2. Criteris generals d'estil en la redacció administrativa
2.1 La modernització del llenguatge administratiu
L'objectiu que es persegueix amb la modernització del llenguatge administratiu, i amb l'aplicació de la sèrie de criteris que s'aniran oferint al llarg d'aquest Taller, no és altre que adaptar un llenguatge tècnic, com és el llenguatge administratiu, per definició tancat i conservador, a les necessitats de la societat del segle XXI.
Els catalitzadors pels quals passa aquest procés de modernitzar el llenguatge administratiu són:
- El canvi de mentalitat que s'ha produït en la mateixa Administració que, de viure separada de la societat, ha passat a obrir-se i a democratitzar-se. S'ha abandonat la concepció de l'administrat com algú sotmès a l'Administració i es va cap a la idea d'usuari. Així doncs, el llenguatge administratiu, eina bàsica de treball a l'Administració, ha de deixar de banda el registre obscur i codificat -un sociolecte fet per funcionaris per als funcionaris-, i ha de buscar facilitar la informació i les comunicacions amb l'entorn, en el seu camí cap a una gestió eficaç dels serveis públics.
- La resposta a una demanda social. Les organitzacions de consumidors, amb les seves queixes, han obligat a replantejar-se el tipus de llenguatge que l'Administració utilitza per dirigir-se a l'administrat. Així s'ha originat una revisió de la documentació i del llenguatge que l'Administració utilitza en la major part dels països occidentals -als Estats Units, a Anglaterra, a França, a Espanya…- i a Catalunya, aquesta revisió ha enllaçat amb la incorporació del català a l'Administració.
Per tant, el llenguatge que ha d'utilitzar l'Administració ha de buscar:
- Millorar i facilitar la comunicació, com a punt primordial, sense que això perjudiqui els aspectes tècnics que li són propis. De manera que, a partir del llenguatge estàndard hem de procurar construir textos clars i entenedors, amb les expressions tècniques que siguin necessàries. I això implica una reflexió sobre l'eina de treball en un àmbit que de per si és al•lèrgic a qualsevol modificació.
- Evitar les construccions recarregades, les fórmules humiliants i encarcarades, l'excés de cultismes i tecnicismes -sense renunciar als que siguin necessaris- i la repetició d'errors propis d'aquesta tradició arcaïtzant.
- la lògica,
- l'economia
- i la utilització d'un llenguatge tècnic clar i entenedor.
2.2 Els criteris de redacció aplicats al llenguatge administratiu
2.2.1 Preferència per la veu activa
Com a regla general, és preferible la veu activa a la passiva en tot tipus de textos. La veu activa fa guanyar claredat i precisió al text, perquè el lector troba de seguida l'agent, que coincideix amb el subjecte gramatical.
Recomanem, doncs, buscar l’ordre natural de la frase, és a dir, el que presenten les frases actives.
| (CCT/CCL) + S + V + CD + CI + C Circumstancials |
|---|
"Avui el director X ha dictat una resolució referent a l’adquisició de cinc vehicles per a la policia."
A més, si els protagonistes reals del que s’explica (agent i pacient) coincideixen amb el subjecte i l’objecte gramaticals, respectivament, la frase guanya en transparència.
| S (agent) + V + CD (pacient) + altres complements |
|---|
"El Servei d’Urbanisme va presentar les noves tecnologies a la Comissió."
En canvi, la veu passiva -especialment si és construïda amb el verb ésser-, en situar l'agent al final de la frase obliga el lector a fer marxa enrere per aclarir qui va fer què. Compareu les frases que hi ha en els exemples següents.
- "El canvi de dates de calendari va ser acordat pel govern i per l'església la setmana passada."
- "El govern i l'església van acordar el canvi de dates del calendari la setmana passada."
Cal que ens plantegem, però, quin és el nostre objectiu principal de comunicació, és a dir, què ens interessa que es llegeixi primer: el subjecte real de l’acció o l’objecte directe.
Més endavant veurem diferents supòsits en què ens pot ser útil l’ús de la passiva.
Classes de construccions passives
En català, com en la majoria de les llengües romàniques, hi ha dues classes de construccions passives, la passiva perifràstica i la passiva pronominal.
- La passiva perifràstica es construeix amb el verb ser o ésser en forma personal i el participi d’un verb transitiu que concorda amb el subjecte gramatical.
| S (pacient) + ser/ésser + participi + per C agent |
|---|
- "Alguns negocis són oberts sense llicència pels propietaris."
- "Les noves tecnologies van ser exposades a la Comissió pel Servei d’Urbanisme."
