1. La diversitat religiosa a Catalunya
1.1 Introducció
La diversitat religiosa a Catalunya reflecteix la seva realitat plural i multicultural, configurada tant per una tradició religiosa històrica com per la incorporació de noves confessions a través de les migracions i l'obertura cultural.
Segons el Mapa religiós de Catalunya, el territori acull una gran varietat de confessions, entre les quals destaquen el cristianisme en les diverses denominacions (catolicisme, protestantisme i ortodòxia), l'islam, el judaisme, el budisme, l'hinduisme, el taoisme, la Fe bahá'í, el sikhisme i altres tradicions. El mapa ens permet visualitzar la distribució geogràfica dels llocs de culte i la seva concentració, i ofereix una radiografia actualitzada de la presència religiosa a Catalunya.
Complementàriament, el Baròmetre sobre la religiositat i la gestió de la diversitat religiosa, a través d'una enquesta a la ciutadania catalana, ens aporta dades valuoses sobre les creences i pràctiques religioses dels catalans, i sobre la percepció ciutadana de la convivència entre diferents comunitats religioses. Resumidament, aquest estudi destaca els aspectes següents, entre diverses conclusions:
- Un increment de la diversitat religiosa: Catalunya ha experimentat un augment significatiu de la pluralitat de confessions religioses, fet que reflecteix una societat cada cop més diversa.
- Una disminució de la pràctica religiosa tradicional: s'observa una tendència a la baixa en la participació en rituals i cerimònies de les religions tradicionals, que indica una secularització progressiva.
- Un augment de persones sense afiliació religiosa: hi ha un creixement notable de ciutadans que es declaren ateus, agnòstics o sense religió, que mostra un canvi en les creences personals.
- Una percepció positiva de la convivència religiosa: la majoria de la població valora positivament la convivència entre diferents comunitats religioses, i en destaquen el respecte i la tolerància com a valors predominants.
- Un desafiament en la gestió de la diversitat religiosa: tot i els avanços, es reconeix la necessitat de millorar les polítiques públiques per gestionar adequadament la diversitat religiosa i garantir la igualtat de drets per a totes les confessions.
1.2 Reflexió sobre els estereotips i prejudicis sobre les religions
Els estereotips són una simplificació de la realitat que sovint redueix grups diversos a una sèrie de característiques fixes i limitades. En el cas de les religions, aquests estereotips poden sorgir d'idees preconcebudes, de desconeixença o de generalitzacions basades en informacions simplificades o en comportaments d'algunes persones o grups, sense reflectir-ne l'autèntica diversitat.
Quan aquest estereotip o conjunt d'estereotips es consolida, sovint es transforma en un prejudici: un judici previ que fem abans de conèixer amb profunditat la realitat de l'altre. Els prejudicis sobre les religions poden conduir a actituds discriminatòries, a l'exclusió social o a la manca de diàleg, i limiten les oportunitats de relacionar-nos amb els altres i d'avançar cap a una convivència cohesionada basada en el respecte, la comprensió mútua i la col·laboració.
1.3 Conèixer les comunitats religioses de Catalunya
1.3.1 Conèixer la diversitat religiosa de Catalunya: diàleg, convivència i tasca social
La pluralitat religiosa a Catalunya és un reflex de la seva història i en posa de manifest la riquesa cultural i social.
A través del testimoni de persones vinculades a diferents religions i al diàleg interreligiós, en els apartats següents ens aproximarem a les confessions presents a Catalunya, i destacarem com el diàleg interreligiós i la convivència pacífica han esdevingut elements essencials per construir una cultura de pau. Descobrirem que el paper de les religions no està vinculat només a un espai de culte, sinó també a una important tasca social, des de l’acompanyament espiritual en presons i hospitals fins a l’atenció de persones en situació de vulnerabilitat. A través d’aquestes experiències, explorarem d'una manera propera com les religions contribueixen al benestar col·lectiu i a la construcció d'una societat cohesionada.
