6. Anàlisi de la documentació administrativa i models
6.1 Sol·licitud
Document per mitjà del qual l'administrat exposa a l’Administració els fets que demana sobre una matèria o qüestió regulada vinculada a un procediment administratiu.
Comunicació prèvia
Aquest és el mitjà tradicional o clàssic d’iniciació de procediments a instància de part, però aquesta manera de tramitar s’ha vist complementada des de la directiva europea de serveis pel sistema dels actes comunicats. Molts permisos (per exemple, llicències d’obra menor) que abans calia sol·licitar s’han vist desplaçats per una comunicació prèvia que habilita la persona per fer l’obra o l’actuació que sigui, sense haver d’esperar la notificació d’una decisió administrativa. Queda llavors en mans de l’Administració fer un control a posteriori per tal de paralitzar l’activitat privada en cas que no s’ajusti a la normativa. Pels seus efectes executius immediats, és de vital importància que el model de comunicació prèvia contingui tota la informació necessària i sigui molt clara pel que fa a l’assumpció de responsabilitats per part de la persona que la presenta (en cas que hi hagi falsedats o incompliments legals). Per la seva part, la declaració responsable es pot considerar l’equivalent de la tradicional declaració jurada (com que ara no tothom jura, el que es demana és que declarin sota la seva responsabilitat… el que sigui, per exemple el compliment d’uns requisits que és complicat acreditar documentalment, i pel seu efecte pràctic es presumeix que la persona diu la veritat).
Marc legal
- L'article 66.1 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (Llei 39/2015) i els articles 48 i 49 de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, estableixen els requisits de contingut de la sol·licitud.
- L'article 68 de la Llei 39/2015 estableix el termini per a l'esmena dels defectes formals que pugui contenir la sol·licitud.
- L’article 69 de la Llei 39/2015 preveu les comunicacions prèvies i declaracions responsables i s’hi refereix com a mitjans alternatius d’iniciació del procediment, juntament amb la sol·licitud, i comparteixen amb aquesta última la funció comunicativa, almenys de manera parcial, ja que serveixen per posar en coneixement de l’Administració unes informacions rellevants per a l’exercici de les seves funcions. La diferència és que la sol·licitud s’adreça a la finalització del procediment mitjançant una resolució expressa, mentre que l’article 21.1 in fine exceptua d’aquesta obligació de resoldre, entre d’altres supòsits, “els procediments relatius a l’exercici de drets sotmesos únicament al deure de declaració responsable o comunicació a l’Administració”.
A partir de la transposició de la Directiva europea de serveis aquesta manera de fer cada cop és més habitual, per exemple, que el procediment de llicència urbanística o d’activitat per determinades actuacions se substitueixi per la mera obligació de comunicar (amb això ja es pot iniciar l’obra o l’exercici de l’activitat, i queda en mans de l’Administració fer les comprovacions o inspeccions per tal de determinar que tot és correcte i, en cas contrari, obrir d’ofici un expedient per la paralització). A Catalunya hi ha un antecedent molt important al Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat per Decret 179/1995, de 13 de juny, que ja preveia aquesta possibilitat als articles 75, 92 i, sobretot, 96-97.
- L’article 54 de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya i l’article 24 de la Llei 39/2015 preveuen els criteris d’aplicació sobre el silenci administratiu.
- L’article 25 de la Llei 39/2015 preveu la falta de resolució expressa en procediments iniciats d’ofici.
Tractament personal
Emissor: primera persona del singular (jo).
Al destinatari, en canvi, no se li aplica cap tractament personal, perquè el document no s'adreça al titular de l'òrgan administratiu en què es tramitarà, sinó a la unitat o centre administratiu.
Estructura de la sol·licitud
Les sol·licituds haurien de tenir la informació i l'estructura següents:
Identificació de la persona sol·licitant
Dades personals de qui signa la sol·licitud:
- nom i cognoms
- lloc i data de naixement (opcional)
- DNI o NIF (persona física) / CIF (persona jurídica)
- domicili, telèfon i adreça electrònica
- altres dades opcionals (professió, lloc de treball, etc.).
