Un dels principis ètics que han d’observar els alts càrrecs té a veure amb l’exigència de transparència de les activitats oficials, dels actes i de les decisions relacionats amb la gestió dels assumptes públics que tenen encomanats, així com de la seva agenda oficial. Així ho recull l’article 55.1.c de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, article que té per objecte precisament el conjunt de principis bàsics que ha de regir l’actuació dels alts càrrecs, en desenvolupament de les funcions inherents al càrrec per al qual han estat nomenats.
Tot i que aquesta llei no en disposa res més, l’apartat tercer de l'article 55 recull un mandat adreçat a les administracions, les entitats i les institucions públiques incloses en l’article 3.1 de la mateixa llei, consistent a elaborar un codi de conducta dels alts càrrecs respectius, amb la finalitat de concretar i desenvolupar els principis d’actuació a què fa referència l’apartat 1 de l’article referit, i a establir-ne d'altres d’addicionals, si escau, i determina les conseqüències d’incomplir-los –sens perjudici del règim sancionador establert per la llei.
En aquest sentit, el Codi de conducta dels alts càrrecs i del personal directiu de l'Administració de la Generalitat i de les entitats del seu sector públic, aprovat mitjançant l’Acord de Govern GOV/82/2016, de 21 de juny, incorpora dues regles de conducta directament relacionades amb les agendes oficials dels alts càrrecs: d’una banda, la necessitat de “[d]onar publicitat de forma veraç […] de l'agenda pública en tot allò relatiu a les reunions amb els grups d'interès” (núm. 5.5) i, de l’altra, la conveniència d’“incorporar a les seves agendes oficials els contactes que estableixin” amb els grups d’interès (núm. 5.21).
A mode d’annex a aquest acord es va aprovar també el Protocol d’actuació aplicable a les relacions dels alts càrrecs i del personal directiu de l’Administració de la Generalitat i del seu sector públic amb els grups d’interès, que, primerament, aclareix el caràcter obligatori de la inscripció dels grups d’interès en el registre corresponent –actualment, el Registre de grups d’interès de Catalunya, creat i regulat de conformitat amb el Decret llei 1/2017, de 14 de febrer, amb els articles 46-53 de la Llei 19/2014, i amb el Decret 171/2015, de 28 de juliol. Alhora, prescriu, entre d’altres, la necessitat d’acreditar la inscripció, la sol·licitud o el compromís d’inscripció, dels grups d’interès per poder mantenir contactes amb els alts càrrecs i el personal directiu.
La Comissió Interdepartamental de Transparència i Govern Obert (CITGO), en l'exercici de les funcions atribuïdes pel Decret 233/2016, de 22 de març, relatives a l’establiment d’estratègies i directrius per garantir el compliment de la normativa de transparència i govern obert per l’Administració de la Generalitat i del seu sector públic, va aprovar, en la sessió de 22 de juliol de 2016, uns criteris referents a les obligacions de publicitat activa derivades del Codi de conducta dels alts càrrecs, en el qual, entre d’altres, s’aborda el contingut mínim a publicar setmanalment en relació amb les agendes públiques dels alts càrrecs i del personal directiu, per cadascun dels departaments i de les entitats del sector públic de l’Administració de la Generalitat: la data de l’activitat o contacte; la denominació del grup d’interès; el número d’inscripció del grup, si escau; la descripció i el tema del tipus d’activitat; la identificació nominal, i el càrrec de l’alt càrrec o directiu. La Comissió, en la sessió de 9 de juny de 2017, va aprovar els criteris de desplegament de l’eina informàtica corporativa del Registre de l’activitat del Codi de conducta (RACC), que serveix, entre d’altres, per donar difusió de les dades relatives als contactes amb grups d’interès.
Del que s'ha comentat s'arriba a una primera conclusió: la Llei 19/2014, de 29 de desembre, a diferència d’altres legislacions en aquesta matèria, no estableix explícitament en el títol II (“De la transparència”) una obligació concreta de publicitat activa de les agendes oficials dels alts càrrecs, sinó que, com s’ha assenyalat, es limita a recollir la transparència de les agendes oficials dels alts càrrecs a mode de principi ètic. Així ho ha reconegut la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP), en la Resolució 151/2018, de 20 de juny.
Tan sols a l'Administració de la Generalitat i a les entitats del seu sector públic, el Codi de conducta dels alts càrrecs i personal directiu els imposa el deure de donar publicitat a les seves agendes, encara que només en relació amb les reunions tingudes amb els grups d'interès, informació que es publica en el Portal de dades obertes de la Generalitat.
En qualsevol cas, i més enllà dels eventuals deures de publicitat activa, és clar que les agendes oficials constitueixen informació pública, en els termes definits per l’article 2.b de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, per la qual cosa constitueixen sens dubte dades el coneixement de les quals cal facilitar en cas de ser exercit el dret d’accés a informació pública, entès com la petició individual d’accés a una determinada informació pública prèviament existent o disponible per una de les administracions o entitats públiques subjectes a l’esmentada llei.
En aquest sentit, la Resolució 151/2018 de la GAIP, que estima la reclamació formulada contra una denegació d’accés a l’agenda oficial d’un alcalde, fonamenta l’estimació del dret a accedir-hi en la improcedència d’al·legar, com ha fet la corporació local, la manca d’obligació de fer publicitat activa de les agendes, atès que “el dret d’accés té un abast molt més ampli que el catàleg d’obligacions de publicitat activa”, i “la informació relacionada amb les reunions de les autoritats i càrrecs públics locals […] és informació d'una gran rellevància des de la perspectiva de la transparència”.
Tampoc no poden constituir motius oposables a l’accés a l’agenda oficial, tal com pretén l’entitat municipal en aquest cas, el fet de no haver aprovat un codi de conducta aplicable als seus alts càrrecs i personal directiu –tenint en compte que el codi ha de desenvolupar uns principis ètics que ja disposa l’article 55 de la Llei 19/2014, com tampoc no pot oposar a l’accés la circumstància de no disposa d'un registre municipal de grups d’interès –atès que té caràcter facultatiu i, en qualsevol cas, és suplert pel deure d’inscripció en el Registre de grups d’interès de Catalunya de qualsevol persona o entitat que pretengui fer influència a Catalunya.
Tot això no impedeix condicionar l’accés, entre d’altres, als límits que suposa l’aplicació del dret a la intimitat o del règim de protecció de les dades personals que puguin aparèixer en les agendes oficials. En aquest sentit, la GAIP, en la resolució citada i d’acord amb l’informe emès per l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, va concloure que són accessibles, a més de les dades identificatives de persones jurídiques que s’hagin reunit amb els alts càrrecs, també les dades nominals dels mateixos alts càrrecs o d’altres alts càrrecs o servidors públics que s’hi hagin reunit, de persones físiques que en representació d’altri i en exercici de la seva professió es relacionen amb l’Administració, així com de les persones físiques que hi hagin tingut contacte, ja sigui en nom propi, ja sigui en nom d’altri, i sempre que siguin considerades com a grups d’interès inscrits –o bé hi hagin sol·licitat la inscripció o s’hagin compromès a inscriure’s-hi. En canvi, no són accessibles i, per tant, han de ser anonimitzades, les dades de persones físiques que, o bé no actuen com a grup d’interès –tenen contactes en relació amb assumptes i expedients administratius concrets–, o bé, actuant amb aquesta condició, no es troben inscrites en el registre corresponent.