- La passiva pronominal es construeix amb un verb transitiu en tercera persona i el pronom es.
| es + V (transitiu) 3a persona |
|---|
- "Alguns negocis s’obren sense llicència."
- "Es van exposar les noves tecnologies a la Comissió."
Fixem-nos que si utilitzem la passiva pronominal ometem l'agent, tot i que també el podem ometre a les passives perifràstiques, com veurem en les frases següents.
- "El canvi de dates de calendari va ser acordat la setmana passada."
- "La decisió va ser presa."
Supòsits en què es pot optar per la veu passiva
- Per llevar l'èmfasi de fets o argumentacions desfavorables o per encobrir la identitat de l'agent
- "El querellant va ser assaltat (per l'acusat)."
- "L'acusat va assaltar el querellant."
- "Ha estat adoptada la decisió d'abaixar els salaris."
- "S'ha adoptat la decisió d'abaixar els salaris."
- "El Govern ha adoptat la decisió d'abaixar els salaris."
- Amb subjectes llargs
- "Aquesta acció és exigida per la llei escrita, pel principi general de la diligència necessària i per un sentit general de justícia o equitat."
- "La llei escrita, el principi general de la diligència necessària i un sentit general de justícia o equitat exigeixen aquesta acció."
- Quan el subjecte és molt menys rellevant que l'objecte en la corresponent versió activa
- "Els drets fonamentals no poden ser limitats pels interessos particulars."
- "Els interessos particulars no poden limitar els drets fonamentals."
A vegades, però, el redactor no vol destacar el subjecte sinó el complement directe. Per aconseguir-ho, cal desmuntar l’ordre de la frase activa i fer una dislocació.
La dislocació permet canviar l’ordre natural de l’oració i substituir les parts desplaçades per pronoms febles. L’efecte que s’obté és semblant al de la passiva perifràstica, però amb una construcció activa.
- "Els drets fonamentals, no els poden limitar els interessos particulars."
- "Les noves tecnologies, les va presentar el Servei d’Urbanisme a la Comissió."
↑ 2.2 Els criteris de redacció aplicats al llenguatge administratiu |
↑ Índex de la unitat
2.2.2 Preferència per les construccions no nominals
Les construccions nominals són aquelles que tendeixen a utilitzar llargues estructures integrades per substantius, en lloc de fer servir un verb que aporti la càrrega semàntica.
Aquest tipus de construcció té l’origen en una malentesa voluntat de precisió, ja que a vegades es pensa, erròniament, que la verbalització fa que els conceptes perdin força.
L’abús de construccions nominals és molt habitual en la redacció administrativa, però, tot i no ser incorrectes, fan els escrits poc àgils.
- "En el cas d'una excessiva preocupació dels col·laboradors per la gramàtica pot ser útil la coneixença d'aquestes tècniques de redacció i l'anàlisi dels seus defectes durant l'escriptura d'informes." (NR)
- "En el cas que els col·laboradors es preocupin excessivament per la gramàtica pot ser útil que coneguin aquestes tècniques de redacció i que analitzin els defectes que tenen mentre escriuen informes." (R)
- "El 3 de març de 20XX, la senyora Victòria Pascual Rivera sol·licita la modificació del projecte de llicència d’obres per a la construcció d’un habitatge unifamiliar aïllat, situat a l’avinguda de la Font, 33, expedient 989/20XX, mitjançant la presentació d’un escrit i documentació annexa." (NR)
- "El 3 de març de 20XX, la senyora Victòria Pascual Rivera presenta un escrit en què sol·licita modificar el projecte de llicència d’obres per construir un habitatge unifamiliar aïllat, situat a l’avinguda de la Font, 33, expedient 989/20XX, i hi adjunta documentació." (R)
El cas més extrem de construcció nominal apareix amb l’ús de perífrasis compostes d’un verb gairebé sense contingut semàntic –procedir, realitzar, fer, efectuar, etc.– i un nom que aporta el significat.
- "El secretari procedeix a la lectura de l’acta de la reunió anterior." (NR)
- "El secretari llegeix l’acta de la reunió anterior." (R)
- "Els agents van procedir a realitzar l’aturada corresponent del vehicle, matrícula…" (NR)
- "Els agents van aturar el vehicle, matrícula…" (R)
- "Us envio les comunicacions de suport rebudes en aquest Departament per realitzar l’atorgament del premi Apel·les Mestres, amb la finalitat que procediu a la tramitació dels expedients administratius corresponents i que pugueu efectuar la concessió del premi esmentat." (NR)
- "Us envio les comunicacions de suport rebudes en aquest Departament per atorgar el premi Apel·les Mestres, perquè en tramiteu els expedients administratius corresponents i pugueu concedir el premi esmentat." (R)
Aquestes construccions són correctes gramaticalment, però abusar-ne és molt poc aconsellable perquè fan els escrits espessos i difícils de llegir.