Exposició dels fets
En aquest apartat s'indiquen les circumstàncies i causes que motiven la sol·licitud d'una manera esquemàtica. S'inicia amb la forma EXPOSO, i els fets s'introdueixen amb la conjunció "que". Quan n'hi ha més d'un és aconsellable numerar-los amb cardinals (1, 2, 3, etc.).
- Xxxxxxx
- Xxxxxxx"
L'articulació lògica entre l'exposició de fets i la petició concreta que es formularà a continuació, s'estableix amb l'ús del nexe "Per això,".
Sol·licitud
Aquest apartat s'introdueix amb la forma SOL·LICITO/DEMANO; la redacció ha de ser concisa i clara, i no s'han de repetir els fets ja esmentats sinó que cal expressar-hi el que es demana.
SOL·LICITO:
Ser admesa en…"
Datació
Lloc i data, separats per una coma. El dia i l'any s’escriuen en xifres i els mesos en minúscules.
- La població se separa de la data amb una coma.
- El dia i l'any s'escriuen amb xifres, i el mes amb lletres.
- El mes s'escriu amb minúscula inicial.
- No s'escriu la preposició a davant de la població ni el dia davant el número del dia.
- No es posa cap punt al final de la datació.
Signatura tradicional
Signatura de qui formula la instància, sense tornar a repetir el nom i els cognoms.
Signatura electrònica
Amb l’aparició de l’Administració electrònica, la localitat on se signa el document ha esdevingut irrellevant. [No es recomana posar el lloc sol ni altres propostes com ara: Barcelona, en la data de la signatura electrònica].
Pel que fa a posar-hi la data, també és irrellevant, perquè aquesta ja consta a la de la signatura electrònica.
Si a la signatura electrònica no hi figura el càrrec, aleshores cal indicar-lo tal com es mostra en el peu de signatura tradicional.
A continuació teniu un enllaç de la recomanació que fa la Generalitat de Catalunya pel que fa a la signatura electrònica. Signatura electrònica
Destinatari
Centre a què s'adreça la instància (escrit en majúscules).
Models de sol·licitud
Jordi Arsègal Miñón, DNI 49 358 936 F, amb domicili al carrer del Carme, 36, 3r 2a, 08001 Barcelona, telèfon 933 445 893, adreça electrònica jordiarmi@gmail.com,
EXPOSO:
1. Que fa cinc anys que treballo a l’Escola els Cargols, impartint l’assignatura de Música a cursos d’infantil i primària;
2. Que tinc el títol de llicenciat en Història de la Universitat de Barcelona; el títol de professor de música de grau mitjà, en l’especialitat de piano, del Conservatori Superior de Música del Liceu, i el certificat d’aptitud pedagògica de la Universitat de Barcelona;
3. Que estic cursant l’especialitat de la llicenciatura d’Història i ciències de la Música a la Universitat Autònoma de Barcelona;
4. Que l’Escola esmentada no ha pogut trobar cap professor per impartir l’àrea de Música en l’àmbit de l’educació secundària obligatòria, que disposi de la titulació mínima exigida en l’Ordre de 24 de juliol de 1995, tal com acredito amb el certificat que adjunto.
Per això,
SOL·LICITO:
Que se m’autoritzi a impartir l’àrea de Música de l’educació secundària obligatòria en centres docents privats.
Barcelona, 14 de febrer de 20XX
Mireia Pla Roig, amb domicili al carrer de l'Encarnació, 15, 08025 Barcelona, telèfon 934 558 187 i DNI 41 567 890 N, adreça electrònica mpla@gmail.com,
EXPOSO:
1. Que per resolució de 20 de desembre de 20XX, publicada en el BOP núm. XX de 30 de desembre(*), es convoquen 25 places d'administratius en règim d'interinitat al Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya;
2. Que les proves d'aptitud tindran lloc el 27 de febrer d'enguany a la Secretaria General de la Presidència de la Generalitat de Catalunya;
3. Que reuneixo els requisits exigits en la convocatòria esmentada (currículum annex).
Per això,
SOL·LICITO:
Prendre part en les proves d'aptitud per ocupar una plaça d'administrativa en règim d'interinitat al Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.