1.3.2 La comunitat jueva a Catalunya i el paper del diàleg interreligiós
Jorge Burdman, formador en Torà i responsable de les relacions interreligioses a Catalunya de la Comunitat Israelita de Barcelona (CIB), explica la rellevància històrica i contemporània de la comunitat jueva al territori català. Originari d'Argentina i amb una vida marcada per la pràctica del judaisme des de la infància, Burdman destaca que el judaisme és més que una religió, és una forma de vida que s'aprofundeix amb la pràctica i el coneixement.
La Comunitat Israelita de Barcelona, fundada el 1954, és un punt de referència per als jueus catalans, amb la seva sinagoga al carrer Avenir. Aquesta sinagoga, oberta 365 dies a l'any, és un espai de culte, trobada i purificació espiritual. La comunitat, que inclou uns 15.000 jueus, molts d'origen sud-americà, té arrels profundes a Catalunya des de l'època medieval, amb llocs històrics com Girona o Besalú destacant com a focus del judaisme català.
Burdman subratlla el paper integrador de la comunitat jueva, que participa activament en activitats de convivència com ara visites a hospitals i presons, conferències i obertura de la sinagoga per a visites escolars i de la comunitat veïnal. Aquests esforços contribueixen a un esperit cooperatiu i a la integració en la societat catalana.
També reflexiona sobre les festivitats jueves, com el Roix ha-Xanà, el Cap d’Any jueu, que simbolitza la creació de l’Univers i el retrobament familiar. Amb un missatge optimista, Burdman afirma la necessitat de "respirar pau" i fomentar la solidaritat, i destaca que les religions poden ser una força unificadora per superar l'egoisme i construir un futur millor.
Entrevista a Jorge Burdman, a "Temps de diàleg". (Font: Revista Catalunya Cristiana, núm. 1892, 27 desembre 2015, pàg. 15 https://www.catalunyacristiana.cat/hemeroteca2/Catalunya_Cristiana_1892_20151227_cat.pdf).
1.3.3 L’islam a Catalunya: una religió de presència i assentament
Mohammed Halhoul, portaveu del Consell Islàmic de Catalunya, ens ofereix una visió clara sobre què significa ser musulmà i el paper de l’islam en la societat catalana. Defineix l’islam com una creença que combina fe, pràctica personal i dimensió comunitària. Les pràctiques religioses essencials inclouen la declaració de fe, la pregària, el dejuni de Ramadà, l’almoina i la peregrinació a la Meca i Medina.
Pel que fa a Catalunya, Halhoul subratlla que és la comunitat autònoma amb més presència musulmana a Espanya, tant per la història compartida com per la migració recent i el reagrupament familiar. Actualment, hi ha més de 170 centres de culte musulmans a tot el país. Aquesta presència activa requereix una relació fluïda entre les institucions catalanes i la comunitat musulmana per abordar necessitats socials, culturals i religioses, com la creació d’oratoris, associacions culturals, centres de formació i espais per a dones i joves.
Halhoul destaca que l’islam busca fomentar la pau, la convivència i el diàleg interreligiós. El Consell Islàmic treballa per coordinar aquestes accions i respondre a les inquietuds socials, com el terrorisme o els prejudicis. També és clau donar a conèixer la realitat musulmana a Catalunya per promoure la integració i eliminar injustícies.
Finalment, Halhoul apunta que el diàleg, tant entre teòlegs com entre fidels, és essencial per construir una societat basada en la justícia i la pau, i destaca que l’islam ja és una part activa de la societat catalana.
Entrevista a Mohammed Halhoul (Font: Revista Catalunya Cristiana, núm. 1889, 6 desembre 2015, pàg. 24 https://www.catalunyacristiana.cat/hemeroteca2/Catalunya_Cristiana_1889_20151206_cat.pdf).
