat

Les eines, les màquines i els equips de treball són presents en la majoria d’activitats laborals i, si no s’utilitzen en condicions adequades, poden originar accidents de treball.
En aquest apartat s’aborden els riscos més habituals associats a l’ús d’eines, màquines i equips de treball, així com les mesures bàsiques per prevenir-los o reduir-los.

☞Per saber-ne més:

• Espai web Equips de treball i màquines, de l'ICSSL.

Les eines manuals són instruments que s’utilitzen habitualment de manera individual per facilitar tasques, com ara tallar, colpejar, subjectar, ajustar o muntar materials.
Per funcionar, requereixen l’acció directa i la força humana de la persona usuària.

Riscos associats:

• Cops i talls.
• Lesions oculars per projecció de fragments de l’eina o del material treballat.
• Lesions per sobreesforços o moviments bruscos.
• Caiguda d’eines durant el transport o la utilització.

Causes principals dels accidents:

• Utilització inadequada de l’eina o ús diferent del previst.
• Estat defectuós de l’eina.
• Manteniment deficient.

Mesures preventives i consells d’utilització:

• Abans d’utilitzar una eina, cal comprovar que estigui en bon estat i que sigui adequada per a la tasca.
• Cada eina per al seu ús: no s’han d’utilitzar les eines per a finalitats diferents de les previstes; per exemple, un tornavís no s’ha d’utilitzar com a palanca ni unes tisores com a punxó.
• Les eines deteriorades s’han de retirar de servei fins que es reparin o se substitueixin.
• Cal transportar-les, utilitzar-les i emmagatzemar-les de manera segura.
• Els treballadors han de rebre la informació i, quan calgui, la formació adequada per utilitzar-les de manera segura.

Una màquina és un conjunt de parts o components vinculats entre si, almenys un dels quals és mòbil, destinat a una aplicació determinada i accionat per una font d’energia diferent de la força humana o animal aplicada directament.

La normativa relativa a la comercialització i posada en servei de les màquines és el Reial decret 1644/2008, de 10 d'octubre, pel qual s'estableixen les normes per a la comercialització i la posada en servei de les màquines i les modificacions posteriors. Aquesta norma estableix els requisits essencials de seguretat i salut que han de complir les màquines abans de ser comercialitzades o posades en servei, així com els requisits de conformitat i marcatge CE. Aquests requisits es desenvolupen principalment a l’annex I del Reial decret, relatiu als requisits essencials de seguretat i salut per al disseny i la fabricació de les màquines. La declaració CE de conformitat es regula a l’annex II i el marcatge CE, a l’annex III.
Cal tenir en compte que al començament de l'any 2027 serà aplicable el Reglament (UE) 2023/1230, relatiu a les màquines, que substituirà el marc europeu actual sobre la comercialització i posada en servei de les màquines.

Pel que fa a la utilització de les màquines i dels altres equips de treball, cal aplicar el Reial decret 1215/1997, que es tracta en l’apartat següent.

Cal tenir en compte que el marcatge CE o el compliment dels requisits de comercialització no eximeixen l’empresa de garantir que la màquina sigui adequada per a la feina concreta, que s’instal·li, s’utilitzi i es mantingui en condicions segures, i que les persones usuàries disposin de la informació i la formació necessàries.

Riscos que poden presentar les màquines:

• Mecànics: atrapaments, talls, impactes, projeccions, aixafaments, cisallaments, etc.
• Elèctrics: contactes directes i indirectes.
• Tèrmics: cremades per contacte amb superfícies, fluids o materials calents o freds.
• Altres riscos: soroll, vibracions, radiacions incendis, explosions o exposició a substàncies perilloses, com ara fums, gasos, vapors o pols.
  
  

Mesures de prevenció i protecció enfront dels riscos derivats de la utilització de les màquines:

a) Mesures integrades en la màquina Són les mesures que formen part del disseny, la construcció o els elements de seguretat de la màquina.