Barcelona, 15 de gener de 20XX
(*) A criteri de la persona sol·licitant es pot consignar la data de la publicació oficial (BOP, DOGC…)
DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
6.2 Ofici
És un document monotemàtic i estrictament oficial, que s'usa per comunicar continguts relacionats amb la tramitació d'un expedient.
Hi ha dos tipus d'oficis:
- l'ofici intern: la comunicació s'estableix entre òrgans administratius;
- l'ofici extern: la comunicació s'estableix entre un òrgan administratiu i una persona física (particular) o jurídica (empresa, associació, entitat privada, etc.).
Marc legal
- Els articles 40, 41, 42 i 43 de la Llei 39/2015 i els articles 56 i 57 de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, regulen les notificacions administratives.
- L'article 78 de la Llei 39/2015 regula la notificació a l'administrat de la pràctica de proves.
- Article 68. Esmena i millora de la sol·licitud, que, literalment, estaleix el següent:
"1. Si la sol·licitud d’iniciació no reuneix els requisits que assenyala l’article 66, i, si s’escau, els que assenyala l’article 67 o altres d’exigits per la legislació específica aplicable, s’ha de requerir l’interessat perquè, en un termini de deu dies, repari la falta o adjunti els documents preceptius, amb indicació que, si no ho fa, es considera que desisteix de la seva petició, amb la resolució prèvia que ha de ser dictada en els termes que preveu l’article 21.
2. Sempre que no es tracti de procediments selectius o de concurrència competitiva, aquest termini es pot ampliar prudencialment, fins a cinc dies, a petició de l’interessat o a iniciativa de l’òrgan, quan l’aportació dels documents requerits presenti dificultats especials.
3. En els procediments iniciats a sol·licitud dels interessats, l’òrgan competent pot demanar al sol·licitant la modificació o millora voluntàries dels termes d’aquella. D’això s’ha d’estendre acta succinta, que s’incorpora al procediment.
4. Si algun dels subjectes a què fa referència l’article 14.2 i 14.3 presenta la seva sol·licitud presencialment, les administracions públiques han de requerir l’interessat perquè la repari a través de la seva presentació electrònica. A aquests efectes, es considera com a data de presentació de la sol·licitud aquella en què s’hagi dut a terme l’esmena."
Tractament personal
- Emissor: 1a persona del singular (jo).
- Receptor: 2a persona del plural (vós).
Criteris de redacció
Els criteris de redacció generals són:
- L'ús de formes verbals en primera persona del present d'indicatiu. Mai no s'utilitzaran construccions de tipus impersonal perquè, en no indicar quin és el subjecte de les accions verbals, dificulten notablement la comprensió del document.
- Un to d'impersonalitat, exigit pel caràcter estrictament oficial del document, que es concreta en un estil formal i concís i en la supressió de les fórmules de salutació i de comiat, que són, però, optatives en els oficis externs.
- Claredat, precisió i concisió en l'expressió de les idees. La redacció és especialment concisa en els de caràcter intern.
Estructura dels oficis
Ofici intern
Ofici extern
Encapçalament
Els fulls destinats expressament a la redacció d'oficis habitualment portaven impresos, a la part superior dreta, els requadres destinats a consignar respectivament les dades del document i les del destinatari.
Dades del document:
- la datació
- les referències (R/N - R/V)
- l'assumpte
Tot i que actualment aquestes dades ja no consten a la majoria d’aquests documents, s’hi poden posar. Si no es posen a la part superior dreta, es poden posar després de les dades de la persona destinatària; en aquest cas, tan sols s’hi consignen les referències i l’assumpte.
Persona destinatària
Els oficis de caràcter intern s’han d’adreçar al càrrec, no a la persona. Els càrrecs no van precedits del tractament protocol·lari corresponent. La disposició de les dades de la persona destinatària és la següent:
- nom i cognoms, precedits del tractament corresponent (Sr./Sra.)
- càrrec (si en té)
- c., pl., av., etc., núm. i pis
- codi postal i població
Fórmula de salutació
Els oficis externs poden incloure una fórmula de salutació formal (Senyor, Senyora, seguides d’una coma), que no apareix en els de caràcter intern.
