• 6.1 Sol·licitud
• 6.2 Ofici
• 6.3 Carta
• 6.4 Certificat
• 6.5 Diligència
• 6.6 La citació
• 6.7 Convocatòria de reunió
• 6.8 Acta de reunió
• 6.9 Informe
• 6.10 Resolució
• 6.11 Recurs

Document per mitjà del qual l'administrat exposa a l’Administració els fets que demana sobre una matèria o qüestió regulada vinculada a un procediment administratiu.

Aquest és el mitjà tradicional o clàssic d’iniciació de procediments a instància de part, però aquesta manera de tramitar s’ha vist complementada des de la directiva europea de serveis pel sistema dels actes comunicats. Molts permisos (per exemple, llicències d’obra menor) que abans calia sol·licitar s’han vist desplaçats per una comunicació prèvia que habilita la persona per fer l’obra o l’actuació que sigui, sense haver d’esperar la notificació d’una decisió administrativa. Queda llavors en mans de l’Administració fer un control a posteriori per tal de paralitzar l’activitat privada en cas que no s’ajusti a la normativa. Pels seus efectes executius immediats, és de vital importància que el model de comunicació prèvia contingui tota la informació necessària i sigui molt clara pel que fa a l’assumpció de responsabilitats per part de la persona que la presenta (en cas que hi hagi falsedats o incompliments legals). Per la seva part, la declaració responsable es pot considerar l’equivalent de la tradicional declaració jurada (com que ara no tothom jura, el que es demana és que declarin sota la seva responsabilitat… el que sigui, per exemple el compliment d’uns requisits que és complicat acreditar documentalment, i pel seu efecte pràctic es presumeix que la persona diu la veritat).

• L'article 66.1 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (Llei 39/2015) i els articles 48 i 49 de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, estableixen els requisits de contingut de la sol·licitud.

• L'article 68 de la Llei 39/2015 estableix el termini per a l'esmena dels defectes formals que pugui contenir la sol·licitud.

• L’article 69 de la Llei 39/2015 preveu les comunicacions prèvies i declaracions responsables i s’hi refereix com a mitjans alternatius d’iniciació del procediment, juntament amb la sol·licitud, i comparteixen amb aquesta última la funció comunicativa, almenys de manera parcial, ja que serveixen per posar en coneixement de l’Administració unes informacions rellevants per a l’exercici de les seves funcions. La diferència és que la sol·licitud s’adreça a la finalització del procediment mitjançant una resolució expressa, mentre que l’article 21.1 in fine exceptua d’aquesta obligació de resoldre, entre d’altres supòsits, “els procediments relatius a l’exercici de drets sotmesos únicament al deure de declaració responsable o comunicació a l’Administració”.

• L’article 54 de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya i l’article 24 de la Llei 39/2015 preveuen els criteris d’aplicació sobre el silenci administratiu.

• L’article 25 de la Llei 39/2015 preveu la falta de resolució expressa en procediments iniciats d’ofici.

Emissor: primera persona del singular (jo).

Al destinatari, en canvi, no se li aplica cap tractament personal, perquè el document no s'adreça al titular de l'òrgan administratiu en què es tramitarà, sinó a la unitat o centre administratiu.

Dades personals de qui signa la sol·licitud:

• nom i cognoms
• lloc i data de naixement (opcional)
• DNI o NIF (persona física) / CIF (persona jurídica)
• domicili, telèfon i adreça electrònica
• altres dades opcionals (professió, lloc de treball, etc.).

En aquest apartat s'indiquen les circumstàncies i causes que motiven la sol·licitud d'una manera esquemàtica. S'inicia amb la forma EXPOSO, i els fets s'introdueixen amb la conjunció "que". Quan n'hi ha més d'un és aconsellable numerar-los amb cardinals (1, 2, 3, etc.).

L'articulació lògica entre l'exposició de fets i la petició concreta que es formularà a continuació, s'estableix amb l'ús del nexe "Per això,".

Aquest apartat s'introdueix amb la forma SOL·LICITO/DEMANO; la redacció ha de ser concisa i clara, i no s'han de repetir els fets ja esmentats sinó que cal expressar-hi el que es demana.

Lloc i data, separats per una coma. El dia i l'any s’escriuen en xifres i els mesos en minúscules.

Signatura de qui formula la instància, sense tornar a repetir el nom i els cognoms.

Amb l’aparició de l’Administració electrònica, la localitat on se signa el document ha esdevingut irrellevant. [No es recomana posar el lloc sol ni altres propostes com ara: Barcelona, en la data de la signatura electrònica].

Pel que fa a posar-hi la data, també és irrellevant, perquè aquesta ja consta a la de la signatura electrònica.

Si a la signatura electrònica no hi figura el càrrec, aleshores cal indicar-lo tal com es mostra en el peu de signatura tradicional.

A continuació teniu un enllaç de la recomanació que fa la Generalitat de Catalunya pel que fa a la signatura electrònica. Signatura electrònica

Centre a què s'adreça la instància (escrit en majúscules).

• Model de sol·licitud 1
• Model de sol·licitud 2

↑ Torneu a dalt

És un document monotemàtic i estrictament oficial, que s'usa per comunicar continguts relacionats amb la tramitació d'un expedient.

