4. Les resolucions
4.1 Definició
El procediment administratiu finalitza normalment per mitjà de l’acte de l’òrgan administratiu en què es decideix la qüestió plantejada. Aquest acte decisori del procediment és la resolució administrativa. En la terminologia tradicional, la resolució és anomenada acte definitiu, per tal de diferenciar-la dels simples actes de tràmit que integren el procediment i que són els pressupòsits de la resolució.
La resolució és l’acte administratiu per antonomàsia, ja que serveix per acomplir la funció administrativa. Fins i tot, part de la doctrina considera que acte administratiu en sentit estricte només ho és la resolució; per exemple, la jurisprudència es refereix a la resolució quan defineix l’acte administratiu com «la conducta voluntària d’un òrgan de l’Administració en exercici d’un poder públic, de la qual resulta l’aplicació de normes jurídiques a un cas concret» (Sentència del Tribunal Suprem de 6 de novembre de 1959).
Cal tenir en compte que en el cas de l'Administració local, aquest document també l'anomenen Decret, tot i que a la part dispositiva hi escriuen la paraula resolució o bé hi utilitzen el verb resolc. Podeu consultar l'apartat de models de resolucions i en veureu els exemples.
4.2 Marc legal: situació de la resolució en el procediment administratiu
- Determina l’obligació de resoldre (article 54).
- Preveu la falta de resolució expressa en procediments iniciats d’ofici (article 55).
- Estableix la pràctica de la notificació de la resolució (article 56).
La Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques:
- Preveu que les resolucions han de decidir totes les qüestions plantejades per les persones interessades i derivades del procediment (article 88.1).
- Estableix que les resolucions han de contenir la decisió i, a més, han d’indicar els recursos que s’hi poden interposar en contra (article 88.3).
- Determina que les resolucions s'han de dictar electrònicament i han de garantir la identitat de l'òrgan competent, així com l'autenticitat i la integritat del document (article 88.4)
- Fixa que les resolucions han de ser motivades, amb referència succinta de fets i fonaments de dret en aquests casos (article 35):
- els actes que limiten drets subjectius o interessos legítims;
- els que resolen procediments de revisió d’ofici d’actes administratius, recursos administratius, reclamacions prèvies a la via judicial i procediments d’arbitratge;
- els que se separen del criteri seguit en actuacions precedents o del dictamen d’òrgans consultius;
- els acords de suspensió d’actes, sigui quin sigui el motiu d’aquesta;
- els acords d’aplicació de la tramitació d’urgència o d’ampliació de terminis;
- les propostes de resolució en els procediments de caràcter sancionador, així com els actes que resolguin procediments de caràcter sancionador o de responsabilitat patrimonial.
- els actes que es dicten en l’exercici de potestats discrecionals, i també els que han de ser motivats perquè ho estableix una disposició legal o reglamentació expressa.
La Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic:
- Preveu que els titulars dels òrgans administratius poden delegar la signatura de les seves resolucions en els titulars dels òrgans o unitats administratives que depenguin d'ells (articles 9 i 12).
Pel que fa a la notificació de la resolució, la Llei 39/2015 estableix:
- Les condicions generals per a la pràctica de les notificacions (art. 41)
- La pràctica de les notificacions en paper (art. 42) i per mitjans electrònics (art. 43)
4.3 Classes de resolucions
Hi ha diverses classes de resolucions, segons el criteri de classificació que s'elegeixi.
4.3.1 Per l'òrgan de procedència
A Catalunya, els actes administratius resolutoris s'anomenen acords si provenen del Govern i resolucions si emanen del conseller o d'altres òrgans directius.
4.3.2 Pel contingut
Les resolucions es classifiquen en motivades i no motivades. Aquestes últimes contenen únicament la decisió (article 88.3 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques). En canvi, han de ser motivades les resolucions que esmenta l'article 35 de la Llei 39/2015, el contingut de les quals ha d'incloure "una succinta referència de fets i fonaments de dret".
La doctrina i la jurisprudència, per la seva banda, han discutit quins són els requisits que permeten considerar motivada una resolució. S'han de donar a conèixer els motius que justifiquen la declaració que constitueix el contingut de l'acte; per això, com diuen García de Enterría i Fernández Rodríguez, en el Curso de Derecho administrativo "no n'hi ha prou amb la fórmula convencional: ben al contrari, la motivació ha de ser suficient, és a dir, ha de donar raó del procés lògic i jurídic que ha determinat la decisió". Però això no ens ha de fer caure en el parany de considerar motivada o no una resolució segons la longitud de la seva redacció. Així, la STS de 12 de desembre de 1990 ens recorda que "la brevetat dels termes i la concisió expressiva d'un acte administratiu no es poden confondre amb la seva falta de motivació".
