Càlculs i fórmules en matèria de contractació pública

Sumari» Unitat 2» Unitat 4

3.1 El sistema establert per la Directriu
3.2 Consideracions per aplicar el sistema de la Directriu
3.3 El llindar de l'article 146.3 de la LCSP

En la valoració de les ofertes, els criteris de puntuació sotmesos a judici de valor acostumen a tenir poc pes en el conjunt de tots els criteris de valoració i no s’apliquen amb caràcter generalitzat.

Així com la puntuació del preu i la resta de criteris automàtics s’obtenen amb l’aplicació de fórmules objectives, hi ha la tendència a creure que els criteris sotmesos a judici de valor són criteris subjectius, i no és així, perquè aquests criteris també s’han de valorar objectivament, ara bé, sotmesos a un seguit de paràmetres definits i delimitats prèviament que requereixen una apreciació subjectiva per emetre la valoració, però en cap cas arbitrària.

De la mateixa manera que els criteris automàtics es valoren de manera independent a la resta aplicant una fórmula, els criteris sotmesos a judici de valor s’haurien de valorar per a cada oferta també de forma independent de la resta. I la manera de fer-ho és haver definit prèviament de forma clara els paràmetres que s’utilitzaran per a la seva valoració, la ponderació en el total dels criteris i ajustar-s'hi sense comparar les ofertes en el moment de valorar-les.

La Directriu de fórmules estableix un mètode que iguala els sistemes utilitzats per valorar els criteris automàtics i els sotmesos a judici de valor.

Actualment per puntuar els criteris automàtics com el preu, hem de conèixer totes les ofertes i les ordenem per import per saber quina és la millor. Aquesta ordenació és una valoració que permet saber quina és la millor i després la puntuem amb la fórmula que correspongui. Per definició la fórmula atorgarà la màxima puntuació a la millor oferta.

Això que fem amb les ofertes econòmiques respon a l’esquema següent, on observem una fase de valoració i una de puntuació.

Per puntuar els criteris sotmesos a judici de valor no necessitem saber quina oferta és la millor, ja que les puntuem aplicant els paràmetres que hem definit prèviament. No necessitem saber quina és l'oferta més ben valorada perquè no apliquem cap fórmula on intervingui. Podem acabar la puntuació de totes les ofertes sense que cap obtingui la totalitat dels punts.

Com que puntuem directament els criteris sotmesos a judici de valor, la puntuació d’aquests respon a aquest esquema:

Si comparem els dos esquemes, en els criteris sotmesos a judici de valor, hem perdut la fase de valoració i, com que no atorguem la màxima puntuació per definició a la millor oferta, aquesta pot no rebre la màxima puntuació.

El que fa la Directriu és igualar el tractament de puntuació d’ambdues ofertes introduint la fase de valoració de forma prèvia a la fase de puntuació dels criteris sotmesos a judici de valor. Això respon a l’esquema següent:

La dinàmica és senzilla. Un cop obtingut el valor numèric de la fase de valoració de les ofertes sotmeses a judici de valor, podrem ordenar les valoracions d’acord amb els valors numèrics assignats, tal com fem amb l’oferta econòmica, i aplicarem una fórmula senzilla per puntuar finalment les ofertes.

Analitzem les cinc consideracions que cal tenir present per aplicar aquest sistema. També tinguem present que haurem de recollir de forma clara en l’expedient les condicions per aplicar-la i deixar clar que:

Mai haurem de confondre els licitadors referint-nos a les xifres de les valoracions com a puntuacions. Tenen el valor que tenen i ens ajudaran a identificar la millor valoració i ordenar-les, però no són encara les puntuacions definitives fins a aplicar la segona fase. De manera similar al que fem en la valoració i la puntuació del preu, un cop ordenades sabem quina serà la primera i l'última, però encara no tenim la puntuació.