Hi ha dos tipus d'oficis:

• l'ofici intern: la comunicació s'estableix entre òrgans administratius;

• l'ofici extern: la comunicació s'estableix entre un òrgan administratiu i una persona física (particular) o jurídica (empresa, associació, entitat privada, etc.).

• Els articles 40, 41, 42 i 43 de la Llei 39/2015 i els articles 56 i 57 de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, regulen les notificacions administratives.

• L'article 78 de la Llei 39/2015 regula la notificació a l'administrat de la pràctica de proves.

• Emissor: 1a persona del singular (jo).

• Receptor: 2a persona del plural (vós).

Els criteris de redacción generals són:

• L'ús de formes verbals en primera persona del present d'indicatiu. Mai no s'utilitzaran construccions de tipus impersonal perquè, en no indicar quin és el subjecte de les accions verbals, dificulten notablement la comprensió del document.

• Un to d'impersonalitat, exigit pel caràcter estrictament oficial del document, que es concreta en un estil formal i concís i en la supressió de les fórmules de salutació i de comiat, que són, però, optatives en els oficis externs.

• Claredat, precisió i concisió en l'expressió de les idees. La redacció és especialment concisa en els de caràcter intern.

Els fulls destinats expressament a la redacció d'oficis habitualment portaven impresos, a la part superior dreta, els requadres destinats a consignar respectivament les dades del document i les del destinatari.

Dades del document:

• la datació
• les referències (R/N - R/V)
• l'assumpte

Tot i que actualment aquestes dades ja no consten a la majoria d’aquests documents, s’hi poden posar. Si no es posen a la part superior dreta, es poden posar després de les dades de la persona destinatària; en aquest cas, tan sols s’hi consignen les referències i l’assumpte.

Els oficis de caràcter intern s’han d’adreçar al càrrec, no a la persona. Els càrrecs no van precedits del tractament protocol·lari corresponent. La disposició de les dades de la persona destinatària és la següent:

• nom i cognoms, precedits del tractament corresponent (Sr./Sra.)
• càrrec (si en té)
• c., pl., av., etc., núm. i pis
• codi postal i població

Els oficis externs poden incloure una fórmula de salutació formal (Senyor, Senyora, seguides d’una coma), que no apareix en els de caràcter intern.

Si s’inclou la fórmula de salutació també s’haurà d’incloure la fórmula de comiat.

La disposició del text ha de ser clara i concisa. Els paràgrafs han de ser breus i s’han de separar per un doble espai mecanogràfic. En els de caràcter intern la redacció és especialment concisa i impersonal. Ordenació lògica del contingut.

Els oficis externs poden incloure una fórmula de comiat (Atentament,), que no ha d’aparèixer en els de caràcter intern.

Aquest bloc ha d'incloure:

Format tradicional

• la identificació funcional del càrrec, en minúscules i precedida de l'article determinat El/La
• la signatura
• la identificació nominal (nom i cognoms), en minúscules
• la datació

Si la data no s’ha indicat a l’encapçalament, s'escriu al final del document.

Amb l’aparició de l’Administració electrònica, la localitat on se signa el document ha esdevingut irrellevant. [No es recomana posar el lloc sol ni altres propostes com ara: Barcelona, en la data de la signatura electrònica].

Pel que fa a posar-hi la data, també és irrellevant, perquè aquesta ja consta a la de la signatura electrònica.

Si a la signatura electrònica no hi figura el càrrec, aleshores cal indicar-lo tal com es mostra en el peu de signatura tradicional.

A continuació teniu un enllaç de la recomanació que fa la Generalitat de Catalunya pel que fa a la signatura electrònica. Signatura electrònica

De caràcter optatiu: annex (els documents que s'annexen a l'ofici).

• Ofici intern 1
• Ofici intern 2

• Ofici extern 1
• Ofici extern 2
• Ofici extern 3

↑ Torneu a dalt

És un document de caràcter interpersonal de contingut general, no prevista en la tramitació d’un procediment administratiu, i que pot tractar diversos temes.

Habitualment, es fa servir per plantejar qüestions que la persona que redacta considera delicades o d'una certa complexitat.

Atès que en la carta, a diferència de l'ofici, preval el caràcter interpersonal de la comunicació sobre l'oficial, i que la diversitat temàtica del seu contingut en determina l'expressió lingüística, es fa difícil d'establir criteris específics de redacció per a les cartes.

El que sí que cal, d'entrada, és definir el to de relació entre els comunicants, que s'ha de mantenir al llarg de tot el document, seleccionar la informació que ha d'incloure i organitzar-la en un bloc de presentació, un de desenvolupament i un de conclusió, dins els quals, sempre que sigui possible, cal mantenir l'ordre lògic de la frase.

D'altra banda, hi ha d'haver una correlació entre el to relacional que indica la fórmula de salutació i el de la fórmula de comiat, i cal que aquestes fórmules siguin coherents amb el to general del document.

Emissor:

• 1a persona del singular (jo), el més usual;
• 1a persona del plural (nosaltres), caràcter més impersonal o col·lectiu.

Receptor:

• 2a persona del plural (vós), el més usual;
• 2a persona del singular (tu), si hi ha una gran amistat;
• 3a persona del singular o del plural (vostè/vostès), relació distant (no és recomanable en l’àmbit de l’Administració per evitar el sexisme lingüístic).

