Càlculs i fórmules en matèria de contractació pública

Sumari» Unitat 4» Unitat 1

5.1 Consultes de mercat
5.2 Desglossament del pressupost base de licitació
5.3 Fonts de dades

L’actual Llei de contractes, en l’article 100, ens obliga a publicar un detall més acurat dels càlculs del pressupost, que ha de figurar en els plecs o altres documents que regulin la licitació.

No hi ha una fórmula universal de càlcul i, per tant, cal ajustar-la a cada prestació. Però sí que hi ha uns trets comuns que ens poden orientar per elaborar el detall del pressupost.

Una de les principals dificultats d’elaborar el pressupost és poder conèixer quins són els preus de mercat. Una eina de coneixement del mercat són precisament les consultes preliminars de mercat regulades a l’article 115 de la LCSP. El fet que l’Administració s’obri a preguntar al mercat quin n'és l’estat actual, s’ha de fer de forma que respecti els principis de la contractació pública i d’acord amb el marc legal. Cal ajustar-se doncs al que preveu la Llei i acabar emetent un informe que formarà part de l’expedient de la futura licitació i s’ha de fer accessible publicant-lo al perfil de contractant.

La Llei emmarca com fer les consultes, però no en detalla les especificitats ni la manera òptima per dur-les a terme. Una eina útil és la guia de consultes preliminars al mercat que ha elaborat la Direcció General de Contractació Pública.

Aquest seria un dels possibles recursos per aconseguir informació actualitzada del mercat existent sobre l’objecte del contracte, però no és l’únic. Cal tenir present altres fonts de dades que s’exposen en endavant.

Pel que fa als costos dels contractes de subministraments, l’informe 26/2023 de la Comissió Permanent de la JCCA determina que en els contractes de subministraments de béns mobles determinats per preu unitari i que no incloguin prestacions accessòries no desglossades en el càlcul del preu unitari màxim, no és necessari fer el desglossament en els termes prescrits en l’article 100.2 de la LCSP. Es pot exceptuar el càlcul desglossat en el cas d’aquests contractes de subministraments perquè és el mercat qui dona el preu unitari i el pressupost base de licitació s’adequa a aquests costos.

El que també remarca és que malgrat això, sí que s’ha de justificar convenientment el càlcul del pressupost base de licitació.

Ara bé, en el cas que els contractes de subministraments comportin prestacions accessòries o complementàries, s’hauran de desglossar del subministrament mateix, per tal que no es considerin com a gratuïtes i en ocasions tampoc caldrà el detall de costos que s’exigeix per als contractes d’obres o serveis.

El mateix informe també indica que en els contractes de serveis en què el pressupost base de licitació es determina amb preus unitaris, tampoc cal dur a terme el desglossament acomplert dels costos, perquè el pressupost es determina en unitats de preu de mercat fins a arribar a la quantitat màxima prevista en el plec.

No tractarem els contractes d’obres perquè requereixen uns coneixements específics en la matèria i per lògica acostumen a tenir una elaboració en detall del pressupost, atès que seria inviable l’execució de l’obra sense aquests càlculs previs, i per aquest motiu s’allunyarien de l’objectiu d’aquesta unitat.

En els apartats següents ens centrarem bàsicament en els contractes de serveis en els quals l’import no està determinat per preus unitaris.

El problema de detallar els costos directes i indirectes és que no hi ha un llistat universal aplicable a tots els contractes i que poden variar molt d’uns a d'altres. La llista podria ser tan extensa i detallada fins on fóssim capaços d’arribar i es requerirà de forma més o menys ampliada, en funció també de la complexitat del contracte.

Entenem per "costos directes" els que estan directament relacionats amb l’execució d’un obra, la prestació d’un servei o el lliurament d’un subministrament. Constitueixen el gruix del preu del contracte i dins d’aquests costos es poden distingir els següents:

• En primer lloc, la mà d’obra, molt rellevant en contractes de serveis perquè podria arribar al 80% del cost. Caldrà respectar els convenis i aplicar-los segons el lloc d’execució del contracte, atès que poden variar i molt. Aquest cost seria ideal disposar-lo per hores i poder calcular la dedicació de cada persona, que pot ser diferent en cada cas. S’ha de desagregar per categories i, si es donés el cas, per gènere.
• Costos associats al salari, i entre aquests podríem trobar: costos d’uniformes, complements per antiguitat, transport, productivitat, etc., indemnitzacions per acomiadament, assegurances de conveni, càrrecs de gestoria, seguretats socials a càrrec de l’empresa i una llista encara més extensa.
• Els materials que s’hagin d’utilitzar. Aquí haurem de tenir en compte també el desgast de les eines, les restes, les pèrdues de material, els residus generats, etc.
• El transport, que podrà estar o no inclòs en funció de la prestació. En el cas de subministraments generalment està inclòs, però en molts serveis pot ser independent i tenir un cost molt considerable.
• Altres mitjans que s’han d’utilitzar per dur a terme la prestació com podrien ser ordinadors, vehicles diferents del transport, estris de neteja, maquines de jardineria, etc. I d'alguns caldrà preveure'n també el desgast.
• Costos de desplaçament, que poden estar individualitzats del transport.

