Ahir, dia 2 d'octubre, va entrar en vigor la pràctica totalitat d'una llei que potser, en general, té menys incidència en la nostra feina diària, però que també haurem de tenir en compte, específicament si tramitem procediments sancionadors o de responsabilitat patrimonial. És la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic (LRJSP), també publicada al BOE de 02.10.2015 (correcció d'errades al BOE de 23.12.2015).
A continuació detallo unes notes succintes sobre la LRJSP, a manera de presentació, i en la part que ens pot resultar més interessant:
- A l'article 1 s'estableixen i es regulen les bases del règim jurídic de les administracions públiques, els principis del sistema de responsabilitat de les administracions públiques, els principis de la potestat sancionadora i també l'organització i el funcionament de l'Administració general de l'Estat (AGE) i del seu sector públic institucional per al desenvolupament de les seves activitats.
Enllaçant amb l'anterior, s'ha de constatar que es tracta d'una norma que, en part, només és aplicable a l'AGE -tingueu en compte la disposició final catorzena de la LRJSP, que determina els articles de la norma que tenen caràcter bàsic.
- Algunes disposicions que cal tenir especialment en compte en el títol preliminar.
S'hi determina l'àmbit subjectiu aplicable de la llei (art. 2), s'hi regulen els principis generals d'actuació de les administracions públiques (art. 3) i els principis d'intervenció de les administracions públiques per al desenvolupament d'una activitat (art. 4). L'article 3.4 conté el principi de personalitat jurídica única de cadascuna de les administracions públiques.
En el capítol segon es regulen els òrgans de les administracions públiques (art. 5 i seg.); es crida l'atenció sobre l'article específic relatiu als òrgans consultius (art. 7), la regulació de la competència i el règim d'alteració de la competència (art. 8 i seg.) i la regulació dels òrgans col·legiats de les diferents administracions públiques (art. 15 i seg.; no tenen caràcter bàsic els articles de la subsecció segona de la secció tercera del capítol segon), i els articles 23 i 24 es refereixen, respectivament, a l'abstenció i la recusació.
Encara en el títol preliminar, en el capítol tercer inclou els principis de la potestat sancionadora (art. 25-31) i, en el capítol quart, la regulació de la responsabilitat patrimonial de les administracions públiques (art. 32-37). Són novetats especialment importants amb relació a la potestat sancionadora de les administracions públiques, i especialment rellevants les relatives a la prescripció (art. 30), disposicions que donen resposta a les controvèrsies que s'havien plantejat els darrers anys sobre aquesta qüestió.
En el capítol cinquè trobem disposicions relatives al funcionament electrònic del sector públic (art. 38-46): seu electrònica, portal d'Internet, sistemes d'identificació de les administracions públiques, actuació administrativa automatitzada, arxiu electrònic de documents, entre d'altres.
En el capítol sisè es regulen els convenis. Com recorda l'exposició de motius de la LRJSP, es regulen en la línia establerta en el Dictamen 878 del Tribunal de Comptes, de 30 de novembre de 2010; com també constata l'exposició de motius de la llei, es desenvolupa un règim complet dels convenis, que en fixa el contingut mínim, les classes, la durada i l'extinció i n'assegura el control pel Tribunal de Comptes.
- El títol primer de la LRJSP fa referència a l'AGE i no té caràcter bàsic.
- Quant al títol segon(organització i funcionament del sector públic institucional), cal tenir en compte, perquè tenen caràcter bàsic, el que estableixen els articles 81-83 (capítol sisè, dels consorcis, art. 118 i seg., excepció feta de l'art. 123.2, que no té caràcter bàsic), i també els articles 129-134 del capítol setè, de les fundacions del sector públic estatal.
- Tornem a un títol que té caràcter bàsic en la totalitat, el títol tercer de la LRJSP, en què es regulen les relacions interadministratives, incloses les relacions electròniques entre les administracions (art. 155 i seg.), en què trobem, per exemple, un precepte relatiu a l'esquema nacional d'interoperabilitat i a l'esquema nacional de seguretat (art. 156).
- La LRJSP es tanca amb vint-i-dues disposicions addicionals, quatre de transitòries, una de derogatòria i divuit de finals, que, entre d'altres, incorporen la modificació de diverses normes de rang legal. Com dèiem, cal tenir en compte la disposició final catorzena, títol competencial, que també determina quines de les disposicions addicionals no tenen caràcter bàsic.
Finalment, cal tenir en compte que s'han interposat dos recursos d'inconstitucionalitat contra la LRJSP que s'han admès a tràmit: el recurs d'inconstitucionalitat núm. 3774/2016, promogut pel Govern de la Generalitat de Catalunya, i el recurs d'inconstitucionalitat núm. 3903/2016, promogut pel Govern de Canàries (BOE núm. 184, d'01.08.2016).
