✔ 4.1 Abast de la vigilància de la salut
✔ 4.2 Principals efectes sobre la salut que poden ser causats o agreujats pel treball amb pantalles de visualització de dades
✔ 4.3 Mesures de prevenció

Pel que fa als usuaris de PVD, la vigilància de la salut que estableix la Llei de prevenció de riscos laborals i el Reglament dels serveis de prevenció es concreta en l'article 4 del Reial decret 488/1997, en què s'esmenten els riscos físics, psíquics i per a la vista associats a la seva utilització habitual, així com les patologies que poden generar.

La vigilància de la salut, la du a terme el personal sanitari competent del servei de prevenció, mitjançant exàmens de salut que apliquen protocols adequats als riscos als quals està exposada la persona.

Aquests exàmens de salut s'han d'oferir:

• Un cop incorporada la persona al lloc de treball, abans no iniciï la feina amb PVD.

• Després que se li assignin noves tasques que comportin nous riscos per a la salut.

• Quan la persona s'incorpori al lloc de treball després d'una absència prolongada per motius de salut, per valorar si el desenvolupament de la feina habitual pot haver estat l'origen o haver agreujat el curs de la malaltia.

• Periòdicament, segons criteri mèdic, ajustats al nivell del risc.

• A petició del treballador o treballadora, si es presenten trastorns que puguin ser atribuïts a la feina.

Si els resultats del reconeixement ho aconsellen, el metge o metgessa responsable de la vigilància de la salut pot recomanar un examen exhaustiu per part d'un especialista.

↑ Índex de la unitat

Quan les condicions del lloc de treball no són les correctes, poden aparèixer diverses molèsties o, fins i tot, malalties, en els usuaris de PVD.

Per a la vigilància de la salut i el control de les afeccions que s'expliquen a continuació, el metge o metgessa del treball disposa de protocols específics adequats a cada risc, que aplica als treballadors que voluntàriament s'hi volen sotmetre, d'acord amb el seu criteri professional i la normativa existent.

Pot aparèixer fatiga visual. Es tracta d'una alteració reversible de la funció de l'ull ocasionada per l'excés de requeriments d'adaptació ocular, fet que provoca una disminució de la capacitat de funcionament de l'ull amb diversa simptomatologia associada:

• Molèsties oculars: picor, ardor, sequedat, llagrimeig, etc.
• Trastorns de la visió: visió borrosa, visió fragmentada, etc.
• Símptomes extraoculars: cefalees, vertigen, molèsties cervicals, nàusees, etc.

Pot aparèixer fatiga muscular. Es tracta d'una disminució de la capacitat física de la persona ocasionada per tensió muscular estàtica, dinàmica o per repetició de moviments. La causa principal de la seva aparició són els mals hàbits posturals i les parts corporals més afectades solen ser la columna vertebral i les extremitats superiors amb diversa simptomatologia associada (dolor, contractures, formiguejos, cansament, etc.).

Poden aparèixer irritacions, fins i tot reaccions al·lèrgiques -especialment a mans, cara i coll- i, més recentment, lipoatròfies semicirculars a cuixes i a braços. Si bé no s'ha determinat amb certesa què ocasiona totes aquestes alteracions reversibles, es consideren causades per la manca d'humitat i els camps electromagnètics que es generen al lloc de treball.

Pot aparèixer fatiga mental acompanyada de diverses manifestacions psíquiques (ansietat, irritabilitat, desconcentració, depressió, etc.), físiques (mal de cap, palpitacions, marejos, etc.) o trastorns del son (insomni, malsons, agitació, etc.). Les causes d'aquestes alteracions són variades, des de la monotonia de la feina i la incertesa, fins a l'excessiva demanda mental.

Per a la vigilància de la salut i el control de totes aquestes afeccions, el personal sanitari especialista en medicina del treball disposa de protocols específics adequats per a cada situació de risc, que aplica als treballadors que voluntàriament s'hi volen sotmetre, d'acord amb el seu criteri professional i la normativa existent.

↑ Índex de la unitat

Hi ha una sèrie de mesures i exercicis per prevenir les molèsties osteomusculars i visuals que els treballadors poden fer al mateix lloc de treball.