• Prevenció intrínseca: mesures de disseny i construcció que eliminen els perills o redueixen els riscos des de l’origen.
• Resguards i dispositius de protecció: tenen per objectiu impedir o limitar l’accés a les zones perilloses o reduir les conseqüències d’un perill; per exemple, barreres, pantalles, cobertes, resguards fixos o mòbils, dispositius d’enclavament, barreres fotoelèctriques o comandaments a dues mans.
• Dispositius de parada d’emergència: permeten aturar la màquina o el procés davant d’una situació de perill. No substitueixen les mesures de prevenció intrínseca ni els resguards o els dispositius de protecció.
• Advertiments, informacions i senyals: informen sobre els riscos residuals i les precaucions que cal adoptar.
• Mesures complementàries específiques: s’apliquen segons el tipus de màquina i els riscos que pugui presentar.

b) Mesures no integrades en la màquina

• Equips de protecció individual: s’han d’utilitzar quan els riscos no es puguin evitar o controlar suficientment mitjançant altres mesures de prevenció o protecció.
• Informació i formació: han de ser generals i específiques sobre els riscos de la màquina, les mesures preventives i la manera correcta d’utilitzar-la.
• Mètodes de treball segurs: procediments o instruccions específiques per utilitzar, netejar, ajustar, desblocar o mantenir la màquina.
• Revisions i manteniment: s’han de fer de manera adequada i periòdica per assegurar el bon estat de la màquina i dels seus elements de seguretat.

☞ Per saber-ne més:

• Vídeo Màquines protegides, de l'ICSSL.
• Guia Màquines segures i ben utilitzades, de l'ICSSL.

S’entén per "equip de treball" qualsevol màquina, aparell, instrument o instal·lació utilitzat en el treball. Dins d’aquest concepte s’inclouen les eines, les màquines i altres aparells o instal·lacions.
Per tant, tota màquina és un equip de treball, però no tot equip de treball és una màquina.

L'article 17.1 de la Llei 31/1995 estableix que l’empresa ha d’adoptar les mesures necessàries perquè els equips de treball siguin adequats per al treball que s’ha de fer i adaptats convenientment, de manera que garanteixin la seguretat i la salut dels treballadors. Aquestes obligacions es desenvolupen específicament en el Reial decret 1215/1997, de 18 de juliol, pel qual s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut per a la utilització pels treballadors dels equips de treball. Els aspectes relatius a l’adequació dels equips es regulen principalment a l’article 3 i a l’annex I; les comprovacions, a l’article 4, i les obligacions d’informació i formació, a l’article 5. Les condicions generals d’utilització es recullen a l’annex II.

☞ Per saber-ne més:

• Guia tècnica per a l’avaluació i prevenció dels riscos relatius a la utilització dels equips de treball, de l’INSST.

Consideracions a tenir en compte sobre els equips de treball:

• Els equips de treball s’han d’utilitzar de manera que es redueixin al màxim els riscos per a les persones usuàries i per a les altres persones que hi puguin estar exposades.
  
• L’empresa ha de posar a disposició equips adequats per a la feina que s’ha de fer, ha de tenir en compte les condicions específiques del lloc de treball i ha de garantir que es mantenen en condicions segures.
  
• Els treballadors han de disposar de la informació i formació adequada per utilitzar els equips d’acord amb les instruccions d’ús i els procediments de treball establerts.
  
• Els equips de treball s’han d’utilitzar d’acord amb les indicacions del fabricant. Només es poden utilitzar en operacions o en condicions no previstes pel fabricant si, prèviament, s’han avaluat els riscos i s’han adoptat les mesures necessàries per eliminar-los o controlar-los. Tampoc no es poden utilitzar sense els elements de protecció amb què estan equipats per fer les operacions previstes.
  