Ara bé, ens podem trobar en situacions en què ens calgui utilitzar aquests verbs auxiliars, perquè o bé el terme tècnic no té un equivalent verbal o bé l’equivalent verbal té un altre significat. Observem les frases dels exemples següents:
- "El presumpte delinqüent va cometre un homicidi imprudent…" (R)
- "El presumpte delinqüent va homicidiar imprudentment…" (INC)
En aquest cas, no tenim el verb equivalent, ja que homiciadar no està recollit al diccionari normatiu. Per tant, cal mantenir la perifrasi verbal.
- "Cal fer el planejament urbanístic de la zona de la riera." (R)
- "Cal planejar urbanísticament la zona de la riera." (INC)
En aquest cas, el verb planejar té un significat diferent al que ens interessa expressar en aquesta oració. Cal, doncs, mantenir la perifrasi verbal.
↑ 2.2 Els criteris de redacció aplicats al llenguatge administratiu |
↑ Índex de la unitat
2.2.3 Cal evitar els gerundis incorrectes
En la redacció administrativa és habitual trobar oracions que contenen construccions de gerundi. Cal tenir en compte que aquestes construccions no són sempre incorrectes, però sí que encarcaren la redacció i sovint dificulten la comprensió de les frases. És aconsellable, doncs, defugir de l'ús generalitzat dels gerundis.
- "Recordant la figura de l’il·lustre escriptor, el president va inaugurar l’acte." (C)
- "Actualment aquest Departament està tramitant el Pla, havent sol·licitat els informes corresponents." (C)
- "El cap del Servei d’Obres ha emès un informe desfavorable sobre xxxxx, havent fet prèviament totes les inspeccions necessàries a l’establiment xxxxx." (C)
Gerundi copulatiu de posterioritat o de conseqüència
El gerundi es incorrecte quan enllaça dues oracions sense que hi hagi una relació de subordinació (gerundi copulatiu) o quan s'esmenta un fet que és conseqüència d’un altre o que es produeix després d’un altre (gerundi de posterioritat o de conseqüència).
- "En la reunió el cap del Servei Informàtic va presentar el nou programa de gestió, demanant-li els assistents els avantatges que incorporava." (INC)
- "En la reunió el cap del Servei Informàtic va presentar el nou programa de gestió i els assistents li van demanar els avantatges que incorporava." (C)
- "Es va incendiar l’edifici calculant-se les pèrdues en 200.000 euros." (INC)
- "Es va incendiar l’edifici i les pèrdues es calculen en 200.000 euros." (R)
- "La Comissió ha tractat amb profunditat aquest tema, comunicant el secretari els acords de la Comissió a XXX." (INC)
- "La Comissió ha tractat amb profunditat aquest tema i el secretari ha comunicat els acords de la Comissió a XXX." (C)
Gerundi especificatiu
El gerundi és incorrecte quan s'utilitza per introduir una oració que fa la funció d’adjectiu especificatiu o determinatiu.
- "S’ha publicat una Ordre establint l’atorgament de subvencions a les zones afectades per la pesta porcina." (INC)
- "S’ha publicat una Ordre que estableix l’atorgament de subvencions a les zones afectades per la pesta porcina." (C)
- "L’informe exposa que es va produir un augment considerable del cabal d'aigua del riu, provocant la total destrucció del pont." (INC)
- "L’informe exposa que es va produir un augment considerable del cabal d'aigua del riu, que provocà /cosa que provocà/ la total destrucció del pont." (C)
D’acord amb els criteris de la nova gramàtica del GIEC de 2016, no és aconsellable la presència d’un gerundi en el complement del nom dels sintagmes nominals formats per un nom que designi un canal de comunicació (document, cartell, escrit, carta, trucada, brindis missatge, ordre, resolució, ban, sentència). Amb aquests noms hi escau una oració de relatiu restrictiva, un sintagma preposicional encapçalat per la preposició amb o un sintagma adjectival:
"És un ban que prohibeix fer foc / amb la prohibició de fer foc (i no un ban prohibint…)."
"És una sentència absolutòria de l’acusat / que absol l’acusat (i no una sentència absolent l’acusat)."
La nova gramàtica també esmenta que hi ha alguns factors que fan més tolerable el gerundi com a complement d’aquesta classe de noms, com ara la presència d’un verb que expressi aparició (aparèixer, sortir, eixir) i el fet que el nom porti un altre complement que precedeixi el gerundi. És el cas d’oracions com ara:
"Per aquells dies sortí un edicte de Cèsar August ordenant que es fes el cens de tot l’Imperi."