És necessari establir un llindar de valoració mínim que assoleixi o bé superi almenys una de les ofertes. Si cap oferta ho compleix, la puntuació de totes serà el valor numèric obtingut en la fase de valoració.

En aquest exemple s’aprecia el sentit d’aquest llindar. Imaginem un criteri sotmès a judici de valor que pot ser puntuat amb un màxim de 15 punts. Establim un llindar mínim en la fase de valoració que cal assolir de 12,5 punts. Les valoracions obtingudes i les puntuacions posteriors són les de la taula següent, on observem que la millor valoració ha obtingut el valor 14 i la pitjor, el valor 1. Com que almenys n’hi ha una que assoleix el valor 12,5 (en aquest cas 3 valoracions), aplicarem la fórmula de puntuació a totes les valoracions i obtindrem les xifres de puntuació.

Si no haguéssim establert un llindar previ i en la valoració d’aquest criteri el valor màxim en la fase de valoració hagués estat 4, el resultat de puntuar aquestes valoracions amb la fórmula hauria estat el següent:

I en aquest cas el sistema hauria atorgat la màxima puntuació del criteri a una valoració molt dolenta, amb la qual cosa s’hauria sobrepuntuat una valoració pèssima. Aquesta és la raó d’establir el llindar.

El llindar de la consideració 1 ha de ser elevat (es recomana un mínim del 75% i l'idoni és a partir del 80%). L’objectiu és aplicar el sistema de valoració i puntuació quan les ofertes s’apropin a la quasi excel·lència i poder-los atorgar així la màxima puntuació.

Aquest sistema ens permetrà valorar aspectes innovadors o ser més exigents en les valoracions dels criteris perquè podrem assegurar que l’oferta que gairebé sigui excel·lent rebrà la màxima puntuació.

L’esforç en la presentació d’ofertes qualitativament elevades es veurà recompensat tal com ho són les millors ofertes econòmiques, encara que l’esforç econòmic a vegades no sigui tan elevat com pot suposar el compliment exhaustiu i excel·lent dels criteris de l’oferta qualitativa sotmesa a judici de valor.

La Directriu utilitza els termes assolir i/o superar. Per poder aplicar l'una o l'altra condició, s’ha de tenir en compte com es valora numèricament el criteri o subcriteri i també l’amplitud del seu rang de puntuació.

El criteri es pot valorar numèricament amb valors discrets (nombre enters) o continus (nombres amb decimal). El rang pot ser curt (de 0 a 4 punts) o ampli (amb més de 4 punts).

Parlarem d’assolir si puntuem amb valors discrets i en definim un com a llindar. En un criteri valorat amb 10 establirem el llindar assolint almenys una oferta la valoració de 8. Així, si almenys una de les ofertes es valora amb 8, ja permetria aplicar el sistema. També parlarem d’assolir el llindar si el rang del criteri és molt curt. En un criteri valorat amb 4 i puntuat discretament, establirem el llindar assolint almenys una oferta la valoració de 3. Si en aquest cas el llindar fos superar el 3, directament ja hauria assolit en la fase de valoració el valor 4.

Parlarem de superar si puntuem amb valors continus i definim un valor o un percentatge determinat. En un criteri valorat amb 10 establirem el llindar superant almenys una oferta la valoració de 8,5 o del 85% del criteri. Així almenys una de les ofertes es valora amb 8,51, i ja permetria aplicar el sistema.

La fórmula de puntuació s’ha d’aplicar a la valoració de cadascun dels criteris i/o subcriteris (si escau) que valorin una característica tècnica amb identitat pròpia. Entenem per identitat pròpia que sigui independent a la resta de criteris i que es pugui puntuar separadament de la resta perquè pot coexistir amb la resta de criteris valorats independentment de la valoració i puntuació obtinguda; és a dir, el criteri va lligat a la resta dels criteris però podria haver estat formulat sense la resta de criteris.

A més d’identitat pròpia, tant els criteris com els subcriteris hauran de tenir prou rang de puntuació.