• nom i cognoms, precedits del tractament corresponent (Sr./Sra.)
• càrrec (si en té)
• c., pl., av., etc., núm. i pis
• codi postal i població

La fórmula de salutació sempre va seguida d’una coma i no es pot abreujar en cap cas. En les cartes en què s’ha escollit el tractament de tu no escau la utilització de salutacions que incloguin la paraula Senyor. En aquests casos s’han de fer servir fórmules de gran cordialitat, com ara Benvolguda amiga, Apreciat col·lega, Estimat Jordi, etc., seguides d’una coma.

S’ha d’establir el nivell de formalitat, d’acord amb les fórmules de salutació i de comiat, en el tractament entre els comunicants, en la llengua, etc.

Claredat, rigor, precisió i propietat en l’ús dels termes; concisió i simplificació; organització del text en paràgrafs breus i separats.

Ordenació lògica del contingut: presentació de l’assumpte; desenvolupament dels diversos fets, arguments, etc.; conclusió (síntesi, petició, etc.)

Cal que hi hagi una correlació entre la fórmula de salutació i la de comiat, que a la vegada han de ser adequades al to general del document. Aquestes fórmules van seguides d’una coma quan no inclouen cap forma verbal, i seguides d’un punt quan la inclouen.

En la signatura, a diferència de l’ofici, la carta, com que és un document interpersonal, dóna preferència a la persona i el càrrec se situa en aposició, en darrer lloc, i, per tant, no s’ha d’introduir per mitjà de l’article determinat.

La datació s'escriu sempre separada del text i segueix l'ordre següent:

…………………, …… de/d' ……….. de …….. (població) (dia) (mes) (any)

Amb l’aparició de l’Administració electrònica, la localitat on se signa el document ha esdevingut irrellevant. [No es recomana posar el lloc sol ni altres propostes com ara: Barcelona, en la data de la signatura electrònica].

Pel que fa a posar-hi la data, també és irrellevant, perquè aquesta ja consta a la de la signatura electrònica.

Si a la signatura electrònica no hi figura el càrrec, aleshores cal indicar-lo tal com es mostra en el peu de signatura tradicional.

A continuació teniu un enllaç de la recomanació que fa la Generalitat de Catalunya pel que fa a la signatura electrònica. Signatura electrònica

En el cas que n'hi hagi, s'han d'introduir amb les formes: postdata (PD) o post scriptum (PS).

• Model de carta 1
• Model de carta 2
• Model de carta 3

↑ Torneu a dalt

Document expedit per l’Administració en què un funcionari o una persona autoritzada legalment fa constar oficialment per escrit alguna circumstància, com per exemple: el contingut d'un document o dades que consten en arxius, registres, llibres d'actes, etc.

• L’article 47 de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, regula l’expedició de certificats de l‘Administració pública.

• L’article 16.2 de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic, preveu que el secretari ha de certificar les actuacions de l’òrgan col·legiat.

• Decret 271/1994, de 14 d’octubre, pel qual s’estableixen els òrgans de l’Administració de la Generalitat de Catalunya amb competències per expedir còpies autèntiques de documents i certificats sobre aquests.

• Pel que fa a les entitats locals, la facultat per certificar forma part de la funció de fe pública que està reservada als funcionaris amb habilitació nacional de la sots escala de Secretaria, d’acord amb l’article 92 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local.

• Segons l’article 3.2.f del RD 128/2018, que ha substituït el RD 1174/1987, la funció de fe pública comprèn, entre d’altres, la facultat de certificar tots els actes o resolucions de la Presidència i els acords dels òrgans col·legiats decisoris, així com els antecedents, llibres i documents de l’entitat local.

Dins l'àmbit administratiu, es tracta d'un document expedit per un funcionari públic o per una persona autoritzada legalment que dóna fe d'un fet, del contingut d'un document o de les circumstàncies que consten en arxius, registres, llibres d'actes, etc.

• Certificat de treball que l'empresari lliura al treballador a petició d'aquest.
• Certificat mèdic, redactat per un metge en un imprès oficial.
• Etc.

Emissor: 1a persona del singular (jo)

Receptor: no hi ha una persona destinatària

El destinatari és impersonal perquè la destinació final d'aquest document no acostuma a ser explícita.

Hi consten el nom i els cognoms de la persona que signa el certificat i, a continuació, separat per una coma, el càrrec, que no cal introduir amb la forma com a.

S'introdueix amb la forma CERTIFICO, en majúscules i seguida de dos punts i, a continuació, precedits de la conjunció Que, els fets o les circumstàncies objecte de certificació.

Si hi ha més d'un fet, és convenient que els paràgrafs quedin diferenciats visualment.

Té una estructura bàsica fixa amb algunes variants:

• I, perquè consti, {expedeixo o signo} aquest certificat.
• I, perquè consti, {expedeixo o signo} aquest certificat a petició de la persona interessada.
• I, perquè consti, {expedeixo o signo} aquest certificat {per ordre o d'ordre} i amb el vistiplau de (alcalde/president, etc.).
• I, perquè consti, només a l'efecte de presentar-lo davant (organisme), {expedeixo o signo} aquest certificat.

Hi han de constar:

• la datació

La datació s'escriu sempre separada del text i segueix l'ordre següent:

…………………, …… de/d' ……….. de ……..