- "Han llegit un ban de l’alcalde
prohibintl’alcohol." - "Era un edicte de Cèsar August
ordenantque es fes el cens."
- "Han llegit un ban de l’alcalde que prohibeix l’alcohol."
- "Era un edicte de Cèsar August que ordena que es fes el cens."
També cal vigilar les construccions de gerundi en inici de frase, perquè sovint generen oracions inconnexes.
- "Modificant el sistema de retribucions actual, la Llei estableix amb claredat una primacia important per a aquelles que van lligades a l'exercici del lloc de treball."
- "La Llei modifica el sistema de retribucions actual i estableix amb claredat una primacia important per a aquelles que van lligades a l'exercici del lloc de treball."
↑ 2.2 Els criteris de redacció aplicats al llenguatge administratiu |
↑ Índex de la unitat
2.2.4 Preferència per les frases afirmatives
Una frase afirmativa o positiva incideix en l'aspecte més agradable d'un tema i expressa allò que es pot fer, en comptes de remarcar allò que és impossible de fer. També acostumen a proporcionar més informació que les frases negatives i, en general, són més ben rebudes pel lector.
- "L’Administració no durà a terme els plans d’emergència fins que no s’hagi aprovat l‘avantprojecte." (NR)
- "L’Administració durà a terme els plans d’emergència quan s’hagi aprovat l‘avantprojecte." (R)
- "Les persones interessades no poden sol·licitar l'ajut si no han efectuat les obres de reforma abans de l'any 20XX." (NR)
- "Les persones interessades poden sol·licitar l'ajut si han efectuat les obres de reforma abans de l'any 20XX." (R)
També cal evitar les oracions negatives múltiples i, sobretot, les dobles negacions, ja que poden dificultar la comprensió de la informació.
- "No vinguis a la reunió si no és que t’avisen que no t’oblidis de venir." (NR)
- "Vine a la reunió només si t’avisen." (R)
- "Ja t'avisarem si has de venir a la reunió." (R)
- "No volem que es digui que aquest servei és poc eficaç i incorrecte." (NR)
- "Volem que es digui que aquest servei és eficaç i correcte." (R)
A banda, també cal anar amb molt de compte amb les combinacions següents: adverbi no + adjectiu amb qualsevol prefix de negació (a-, des-, i-, in-, im-, etc.), perquè constitueixen un supòsit semblant als casos de doble negació.
- "No és impossible tirar endavant aquest projecte." (NR)
- "És possible tirar endavant aquest projecte." (R)
Hi ha construccions no negatives que utilitzen mots que normalment apareixen en contextos negatius tals com: cap, ningú, res, gens, enlloc, mai, tampoc.
Cal vigilar, doncs, el context en què es troben per esbrinar-ne el significat. En les oracions interrogatives directes o indirectes i també en oracions condicionals, aquests mots tenen sentit positiu.
- "Si trobeu cap exemplar millor, aviseu-me."
- "Teniu res més a dir sobre aquest assumpte?"
↑ 2.2 Els criteris de redacció aplicats al llenguatge administratiu |
↑ Índex de la unitat
2.3 Els criteris per aconseguir la màxima llegibilitat
El concepte de llegibilitat designa el grau de facilitat amb què es pot llegir, comprendre i memoritzar un escrit. Cal distingir la llegibilitat tipogràfica, que se centra en la percepció visual del text (dimensió de lletra, contrast de fons i forma), de la llegibilitat lingüística, que tracta d'aspectes estrictament verbals, com la selecció lèxica o la llargària de la frase.
Les característiques perquè un text sigui més llegidor són:
2.3.1 Longitud adequada de les frases
Cal mesurar la longitud de les frases i procurar que no siguin excessivament llargues, sense, però, anar en detriment del contingut de les idees que s'hi expressen. Una manera de fer-ho és posant la puntuació que correspongui després de cada idea completa.
Cal recordar que una frase es tanca amb un punt i seguit o bé amb un punt i coma. Cada frase ha de correspondre a una idea o pensament i el paràgraf sencer a un tema.
