Saltar al contingut principal

Prevenció de riscos laborals

Nombre de lectures: 0

← Bloc 4 | ← Unitat 18 | Unitat 20 →

Unitat 19. Psicosociologia aplicada

19.1 Conceptes generals

La psicosociologia aplicada és la disciplina preventiva que té per objecte abordar els aspectes relacionats amb el contingut i l'organització del treball capaços d'originar una pèrdua de salut dels treballadors, especialment en les dimensions psíquica i social.

Estudia les interaccions entre el contingut del treball, les condicions d'organització i les capacitats del treballador o la treballadora, les seves necessitats, la seva cultura i la seva situació personal fora del treball; és a dir, tots els aspectes que poden influir en la salut, el rendiment i la satisfacció en el treball.

Són factors que influeixen en el treball i estan relacionats directament amb el benestar i la satisfacció laboral, entre d'altres:

  • el medi ambient (soroll, il·luminació, disseny del lloc)
  • el contingut de la tasca
  • el ritme de treball
  • la càrrega mental
  • l'autonomia per organitzar la pròpia feina
  • la monotonia
  • l'estructura jeràrquica
  • l'estil de comandament
  • la comunicació
  • l'ambigüitat o el conflicte de rol
  • el temps de treball
  • el tipus de jornada
  • les possibilitats de promoció.

La vivència d'una situació laboral com a insatisfactòria o estressant, així com la capacitat de tolerància d'aquestes situacions, depenen en gran manera de les diferències individuals, de les diferents reaccions de les persones davant una situació. Estem parlant, per tant, de factors personals com ara:

  • la motivació
  • la percepció
  • la personalitat
  • la formació
  • els coneixements.

La presència de factors psicosocials nocius en el treball pot originar danys per a la salut, com ara l'estrès laboral, la síndrome d'esgotament professional (burnout), o l'assetjament psicològic (mobbing), a més de trastorns depressius i d'ansietat i malalties psicosomàtiques.

Per aquest motiu, l'atenció als factors psicosocials en la prevenció de riscos laborals és una necessitat i un precepte legal per a les empreses, d'acord amb la Llei de prevenció de riscos laborals, de manera que els han d'identificar, analitzar i avaluar, i també han de planificar i adoptar les mesures preventives necessàries.


↑ Índex de la unitat

19.2 Mètodes d'avaluació

Tot i conèixer els efectes dels factors psicosocials sobre la salut, una de les dificultats més importants és "mesurar-los". No oblidem que ens trobem davant de variables que no són visibles, objectivables i mesurables, com la temperatura o l'amplada d'una via d'evacuació. En el cas dels factors psicosocials, parlem de percepcions que els treballadors tenen de l'organització del treball a la seva empresa, percepcions que són, evidentment, subjectives i, per aquest motiu, molt difícils de mesurar.

S'han creat molts mètodes per avaluar els riscos psicosocials, però en el nostre medi els més utilitzats són dos:

  • El mètode dels factors psicosocials de l'Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball.
  • El mètode ISTAS21, posteriorment adaptat pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies al català amb el nom de PSQCAT.

19.2.1 Mètode dels factors psicosocials

El mètode dels factors psicosocials estudia els set factors següents:

  • càrrega mental
  • autonomia temporal
  • contingut del treball
  • supervisió-participació
  • definició del rol
  • interès pel treballador o la treballadora
  • relacions personals.

L'estudi es fa a través d'un qüestionari de 75 preguntes, amb el qual s'obté informació sobre els set factors, cadascun dels quals és avaluat en una escala de puntuació del 0 al 10.

Una senzilla aplicació informàtica acompanya el mètode. S'hi introdueixen les dades de les respostes i dona els resultats col·lectius de cada factor.

Aquest mètode ha estat actualitzat i reelaborat recentment per adaptar-lo als canvis en la psicosociologia i introduir-hi nous factors de risc, com ara l'assetjament laboral.

19.2.2 Mètode ISTAS21 / PSQ CAT21

Al principi del 2000 va aparèixer el mètode ISTAS21, que valora 21 factors psicosocials. Aquest mètode va ser assumit i adaptat al català pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies amb el nom de PSQCAT, i és el recomanat per l'Administració per aplicar-lo a les empreses de Catalunya.

Els 21 factors que analitza es poden agrupar de la manera següent:

  • Les exigències psicològiques del treball, en les diverses vessants quantitatives, cognitives i emocionals.
  • Els conflictes originats per la necessitat de compaginar tasques i temps laborals, familiars i socials.
  • El control sobre el treball i les oportunitats que aquest ofereix perquè sigui actiu, amb sentit i perquè contribueixi a desenvolupar habilitats.
  • El suport social de companys i superiors, la qualitat de lideratge i alguns altres aspectes de les relacions entre persones que implica el treball.
  • Les compensacions derivades del treball.
  • La inseguretat sobre l’ocupació i les condicions de treball fonamentals.

El mètode utilitza també un qüestionari que els treballadors han de respondre. Aquestes respostes són introduïdes en una aplicació informàtica que acompanya el mètode i que proporciona una extensa explotació de les dades. Posteriorment, un grup de treball format per representants de l'empresa i dels treballadors elabora les conclusions i les recomanacions de mesures preventives.


↑ Índex de la unitat

19.3 Prevenció dels riscos psicosocials

Tradicionalment, la prevenció dels riscos psicosocials s'ha dividit en diversos nivells d'intervenció:

  • mesures sobre l'organització
  • mesures sobre el treballador o la treballadora
  • mesures socials.

Són més importants i recomanables les mesures de caràcter organitzatiu i col·lectiu que les mesures particulars sobre el treballador o la treballadora, que han de ser posteriors o complementàries a les activitats de prevenció organitzacional.

19.3.1 Mesures sobre l'organització

Les mesures de caràcter organitzacional pretenen:

  • Dotar els treballadors de la formació i la informació necessàries per al desenvolupament correcte del seu treball, les seves responsabilitats, funcions i tasques, els objectius i els mètodes, i els mitjans de treball.
  • Promoure la comunicació i la participació dels treballadors en l'organització del treball i en la presa de decisions.
  • Proporcionar autonomia temporal i iniciativa per a l'ordenació de tasques.
  • Proporcionar als treballadors informació anticipada dels canvis tecnològics i de la introducció de noves tecnologies.
  • Establir procediments formals de negociació, arbitratge i mediació.
  • Formar en la direcció i la gestió de recursos humans.
  • Fomentar el suport social entre els companys i amb els superiors i subordinats.

19.3.2 Mesures sobre el treballador o la treballadora

La intervenció sobre el treballador o la treballadora té com a objectiu aconseguir que conegui els riscos i adquireixi noves actituds envers el treball, i prevenir, analitzar i afrontar les situacions de risc en el treball. A més, dota el treballador o la treballadora d'estratègies per afrontar els riscos psicosocials derivats de l'organització i per millorar l'autocontrol i l'eficàcia personal amb tècniques cognitives, fisiològiques i conductuals.

19.3.3 Mesures socials

El suport social serveix per millorar l'adaptació als desafiaments i als problemes immediats; els treballadors adquireixen noves habilitats o milloren les que ja posseeixen, obtenen reforç social i aconsegueixen suport emocional, consells i altres tipus d'ajuda.


↑ Índex de la unitat


← Bloc 4 | ← Unitat 18 | Unitat 20 →

Torna a munt