• Quan la utilització d’un equip de treball requereixi coneixements específics per evitar o controlar un risc, l’empresa n’ha de reservar l’ús als treballadors designades que hagin rebut la formació i les instruccions necessàries; per exemple, la conducció d’un carretó elevador requereix formació específica per a la conducció segura d’aquest tipus d’equip.
  
• Les operacions de manteniment, reparació o transformació que comportin un risc específic només poden ser efectuades per persones especialment capacitades.
  
• Els treballadors han de comunicar qualsevol deficiència que pugui generar un risc i no han d’anul·lar ni modificar els dispositius de seguretat.
  
• Abans d’utilitzar un equip, cal comprovar que les proteccions i les condicions d’ús són adequades i que la seva connexió o posada en marxa no comporta un perill per a terceres persones.
  
• Si es detecten deterioraments, avaries o altres circumstàncies que comprometin la seguretat del funcionament, l’equip s’ha de deixar fora de servei fins que s’hagin corregit les deficiències.

Comprovacions de l’equip de treball:

• Els equips de treball que depenguin de les condicions d’instal·lació s’han de comprovar després de la instal·lació i abans de la primera posada en servei, així com després de cada muntatge en un nou emplaçament.
• Els equips s’han de revisar periòdicament quan les condicions d’utilització puguin provocar un deteriorament que afecti la seguretat. També s’han de fer comprovacions addicionals després de situacions excepcionals que en puguin haver afectat les condicions de seguretat, com ara modificacions, accidents, fenòmens naturals o una falta prolongada d’ús.
• Alguns equips de treball estan subjectes, a més, a una normativa específica que pot establir inspeccions o revisions periòdiques reglamentàries. En aquests casos, també cal complir les exigències establertes per aquesta normativa; per exemple, un pont grua està subjecte, a més de les disposicions generals aplicables als equips de treball, als requisits específics que li puguin correspondre segons les seves característiques, la instal·lació i l’ús previst. Aquests requisits poden incloure comprovacions, manteniment i revisions periòdiques relacionades amb la seva seguretat.
• Les comprovacions les ha de fer personal competent. Els resultats s’han de documentar i conservar durant tota la vida útil de l’equip. Les deficiències que puguin afectar la seguretat s’han de corregir abans de continuar utilitzant l’equip.

↑ Índex de la unitat

L’electricitat és una font d’energia molt present en els llocs de treball i pot provocar danys greus o mortals, tant pel contacte amb elements en tensió com per altres efectes derivats de l’energia elèctrica.
S’entén per "risc elèctric" el risc originat per l’energia elèctrica. Inclou els contactes elèctrics directes i indirectes, les cremades per contacte o per arc elèctric, els cops i les caigudes derivats del xoc elèctric, i els incendis o explosions causats per l’electricitat.
La normativa bàsica sobre el risc elèctric és el Reial decret 614/2001, de 8 de juny, sobre disposicions mínimes per a la protecció de la salut i la seguretat dels treballadors davant del risc elèctric. Aquesta norma s’aplica a les instal·lacions elèctriques dels llocs de treball i a les tècniques i als procediments aplicables als treballs que s’hi fan o als que es fan a la vora.

☞ Per saber-ne més:

• Guia tècnica sobre la protecció davant del risc elèctric, de l’INSST.
• Full monogràfic 30. Risc elèctric, de l’ICSSL.

L’exposició a l’energia elèctrica pot provocar diferents danys, entre els quals:

• Xoc elèctric, que pot provocar contraccions musculars, dificultat respiratòria, alteracions cardíaques i, en els casos més greus, la mort.
• Cremades, tant per contacte elèctric com per arc elèctric.
• Caigudes, cops o talls, a conseqüència del xoc elèctric o de l’arc elèctric.
• Incendis o explosions originats per l’electricitat.