Si s’inclou la fórmula de salutació també s’haurà d’incloure la fórmula de comiat.
Nucli
La disposició del text ha de ser clara i concisa. Els paràgrafs han de ser breus i s’han de separar per un doble espai mecanogràfic. En els de caràcter intern la redacció és especialment concisa i impersonal. Ordenació lògica del contingut.
Fórmula de comiat
Els oficis externs poden incloure una fórmula de comiat (Atentament,), que no ha d’aparèixer en els de caràcter intern.
Peu de signatura
Aquest bloc ha d'incloure:
Format tradicional
- la identificació funcional del càrrec, en minúscules i precedida de l'article determinat El/La
- la signatura
- la identificació nominal (nom i cognoms), en minúscules
- la datació
Si la data no s’ha indicat a l’encapçalament, s'escriu al final del document.
- La població se separa de la data amb una coma.
- El dia i l'any s'escriuen amb xifres, i el mes amb lletres.
- El mes s'escriu amb minúscula inicial.
- No s'escriu la preposició a davant de la població ni el dia davant el número del dia.
- No es posa cap punt al final de la datació.
Signatura electrònica
Amb l’aparició de l’Administració electrònica, la localitat on se signa el document ha esdevingut irrellevant. [No es recomana posar el lloc sol ni altres propostes com ara: Barcelona, en la data de la signatura electrònica].
Pel que fa a posar-hi la data, també és irrellevant, perquè aquesta ja consta a la de la signatura electrònica.
Si a la signatura electrònica no hi figura el càrrec, aleshores cal indicar-lo tal com es mostra en el peu de signatura tradicional.
A continuació teniu un enllaç de la recomanació que fa la Generalitat de Catalunya pel que fa a la signatura electrònica. Signatura electrònica
Informacions addicionals
De caràcter optatiu: annex (els documents que s'annexen a l'ofici).
Models d'oficis
Generalitat de Catalunya
Comissió Interdepartamental
de Recerca i Innovació Tecnològica (CIRIT)
Cap de la Secció d'Assumptes Econòmics
Edifici
Barcelona, 11.01.20XX
R/N: 00087 R/V: Xxxx
Assumpte: tramesa de contracte
Us trameto, adjunta, una còpia del contracte de col·laboració que han subscrit la CIRIT i el senyor Francisco José de Ribera Castillo, conformement al conveni del Programa de cooperació educativa Universitat-Empresa.
Així mateix, us comunico que aquesta classe de contractes eximeix de cotitzar a la Seguretat Social i que la pòlissa de l'assegurança estudiantil cobreix l'assegurança d'accidents.
La cap de la Secció d'Assumptes Generals
(signatura tradicional / signatura electrònica)
Nom i cognoms
Generalitat de Catalunya
Departament de Territori i Sostenibilitat
Assessoria Jurídica
SG/SGA/TT
Direcció General d’Assumptes Contenciosos
Pl. Nova, 2-3
08002 Barcelona
Referència: procediment abreujat 214/20XX F
Assumpte: comunicació de competències
En relació amb la provisió de 3 de juliol de 20XX, del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 8 de Barcelona, referent al recurs interposat pel senyor Jordi Vila Puig, funcionari de carrera, que disposa que s’obri un nou termini per al·legar sobre la competència jurisdiccional, us comunico que, d’acord amb l’article 8.1.a) i l’article 8.3 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa,
l’òrgan jurisdiccional competent és la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ja que la Delegació Territorial del Departament de Territori i Sostenibilitat actua per delegació del secretari general, en virtut del punt 6.7 de la Resolució de XX de maig de 20XX (DOGC núm. XXXX, de X de juny de 19XX).
L’advocat de la Generalitat
(signatura tradicional / signatura electrònica)
Jaume Ruiz Coll
Barcelona, 12 de juliol de 20XX
Generalitat de Catalunya
Departament d’Empresa i Coneixement
Direcció General d’Energia, Mines i Seguretat Industrial
Sr. Darío Martínez Fuentes
Director de la companyia Fecsa Endesa
Av. Gran Via de les Corts Catalanes, 608
08007 BARCELONA
(Senyor,)
Us notifico que, avui, el director general d'Energia ha dictat la resolució adjunta que autoritza la redistribució de la xarxa elèctrica al municipi de Tordera.