Sobre la motivació, també cal tenir en compte la previsió expressa del legislador que estableix que " l'acceptació d'informes o dictàmens serveix de motivació a la resolució quan s'incorporin al text d'aquesta" (article 88.6 de la Llei 39/2015).
4.3.3 Per la forma
- Escrites: de la mateixa manera que els actes administratius en general, les resolucions "s'han de produir per escrit a través de mitjans electrònics, llevat que la seva naturalesa exigeixi una altra forma més adequada d'expressió i constància" (article 36.1 de la Llei 39/2015). La forma escrita és, doncs, la regla general.
- Verbals: la Llei 39/2015 estableix una disposició específica per a les resolucions, en el supòsit que els òrgans administratius exerceixin la seva competència de forma verbal. En aquest cas, "el titular de la competència ha d'autoritzar una relació de les que hagi dictat de forma verbal, amb expressió del seu contingut" (article 36.2).
4.4 Contingut
4.4.1 Identificació de l’expedient
La identificació de l’expedient encapçala la resolució i hi solen constar les dades següents:
- número d'expedient
- Títol de l’expedient
"Identificació de l’expedient
Expedient número 588/20XX, relatiu a la comissió de serveis de la senyora Antònia Pérez Vallès al lloc de cap del Negociat de Contractació."
4.4.2 Fets o antecedents
Aquest apartat s’introdueix amb el títol, en negreta, de:
Fets / Relació de fets / Antecedents
I, a continuació, s’hi indiquen els diferents fets que consten a l’expedient, que s’han de redactar de manera sintètica, ordenats cronològicament, separats en paràgrafs i, si n’hi ha més d’un, numerar-los amb cardinals (1, 2, 3…).
4.4.3 Fonaments de dret
Aquest apartat s’identifica en el document amb el títol, en negreta, de:
Fonaments de dret
Cal fer una referència succinta a les disposicions i a la doctrina jurisprudencial en què es fonamenta l’exercici de la competència, que són aplicables als fets. Es tracta d’explicitar l’argumentació jurídica en què es fonamenta la decisió i per què s’aplica al cas concret sobre el qual es resol a cotinuació.
Aquesta exposició s’ha de redactar de manera sintètica i, si hi ha diversos actes o disposicions, cal numerar-los amb cardinals (1,2,3, etc.)
En el cas que, segons la llei, s’hi hagi d’incloure la motivació prèvia, també s’hi ha de fer constar.
4.4.4 Resolució
Aquest apartat, que conté la decisió final de la resolució, s'ha d’introduir amb la paraula resolució i el verb resolc i amb una expressió d’enllaç.
"Resolució
Per això, / Per tant, resolc:
Autoritzar / Concedir / Denegar / …"
4.4.5 Peu de recurs
En la resolució s’hi ha de deixar constància del tipus de recurs que s’hi pot interposar en contra i de l’òrgan davant del qual cal formular-lo, d’acord amb el que estableixen els articles 88.3, 112 i 114 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques; i d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.
a) En resolucions que exhaureixen la via administrativa i també aquelles que es dictin sobre matèries de personal que no es refereixin al naixement o a l’extinció de la relació de servei dels funcionaris de carrera:
"Contra aquesta resolució, que exhaureix la via administrativa, independentment de la seva immediata executivitat, es pot interposar recurs de reposició davant el mateix òrgan que l’ha dictada, en el termini d’un mes, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb el que disposen l'article 77 de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya i els articles 123 i 124 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques;"
o bé,
"recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu de Barcelona en el termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb el que estableixen els articles 8, 25 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa."
b) En resolucions que no exhaureixen la via administrativa:
"Contra aquesta resolució, que no exhaureix la via administrativa, es pot interposar recurs d’alçada davant l’òrgan superior jeràrquic del que l’hagi dictada en el termini d’un mes, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, segons el que estableixen l'article 76 de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya i els articles 121 i 122 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques."
c) En actes de tràmit:
"Contra aquesta resolució, que és de tràmit, no es pot interposar cap recurs, sense perjudici que les persones interessades legítimes puguin repetir les argumentacions en el recurs que sigui procedent contra la resolució que posi fi al procediment."