En prevenció de riscos laborals es distingeixen dos tipus de contacte elèctric, amb causes i mesures preventives específiques:

• Contacte elèctric directe: es produeix quan una persona entra en contacte amb una part activa d’una instal·lació o equip que es troba en tensió; per exemple, el contacte amb un conductor pelat o amb una part activa d’un endoll o d’una instal·lació.

• Contacte elèctric indirecte: es produeix quan una persona entra en contacte amb una massa o una part conductora accessible que, habitualment, no està en tensió, però que hi ha quedat accidentalment a causa d’una avaria o d’un defecte d’aïllament; per exemple, la carcassa metàl·lica d’un aparell elèctric.

Els efectes que pot produir el corrent elèctric sobre el cos humà depenen de diversos factors, com ara la intensitat del corrent, la tensió, el temps de contacte, el recorregut del corrent pel cos, si la pell està seca o humida o les característiques de la persona.
Per aquest motiu, fins i tot una instal·lació o un equip d’ús habitual pot comportar un risc si no està en condicions adequades.

Per prevenir els accidents elèctrics, cal adoptar mesures bàsiques de seguretat en la utilització dels aparells i les instal·lacions elèctriques:

• Abans d’utilitzar un aparell o equip elèctric, cal comprovar que està en bon estat.
• Cal utilitzar els aparells i les instal·lacions d’acord amb les instruccions del fabricant i manipular únicament els comandaments previstos per a aquesta finalitat.
• No s’han d’utilitzar aparells elèctrics ni manipular instal·lacions elèctriques amb les mans o els peus mullats, ni en condicions d’humitat que puguin comportar un risc.
• No s’han de sobrecarregar les preses de corrent, les regletes ni els allargadors, ni connectar-hi equips que superin la potència admissible.
• No s’han de fer connexions improvisades ni utilitzar cables, endolls, regletes o allargadors que presentin desperfectes.
• Per desconnectar un aparell, cal subjectar l’endoll; no s’ha d’estirar el cable.
• No s’han d’obrir ni retirar les proteccions dels aparells o de les instal·lacions elèctriques.
• En cas d’avaria, incident o qualsevol altra anomalia, cal deixar d’utilitzar l’equip, si es pot fer amb seguretat, i informar-ne la persona responsable.
• No s’han d’intentar reparar els equips o les instal·lacions elèctriques si no es disposa de la formació i les competències necessàries per fer-ho.

Per saber-ne més:

Els treballs en instal·lacions elèctriques o a la vora requereixen tècniques, procediments i personal autoritzat o qualificat, segons el tipus de treball. En els treballs sense tensió, l’annex II del Reial decret 614/2001 estableix una seqüència específica d’operacions, coneguda habitualment com les cinc regles d’or de la seguretat elèctrica. Aquest procediment no substitueix la formació, la capacitació ni, quan sigui exigible, l’autorització necessàries per fer treballs amb risc elèctric.

☞ Vídeo Riesgo eléctrico: las cinco reglas de oro, de l’INSST.

↑ Índex de la unitat

La "senyalització" és una mesura complementària de prevenció que informa i adverteix sobre una determinada actuació davant d’un risc. No elimina el risc ni substitueix les mesures tècniques i organitzatives de protecció col·lectiva i la informació o la formació dels treballadors. S’utilitza quan els riscos no es poden evitar o reduir suficientment mitjançant aquestes mesures.

La normativa bàsica sobre la senyalització és el Reial decret 485/1997, de 14 d’abril, sobre disposicions mínimes en matèria de senyalització de seguretat i salut en el treball. Aquest reial decret estableix, en els annexos, les característiques i els criteris aplicables als diferents tipus de senyalització, com ara els colors de seguretat, les formes i els significats dels senyals, els senyals lluminosos i acústics, les comunicacions verbals i els senyals gestuals. També estableix criteris per seleccionar la forma de senyalització més adequada en cada situació.

☞ Per saber-ne més:

• Full monogràfic 25. Senyalització, de l'ICSSL.
• Guia tècnica sobre senyalització de seguretat i salut en el treball, de l'INSST.
  
  

Els senyals en forma de plafó transmeten un missatge de seguretat mitjançant una combinació de forma, color i pictograma. Els pictogrames representen gràficament el missatge que es vol transmetre i en faciliten la comprensió.

.

A més dels senyals en forma de plafó, la normativa disposa altres formes de senyalització que s’utilitzen en funció de les característiques del risc i de la situació:

• Senyalització lluminosa: utilitza una font de llum per indicar un risc, una situació d’emergència o una determinada actuació; per exemple, un senyal lluminós d’alarma.
  
• Senyalització acústica: utilitza un so per advertir d’un perill o d’una situació que requereix una determinada actuació; per exemple, una alarma d’evacuació.
• Senyalització gestual: consisteix en moviments o posicions dels braços o de les mans que transmeten instruccions de manera codificada. S’utilitza, per exemple, en maniobres amb grues o vehicles.
• Comunicació verbal: transmet instruccions de seguretat mitjançant paraules, especialment quan cal donar una indicació concreta i immediata.
• Senyalització mitjançant colors de seguretat: els colors de seguretat poden utilitzar-se per indicar determinats riscos, delimitar zones o identificar equips i instal·lacions; per exemple, les zones amb risc de caiguda de persones o d’objectes, xocs o cops es poden delimitar amb franges alternes grogues i negres. Una de les seves aplicacions és la senyalització horitzontal, que permet delimitar zones de treball, vies de circulació o altres espais. Les vies de circulació de vehicles es poden delimitar amb franges contínues d’un color ben visible, preferentment blanc o groc.

Codis de colors de seguretat utilitzats en la senyalització de prevenció de riscos¹⁾ [Correcció: especifica > específica]

En els articles 4 i 5 del Reial decret 485/1997, es concreten els criteris a tenir en compte per l'ús adequat de la senyalització, i la necessitat de facilitar formació sobre el significat d'aquesta.

En tot cas, perquè la senyalització sigui efectiva, cal que compleixi els requisits següents:

• Ser visible, clara i fàcil d’interpretar.
• Estar situada en un lloc adequat i mantenir-se en bon estat de conservació.
• No posar gaires senyals junts, perquè pot dificultar que es vegin o s’entenguin bé.
• Advertir amb prou antelació de l’existència d’un risc o d’una situació que requereixi una actuació determinada.
• Indicar les obligacions o prohibicions necessàries per treballar de manera segura.
• Retirar els senyals quan ja no siguin necessaris, és a dir, quan desaparegui la situació que en justificava la col·locació.
• Facilitar la localització d’equips de protecció, primers auxilis, lluita contra incendis i sortides d’emergència.

Els treballadors han de conèixer el significat dels senyals relacionats amb la seva activitat i rebre la informació i la formació corresponents; per exemple, saber que un triangle groc "adverteix" no sempre és suficient, sinó que cal entendre el pictograma i la conducta segura associada. Cal tenir en compte que la senyalització no substitueix la informació i la formació.

↑ Índex de la unitat

Els equips de protecció individual (EPI) són una mesura de protecció que s’utilitza quan els riscos no es poden eliminar o limitar suficientment mitjançant altres mesures preventives, com les mesures tècniques de protecció col·lectiva o les mesures organitzatives.
Un EPI és qualsevol equip destinat a ser dut o subjectat per una persona per protegir-la d’un o diversos riscos que puguin afectar la seva seguretat o salut, així com els complements o accessoris destinats a aquesta finalitat.

No són EPI, entre d’altres, la roba de treball o els uniformes que no tinguin una funció protectora, els equips dels serveis de socors i salvament, els equips destinats a les forces armades o a determinades forces de seguretat, els equips de protecció dels mitjans de transport per carretera i els aparells portàtils de detecció i senyalització de riscos.