Amb l'objectiu de minimitzar la fatiga visual derivada del treball amb equips amb PVD, es poden dur a terme els exercicis següents:

• 1. Focalitzar els ulls cap a un costat aproximadament 2 o 3 segons, després repetir la mateixa operació cap al costat contrari (dreta i esquerra). Fer cinc repeticions a cada costat (sense girar el cap).

• 2 Fer el mateix que al primer exercici, però mirant cap amunt i cap avall. Fer cinc repeticions.

• 3. Rotar els ulls fent un cercle. Cinc vegades en la direcció de les agulles del rellotge i cinc vegades en sentit contrari.

• 4. Com que la freqüència de parpelleig quan s'utilitzen equips amb PVD és més baixa que la normal, procurar parpellejar regularment, així com tancar els ulls durant uns segons quan facis els exercicis.

• 5. Tancar els ulls i tapar-los amb el palmell de la mà (per evitar que entri llum) durant 15 segons. Evitar pressionar els glòbuls oculars.

Hi ha diverses maneres de descansar i permetre que el sistema osteomuscular es recuperi dels efectes de l'activitat:

• Sempre que sigui possible, alternar la tasca amb ordinador amb altres feines que no en requereixen l'ús, fet que permet mobilitzar grups musculars diferents.

• Fer petites pauses de recuperació quan la tasca requereix llargs períodes amb postures estàtiques. Aprofitar aquestes pauses per fer els exercicis d'estirament recomanats i, també, aixecar-se de la cadira i caminar.

Relaxació muscular de la zona cervical

Amb l'objectiu de reduir la fatiga musculoesquelètica i, en especial, la tensió de coll i espatlles, es recomana fer els exercicis següents (es poden fer a la cadira de treball):

• 1. Flexió i extensió de coll: Flexionar el cap cap endavant (2 segons) i després cap enrere (2 segons).

• 2. Girs de coll: Girar el cap cap a la dreta (2 segons) i després cap a l'esquerra (2 segons).

• 3. Inclinació del cap: Inclinar el cap cap a la dreta (2 segons) i després cap a l'esquerra (2 segons).

• 4. Elevacions d'espatlles: Apujar i abaixar les espatlles amb els braços estirats i relaxats. També es poden fer rotacions d'espatlles, primer cap endavant i després cap enrere.

Relaxació muscular de l'esquena

Aquests exercicis ajuden a reduir la tensió acumulada a l'esquena:

• 1. Estiraments d'esquena laterals: Col·locar les mans darrere del clatell i amb l'esquena recta. Després aixecar un colze cap amunt i seguidament canviar de costat i aixecar l'altre. Fer cinc repeticions a cada costat. Aquests exercicis es poden fer assegut a la cadira.

• 2. Part alta de l'esquena: Entrellaçar les mans amb el palmell de la mà cap endavant i estirar els braços en la mateixa direcció 10 segons.

• 3. Estiraments d'esquena: Assegut a la cadira, flexionar el cos cap endavant i a la vegada tirar el cap cap avall (reposar uns segons).

• 4. Estiraments d'esquena: Dempeus, amb els dits de les mans encreuades, aixecar els braços per sobre del cap i mantenir-los estesos. Empènyer els braços cap enrere i cap amunt (mantenir la posició durant 8-10 segons).

• 5. Estiraments d'espatlles: Dempeus, aixecar els dos braços per sobre del cap i encreuar les mans. Empènyer els braços cap amunt (mantenir la posició durant 8-10 segons).

Relaxació de la musculatura d'avantbraç, canell i mà

El treball amb equips amb PVD pot provocar una sobrecàrrega muscular del conjunt d'avantbraç, canell i mà derivada dels moviments repetitius d'aquesta zona:

• 1. Estirament dels dits: Separar i estirar els dits durant 10 segons fins que es percebi la tensió de l'estirament. Després, relaxar els dits i tancar la mà fent força amb el puny tancat.

• 2. Flexió i extensió del canell: Estirar el braç i amb el palmell de la mà cap a baix, flexionar el canell (durant 10 segons). Després, amb el palmell de la mà cap amunt, desplaçar els dits cap avall.

• 3. Estirament de canell i avantbraç: Procurar aguantar la posició durant 10 segons a cada exercici.

↑ Índex de la unitat

Unitat 3 | Inici