"El curs passat, 69.029 docents van fer formació continuada de matèries com ara: innovació, tecnologies de la informació i la comunicació, escola inclusiva, gestió de centres i serveis educatius, i millora personal i desenvolupament professional, amb l’objectiu d’actualitzar els seus coneixements i apostar per la renovació pedagògica per millorar la pràctica professional." (NR)
"El curs passat, 69.029 docents van fer formació continuada de matèries com ara: innovació, tecnologies de la informació i la comunicació, escola inclusiva, gestió de centres i serveis educatius, i millora personal i desenvolupament professional. L’objectiu d'aquesta formació era actualitzar els seus coneixements i apostar per la renovació pedagògica per millorar la pràctica professional." (R)
"El xxxxx, en endavant Col·legi, és una corporació de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia i amb plena capacitat per al compliment dels seus objectius, que es regeix pel seu estatut i per la Llei de col·legis professionals aprovada pel Parlament de Catalunya i que, en l’actualitat, compta amb més de 5.800 economistes dedicats professionalment a les diferents vessants de l'economia i està considerat com una institució que, a través de l'organització d'activitats i serveis molt diversos, es configura com un centre de formació i reciclatge dels economistes i com un fòrum d'opinió obert a la societat en general." (NR)
"El xxxxx, en endavant Col·legi, és una corporació de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia i amb plena capacitat per al compliment dels seus objectius, que es regeix pel seu estatut i per la Llei de col·legis professionals aprovada pel Parlament de Catalunya."
"En l’actualitat, el Col·legi compta amb més de 5.800 economistes dedicats professionalment a les diferents vessants de l'economia i està considerat com una institució que, a través de l'organització d'activitats i serveis molt diversos, es configura com un centre de formació i reciclatge dels economistes i com un fòrum d'opinió obert a la societat en general." (R)
↑ 2.3 Els criteris per aconseguir la màxima llegibilitat |
↑ Índex de la unitat
2.3.2 El paràgraf com a unitat
El paràgraf és una unitat superior a la frase i immediatament inferior al text. Té identitat temàtica i gràfica: tracta d'un tema autònom i es distingeix visualment de la resta del text amb un doble espai.
Cal assegurar-se que cada paràgraf tracta d’un únic fet o d’un únic fonament de dret. No hem d’oblidar que el paràgraf té coherència temàtica.
"La Direcció General de Promoció Econòmica de la Secretaria d’Economia té com a competència donar suport als projectes de promoció de l’economia i impulsar les iniciatives de suport a l’activitat econòmica i foment de l’emprenedoria, així com ajudar a les institucions que també tenen com a propis aquests objectius i que representen els agents econòmics i socials amb la finalitat de promocionar i fomentar el coneixement de l’economia catalana. En aquest cas, la Direcció de Promoció Econòmica de la Secretaria d’Economia està interessada a participar en l’elaboració d’aquest projecte, ja que el xxxxx és una institució que persegueix aquestes finalitats i aquest projecte és un exemple clar d’impuls de l’economia catalana que pretén analitzar com es podrien fomentar els processos de projecció empresarial per assolir els reptes que planteja la globalització econòmica." (NR)
"La Direcció General de Promoció Econòmica de la Secretaria d’Economia té com a competència donar suport als projectes de promoció de l’economia i impulsar les iniciatives de suport a l’activitat econòmica i foment de l’emprenedoria, així com ajudar a les institucions que també tenen com a propis aquests objectius i que representen els agents econòmics i socials amb la finalitat de promocionar i fomentar el coneixement de l’economia catalana.
En aquest cas, la Direcció de Promoció Econòmica de la Secretaria d’Economia està interessada a participar en l’elaboració d’aquest projecte, ja que el xxxxx és una institució que persegueix aquestes finalitats i aquest projecte és un exemple clar d’impuls de l’economia catalana que pretén analitzar com es podrien fomentar els processos de projecció empresarial per assolir els reptes que planteja la globalització econòmica." (R)
↑ 2.3 Els criteris per aconseguir la màxima llegibilitat | ↑ Índex de la unitat
2.3.3 Enumeracions clares i lògiques
En un text, estructurar acuradament les diverses idees que hi apareixen el fa més entenedor i enumerar-les contribueix a la claredat expositiva. Cal buscar el paral·lelisme lògic i gramatical dels elements que integren l'enumeració.
- "Proposo que el conseller X resolgui: l'autorització de l'exercici de l'activitat…, determinar que l'horari de funcionament de l'activitat…, i que es tramiti la liquidació.." (NR)
- "Proposo que el conseller X resolgui:
- Autoritzar l'exercici de l'activitat…
- Determinar que l'horari de funcionament de l'activitat…
- Tramitar la liquidació…" (R)
↑ 2.3 Els criteris per aconseguir la màxima llegibilitat |
↑ Índex de la unitat
2.3.4 Els enllaços per cohesionar la informació
Els connectors o marcadors textuals (elements gramaticals com conjuncions, preposicions, adverbis, locucions de diversa mena, etc.) són enllaços que ajuden a organitzar la informació del text.
Si s’utilitzen correctament, guien el lector cap a la lògica del discurs i deixen entreveure amb molta més facilitat l’estructura que el redactor ha imposat. De tal manera que un text amb connectors és més fàcil d’entendre que un sense.