(població) (dia) (mes) (any)

• la signatura

Tan sols hi ha de constar la signatura de qui certifica i el segell de l'organisme. El vistiplau a què s'ha fet al·lusió en la fórmula fixa de certificació consta del càrrec, la signatura i el nom i cognoms, i s'ha de posar a la dreta de la signatura de l'expedidor del certificat.

Amb l’aparició de l’Administració electrònica, la localitat on se signa el document ha esdevingut irrellevant. [No es recomana posar el lloc sol ni altres propostes com ara: Barcelona, en la data de la signatura electrònica].

Pel que fa a posar-hi la data, també és irrellevant, perquè aquesta ja consta a la de la signatura electrònica.

Si a la signatura electrònica no hi figura el càrrec, aleshores cal indicar-lo tal com es mostra en el peu de signatura tradicional.

A continuació teniu un enllaç de la recomanació que fa la Generalitat de Catalunya pel que fa a la signatura electrònica. Signatura electrònica

• Model de certificat 1
• Model de certificat 2
• Model de certificat 3
• Model de certificat 4

↑ Torneu a dalt

Certificat intern que es produeix dins les actuacions administratives i que acredita l'execució d'un tràmit, com el desglossament d'un document d'un expedient, la presa de possessió d'un funcionari, una modificació de sou, etc.

Emissor: 1a persona del singular (jo) o bé impersonal

Receptor: no hi ha una persona destinatària

Els fets que s'hi consignen s'introdueixen amb les fórmules:

A continuació, s'exposa el fet que es constata.

Hi han de constar:

• la datació

La datació s'escriu sempre separada del text i segueix l'ordre següent:

…………………, …… de/d' ……….. de ……..

(població) (dia) (mes) (any)

• la signatura

Amb l’aparició de l’Administració electrònica, la localitat on se signa el document ha esdevingut irrellevant. [No es recomana posar el lloc sol ni altres propostes com ara: Barcelona, en la data de la signatura electrònica].

Pel que fa a posar-hi la data, també és irrellevant, perquè aquesta ja consta a la de la signatura electrònica.

Si a la signatura electrònica no hi figura el càrrec, aleshores cal indicar-lo tal com es mostra en el peu de signatura tradicional.

A continuació teniu un enllaç de la recomanació que fa la Generalitat de Catalunya pel que fa a la signatura electrònica. Signatura electrònica

• Model de diligència 1
• Model de diligència 2
• Model de diligència 3
• Model de diligència 4

↑ Torneu a dalt

És el document amb què habitualment es demana la presència d’algú en un lloc i en una data (o un termini) determinats perquè hi faci un tràmit administratiu. Té un to formal i una estructura fixa.

Si el dia i l’hora per als quals se cita una persona són determinats, es tracta d’una citació a dia cert. Quan la persona interessada disposa d’un termini i d’un horari per a presentar-se davant de l’Administració, s’anomena citació a termini.

Emissor: 1a persona del singular (us cito)

Receptor: 2a persona del plural (us cito perquè us presenteu)

• nom i cognoms, precedits del tractament corresponent (Sr./Sra.)
• càrrec (si en té)
• c., pl., av., etc., núm. i pis
• codi postal i població

Conté, com a informació bàsica, les dades relatives a la data i el lloc en què cal comparèixer davant de l’organisme que fa la citació (el dia i l’hora o bé el termini i l’horari) i l’objecte de la citació.

També s’hi poden fer constar —en paràgrafs independents de l’anterior— les conseqüències que tindrà per a la persona interessada la incompareixença, i la documentació que ha d’aportar. Si convé, encara, s’hi pot explicitar la normativa en virtut de la qual se la cita.

Hi han de constar:

• la identificació funcional de la persona que la redacta
• la signatura
• el nom i els cognoms
• la datació

La datació s'escriu sempre separada del text i segueix l'ordre següent:

…………………, …… de/d' ……….. de ……..

(població) (dia) (mes) (any)

Amb l’aparició de l’Administració electrònica, la localitat on se signa el document ha esdevingut irrellevant. [No es recomana posar el lloc sol ni altres propostes com ara: Barcelona, en la data de la signatura electrònica].

Pel que fa a posar-hi la data, també és irrellevant, perquè aquesta ja consta a la de la signatura electrònica.

Si a la signatura electrònica no hi figura el càrrec, aleshores cal indicar-lo tal com es mostra en el peu de signatura tradicional.

A continuació teniu un enllaç de la recomanació que fa la Generalitat de Catalunya pel que fa a la signatura electrònica. Signatura electrònica

• Model de citació 1
• Model de citació 2

↑ Torneu a dalt

Document per mitjà del qual es demana la presència d'una persona en un lloc, en una data i a una hora determinats perquè participi en una reunió.

• L’article 17 de la Llei 40/2015, de règim jurídic del sector públic i l’article 17 de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, estableixen el contingut de la convocatòria de reunió.

• L’article 19.4 de la Llei 40/2015 i l’article 15 de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, estableixen les funcions del secretari de l’òrgan col·legiat.

• En l’àmbit local, cal tenir en compte el següent:

Si es tracta d’una convocatòria de caràcter intern, i sempre que es convoqui un càrrec de l’Administració per les atribucions pròpies del càrrec que hi exerceix, s’hi pot fer constar només el càrrec.

Altrament, cal posar-hi el nom i els cognoms amb el tractament de senyor o senyora.

Si la convocatòria s’adreça a un càrrec de l’Administració, no s’hi ha d’incloure les fórmules de salutació i comiat; en canvi, si s’adreça a una persona externa, que no forma part de l’òrgan col·legiat, i que se la convoca com a consultora externa, aleshores sí que s’hi ha d’incloure les fórmules de salutació i comiat.

En aquest apartat, s'hi fan constar les dades següents:

• l'autoritat, la disposició o l'acord que fixa la convocatòria
• el nom de l'òrgan col·legiat que es reuneix
• la indicació del caràcter ordinari o extraordinari de la reunió
• la data, l'hora i el lloc de la reunió.

Aquest apartat consta d'una llista numerada dels temes que es tractaran a la reunió.

Generalment s'inicia amb el punt Lectura i aprovació de l'acta de la sessió anterior; a continuació, es consignen els temes que es tractaran, seguits d'un punt opcional Assumptes de tràmit (si és el cas) i l'últim Torn obert de paraules (en les corporacions locals aquest últim punt de l'ordre del dia és Precs i preguntes, d'acord amb el que preveu el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals).

En una convocatòria de sessió extraordinària, és a dir, la que es fa per tractar especialment uns temes urgents i concrets, no s'hi fan constar mai els punts de l'ordre del dia (Lectura i aprovació de l'acta de la sessió anterior, Assumptes de tràmit i Torn obert de paraules / Precs i preguntes).

En aquest apartat, s'hi fan constar les dades següents:

• el càrrec (la persona que convoca ha d'indicar el càrrec que exerceix en l'òrgan col·legiat El/La secretari/ària, prescindint dels càrrecs que pugui tenir en altres circumstàncies)
• la signatura
• el nom i els cognoms
• la datació

La datació s'escriu sempre separada del text i segueix l'ordre següent:

…………………, …… de/d' ……….. de ……..

(població) (dia) (mes) (any)

La població se separa de la data amb una coma.

Amb l’aparició de l’Administració electrònica, la localitat on se signa el document ha esdevingut irrellevant. [No es recomana posar el lloc sol ni altres propostes com ara: Barcelona, en la data de la signatura electrònica].

Pel que fa a posar-hi la data, també és irrellevant, perquè aquesta ja consta a la de la signatura electrònica.

Si a la signatura electrònica no hi figura el càrrec, aleshores cal indicar-lo tal com es mostra en el peu de signatura tradicional.

A continuació teniu un enllaç de la recomanació que fa la Generalitat de Catalunya pel que fa a la signatura electrònica. Signatura electrònica

En aquest apartat, s'hi inclou una nota sobre la previsió que la persona o persones que no assisteixin a la reunió justifiquin la seva absència.

• Model de convocatòria 1 (ordinària)
• Model de convocatòria 2 (ordinària)
• Model de convocatòria 3 (extraordinària)
• Model de convocatòria 4 (extraordinària)

↑ Torneu a dalt

Document que constata les incidències, les deliberacions i els acords presos en una reunió que ha estat convocada formalment.

• L'article 18 de la Llei 40/2015 i l’article 20 de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, estableix els requisits de contingut de les actes i indica qui les ha de redactar.

• L'article 17.4 de la Llei 40/2015 fa referència a la possibilitat de tractar en la sessió altres punts a més dels que figuren en l'ordre del dia.

• Articles 51, 95 i 100 de la Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya, actualment, text refós aprovat per Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril.

Els aspectes que s'han de tenir en compte en la redacció d'actes de reunió són:

• Estructurar de forma lògica el text per mitjà de paràgrafs separats i utilitzar el sistema de numeració dels punts tractats.
• Utilitzar el present.
• Mantenir l'ordre lògic de la frase (subjecte-verb-complements).
• Redactar-la de manera impersonal.
• Utilitzar la terminologia adequada i precisa.
• No té mai data de redacció.

En la redacció de l'acta, el secretari de l'òrgan col.legiat s'aplica el tractament de tercera persona del singular en referir-se a ell mateix, llevat en la fórmula final, en què usa la primera persona del singular.

Cal evitar d’utilitzar els tractaments de respecte davant dels càrrecs en la descripció de la reunió (és millor el president obre la sessió que no el senyor president obre la sessió).

S'hi ha d'identificar el document i el nom de l'òrgan que es reuneix.

En aquest apartat, s'hi fan constar les dades següents:

• el número de la sessió
• el caràcter de la sessió (ordinari o extraordinari)
• la data
• l'horari (inici i acabament)
• el lloc

En un primer bloc se situen el nom i els cognoms de les persones que hi han assistit, seguits del càrrec en el cas de qui presideixi (ha de figurar el primer) i de qui faci de secretari/ària (ha de figurar en darrer lloc). En el cas de persones que hi assisteixin com a representants d'algun organisme, també s'hi pot fer constar el nom d'aquest darrer.

Tot seguit, es fa una relació dels membres absents, encapçalats per una de les formes: Absents o Han excusat la seva absència.

Es transcriuen els punts de l'ordre del dia (numerats amb cardinals) que han estat previstos en la convocatòria de reunió que s'ha tramès als membres de la comissió.

Si hi ha alguna modificació, també s’hi ha de fer constar.

Cal recordar que, malgrat que en la redacció dels punts de l’ordre del dia no hi hagi verbs -per tant, no hi ha frase completa-, s’hi ha de posar un punt final.

En aquest apartat es fa constar l'evolució de la reunió i les intervencions més rellevants de manera sintetitzada. La numeració dels punts del desenvolupament s’ha de correspondre amb els de l'ordre del dia, que no s'ha de tornar a escriure, llevat que es tracti d'actes molt llargues en què sí que s'hi fa constar altra cop el títol de l'ordre del dia i, després de les intervencions, també hi consta l'acord al qual s'ha arribat, si n'hi ha (vegeu els models de les actes).

Aquest apartat es pot ometre en els casos en què no calgui reflectir el desenvolupament de la sessió. Llavors, només s'hi fan constar els acords presos.

En aquest apartat es detallen els acords presos i els desacords, amb el resum de les votacions, si cal, i també els temes que han quedat pendents.

Cada acord ha de quedar expressat en un paràgraf diferenciat i que l'ordre de presentació i la numeració es correspongui amb el de l'ordre del dia.

Aquest apartat és opcional. En les sessions dels òrgans col.legiats poden quedar temes pendents perquè així ho hagin acordat els seus membres (en aquest cas, formen part dels acords presos) o perquè no hi ha hagut prou temps (aleshores, es poden deduir de l'ordre del dia).

La fórmula final de l'acta de reunió és fixa i la que s'acostuma a utilitzar és la següent:

Hi han de constar els elements següents i en l'ordre següent:

Amb l’aparició de l’Administració electrònica, la localitat on se signa el document ha esdevingut irrellevant. [No es recomana posar el lloc sol ni altres propostes com ara: Barcelona, en la data de la signatura electrònica].

Pel que fa a posar-hi la data, també és irrellevant, perquè aquesta ja consta a la de la signatura electrònica.

Si a la signatura electrònica no hi figura el càrrec, aleshores cal indicar-lo tal com es mostra en el peu de signatura tradicional.

A continuació teniu un enllaç de la recomanació que fa la Generalitat de Catalunya pel que fa a la signatura electrònica. Signatura electrònica

Aquest apartat consta dels documents (informes, dictàmens, propostes, etc.) que s'han presentat en la sessió i que no s'han de reproduir en el desenvolupament, sinó que s'han d'adjuntar a l'acta.

• Model d'acta 1
• Model d'acta 2
• Model d'acta 3

↑ Torneu a dalt

Document per mitjà del qual s'exposen de forma ordenada tots els elements tècnics i/o jurídics relatius a un assumpte que cal tenir en compte per resoldre de manera encertada un procediment.

Si s’analitzen segons el context, els informes poden ser procedimentals (integrats i previstos dins d’un expedient ordinari) o no procedimentals (al marge dels expedients administratius ordinaris).

Pel que fa al contingut, els informes administratius es poden classificar en dos grups: d'una banda, els informes tècnics i/o jurídics i les propostes de resolució i, de l'altra, els informes-proposta.

Els informes tècnics i/o jurídics són documents mitjançant els quals un òrgan tècnic o jurídic presenta de forma objectiva les dades rellevants relatives a un expedient fets i/o fonaments de dret , a sol·licitud de l’òrgan que l’instrueix, i en què s’acostuma a incloure la conclusió que se’n desprèn.

No tots els informes han de contenir totes les parts estructurals de fets, fonaments de dret i conclusions; per exemple, en informes tècnics, sovint tan sols hi ha fets o bé fets i conclusions.

Aquests informes tècnics i jurídics, se'ls anomena dictàmens quan l’òrgan emissor introdueix els seus propis judicis de valor i les seves opinions subjectives, a fi d’assessorar o aconsellar l’òrgan que el sol·licita.

La proposta de resolució té les mateixes característiques que l’informe tècnic i jurídic, però ha d’incorporar necessàriament en la part dispositiva una proposta proposta de resolució, que serveix de base per a la redacció de la resolució.

Els informes-proposta són documents en què el titular d'una unitat administrativa proposa que es duguin a terme certes actuacions (contractacions, adquisicions de material, pagament de dietes, etc.) i en justifica la conveniència o necessitat.

• Articles 79 i 80 de la Llei 39/2015

• La Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques:
  • Regula la petició d’informes (article 79).
  • Estableix que els informes són facultatius (voluntaris) i no vinculants (no són de seguiment obligatori), llevat que hi hagi una disposició expressa que n’indiqui el caràcter preceptiu (imprescindible) i vinculant (de seguiment obligatori) (article 80.1).
  • Determina que els informes s'han d'emetre a través de mitjans electrònics (article 80.2).

• La Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya:
  • Preveu la tramitació del procediment i l’emissió d’informes (articles 62 i 63).
  • Estableix que els projectes de disposicions reglamentàries s'han de sotmetre a informe jurídic i el termini per fer-ho (article 65).

• L’article 75 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d’organització, procediment i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, estableix que els informes jurídics immediatament anteriors a les resolucions han de contenir:
  • l’enumeració clara i succinta dels fets;
  • les disposicions legals aplicables i l’al·legació raonada de la doctrina;
  • el pronunciament que ha de contenir la part dispositiva.

Redactor: primera persona del singular (jo)

Destinatari: aquest document no té destinatari

El temps verbal que s’hi usa preferentment és el present d’indicatiu. En l’apartat de la part expositiva també és habitual l’ús del pretèrit indefinit: s’ha estudiat, s’han considerat.

L’estructura dels informes és força variable; malgrat això s’han de seguir unes pautes i han de contenir unes informacions mínimes.

Ha d'incloure:

• la indicació del tipus d'informe (opcional)
• l’òrgan que l’ha sol·licitat o l’òrgan al qual s’adreça, si és necessari
• el caràcter preceptiu i vinculant, si és el cas
• el número i títol de l’expedient

En l'apartat de Fets / Relació de fets / Antecedents (pot encapçalar-se per qualsevol de les tres fórmules), s’hi han d’exposar els fets rellevants, ordenats cronològicament, separats en paràgrafs i numerats amb un cardinal.

Cal incloure-hi els fonaments normatius, doctrinals o jurisprudencials aplicables als fets, en paràgrafs separats i numerats amb cardinals.

A més, s’hi han d’exposar les consideracions jurídiques que es desprenen de l’aplicació dels fonaments als fets.

S’hi han d’especificar les conclusions amb les argumentacions pertinents, o bé la proposta concreta que es desprèn del que s’ha dit amb anterioritat.

El lloc i la data

La datació s'escriu sempre separada del text i segueix l'ordre següent:

…………………, …… de/d' ……….. de ……..

(població) (dia) (mes) (any)

S'hi han de fer constar:

• la identificació funcional (càrrec), en minúscules i precedida de l’article determinat El/La
• la signatura
• la identificació nominal (nom i cognoms)

Amb l’aparició de l’Administració electrònica, la localitat on se signa el document ha esdevingut irrellevant. [No es recomana posar el lloc sol ni altres propostes com ara: Barcelona, en la data de la signatura electrònica].

Pel que fa a posar-hi la data, també és irrellevant, perquè aquesta ja consta a la de la signatura electrònica.

Si a la signatura electrònica no hi figura el càrrec, aleshores cal indicar-lo tal com es mostra en el peu de signatura tradicional.

A continuació teniu un enllaç de la recomanació que fa la Generalitat de Catalunya pel que fa a la signatura electrònica. Signatura electrònica

• Model informe tecnicojurídic 1
• Model informe tecnicojurídic 2
• Model informe tecnicojurídic 3

• Model informe tècnic 1
• Model informe tècnic 2

Aquest tipus d’informe s’articula de la mateixa manera que els informes tècnics i jurídics, però no cal que adoptin una estructura tan definida.

Tan sols cal consignar-hi els fets i/o arguments que es consideren pertinents i presentar-los –seguint un ordre que dependrà del tipus de proposta que s’hi faci, però que normalment és el de major a menor importància– en paràgrafs separats, numerats amb cardinals, i que aniran seguits de la proposta concreta iniciada amb l’epígraf Proposo.

La datació i la signatura són idèntiques a les que s’han descrit en els informes tècnics i jurídics.

• Model informe proposta 1
• Model informe proposta 2
• Model informe proposta 3

↑ Torneu a dalt

Document per mitjà del qual es presenta la decisió d'un òrgan administratiu sobre un assumpte determinat quan finalitza el procediment administratiu.

Quan els actes administratius resolutoris provenen del Govern o dels òrgans de govern s’anomenen acords.

• Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques:
  • Article 87 – actuacions complementàries
  • Article 88 - contingut
  • Article 89 – proposta de resolució en els procediments de caràcter sancionador
  • Article 90 -92 – especialitats de la resolució en diferents procediments: sancionador responsabilitat patrimonial
  • Article 119 – resolució de recursos
  • Article 126 - resolució de recurs extraordinari de revisió

• La Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques:
  • Preveu que les resolucions han de decidir totes les qüestions plantejades per les persones interessades i derivades del procediment (article 88.1).
  • Estableix que les resolucions han de contenir la decisió i, a més, han d’indicar els recursos que s’hi poden interposar en contra (article 88.3).
  • Determina que les resolucions s'han de dictar electrònicament i han de garantir la identitat de l'òrgan competent, així com l'autenticitat i la integritat del document (article 88.4)
  • Fixa que les resolucions han de ser motivades, amb referència succinta de fets i fonaments de dret en aquests casos (article 35):
    • els actes que limiten drets subjectius o interessos legítims;
    • els que resolen procediments de revisió d’ofici d’actes administratius, recursos administratius, reclamacions prèvies a la via judicial i procediments d’arbitratge;
    • els que se separen del criteri seguit en actuacions precedents o del dictamen d’òrgans consultius;
    • els acords de suspensió d’actes, sigui quin sigui el motiu d’aquesta;
    • els acords d’aplicació de la tramitació d’urgència o d’ampliació de terminis;
    • les propostes de resolució en els procediments de caràcter sancionador, així com els actes que resolguin procediments de caràcter sancionador o de responsabilitat patrimonial;
    • els actes que es dicten en l’exercici de potestats discrecionals, i també els que han de ser motivats perquè ho estableix una disposició legal o reglamentació expressa.

• La Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic:
  • Preveu que els titulars dels òrgans administratius poden delegar la signatura de les seves resolucions en els titulars dels òrgans o unitats administratives que depenguin d'ells (articles 9 i 12).

