← Bloc 4 |
← Unitat 19 | Unitat 21 →
Unitat 20. L'estrès laboral
20.1 Concepte
No és una malaltia, però si es manté de manera intensa i continuada pot provocar problemes de salut física i mental: ansietat, depressió, malalties cardíaques, gastrointestinals i musculoesquelètiques. Actualment, l'estrès s'identifica com un dels riscos laborals emergents més importants. Estudis elaborats a la Unió Europea suggereixen que entre el 50% i el 60% del total dels dies laborals perduts estan vinculats a l'estrès.
Molts d'aquests treballs coincideixen que l'estrès és degut a un desajustament entre els individus i les condicions de treball (inseguretat laboral, tipus de contractació, horaris, etc.), la tasca (treball escàs o excessiu, monotonia, cicles de treball breus o sense sentit, terminis de lliurament ajustats, pressió en el temps d'execució, etc.) i l'organització de l'empresa (ambigüitat en la definició de funcions, poc suport en la resolució de problemes, absència de sistemes de comunicació i participació, etc.).
Les mesures preventives es refereixen a les causes relacionades amb la tasca i l'organització del treball, sense aprofundir en altres generadors d'estrès. Convé destacar que les intervencions plantejades són canvis senzills que afecten l'organització del treball i que l'èxit de la implantació depèn, en gran manera, de la iniciativa, de la participació i del compromís de tots els integrants de l'empresa.
20.2 Símptomes d'estrès
- Símptomes psicosomàtics:
- cansament
- insomni
- taquicàrdia, palpitacions, hipertensió
- mal de cap
- dolors musculars.
- Símptomes emocionals:
- manca de concentració i de memòria
- irritabilitat, recels, crítiques als altres
- baixa autoestima.
- Símptomes conductuals:
- absentisme laboral: períodes de baixa per malaltia
- abús de substàncies com el cafè, el tabac, l'alcohol, els ansiolítics, etc.
20.3 Mesures preventives de l'estrès
La millor tècnica per evitar caure en situacions estressants és evitar de manera eficaç tot allò que ens porta a desequilibris emocionals.
Hi ha diferents maneres de prevenir l'estrès, que poden ser aplicades de diferent manera en cada individu. Un aspecte molt important que cal esmentar és la necessitat de canviar els estils de vida rutinaris i d'incorporar nous hàbits, que encara que moltes vegades són molt senzills poden donar solució a importants problemes de salut física i mental originats per l'estrès. No obstant això, aquests hàbits s'han de fer de manera recurrent per obtenir bons resultats.
El tractament de les malalties per estrès laboral ha de ser preventiu i s'ha d'aconseguir exercint accions necessàries per modificar els processos causals utilitzant criteris organitzacionales i personals. Algunes propostes preventives sobre l'estrès laboral són les següents:
- Facilitar una descripció clara del treball que cal fer (informació), dels mitjans materials de què es disposa i de les responsabilitats. La falta de definició del que s'espera d'un individu -que el seu paper sigui confús-, és un factor important en la generació d'estrès. El desconeixement (desinformació) es tradueix en una sensació d'incertesa i amenaça.
- Assegurar-se que les tasques siguin compatibles amb les capacitats i els recursos dels individus i proporcionar la formació necessària per fer-les de manera competent, tant a l'inici del treball com quan es produeixin canvis. Igualment, cal facilitar una informació detallada sobre el significat i les repercussions del canvi per evitar l'aparició de falses idees que indueixin a preocupació, i sol·licitar, a més, l'opinió de les persones afectades.
- Controlar la càrrega de treball. Tant un excés de treball com la poca activitat poden esdevenir fonts d'estrès. El mateix passa quan l'individu no se sent capaç de fer una tasca o quan aquesta no ofereix la possibilitat d'aplicar les capacitats de la persona. En aquests casos, cal redistribuir les tasques o plantejar un nou disseny del contingut de manera que siguin més motivadores.
- Establir rotació de tasques i funcions en activitats monòtones i també en les que comporten una exigència de producció molt elevada: cadenes de muntatge, certs treballs administratius i informàtics repetitius, etc.
- Proporcionar el temps que sigui necessari per fer la tasca satisfactòriament, i evitar presses i terminis de lliurament ajustats. Preveure pauses i descansos en les tasques especialment àrdues, físiques o mentals. Igualment, cal planificar el treball tenint en compte els imprevistos i les tasques extres, sense prolongar excessivament l'horari laboral.
- Afavorir iniciatives dels individus quant al control i la manera d'exercir la seva activitat: manera de fer-la, qualitat dels resultats, solució de problemes, temps de descans, elecció de torns, etc. Les possibilitats d'intervenció personal sobre la tasca afavoreixen la satisfacció en el treball.
- Explicar la funció que té el treball de cada individu en relació amb tota l'organització, de manera que se'n valori la importància dins del conjunt de l'activitat de l'empresa. Conèixer el sentit que té la tasca assignada repercuteix de manera positiva en la realització de la feina.
- Dissenyar horaris laborals que no entrin en conflicte amb les responsabilitats no relacionades amb el treball (vida social). Els horaris dels torns rotatoris haurien de ser estables i predictibles, amb una alternança que vagi en el sentit matí-tarda-nit.
- Evitar ambigüitats en qüestions com la durada del contracte de treball i el desenvolupament de la promoció professional. Cal potenciar l'aprenentatge permanent i l'estabilitat d'ocupació.
- Fomentar la participació i la comunicació en l'empresa a través dels canals que siguin més idonis per a cada organització: xerrades de treball, instruccions de treball escrites, tauler d'anuncis, bústia de suggeriments, diari de l'empresa, reunions del comitè d'empresa i del comitè de seguretat i salut, etc.