- "No obstant això, en l’informe del tècnic es preveuen un seguit de mesures correctores que cal aplicar perquè es pugui…"
- "Fins ara, la llei ha permès que es posessin en marxa diverses actuacions en matèria educativa als municipis de Catalunya."
- "A banda d’això, la Biblioteca disposa d’un servei de televisió per internet."
En el cas dels informes i les resolucions també podem considerar que són connectors: els títols dels diferents apartats dels documents (Fets, Fonaments de dret, etc.) i la numeració dels diferents paràgrafs en què s'organitza la informació.
Per ampliar la informació sobre els connectors, podeu consultar els enllaços següents:
↑ 2.3 Els criteris per aconseguir la màxima llegibilitat |
↑ Índex de la unitat
2.3.5 Puntuació
Els signes de puntuació contribueixen a fer més comprensibles els escrits. Tenen la funció tant de delimitar fragments dins d’una frase o d'un text, com de reflectir els matisos d’entonació que adquiriria el text si es llegís en veu alta.
I, si bé és cert que el mateix gust personal pot arribar a modular-ne l’ús, hi ha una sèrie de criteris sobre els signes de puntuació que s'han d'aplicar en la redacció administrativa.
Jerarquia dels signes de puntuació
No tots els signes de puntuació tenen la mateixa força ni funció en el conjunt del discurs. Hi ha una relació estreta entre els signes, una unitat d'anàlisi lingüística i un valor comunicatiu. Així:
| signe | unitat | valor |
|---|---|---|
| punt final | text | missatge |
| punt i a part | paràgraf | tema o subtema del text |
| punt i seguit | oració | idea |
| punt i coma, coma, parèntesi | frase, sintagma | apunt, comentari, aclariment |
- No hem de separar mai el subjecte del verb ni el verb de l’objecte directe per una coma.
- Si obrim un incís amb una coma, l'hem de tancar amb una altra coma.
- "Les parts implicades en aquest contracte, es reconeixen plena capacitat per subscriure’l." (INC)
- "Les parts implicades en aquest contracte es reconeixen plena capacitat per subscriure’l." (C)
- "La presentació del Programa per enfortir les polítiques socials al municipi, que es va acompanyar d’una carta signada per diverses entitats sense afany de lucre va plantejar els compromisos bàsics següents:" (INC)
- "La presentació del Programa per enfortir les polítiques socials al municipi, que es va acompanyar d’una carta signada per diverses entitats sense afany de lucre, va plantejar els compromisos bàsics següents:" (C)
Si voleu més informació sobre la puntuació, consulteu aquest enllaç: Signes de puntuació. Departament de Justícia.
Finalment, també podeu ampliar la informació sobre criteris per millorar la llegibilitat a la secció dedicada a l'estructura de la guia de Comunicació clara de la Generalitat de Catalunya.
↑ 2.3 Els criteris per aconseguir la màxima llegibilitat |
↑ Índex de la unitat
2.4 Les convencions gràfiques
2.4.1 Les majúscules i minúscules
Les majúscules serveixen per destacar determinades paraules, ja sigui perquè van després d’uns determinats signes de puntuació concrets o perquè es tracta de noms que convé distingir.
A diferència del que s’ha fet tradicionalment, avui dia les majúscules s’utilitzen amb molta més mesura per distingir paraules dins del text.
- Textos normatius: s'escriu en majúscula només la inicial de la primera paraula que designa la disposició normativa.
- "El Reial decret 34/2009, de 15 de febrer, pel qual s'autoritza…"
- "La Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de…"
- "D'acord amb l'article 50 del Codi penal…"
- "Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya."
- Documents administratius i jurídics i documents oficials: en minúscules, llevat de Resolució i Sentència.
- "La Resolució de 30 d’abril sobre…"
- "Us envio el certificat que vau demanar"
- "Heu de presentar el document nacional d'identitat"
- Les parts d'una obra, d'una normativa, s’escriuen en minúscules.
- "La disposició addicional primera de…"
- "L’annex sobre…"
- "L’apartat d) de l’article 93 estableix…"
Per ampliar la informació sobre majúscules i minúscules, consulteu els enllaços següents:
2.4.2 La citació de preceptes legals
D’acord amb l’Ordre de l’Estat de 7 de juliol de 1986, els preceptes legals s’han de citar de forma clara:
- De les disposicions amb rang de llei, cal esmentar-ne el número, l’any, el dia i el mes, i la denominació, com a mínim.
- La resta de disposicions, a més, han d’incloure la publicació oficial en què han aparegut.
2.4.3 Abreviacions
Les abreviacions són reduccions de paraules o frases, que en poc espai permeten presentar molta informació.