1.3.4 Catalunya és considerada un exemple de convivència i diàleg interreligiós
En boca de Núria de Gispert, expresidenta del Parlament de Catalunya, i Guillem Correa, membre fundador del Grup de Treball Estable de les Religions (GTER) i secretari del Consell Evangèlic de Catalunya (CEC), coincideixen en la importància del diàleg interreligiós a Catalunya i en com es reflecteix en la celebració de la Setmana Mundial de l’Harmonia Interconfessional, impulsada per les Nacions Unides a principis de febrer.
De Gispert destaca que les iniciatives de diàleg interreligiós són fonamentals, i per això és essencial la col·laboració de les institucions, com el Parlament. Aquesta iniciativa, impulsada pel GTER, uneix les principals religions presents a Catalunya i promou el diàleg com a eina per construir cohesió i evitar fractures socials.
Correa subratlla que les religions poden viure en harmonia i transmetre aquest valor a la societat. La Setmana Mundial de l’Harmonia és una oportunitat per fer pedagogia de la convivència i treballar per mantenir un clima de respecte i cohesió. També posa èmfasi en la necessitat de gestionar la frustració col·lectiva per evitar que es transformi en culpabilització de l’altre.
Finalment, Correa ressalta que la identitat catalana, basada en "la rauxa, però sobretot en el seny", ha afavorit el respecte mutu, i remarca la importància de continuar treballant perquè aquest clima de convivència perduri.
Catalunya com exemple de poble acollidor. (Font: Revista Catalunya Cristiana, núm. 1891, pàg. 33 https://www.catalunyacristiana.cat/hemeroteca2/Catalunya_Cristiana_1891_20151220_cat.pdf).
1.3.5 Les religions i la seva tasca social: l’acompanyament espiritual a les presons, una tasca de vocació
L’acompanyament espiritual dins les presons és un clar exemple de com les religions poden jugar un paper essencial en la tasca social. No és l’únic àmbit on es manifesta aquest compromís, ja que també trobem la seva presència en l’atenció a centres hospitalaris o en l’acolliment de persones necessitades. Aquestes accions reflecteixen el valor humà i comunitari que les religions aporten a la societat.
Josep Maria Carod, religiós mercedari i responsable del Secretariat Diocesà de Pastoral Penitenciària de Barcelona, i Lidia Tudela, responsable del ministeri evangèlic de presons del Consell Evangèlic de Catalunya, ens expliquen com viuen aquesta experiència. Tots dos coincideixen que aquesta tasca és una vocació personal i una resposta a un mandat diví.
Les seves responsabilitats van des de coordinar celebracions litúrgiques i fer catequesi fins a oferir assistència personal. Tanmateix, subratllen que la part més important de la seva tasca és l’escolta activa, ja que moltes persones internes passen per moments de gran dolor i vulnerabilitat. Segons Tudela, la presó és com el desert de la vida, un espai on les preguntes existencials afloren i l’espiritualitat torna a tenir un paper central.
Carod critica els intents d’alguns sectors polítics d'eliminar el servei religiós de les presons, i ressalta que aquest servei és essencial per a les persones internes. També descriu moments de transformació espiritual, com el cas d’un jove que, llegint la Bíblia, va trobar consol i esperança a través de la història de Zaqueu.
Tots dos professionals coincideixen que les presons són un reflex de les desigualtats socials, amb una presència predominant de persones en situació de pobresa o vulnerabilitat. A més, les condicions d’aïllament agreugen el patiment, especialment de les persones estrangeres o mares que han de separar-se dels seus fills petits.
Enmig d’aquestes dificultats, tant Carod com Tudela troben moments de llum que donen sentit a la seva tasca ajudant les persones internes a trobar esperança i sentit a través de la fe i l’escolta.
Les religions a la presó, a "Temps de diàleg" (Font: Revista Catalunya Cristiana, núm. 1890, 13 desembre 2015, pàg. 24 https://www.catalunyacristiana.cat/hemeroteca2/Catalunya_Cristiana_1890_20151213_cat.pdf).