Per molt que haguem establert criteris independents de la resta i valorats amb judici de valor, si el rang de puntuació dels criteris és molt curt, per exemple de 3 punts, no podrem establir el sistema de valoració i puntuació de la Directriu. No tindria sentit parlar d’assolir o superar un llindar amb un rang tan curt i menys si es puntua discretament. Provocaríem que, amb poca valoració, la majoria d’ofertes rebessin la màxima puntuació.

Haver definit una puntuació amb un rang curt que no permeti establir un llindar, es considera una excepció al sistema de valoració i puntuació.

Sempre haurem d’aplicar el sistema de valoració i puntuació posterior als criteris que haurem decidit aplicar, de forma separada a la resta, criteri a criteri o, si fos el cas, a cada subcriteri per separat a la resta.

Si s’aplica la fórmula a la valoració total de tots els criteris, es podria sobrevalorar alguns dels criteris, aquells en els quals les ofertes no hagin estat les millors. Per copsar plenament aquest fet, podem analitzar l’exemple següent:

En aquest supòsit es valora i es puntua cada criteri per separat. Així, l’oferta 1 ha estat la millor en els criteris 2, 3 i 4, però la pitjor en el criteri 1, on la millor ha estat l’oferta 6. Tot i això la valoració de l’oferta 1 és la més elevada en tres dels criteris.

Com que rep la màxima puntuació aplicada a les valoracions de cada criteri per separat, en els criteris on ha estat la millor rebrà 25 punts i la puntuació que li pertoca per fórmula en el criteri on ha estat la pitjor. Finalment, la suma de les seves puntuacions és de 89,583 i és la més ben puntuada. No ha assolit els 100 punts possibles perquè no ha estat la millor en el criteri 1.

Analitzem el mateix escenari en cas d’haver aplicat la puntuació a la suma de totes les valoracions:

Ara l’oferta 1 tindria una suma de valoracions de 86 i seria la millor suma de valoracions. Continuarà sent la pitjor valorada en el criteri 1, però com que és la millor valorada en el 2, 3 i 4 obté la millor suma de valoracions.

Aplicant la fórmula directament a aquesta suma i no a cada criteri per separat, aquesta valoració rebria 100 punts. S’estaria puntuant el criteri 1 de l’oferta 1 com si hagués estat mereixedor de la màxima valoració. Per tant, s’estaria sobre puntuant el criteri 1 on no hauria estat la millor.

Tinguem sempre a mà les cinc condicions:

Aquest llindar és diferent del llindar de valoració i puntuació de l’oferta qualitativa que estableix la Directriu, malgrat que en el text de la Directriu coincideixen quant al valor mínim del 50%.

Aquest article ens indica que en cas que el procediment d’adjudicació s’articuli en diverses fases, s’ha d’indicar igualment en quines s’han d’anar aplicant els diferents criteris, i s’ha d’establir un llindar mínim del 50% de la puntuació en el conjunt dels criteris qualitatius per continuar en el procés selectiu.

Coneixem que aquest precepte també es pot aplicar a les licitacions que es facin mitjançant el procediment obert.

Per tant, en cas d’aplicar-lo, haurem de tenir present que podrem tenir:

1. 1. Criteris qualitatius automàtics, que puntuarem.
2. 2. Criteris qualitatius de judici de valor, que valorarem i puntuarem, si escau.

Si en els criteris de judici de valor he aplicat el sistema de valoració i puntuació, per determinar l’assoliment del llindar, si els considerem criteris qualitatius a efectes d'aplicació de l'article 146.3, hem de prendre com a puntuació el valor obtingut en la fase de puntuació. S’ha de fer així perquè en l’expedient haurem determinat que aquesta és la veritable puntuació dels criteris de judici de valor als quals hagi aplicat el sistema.

Per tant també cal fer constar on escaigui en l’expedient com es calcularà el llindar d’exclusió si ens atenem a aplicar les consideracions de l’article 146.3.