← Unitat 4 | Índex de recursos →
5. Gestió de la llibertat religiosa
5.1 Marc jurídic de la llibertat religiosa
El dret de llibertat religiosa és un dret humà fonamental que garanteix a les persones la llibertat de consciència, pensament i religió, incloent-hi la llibertat de professar, practicar, ensenyar i canviar de religió o creences, tant de manera individual com col·lectiva, privada o pública. Aquest dret també inclou la llibertat de no tenir una religió o creença religiosa.
Aquest dret és protegit en els diversos àmbits geogràfics i nivells normatius, tal com veurem a continuació.
5.1.1 Àmbit internacional
La llibertat de religió i creences està protegida internacionalment en els principals instruments jurídics sobre els drets humans.
L'Organització de les Nacions Unides (ONU) és l'organisme internacional que protegeix universalment els drets humans:
- Declaració Universal dels Drets Humans (1948): L'article 18 estableix que “Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret inclou la llibertat de canviar de religió o de creença, així com la llibertat de manifestar-la, individualment o col·lectivament, tant en públic com en privat, per a l'ensenyament, la pràctica, el culte i l'observança”.
- L’article 18 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (1966) reconeix també el dret a la llibertat religiosa, amb una protecció específica contra la coacció que interfereixi en aquest dret. El paràgraf 3 estableix que aquesta llibertat “només pot ser subjecta a les limitacions prescrites per la llei que siguin necessàries per protegir la seguretat, l’ordre, la salut o la moral públics, o els drets i les llibertats fonamentals dels altres”. El paràgraf 4 inclou el compromís de respectar la llibertat dels pares per garantir que els fills rebin l'educació religiosa i moral que estigui d'acord amb les seves pròpies conviccions. L'article 27 protegeix els drets de les minories religioses i garanteix que puguin professar i practicar la seva religió.
L'àmbit europeu compta amb mecanismes jurídics específics que reforcen la llibertat religiosa, emmarcats en el Consell d'Europa i la Unió Europea:
- Pel que fa al Consell d’Europa, el Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH) consagra aquest dret en l'article 9 en termes molt semblants a l’article 18 del Pacte de Drets Civils. El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha jugat un paper clau interpretant i aplicant aquest article, especialment en casos que tracten qüestions com la vestimenta religiosa o la llibertat d'educació religiosa.
- Dins de la Unió Europea, la Carta de Drets fonamentals de la Unió Europea, en l’article 10, recull la llibertat de pensament, consciència i religió, i emfasitza la llibertat de canviar de religió o creença i de manifestar-la tant públicament com privadament.
5.1.2 Àmbit estatal
El dret de llibertat religiosa, en la dimensió individual i col·lectiva, es reconeix com a dret fonamental a l’article 16 de la Constitució espanyola (CE):
“1. Es garanteix la llibertat ideològica, religiosa i de culte dels individus i de les comunitats sense cap més limitació, en les seves manifestacions, que la necessària per al manteniment de l'ordre públic protegit per la llei.
2. Ningú pot ser obligat a declarar quant a la seva ideologia, religió o creences.
3. Cap confessió té caràcter estatal. Els poders públics han de tenir en compte les creences religioses de la societat espanyola i han de mantenir les consegüents relacions de cooperació amb l'Església catòlica i les altres confessions.”
Tanmateix, l’article 27.3 CE reconeix que “els poders públics garanteixen el dret que assisteix els pares per tal que els fills rebin la formació religiosa i moral que vagi d'acord amb les seves conviccions”.
El desplegament d’aquest article constitucional es fa mitjançant la Llei orgànica 7/1980, de 5 de juliol, de llibertat religiosa (LOLR).
L’Estat espanyol ha signat també acords amb entitats religioses que regulen diversos aspectes d’interès comú com ara l’educació religiosa, el règim dels ministres de culte, l’assistència religiosa, aspectes culturals, etc. En el cas dels acords amb l’Església catòlica, es tracta d’un tractat internacional sotmès a les normes del dret internacional públic. Els altres acords són lleis internes de l’Estat, prèviament negociades amb les confessions religioses:
- Acords amb la Santa Seu de 7 de gener de 1979 i de 28 de juliol de 1976.
- Acords amb la Federació d'Entitats Religioses Evangèliques (Llei 24/1992).