Segons com es facin aquestes reduccions, es poden classificar en:
- abreviatures
- sigles i acrònims
- símbols
Abreviatures
Les abreviatures es generen a partir de la supressió de lletres internes o, de vegades, finals, que s’assenyala amb un punt o una barra (el punt és sempre final, la barra pot ser final o interna).
"Institut d’Estudis Catalans
C. del Carme, 47
Barcelona"
Es recomana que, dins d’un text, s’usin les paraules senceres i no les abreviatures corresponents. També en el cas dels tractaments de respecte (senyor, senyora).
- "L’acte es farà a l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, Barcelona)."
- "La senyora Puigdomènec ha presentat un sol·licitud en què demana l’autorització per obrir un bar al carrer Sant Francesc d’aquesta localitat."
Nombres ordinals
Els nombres ordinals es representen amb la xifra seguida de l’última lletra de la paraula desenvolupada.
- "el 10è aniversari del Saló del Cinema en Català."
Ara bé, quan l’ordinal s’expressa amb xifres romanes, no es fa servir cap marca d’abreviació.
- "l’Escola d’Arts i Oficis del districte Vè de Barcelona" (INC)
- "l’Escola d’Arts i Oficis del districte V de Barcelona" (C)
Sigles i acrònims
Les sigles i els acrònims es formen amb la lletra o lletres, generalment inicials, de les designacions completes d'empreses, entitats, organitzacions, publicacions, etc. Les sigles s’escriuen en majúscules i no porten mai punts.
Dins d’un text, en el cas que s’hagin de fer servir sigles, cal que la primera vegada que s’esmentin es despleguin les paraules completes i, a continuació i entre parèntesi, s’hi indiqui la sigla.
- "…l’estand de l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC) acollirà 50 productors catalans…"
- "…l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC) organitza…"
Els articles el i la i la preposició de s’apostrofen davant de les sigles tenint en compte com es pronuncien, independentment de com s’escriuen. A més, s'ha de tenir en compte el següent:
Quan les sigles i els acrònims es pronuncien en síl·labes, s’apostrofen d’acord amb les normes generals de l’apostrofació.
- "… l’APPEC vol distribuir versions digitals de revistes…"
- "… l’ICIC ha impulsat…"
- "… l’IVAM presenta una exposició d’obres procedents de…"
Quan es pronuncien lletra per lletra, l’article s’apostrofa davant de les sigles en què el nom de la primera lletra comença per vocal, llevat de les sigles femenines començades per I/U.
- "l’ONG Intermón…"
- "l’RDA ha inaugurat…"
- "el CPCPTC ha recollit la feina duta a terme…"
- "el CDA va impulsar la creació del MIDA l’any…"
- "la UOC ha organitzat un cicle de conferències…"
La marca del plural de sigles i acrònims és en l’article que les precedeix. Cal evitar afegir una essa a la sigla i també duplicar les lletres com a marca de plural.
| Exemples incorrectes | Exemples correctes |
|---|---|
| els CD's | els CD |
| les CCAA | les CA |
Tot i que la tradició obliga a mantenir aquesta duplicitat en alguns casos.
- CCOO
- PPCC
- JJOO
Nova gramàtica 2016 sobre el plural de les sigles
En relació amb el nombre de les sigles, podem distingir tres tipus de sigles que es comporten de manera diferent:
Les sigles que es mantenen invariables o que poden formar el plural afegint una essa minúscula al final són aquelles que l’origen de la formació dels sintagmes són en singular.
"els CAP" o bé "els CAPs"
Empresa de treball temporal:
"les ETT" o bé "les ETTs"
Les sigles que es formen a partir de sintagmes en plural no flexionen pel que fa al nombre, malgrat que s'utilitzen amb l'article en plural.
"els RH"
Estats Units d’Amèrica:
"els EUA"
Tecnologies de la informació i de la comunicació:
"les TIC"
Les sigles que es formen a partir de sintagmes en singular i que equivalen a un nom propi no tenen flexió de nombre perquè designen entitats úniques.
Els símbols
Els símbols responen a convencions internacionals, establertes per organismes competents en la matèria.
La majoria de símbols s’escriuen en minúscules, no varien si són en plural ni porten mai accent. Els símbols que s’escriuen en majúscules són: els d’unitats de mesura que provenen d’un nom propi, els elements químics, els vents i les diferents monedes.
Els símbols no han de portar mai punt al final, tot i que poden incorporar lletres volades, barres i altres elements gràfics.
- €
- %
- h
- min
- m²
Quan els símbols acompanyen xifres, cal deixar un espai entre l’última xifra i el símbol que la segueix.