D’acord amb els articles 121 i 122 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, contra aquesta resolució, que no exhaureix la via administrativa, podeu interposar recurs d’alçada davant el conseller d’Economia i Coneixement, en el termini d'un mes a comptar des de l'endemà de la notificació d'aquesta resolució. Si passa un altre mes des que l'hàgiu interposat sense que se us en notifiqui la resolució expressa, l'haureu de considerar desestimat i, aleshores, quedarà oberta la via contenciosa administrativa.
(Atentament,)
El cap del Servei de Projectes i Obres
(signatura tradicional / signatura electrònica)
Aureli Roca i Garcia
Barcelona, 10 d’octubre de 20XX
Sr. Jordi Gómez Díaz
Director del Grup G-9 Supermercats
C/ Sant Feliu, 6
08241 Manresa
(Senyor,)
En relació amb la sol·licitud que vau presentar el 5 de maig de 20XX (RE 437/20XX), en què demaneu la llicència d’obres per portar a terme l’activitat de supermercat, al carrer Sant Feliu, 6, d’aquest municipi, us comunico que és incompleta i que cal que presenteu, a les oficines de Promoció Econòmica d’aquest Ajuntament (plaça de la Vila, 1), la documentació següent:
- Contracte d’arrendament o escriptura de propietat del local;
- Document acreditatiu de la designació, per part del titular de l’activitat, de la persona que assumirà la responsabilitat tècnica de l’execució del projecte i que expedirà el certificat acreditatiu de l’adequació de l’activitat i de les instal·lacions al permís atorgat;
- Fotocòpia de l’escriptura de constitució de la societat i acreditació de la representació en què s’actua;
- Fotocòpia del CIF de la societat i del DNI del representant;
- Justificant del pagament de la taxa municipal;
- Certificat de compatibilitat del projecte amb el planejament urbanístic.
Us informo que disposeu d’un termini de deu dies, a comptar des de l’endemà de la recepció d’aquest escrit, per presentar aquesta documentació, de conformitat amb el que preveu l’article 68 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques; si no ho feu en aquest termini, es considerarà que desistiu de la vostra petició i s’ordenarà arxivar-la.
(Atentament,)
El cap de la Secció de Promoció Econòmica
(signatura tradicional / signatura electrònica)
Carles Aparicio Montañés
Manresa, 15 de maig de 20XX
Ajuntament de Montcada i Reixac
Servei d’Urbanisme
Sra. Carlota Pujol Reinal
Ptge. de la Indústria , 22, 2n 1a
08111 Montcada i Reixac
(Senyora,)
En relació amb el vostre expedient ACT87/20XX, referent a la sol·licitud presentada el 10 de novembre de 20XX (RE 895/20XX), en què demanàveu llicència per dur a terme l’activitat de venda d’electrodomèstics, us comunico que no és procedent tramitar-la, ja que en el termini legalment establert no heu fet efectiva la taxa corresponent, d’acord amb el que preveu l’Ordenança fiscal núm. 37.
Així mateix, us informo que, si ho desitgeu, podeu retirar la documentació tècnica que vau presentar al Servei d’Urbanisme (pl. Pius X, 34, 2n, Montcada i Reixac, en horari de 9 a 13 hores).
(Atentament,)
El cap del Servei d’Urbanisme
(signatura tradicional / signatura electrònica)
Albert Gomis Fernández
Montcada i Reixac, 2 de febrer de 20XX
6.3 Carta
És un document de caràcter interpersonal de contingut general, no prevista en la tramitació d’un procediment administratiu, i que pot tractar diversos temes.
Habitualment, es fa servir per plantejar qüestions que la persona que redacta considera delicades o d'una certa complexitat.
Criteris de redacció
Atès que en la carta, a diferència de l'ofici, preval el caràcter interpersonal de la comunicació sobre l'oficial, i que la diversitat temàtica del seu contingut en determina l'expressió lingüística, es fa difícil d'establir criteris específics de redacció per a les cartes.