- Acords amb la Federació de Comunitats Jueves d’Espanya (FCJE) (Llei 25/1992).
- Acord amb la Comissió Islàmica d'Espanya (CIE) (Llei 26/1992).
El Reial decret 594/2015 regula el funcionament i l'organització del Registre d'entitats religioses (RER), instrument administratiu mitjançant el qual es reconeix oficialment l'existència i la personalitat jurídica de les entitats religioses. Aquest registre és gestionat pel Ministeri de Justícia i es regeix per una legislació específica que inclou tant normes generals com aplicacions a contextos autonòmics, com Catalunya.
L’objectiu del Registre és garantir la publicitat de les entitats religioses, reconèixer personalitat jurídica pròpia a les entitats i permetre la cooperació de l'Estat amb aquestes entitats, en cas que compleixin els requisits per establir convenis.
El mateix Reial decret estableix els requisits per sol·licitar la declaració de notori arrelament i acreditar la presència significativa i establerta a l’Estat espanyol. La declaració atorga certs avantatges administratius (atenció religiosa, beneficis fiscals, efectes civils del matrimoni religiós) i la possibilitat d'establir acords de cooperació amb l'Estat.
A data 2024, han rebut aquest estatus els Testimonis de Jehovà, l’Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies (mormons), el budisme i la Fe bahá’í.
5.1.3 Àmbit autonòmic
L’Estatut d’autonomia de Catalunya fa referència a la protecció de la llibertat religiosa en diversos articles. En l’article 42.7 insta els poders públics a tenir una actitud activa vetllant per la convivència social, cultural i religiosa a Catalunya i pel respecte a la diversitat de creences i conviccions. D'altra banda, l’article 40.8 garanteix la igualtat i no-discriminació per motius religiosos.
Les competències de la Generalitat en matèria d’afers religiosos s’estableixen en els articles següents:
- Article 161: disposa la competència exclusiva en matèria d’entitats religioses que acompleixen llur activitat a Catalunya, entre d’altres.
- Article 149: li atorga la competència exclusiva, entre d’altres, en l’ordenació del territori i urbanisme.
- Article 160: li atribueix la competència exclusiva en matèria de règim local.
- Article 144: li atorga la competència compartida en matèria de medi ambient.
En virtut d’aquest marc jurídic, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 16/2009, del 22 de juliol, dels centres de culte, posteriorment desplegada per mitjà del Decret 94/2010, de 20 de juliol. Aquesta Llei i el Reglament que la desplega són pioners en la matèria:
- Regula els espais destinats al culte i garanteixen el dret de les confessions religioses a establir llocs de reunió.
- Assegura que els municipis incloguin espais de culte en el planejament urbanístic.
La Direcció General d’Afers Religiosos (DGAR) és l'òrgan encarregat de coordinar les polítiques sobre pluralisme religiós a Catalunya.
Té diverses funcions, com ara:
- Establir i mantenir relacions amb els responsables institucionals per a temes de l'àmbit religiós.
- Aplicar els acords del Govern amb els òrgans representatius de les diferents confessions religioses a Catalunya i vetllar pel seu compliment.
- Elaborar estudis i informes i promoure activitats de difusió en matèria d'afers religiosos.
- Participar en la gestió del RER en col·laboració amb l'Administració general de l'Estat. Les entitats religioses que vulguin operar legalment a Catalunya han d'estar inscrites en el Registre estatal, però poden rebre suport de la Generalitat a través de l'Oficina d'Afers Religiosos.
La DGAR compta amb el Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa, que assessora i proposa actuacions en el marc de les relacions amb les diferents esglésies, confessions i comunitats religioses que duen a terme la seva activitat a Catalunya.
5.1.4 Àmbit local
A Catalunya, les administracions locals tenen diverses competències en matèria de llibertat religiosa, emmarcades dins les seves funcions d’autogovern i regulades per normes generals, com l’Estatut d’autonomia, la Llei de bases de règim local i normativa específica. Aquestes competències se centren principalment a garantir el respecte, la convivència i el dret de les comunitats religioses a exercir les seves activitats en condicions adequades.
D'altra banda, cal dir que, en matèria de drets fonamentals, els municipis estan “vinculats positivament a la llei”, i no tenen títol competencial per limitar l’exercici de drets fonamentals, una competència que la CE ha atribuït exclusivament al legislador estatal.
5.2 El sistema espanyol de gestió de la llibertat religiosa
El sistema espanyol de gestió de la llibertat religiosa està configurat per un marc jurídic que garanteix el respecte a la diversitat religiosa, alhora que estableix una relació de cooperació entre l'Estat i les confessions religioses. Aquest sistema es basa en una sèrie de principis fonamentals que en determinen l'estructura i el funcionament:
- Principi de laïcitat i neutralitat de l’Estat. L'Estat es declara aconfessional, és a dir, no identifica cap religió com a pròpia. L'Estat manté una posició de neutralitat respecte a les confessions religioses i els continguts de les creences religioses i no en pot discriminar ni afavorir cap.
- Principi de cooperació amb les confessions religioses. L'Estat coopera amb les confessions religioses que tenen una presència significativa a la societat espanyola, i en reconeix el paper social. Aquesta cooperació es formalitza a través d'acords.
- Principi d'igualtat i no-discriminació. Totes les confessions religioses són iguals davant la llei i tenen els mateixos drets i obligacions, sempre que estiguin inscrites al RER.
5.3 Contingut essencial del dret de llibertat religiosa
El desplegament de la llibertat religiosa es fa mitjançant la LOLR.
A l’article 2 de la LOLR enumera les diferents manifestacions de la llibertat religiosa que formen part del contingut essencial del dret. Entre aquestes, unes tenen una dimensió interna i d’altres una dimensió externa.
La dimensió externa es pot concretar en diferents activitats que, segons quina sigui la naturalesa i l’àmbit territorial d’exercici, estan sotmeses no només a la LOLR, sinó a totes les disposicions normatives que regulen l’activitat concreta de què es tracti.
A la vegada, es pot parlar d’una dimensió individual i una dimensió col·lectiva d’aquest dret fonamental.
- Professar les creences religioses que lliurement elegeixi o no professar-ne cap; canviar de confessió o abandonar la que tenia.
- Manifestar lliurement les creences religioses pròpies o l’absència d’aquestes, o abstenir-se de declarar sobre les creences.
- Practicar els actes de culte i rebre assistència religiosa de la confessió pròpia, commemorar-ne les festivitats i celebrar-ne els ritus.
- Rebre i impartir ensenyament i informació religiosa de qualsevol índole.
- Reunir-se o manifestar-se públicament amb fins religiosos.
- Establir normes d’organització interna i del personal
- Establir llocs de culte o de reunió amb fins religiosos
- Designar i formar els seus ministres
- Expressar, divulgar i propagar el seu propi credo.
No es consideren dins la llibertat religiosa les activitats, finalitats i entitats relacionades amb l'estudi i l'experimentació dels fenòmens psíquics o parapsicològics, així com la difusió de valors humanístics o espiritualistes o altres fins anàlegs aliens als religiosos (art. 3.2 de la LOLR).
5.4 Limitacions al dret de llibertat religiosa
Cap dret és absolut. Per tant, també els drets fonamentals tenen limitacions en la seva aplicació.
D'acord amb l’article 16.1 de la CE, els límits de la llibertat religiosa són:
a) El respecte a l’ordre públic establert per la llei
b) La protecció dels drets i llibertats d’altres persones.
Quan es tracta d’ordenar l’exercici dels drets fonamentals, els principis que han de regir en aquest àmbit són els més favorables a l’exercici d'aquests drets. En conseqüència, les restriccions han de ser mínimes.
Quan entren en conflicte dos drets fonamentals, com la llibertat religiosa i un altre dret (per exemple, la llibertat d'expressió o el dret a la vida o a la salut), es fa una ponderació de drets per determinar quin dret preval en el cas concret. Aquesta ponderació és una tasca complexa que busca equilibrar els interessos en joc i garantir al màxim l'efectivitat de tots dos drets.
5.5 Recursos per a la gestió de la diversitat religiosa
Recursos generals
Registre d'entitats religioses
Observatorio del Pluralismo Religioso en España
Guies per a la gestió de la diversitat religiosa a Espanya
Recursos de la DGAR (Generalitat de Catalunya)
Serveis funeraris i cementiris