- 3.547 €
- 10.45 h
- "Aquest darrer trimestre, l'atur s'ha reduït en un 5% respecte de l'any passat."
- "Aquest estiu, les comarques catalanes patiran un augment de la temperatura per sobre de la mitjana habitual dels 30º o 35ºC."
Per ampliar la informació sobre les abreviacions, consulteu l'enllaç següent:
2.4.4 La tipografia
En els textos administratius, que generalment es redacten en rodona, convé no abusar dels diversos recursos tipogràfics de què es disposa i utilitzar-los amb mesura; és a dir, fer-los servir quan realment es vol diferenciar alguna paraula o algun concepte concret.
Podeu consultar la normativa que estableix el Programa d’identificació visual (PIV) de la Generalitat de Catalunya a l’enllaç següent.
A continuació, fem un breu comentari sobre els recursos tipogràfics d’ús més habitual:
La cursiva
Utilitzem la cursiva per remarcar o distingir una paraula, una frase o un fragment dins d’un text en rodona; per exemple: estrangerismes, lletres amb funcions especials, paraules que es volen destacar, títols de llibres o publicacions, etc.
- "El Departament de Salut vol convidar-vos a la conferència Per a una alimentació sana, que es farà el proper dia 13, a les 18 hores, dintre dels actes programats durant les XI Jornades sobre Alimentació que tindran lloc a la ciutat de Barcelona del 12 al 18 de setembre d’enguany."
- "Ho trobareu a la pàgina 14 de La comunicació per a directius i professionals, de B. Scott."
Les cometes
Utilitzem les cometes quan fem citacions o transcripcions d’altres textos, ja siguin sencers o de fragments. També les podem fer servir per destacar paraules, sempre que no s’hagin destacat ja en cursiva.
- L’article 71.1 del Reial decret 887/2006, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions preveu: “La justificació de la subvenció té l’estructura i l’abast que es determini en les bases reguladores corresponents.”
- El conseller de Cultura va afirmar que “el Departament de Cultura ha fet un aposta de futur perquè tothom tingui accés a una biblioteca pública”.
- Demà es presenta el nou programa d’imatges sobre la comarca “Clicimatges”.
La negreta
La utilització de la negreta respon a la decisió de qui redacta de destacar alguna paraula, més que a criteris preestablerts. Cal no abusar-ne perquè crida molt l’atenció i sovint fa perdre la idea de conjunt.
- "Cal recordar que la solidaritat s’ha d’entendre en un sentit ampli i s’ha de tenir en compte en totes les actuacions que es duguin a terme en el municipi."
- "…organitza aquesta primera trobada d’institucions europees i mediterrànies que s’iniciarà el dijous 18 de desembre a les 18.30 hores amb un diàleg entre els escriptors Jaume Cabré i Drago Jancàr…" (INC)
- "…organitza aquesta Primera Trobada d’Institucions Europees i Mediterrànies que s’iniciarà el dijous 18 de desembre a les 18.30 hores amb un diàleg entre els escriptors Jaume Cabré i Drago Jancàr…" (C)
Pel que fa a l’ús de la negreta en els documents administratius, s’utilitza per als títols i subtítols de documents llargs que tenen diferents epígrafs: memòries, actes, informes, resolucions, etc.
En el cas dels informes i les resolucions escriurem en negreta:
Fets, Fonaments de dret, Conclusions, Proposo, Resolc
El subratllat
Podem fer servir el subratllat per destacar algun a paraula o concepte, tot i que també és un recurs de la negreta, però no n’hem d’abusar en la redacció dels textos perquè visualment interfereix en la lectura d’aquests. A més, segons el que subratllem i on, es pot confondre amb enllaços de webs.
- "Cal recordar que la solidaritat s’ha d’entendre en un sentit ampli i s’ha de tenir en compte en totes les actuacions que es duguin a terme en el municipi."
- "Us convoco a la reunió ordinària de la Comissió d’Urbanisme, que es farà el dia 15 de maig de 20XX, a les 17 hores, a la sala de reunions del Departament." (NR)
- "Us convoco a la reunió ordinària de la Comissió d’Urbanisme, que es farà el dia 15 de maig de 20XX, a les 17 hores, a la sala de reunions del Departament." (C)
- "Us convoco a la reunió ordinària de la Comissió d’Urbanisme.
Dia: 15 de maig de 20XX
Hora: 17 hores
Lloc: sala de reunions del Departament" (C)
Podeu ampliar la informació a la secció dedicada al disseny gràfic de la guia de Comunicació clara de la Generalitat de Catalunya.
↑ 2.4 Les convencions gràfiques |
↑ Índex de la unitat
