1. El càlcul en matèria de contractació pública
1.1 Magnituds de la contractació pública
1.2 Valoració i puntuació dels criteris
1.3 Ofertes anormalment baixes
1.4 Càlcul del pressupost
1.1 Magnituds de la contractació pública
L’any 2022 la contractació pública a Espanya va assolir la xifra de 100.692.196.223,90 €, segons consta publicada en els perfils dels contractants. La xifra és encara superior perquè no inclou tota la contractació menor. Aquesta magnitud és difícil de copsar. Parlem de més de cent mil milions d’euros, probablement de dos-cents mil milions d’euros.
La xifra per escrit és de cent mil sis-cents noranta dos milions cent noranta-sis mil dos cents vint-i-tres euros amb noranta cèntims.
El motiu de posar-la per escrit és que en la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, per la qual es transposen a l’ordenament jurídic espanyol les directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014, coneguda també com a LCSP, no hi ha ni una sola fórmula matemàtica amb la qual es pugui treballar aquest nombre immens expressat en xifres.
Si les posem en una pila, arribarien a més de la meitat de la distància a la Lluna i en dos anys de compra pública la superarien.
Júpiter, el planeta més gran del nostre sistema solar, és 11 vegades més gran que la Terra i li donarien una volta i mitja.
I si ens quedéssim a casa, li donaríem 17 vegades la volta a la Terra.
És a dir, es maneja un volum econòmic ingent sense que la Llei contingui cap fórmula expressada matemàticament, tot i que és una llei extensa i llarga, que sembla que en podria haver contingut alguna.
Tampoc no expressa per escrit cap fórmula matemàtica, i en això fa bé, perquè expressar per escrit els termes que ha de recollir una fórmula és molt més difícil que amb termes matemàtics i seria difícil fer-ho amb precisió i sense cap error.
L’objectiu d’aquest curs és precisament aplegar i explicar fórmules i sistemes de càlcul usats en la contractació pública. Podem veure fórmules usades en la contractació pública en el Reial decret 1350/2011, pel qual s’aprova la relació de materials i fórmules tipus generals per a la revisió de preus en contractes d’obres, com la següent:
1.2 Valoració i puntuació dels criteris
A grans trets distingirem tres grups de criteris per valorar i puntuar les ofertes. El criteri preu, els criteris automàtics diferents del preu i els criteris de judici de valor.
El més controvertit respecte al càlcul és la determinació de la puntuació del preu, per la gran quantitat de fórmules que s’han usat al llarg dels anys.
En algunes licitacions hi ha altres criteris econòmics diferents al que de forma generalitzada s’entén pel preu del contracte, i que no són objecte de la unitat 2, destinada a descriure com s’efectua el càlcul de la puntuació del criteri econòmic.
Tot i això, alguns criteris econòmics diferents del preu del contracte també s’han de puntuar a banda del preu i, en alguns casos es poden utilitzar les fórmules descrites en l’apartat de la puntuació del criteri econòmic. Un exemple en seria la compra d’un determinat aparell en la qual es valora com a criteri preu el cost de l'aparell i, a banda, es puntua també el cost de manteniment d’aquest aparell. En aquest cas seria especialment útil utilitzar la fórmula que es descriu en l’apartat de puntuació del criteri econòmic amb un valor de ponderació elevat.
Es poden trobar més de 40 fórmules utilitzades per valorar el preu. Totes o gairebé totes han estat impugnades per algun recurs, bé sigui administratiu o bé objecte del recurs especial en matèria de contractació. En la majoria d'ocasions interposats amb arguments sense una solidesa matemàtica contundent al darrera.
La referència en la Llei de contractes a les fórmules a utilitzar és que s’han de justificar en l’expedient. És precisament aquesta justificació la que dona solidesa a l’ús de la fórmula i resta arguments per a la seva impugnació, tot i que no la podrà blindar mai.
Pel que fa als criteris de judici de valor, el sistema proposat en la unitat 3, suposa un canvi de paradigma metodològic i proposa igualar el tracte del licitador en la valoració d’aquests criteris respecte del sistema de valoració i puntuació de les ofertes econòmiques, la qual cosa s’alinea amb els principis de la LCSP.
Com a canvi important en la metodologia, no es pot aplicar de forma universal a tots els criteris de judici de valor i cal tenir en compte si el disseny dels criteris en permetrà l'aplicació. Va a criteri de l’òrgan de contractació la decisió de variar l’estructura dels criteris per poder aplicar el sistema, cosa que podrà dur a terme, si així ho considera, en molts dels casos, però en d’altres pot no ser necessari aplicar-ho.
Actualment valorem fent sumes dels criteris més ben valorats, però encara no valorem posant-los uns en relació amb d'altres.
1.3 Ofertes anormalment baixes
L’obligació de la LCSP d'especificar un sistema per detectar les ofertes anormalment baixes, es tractarà en la unitat 4. És un tema pendent encara d’abordar amb plenitud i en el qual es fa més que necessari establir unes directrius per unificar i estandarditzar algunes actuacions. Hi ha moltes variants que parteixen d’uns sistemes usats tradicionalment i heretats també de normatives que ja han tingut un llarg recorregut en el temps.
Els canvis normatius demanen també uns canvis en els models utilitzats habitualment i un consens en la matèria, alhora que una clarificació de termes i procediments a seguir.
En tant que no hi hagi aquest consens, es proposen tres sistemes utilitzats per molts òrgans de contractació, i se’n remarquen les potencialitats i els punts febles.
1.4 Càlcul del pressupost
L’obligació de la LCSP de desglossar el pressupost de licitació en costos directes, costos indirectes i altres despeses eventuals, ha afegit una certa dificultat en l’elaboració d’aquest pressupost.
En la unitat 5 es tractarà aquest tema pel que fa als contractes de serveis en els quals el pressupost base de licitació no es determini amb preus unitaris. No s’abordaran els contractes d’obres perquè requereixen uns coneixements específics en la matèria que s’allunyen de l’abast de la unitat.
A la unitat 5 es fa una introducció al càlcul i es donaran pautes per treballar bàsicament contractes de serveis, però l'heterogeneïtat d’aquest tipus de contractes fa impossible establir-ne uns paràmetres universals.
Per tant, es faciliten pautes per tal que, partint d’aquestes, es pugui construir l’estructura bàsica del càlcul i es completi bàsicament accedint a les fonts de dades que també es faciliten, que no constitueixen un llistat exhaustiu i en algun cas algunes necessiten tractament econòmic per obtenir els percentatges d’aplicació adequats.
Conèixer la distribució percentual dels costos és el veritable repte a superar en l’elaboració del pressupost.
