2. Càlcul de la puntuació del criteri econòmic
2.1 La fórmula clàssica
Les fórmules indicades en aquest apartat s’utilitzen bàsicament per puntuar el criteri del preu del contracte. No obstant això, també poden ser utilitzades per puntuar alguns dels altres criteris econòmics possibles.
El primer que cal tenir present és que cal justificar l’elecció de la fórmula en l’expedient (art. 146 de la LCSP) i que ha de respectar els principis de la contractació pública, entre aquests els d’igualtat i proporcionalitat (art. 145.5.b de la LCSP).
Una de les fórmules més usades en l’àmbit de la Generalitat havia estat la següent:
Aquesta fórmula, que anomenarem "fórmula clàssica", encara és vàlida i s’utilitza en alguns casos, però presenta algunes particularitats:
1. El repartiment de punts no és proporcionalment directe a la distància entre les ofertes. La proporcionalitat és inversa. Això fa que a ofertes que es diferencien en una mateixa magnitud econòmica els corresponguin puntuacions que no difereixen en magnituds proporcionals, sinó que varien en funció de com d’allunyades estiguin de la millor oferta.
2. La fórmula no vincula mai les ofertes amb l’import de licitació.
3. No permet valorar les ofertes a cost zero.
Vegem què comporta a la pràctica amb una licitació de prova sobre un import de licitació de 100.000 €, en la qual el preu es puntua amb un màxim de 70 punts i la millor oferta és de 70.000 €.
Observem que, com s’indica al punt 1, la diferència de punts no és la mateixa per a unes ofertes que es diferencien entre si en un import igual de 2.000 €.
El que ens indica el punt 2 és que amb independència de l’import de licitació, si les ofertes coincideixen, rebran sempre els mateixos punts i això és així perquè l’import de licitació no figura en la fórmula i no intervé en el resultat.
Respecte al punt 3, si l’oferta que es valora és de 0 €, matemàticament no es pot calcular perquè dividir alguna cosa per zero no és possible i en termes matemàtics s’anomena "indeterminació".
En termes jurídics, desplaçar una coma pot canviar totalment el sentit de l’article d’una llei. Matemàticament, desplaçar una coma té una transcendència igual d’important. Per això es recomana no utilitzar fórmules en les quals es puguin rebre ofertes que després no es podran calcular.
2.2 La fórmula lineal
A banda d’aquesta fórmula s’utilitzen també moltes altres fórmules, algunes d'una gran complexitat.
En no haver-hi un consens sobre les fórmules a utilitzar, la Direcció General de Contractació Pública l’any 2020 va aprovar la Directriu 1/2020, en la qual s’indica les fórmules i els sistemes de valoració i puntuació de les proposicions econòmica i tècnica a utilitzar amb caràcter general, amb les excepcions corresponents.
Per valorar el preu, es va aprovar l’ús de la fórmula següent i amb aquesta expressió dels termes que la configuren:
Aquesta fórmula, que anomenarem "fórmula lineal", té les característiques següents:
a) El repartiment de punts és proporcionalment directe a la distància entre les ofertes. A les ofertes que es diferencien en una mateixa magnitud econòmica, els corresponen puntuacions que difereixen en magnituds proporcionals, independentment de com d’allunyades estiguin de la millor oferta.
b) La fórmula vincula les ofertes amb l’import de licitació.
c) Permet valorar les ofertes a cost zero.
Reprenem l’exemple anterior de la licitació de prova sobre un import de licitació de 100.000 €, en la qual el preu es puntua amb un màxim de 70 punts i la millor oferta és de 70.000 €.
Com s’indica al punt a, la diferència de punts és la mateixa per a les ofertes que es diferencien entre si en un import igual de 2.000 €, cosa que no succeeix amb la fórmula clàssica.
El que ens indica el punt b és que, en funció de l’import de licitació, si les ofertes coincideixen, rebran diferent puntuació, perquè l’import de licitació està inclòs en la fórmula i intervé en el resultat.
Respecte al punt c, si l’oferta millor és 0 €, la fórmula permet calcular-ne la puntuació i la de la resta d’ofertes.
Són fórmules anàlogues i s’obté el mateix resultat. La diferència és que, expressada així, ofereix el missatge que s’està valorant la baixa de les ofertes, i la Llei ens indica que valorem les ofertes, no la seva baixa. Aquesta fórmula incentiva a fer ofertes més baixes, i la lineal estimula a presentar millors ofertes.
Si representem gràficament les dues fórmules, podem apreciar que la fórmula clàssica distribueix les puntuacions en una corba i la lineal, en una recta, i això afecta la proporcionalitat entre la puntuació de les ofertes de diferent manera.
Sense entrar en la definició matemàtica i a efectes pràctics, el pendent de la recta i de la corba anterior el podríem identificar com la inclinació que tenen respecte de l’eix horitzontal on es representa.
2.3 La fórmula lineal amb valor de ponderació
La distribució de puntuacions en una recta és fàcil de controlar i, si escau, de modificar. Si incidim sobre aquest pendent i el modifiquem, també variarem la distància entre les puntuacions que rebran les ofertes.
Podem modificar el pendent de la recta de puntuacions afegint un element a la fórmula, que anomenarem "valor de ponderació".
Segons els valors que prengui el valor de ponderació, el pendent o inclinació de la recta variarà, com s’aprecia en el gràfic següent:
Aplicant diferents valors de ponderació a la fórmula, s’atorga diferents puntuacions a les ofertes.
Comprovem que en l’exemple de la licitació de prova sobre un import de licitació de 100.000 €, en la qual el preu es puntua amb un màxim de 70 punts i la millor oferta és de 70.000 €, varien les puntuacions segons el valor de ponderació, però respecten en cada cas la diferència entre les puntuacions, fet que garanteix la igualtat de tracte.
El valor de ponderació no afecta la capacitat de valorar les ofertes a cost zero de la fórmula lineal, tal com s’il·lustra en l’exemple següent:
Però, com es decideix quin ha de ser el valor de ponderació?
La Directriu de fórmules planteja tres possibilitats per decidir el valor de ponderació, a criteri de l’òrgan de contractació:
1. Ordinari, aplicar el valor 1, valor per defecte que es pot aplicar sempre.
2. Associat al pes específic del criteri preu, no el decideix l’òrgan sinó que va en funció del pes del preu sobre el total de puntuació: a un 40% del pes del preu sobre el total de puntuació, valor de ponderació d'1,4; a un 60%, valor d'1,6.
3. Associat a supòsits contractuals, l’òrgan decideix l’encaix de la seva licitació entre els supòsits o escenaris contractuals que determina la Directriu i el justifica motivadament en la memòria de l’expedient. Pot prendre valors decimals entre 1 i 4.
Si el pes del criteri preu és superior o igual al 75%, el valor de ponderació ha de ser 1, ja que s’ha donat molt pes al criteri preu respecte de la resta de criteris i no tindria sentit introduir valors de ponderació que ajustin les puntuacions del criteri preu.
Per orientar sobre el valor de ponderació adequat en cada cas, pot ser útil la taula següent:
