El periodisme de dades està entrant amb força i revolucionant el periodisme tradicional. Cada vegada més els periodistes innovadors estan utilitzant el potencial de les dades obertes i aplicant noves eines digitals a les dades en cru per explicar històries mitjançant visualitzacions interactives o articles d’investigació. Aquest nou model de periodisme afavoreix el treball col·laboratiu amb grups de la societat civil i amb el mateix govern, cosa que fa que augmenti la transparència en la gestió pública i es potenciï la col·laboració público-privada.
Amb aquest nou enfocament, els periodistes de dades tenen un paper clau en el control del govern, i en el seguiment del compliment dels seus compromisos amb la ciutadania. És en aquest punt en què la línia que separa el periodisme de dades de l’activisme social és molt fina i de vegades costa de diferenciar. En definitiva, l’evolució del periodisme de dades pot contribuir en certs moments a canalitzar demandes socials o alertar sobre pràctiques poc ètiques en alguns casos.
Així, doncs, els periodistes tenen la gran responsabilitat d’actuar com a intermediaris entre l’obertura de dades i l’accessibilitat i la comprensió d’aquestes dades per part de la ciutadania.
Els periodistes de dades es converteixen, també, en grups de pressió en la demanda d’obertura de dades que podrien o haurien d’estar disponibles i sens dubte afavoreixen no només l’aplicació de polítiques públiques d’obertura sinó també la garantia que siguin dades de qualitat i amb una gran freqüència d’actualització.
Alguns projectes basats en dades sorgeixen de forma espontània a la societat davant de situacions injustes o abusives i són monitorats i explotats per periodistes de dades, com és el cas del projecte "Cuéntalo", que va monitorar durant 14 dies els tuits amb l'etiqueta “#Cuéntalo” amb dones que relataven agressions sofertes arreu del món. Es van recollir i analitzar 2.750.000 intervencions, que es van concretar en una visualització com a eina de denúncia de la violència masclista. L’objectiu del projecte era evidenciar la dimensió del problema.
El periodisme de dades és una disciplina que s’està aplicant a totes les redaccions dels principals mitjans de comunicació internacionals, que ja té cert recorregut al nostre país.
En aquest sentit, a Catalunya el periodisme de dades està arrelant com a nova forma de periodisme i molts professionals s’hi estan enfocant. Cada vegada és més freqüent trobar mitjans de comunicació que utilitzen les dades per explicar la realitat a partir d’evidències. En cito alguns exemples.
En un primer estadi, la majoria de mitjans de comunicació ja han integrat les visualitzacions, en forma de gràfics, mapes i altres aplicacions més o menys interactives, que ajuden a comprendre el text de la notícia o bé els temes d’actualitat. En poden ser exemples l'Ara Data, l’espai de periodisme de dades del diari Ara, els articles de Roger Tugas per al Nació Digital, l’espai que BTV dedica a les dades sobre la covid-19, que recull les dades diàries en gràfics i ajuden a entendre l’evolució de la pandèmia o l'espai que Vilaweb dedica a les dades d’evolució de la covid-19.
Però el periodisme de dades, en paraules de Karma Peiró, periodista especialitzada en tecnologies de la informació i comunicació, és cou a foc lent, i requereix un període d’investigació que sovint comporta llargs temps d’espera per extreure’n conclusions o obtenir les evidències que confirmin la hipòtesi. Aquest periodisme inclou un component crític i social i en general pot fer aflorar casos de corrupció i injustícies socials que d’una altra manera haurien passat desapercebuts.
Organitzacions com CIVIO, una fundació independent sense afany de lucre que té per objectiu controlar els poders públics i informar la ciutadania, ens alerta sobre les adjudicacions de contractes a dit que fa el Govern de l’Estat i sobre la contractació opaca de càrrecs eventuals, per posar alguns exemples. És molt recomanable visitar el seu web i fer una ullada a la gran tasca que està fent aquest equip, que acostuma a incomodar el govern de torn i que passa per alt a la societat.
Tenim exemples molt propers i colpidors d’aquest tipus de periodisme. Entre d’altres, destacaria el documental Desprotegides, malgrat tot, en què es va utilitzar, a banda de les entrevistes personals, les dades de violència masclista a Catalunya disponibles al Portal de dades obertes. En aquest documental es va posar de manifest que la violència contra les dones és un problema estructural, d’enorme complexitat, i es qüestiona si les polítiques públiques dedicades a erradicar la violència masclista i el pressupost que s’hi inverteix són eficients.
Altres treballs destacables podrien ser el de la periodista Conxa Catalán, sobre els desapareguts a la Guerra Civil, que BTV va recollir en el documental “Barcelona sota les bombes”, el de Laura Aragó sobre la fam que es podria evitar al món, que es recull al reportatge de La Vanguardia “Missing Food”, o el del Diario.es sobre les beques de menjador, que conclou que els alumnes pobres amb beca de menjador a Catalunya queden en mans de les entitats socials quan arriben a secundària.
Un dels articles més recents, i molt recomanables, és el que s’ha publicat a l’Observatori Social de la Caixa ¿Se puede destapar el fraude fiscal con algoritmos?. En aquest cas Story Data s’ha encarregat de fer les visualitzacions i els gràfics que fan més entenedores les conclusions de l’article.
Aprofitant la coincidència amb les eleccions als EUA, podeu fer una ullada al treball TrumpLand Media. Medios y comunicación en la era Trump, elaborat per Ferran Morales, Miquel Pellicer i Maria Crosas, en què s’analitza de manera molt gràfica quins estats acaben decidint els resultats de les eleccions (swing states).
En definitiva, l’obertura de dades ha encetat una via innovadora, dintre del periodisme, que obre finestres a racons abans foscos i ens proporcionen la informació que necessitem per entendre i actuar sobre els temes que ens interessen.
I què en diuen els protagonistes?
"Defensem que darrera de qualsevol dada hi ha una història per ser narrada i volem ser un pont entre les organitzacions i els mitjans de comunicació convencionals, que cada cop aposten més per traduir les dades en informacions periodístiques. […] I per sobre de tot plana un objectiu que conforma el nostre ADN: defensar la necessitat d’obrir les dades a la ciutadania per socialitzar-les i combatre la postveritat." StoryData
"Creiem en el periodisme incòmode, el que aborda els temes amb profunditat, context i dades, contrastant les fonts i sense caure en el pamflet. Apostem pel periodisme reposat o slow journalism: menjar poc i pair bé. Volem defugir el fast food informatiu i el “periodisme de tuits”. També volem visualitzar i potenciar veus crítiques en l’àmbit de l’anàlisi i l’opinió, amb l’objectiu de trencar amb l’univers autoreferencial dels “opinòlegs” i tertulians. Creiem que un millor periodisme vol dir una millor ciutadania, més ben informada i més lliure a l’hora de prendre decisions." Diari Crític
"La brutal cobertura informativa de la pandèmia ens ha permès donar a conèixer el talent que tenim en el periodisme de dades amb visualitzacions diàries tractades amb absolut rigor." Marcos Arizmendi
"El periodisme de dades ens ajuda a apropar-nos a la realitat." Eli Vivas
"Aquest nou corrent, lligat a la tecnologia, fa que es pugui tornar a fer un periodisme de qualitat sempre que s’hi dediqui temps i es facin investigacions, per donar pas a la recuperació de la professió. I si no ho fem els periodistes no passarà res, ja ho estan fent els ciutadans, com sempre." Karma Peiró
"El fet que cada cop el ciutadà tingui més accés a informació dels governs ens apropa a la política i democratitza el sistema." Mar Cabra