L’article 17.2 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals (LPRL), estableix que l’empresa ha de proporcionar als treballadors equips de protecció individual adequats quan els riscos no es puguin evitar o no es puguin limitar suficientment mitjançant mesures de protecció col·lectiva o procediments d’organització del treball.

Aquestes obligacions es desenvolupen específicament en el Reial decret 773/1997, de 30 de maig, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la utilització pels treballadors d’equips de protecció individual, modificat pel Reial decret 1076/2021, de 7 de desembre. En particular, l’article 3 estableix les obligacions generals de l’empresa; l’article 4, els criteris per determinar quan cal utilitzar EPI; els articles 5 i 6, les condicions que han de complir i els criteris per seleccionar-los, i els articles 7 i 8, les obligacions relatives a l'ús, el manteniment i la reposició dels EPI, i a la informació i la formació dels treballadors. Els annexos I-IV complementen aquests aspectes amb indicacions sobre riscos, activitats i criteris de selecció.

Pel que fa al disseny, la fabricació i la comercialització dels EPI, s’aplica el Reglament (UE) 2016/425, relatiu als equips de protecció individual.

☞ Per saber-ne més:

• Guia tècnica per a la utilització pels treballadors d’equips de protecció individual, de l’INSST.
• Full monogràfic 27. Equips de protecció individual, de l’ICSSL.

Abans de seleccionar un EPI, cal identificar i avaluar els riscos existents i determinar les característiques que ha de tenir per proporcionar una protecció adequada.

L’EPI ha de ser adequat al risc i compatible amb les condicions de treball i amb altres EPI que s’hagin d’utilitzar simultàniament. També s’ha d’adaptar a la persona usuària, tenint en compte la talla, les característiques anatòmiques i fisiològiques i, si escau, l'estat de salut.

L’empresa ha de proporcionar els EPI de manera gratuïta, garantir-ne el manteniment en condicions adequades i reposar-los quan sigui necessari.

També ha d’informar i formar els treballadors sobre els riscos dels quals protegeixen i sobre la utilització correcta.

Els EPI són, amb caràcter general, d’ús personal. Quan hagin de ser utilitzats per més d’una persona, cal adoptar les mesures necessàries per garantir-ne les condicions d’higiene i seguretat.

Els treballadors han d’utilitzar els EPI d’acord amb les instruccions rebudes, conservar-los adequadament i comunicar qualsevol defecte o deteriorament que pugui reduir-ne la capacitat protectora.

Els EPI han d’anar acompanyats de la informació i les instruccions del fabricant, que han d’indicar, entre altres aspectes, l’ús previst, les limitacions d’ús, les condicions d’emmagatzematge, manteniment i neteja i, quan sigui aplicable, la vida útil prevista.

Els EPI comercialitzats d’acord amb el Reglament (UE) 2016/425 han de portar el marcatge CE i anar acompanyats de la declaració UE de conformitat o de la informació que permeti accedir-hi.
El marcatge CE indica que el fabricant declara, sota la seva responsabilitat, que l’EPI compleix els requisits aplicables establerts per la normativa de la Unió Europea.

Els EPI es classifiquen en tres categories, segons el tipus de risc davant del qual protegeixen i la gravetat de les conseqüències que pot tenir aquest risc.

En funció de la categoria, s’apliquen diferents procediments d’avaluació de la conformitat. Com més greu és el risc davant del qual protegeix l’EPI, més exigent és el procediment d’avaluació de la conformitat. En els EPI de categoria II i III intervé un organisme notificat en l’avaluació de la conformitat; en els de categoria III, a més, hi ha un control de la producció.

Comprova els coneixements adquirits en aquesta unitat.
En cada intent es mostraran tres preguntes aleatòries.
El repte és aconseguir tres de tres. Si cal, revisa les solucions i torna-ho a provar.

↑ Índex de la unitat

← Bloc 2 | ← Unitat 4 | Unitat 6 →