4.4.6 Datació
La datació del document es compon de:
- lloc, seguit d’una coma
- data (el dia del mes i l’any, en xifres; sense cap punt)
Barcelona, 29 de novembre de 20XX
L’Hospitalet de Llobregat, 14 de maig de 20XX
La població mai no ha d’anar precedida de la preposició a.
4.4.7 Signatura
Amb l’aparició de l’Administració electrònica, la localitat on se signa el document ha esdevingut irrellevant (no es recomana posar el lloc sol ni altres propostes com ara: Barcelona, en la data de la signatura electrònica).
Pel que fa a posar-hi la data, també és irrellevant, perquè aquesta ja consta a la de la signatura electrònica.
Si a la signatura electrònica no hi figura el càrrec, aleshores cal indicar-lo tal com es mostra en el peu de signatura tradicional.
A continuació teniu un enllaç de la recomanació que fa la Generalitat de Catalunya pel que fa a la signatura electrònica.
Signatura tradicional
La signatura del titular de l’òrgan consta de:
- càrrec, precedit de l’article corresponent
- signatura
- nom i cognoms
El director general de Tresoreria
(signatura)
Nom i cognoms
El secretari general
Per delegació (Resolució de 26 de maig – DOGC núm. 4144, d’1.6.2014)
La directora de Serveis
(signatura)
Nom i cognoms
Casuística
Signatura per autorització
L'article 11 de la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que la signatura autoritzada ha d'anar precedida de la identificació del càrrec que autoritza i les paraules per autorització, seguides de la denominació de l'òrgan autoritzat.
La cap del Servei de Gestió Econòmica
Marta Martínez i Mascorda
Per autorització
La cap de la Secció de Pressupostos
(signatura)
M. Núria Folch i Viñals
Signatura per absència
La signatura de la persona suplent es pot introduir amb l'expressió per absència
La cap del Servei de Museus
Ariadna Parés i Rigau
Per absència
La cap de la Secció de Difusió i Exposicions
(signatura)
M. Àngels Solé i Gil
4.5 Criteris de redacció
Cal tenir en compte els criteris de redacció dels informes que s'han explicat a l'apartat 3.5 i, pel que fa als blocs en què s'organitza la informació, vegeu l'apartat següent: 4.6 Estructura de la resolució.
4.5.1 Tractament personal
| Emissor | Receptor |
|---|---|
| 1a persona del singular 3a persona del singular (si és un òrgan col·legiat) | A la resolució no es fa referència a la persona destinatària |
- "D'acord amb les facultats que em confereix el Decret xxxx…" (INC)
- "El Decret xxxx confereix al director general Xxxxx les facultats per resoldre sobre aquesta matèria." (C)
4.5.2 Temps verbal
El temps verbal que s’hi usa habitualment és el present d’indicatiu.
"Els senyors Miquel Pons i Carles Costa presenten un recurs en el qual al·leguen el següent:"
Tot i que també s'hi pot utilitzar el pretèrit perfet d'indicatiu o bé el perifràstic.
- "Els senyors Miquel Pons i Carles Costa han presentat un recurs en el qual al·leguen el següent:"
- "Els senyors Miquel Pons i Carles Costa van presentar un recurs en el qual al·leguen el següent:"
O bé, si no coneixem el subjecte, hi podem utilitzar la fórmula impersonal, però no és la més recomanable.
"S’ha presentat un recurs."
4.5.3 Remarques
- A les resolucions cal evitar els usos de la veu passiva:
- "Les consultes van ser emeses per part de la Comissió" (NR)
- "La Comissió va emetre les consultes" (R)
- A la part dispositiva de les resolucions, s'hi han d'evitar les formes verbals impersonals i les formes següents:
- "He resolt / Ha resolt" (NR)
- "Resolc" (R)
- Les formes verbals de futur no expressen obligatorietat i, per tant, cal evitar-les quan s’usen amb aquest sentit i utilitzar els verbs haver de o caldre.
- "El tribunal valorarà els resultats de les proves en el termini de…" (NR)
- "El tribunal ha de valorar els resultats de les proves en el termini de…" (R)
- "Cal que el tribunal valori els resultats de les proves en el termini de…" (R)
- Temps verbal: present d'indicatiu i primera personal del singular
- La presència de la forma verbal resolc concentra la força d'acte de parla en què consisteix la resolució.
4.6 Estructura i models
Per a ampliar la informació sobre l'estructura de les resolucions i consultar altres exemples de models, recomanem la lectura d'aquest apartat dels continguts de 'Documents administratius: criteris de redacció i models'.