• La Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya:
  • Determina l’obligació de resoldre (article 54).
  • Preveu la falta de resolució expressa en procediments iniciats d’ofici (article 55).
  • Estableix la pràctica de la notificació de la resolució (article 56).

Notificació de resolució:

• Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques:
  • Article 40
  • Article 41 – condicions generals per a la pràctica de les notificacions
  • Article 42 –pràctica de les notificacions en paper
  • Article 43 - pràctica de les notificacions per mitjans electrònics

Pel que fa a la notificació de la resolució, la Llei 39/2015 estableix:

• Les condicions generals per a la pràctica de les notificacions (art. 41)
• La pràctica de les notificacions en paper (art. 42) i per mitjans electrònics (art. 43).

Recursos:

• Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques:
  • Article 112 – objectes i classes
  • Article 113 – recurs extraordinari de revisió
  • Article 114 – fi de la via administrativa
  • Article 115 – interposició de recurs
  • Article 121 – recurs d’alçada – objecte
  • Article 122 – terminis del recurs d’alçada
  • Article 123 – recurs potestatiu de reposició– objecte i naturalesa
  • Article 124 – terminis del recurs potestatiu de reposició
  • Article 125 – recurs extraordinari de revisió – objecte i terminis

Redactor: primera persona del singular (jo)

Destinatari: aquest document no té destinatari

S'hi han d'incloure el número i títol de l’expedient.

En l'apartat de Fets / Relació de fets / Antecedents (pot encapçalar-se per qualsevol de les tres fórmules), s’hi han d’exposar els fets rellevants, ordenats cronològicament, separats en paràgrafs i numerats amb un cardinal.

Cal incloure-hi els fonaments normatius, doctrinals o jurisprudencials aplicables als fets, en paràgrafs separats i numerats amb cardinals.

A més, s’hi han d’exposar les consideracions jurídiques que es desprenen de l’aplicació dels fonaments als fets.

S'introdueix amb la fórmula Per tant, resolc:, i s'hi han d’especificar les decisions, introduïdes per un infinitiu.

S’hi ha de deixar constància del tipus de recurs que s’hi pot interposar en contra, de l’òrgan davant del qual cal formular-lo i del termini de què es disposa per presentar-lo, d’acord amb l’article 88.3 de la Llei 39/2015.

El lloc i la data

La datació s'escriu sempre separada del text i segueix l'ordre següent:

…………………, …… de/d' ……….. de ……..

(població) (dia) (mes) (any)

S'hi han d'incloure:

• la identificació funcional (càrrec), en minúscules i precedida de l’article determinat El/La;
• la signatura;
• la identificació nominal (nom i cognoms).

Amb l’aparició de l’Administració electrònica, la localitat on se signa el document ha esdevingut irrellevant. [No es recomana posar el lloc sol ni altres propostes com ara: Barcelona, en la data de la signatura electrònica].

Pel que fa a posar-hi la data, també és irrellevant, perquè aquesta ja consta a la de la signatura electrònica.

Si a la signatura electrònica no hi figura el càrrec, aleshores cal indicar-lo tal com es mostra en el peu de signatura tradicional.

A continuació teniu un enllaç de la recomanació que fa la Generalitat de Catalunya pel que fa a la signatura electrònica. Signatura electrònica

• Model de resolució 1
• Model de resolució 2
• Model de resolució 3
• Model de notificació de resolució amb el text complet de la resolució

↑ Torneu a dalt

Document que es presenta davant d'un òrgan administratiu determinat, perquè modifiqui o anul·li una resolució d'un altre òrgan administratiu (o del mateix que la va dictar), que la persona que formula el recurs considera perjudicial per als seus drets.

Els recursos administratius poden ser: d’alçada, de reposició i de revisió.

Dels articles 112 al 125 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques i dels articles 77 a 79 de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, preveuen l'objecte, el termini els motius i la interposició dels recursos d’alçada, de reposició i de revisió.

Redactor: primera personal del singular jo

• Nom i cognoms
• DNI
• Domicili, codi postal, població, telèfon i adreça electrònica

Aquest apartat comença amb una referència al tipus de recurs que es formula (Formulo recurs d'alçada o bé Interposo recurs d'alçada). A continuació s’expliciten la llei i els articles a l’empara dels quals s’interposa el recurs. Després cal fer-hi constar l’acte que motiva el recurs: el càrrec o l’òrgan que va dictar la resolució, la data d’aquesta, l’expedient, la data de la notificació a la persona interessada, etc.

Aquest apartat s’encapçala amb la paraula AL·LEGACIONS i tot seguit es concreten els fonaments de dret i els documents en què es basa la interposició del recurs. Convé redactar les diverses al·legacions en paràgrafs diferents i numerar-les amb cardinals (1, 2, 3, etc.).

S'hi fa constar la documentació que s'annexa al recurs (si n’hi ha).

La informació esmentada pot figurar en aquest apartat o en el d'al.legacions.

S'hi descriu concisament la revisió que se sol.licita i s’introdueix amb la paraula SOL·LICITO, seguida de dos punts.

La data s'ha d'escriure d'acord amb la convenció establerta.

Signatura de la persona que interposa el recurs.

Òrgan o persona a qui s'adreça el recurs. Generalment s'escriu amb majúscules.

• Model de recurs 1
• Model de recurs 2

↑ Torneu a dalt

← Unitat 5 | Unitat 7 →