Això no constitueix un llistat exhaustiu ni tampoc necessàriament s’ha d’arribar a aquest detall per a cada contracte.

Són els costos necessaris per dur a terme l’execució del contracte, però que no formen part del contracte. Tampoc no formen part de l’estructura empresarial, ja que són elements que s’assignen temporalment al contracte o que es contracten per poder-lo dur a terme, o bé càrregues econòmiques que s’han de suportar per executar-lo. Alguns exemples:

• Vehicles: no inclou els vehicles adscrits al servei.
• Comunicacions: inclou els equips informàtics i de telefonia.
• Pòlissa de responsabilitat civil.
• Assegurança col·lectiva d’accidents.
• Construccions temporals per dur a terme l’execució.

Poden ser difícils de determinar i en ocasions es calculen com un percentatge dels costos directes, generalment no gaire rellevant.

També altres vegades poden estar inclosos en les despeses de personal, com seria el cas d’algunes assegurances.

En algun càlcul els veurem inclosos en les despeses generals, però per donar compliment a la Llei és necessari individualitzar-los.

Les despeses generals són totes les que provenen de l’estructura empresarial necessària per dur a terme el contracte.

Són molt difícils de determinar. En els contractes d’obres estan determinats pel Reial decret 1098/2001, de 12 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament general de la Llei de contractes de les administracions públiques i s’estableixen del 13% al 17% dels costos directes i indirectes. En funció del sector aquest valor anirà oscil·lant des d’aquest mínim fins a un màxim, que en cap cas hauria de superar el 20%.

En aquests costos inclouríem conceptes com els salaris del personal administratiu, lloguers dels locals, assegurances i despeses financeres, manteniment d’equipaments de l’empresa per dur a terme la prestació, amortitzacions d’elements de l’empresa, impostos i taxes, etc.

També és necessari detallar el benefici industrial i, com en el cas anterior, l’únic àmbit conegut i determinat pel Reglament és en les obres, que es considera que és del 6%. A partir d’aquí cal utilitzar altres fonts per poder estimar quin és el benefici industrial del sector.

El fet que aquest 6% sigui determinat per llei fa difícil considerar altres percentatges, però en altres tipus de contractes pot ser diferent sempre que es justifiqui el percentatge, de manera preferent citant la font.

Els càlculs del pressupost de licitació són relativament senzills des del punt de vista matemàtic. El veritable problema és poder consultar fonts fiables que permetin estimar les diferents unitats en què s’ha de desglossar.

Per això disposem d’algunes fonts de dades que en ocasions ens donaran el percentatge directe, en d’altres preus/hora, en d’altres haurem de fer càlculs per obtenir les dades i en alguns haurem d’aproximar resultats als existents. Vegem-ne algunes.

Per al càlcul dels salaris

• Podem consultar la guia de convenis col·lectius aplicables a la contractació pública. Disposeu de 162 convenis que es poden aplicar. S’ha de consultar el que correspongui, atenent també la ubicació on s’executi el contracte. Cal saber també les categories que cal considerar i en ocasions haurem d’agafar les que més s’ajustin.

• Per orientar-nos sobre com treballar el cost dels salaris, podem consultar les dues guies que ha publicat la Comissió Central de Subministraments:

Per estimar les despeses generals

• El Banc d’Espanya ofereix una base de dades de ràtios sectorials de les societats financeres. Es pot consultar de forma lliure pel codi CNAE el sector econòmic que interessi i extreure’n les dades perquè un cop treballades amb una metodologia coneguda en l’àmbit econòmic s’obtingui el percentatge de despeses generals.

També podem estimar-les a partir d’una font indirecta, com el percentatge utilitzat o admès per diversos organismes en la justificació dels ajuts:

• Els fons FEDER 2014-2020 permeten una elegibilitat de costos indirectes o despeses generals del 15% de les despeses de personal subvencionables, recollit a l’article 68 del Reglament UE 1303/2013.

• El CDTI proposa en la gestió dels ajuts amb fons FEDER com a màxim el 20% dels costos directes. Consta així en els seus models de formularis.

Per al benefici industrial

• Es pot accedir també a la base de dades de ràtios sectorials de les societats financeres del Banc d’Espanya. Es pot consultar de forma lliure pel codi CNAE el sector econòmic que interessi i extreure’n les dades. Un cop extretes el càlcul és més fàcil perquè directament s’obté una ràtio, R03 Resultat econòmic brut / Xifra neta de negocis. El benefici industrial s'obté agafant directament la dada del quartil Q2.

Per estimar altres dades

• La pàgina d’estadística de l’INE ens ofereix dades sobre l’evolució dels preus en moltes matèries. Cal un coneixement previ de com treballar les dades.

• La pàgina de l’IDESCAT ofereix moltes dades que poden ser útils per a molts càlculs acurats. Com en el cas anterior, cal un cert coneixement previ, però algunes dades són molt aplicables a escala territorial.

• L’ITEC ofereix una base de dades per al món de la construcció. És una base de pagament, a la qual accedeixen els especialistes en contractes d’obres, entre d’altres. No obstant això, ofereix la possibilitat de fer 15 consultes gratuïtes al mes, d’utilitat si no es tracta de grans obres.