El que sí que cal, d'entrada, és definir el to de relació entre els comunicants, que s'ha de mantenir al llarg de tot el document, seleccionar la informació que ha d'incloure i organitzar-la en un bloc de presentació, un de desenvolupament i un de conclusió, dins els quals, sempre que sigui possible, cal mantenir l'ordre lògic de la frase.
D'altra banda, hi ha d'haver una correlació entre el to relacional que indica la fórmula de salutació i el de la fórmula de comiat, i cal que aquestes fórmules siguin coherents amb el to general del document.
Tractament personal
Emissor:
- 1a persona del singular (jo), el més usual;
- 1a persona del plural (nosaltres), caràcter més impersonal o col·lectiu.
Receptor:
- 2a persona del plural (vós), el més usual;
- 2a persona del singular (tu), si hi ha una gran amistat;
- 3a persona del singular o del plural (vostè/vostès), relació distant (no és recomanable en l’àmbit de l’Administració per evitar el sexisme lingüístic).
Estructura de la carta
Dades de la persona destinatària
- nom i cognoms, precedits del tractament corresponent (Sr./Sra.)
- càrrec (si en té)
- c., pl., av., etc., núm. i pis
- codi postal i població
Fórmula de salutació
La fórmula de salutació sempre va seguida d’una coma i no es pot abreujar en cap cas. En les cartes en què s’ha escollit el tractament de tu no escau la utilització de salutacions que incloguin la paraula Senyor. En aquests casos s’han de fer servir fórmules de gran cordialitat, com ara Benvolguda amiga, Apreciat col·lega, Estimat Jordi, etc., seguides d’una coma.
- "Benvolgut/uda amic/iga,"
- "Benvolgut/uda company/a,"
- "Benvolgut/uda col·lega,"
- "Benvolgut/uda senyor/a,"
- "Senyor/a,"
- "Distingit/ida senyor/a,"
Nucli
S’ha d’establir el nivell de formalitat, d’acord amb les fórmules de salutació i de comiat, en el tractament entre els comunicants, en la llengua, etc.
Claredat, rigor, precisió i propietat en l’ús dels termes; concisió i simplificació; organització del text en paràgrafs breus i separats.
Ordenació lògica del contingut: presentació de l’assumpte; desenvolupament dels diversos fets, arguments, etc.; conclusió (síntesi, petició, etc.)
Fórmula de comiat
Cal que hi hagi una correlació entre la fórmula de salutació i la de comiat, que a la vegada han de ser adequades al to general del document. Aquestes fórmules van seguides d’una coma quan no inclouen cap forma verbal, i seguides d’un punt quan la inclouen.
- "Ben cordialment,"
- "Una salutació cordial,"
- "Cordialment,"
- "Atentament,"
- "Ben atentament,"
- "Aprofito aquesta avinentesa per saludar-vos atentament."
- "Us saludo amb respecte."
Peu de signatura
En la signatura, a diferència de l’ofici, la carta, com que és un document interpersonal, dóna preferència a la persona i el càrrec se situa en aposició, en darrer lloc, i, per tant, no s’ha d’introduir per mitjà de l’article determinat.
- la signatura de la persona que la redacta
- la identificació nominal
- la identificació funcional
La datació
La datació s'escriu sempre separada del text i segueix l'ordre següent:
…………………, …… de/d' ……….. de …….. (població) (dia) (mes) (any)
- La població se separa de la data amb una coma.
- El dia i l'any s'escriuen amb xifres, i el mes amb lletres.
- El mes s'escriu amb minúscula inicial.
- No s'escriu la preposició a davant de la població ni el dia davant el número del dia.
- No es posa cap punt al final de la datació.
Signatura electrònica
Amb l’aparició de l’Administració electrònica, la localitat on se signa el document ha esdevingut irrellevant. [No es recomana posar el lloc sol ni altres propostes com ara: Barcelona, en la data de la signatura electrònica].
Pel que fa a posar-hi la data, també és irrellevant, perquè aquesta ja consta a la de la signatura electrònica.
Si a la signatura electrònica no hi figura el càrrec, aleshores cal indicar-lo tal com es mostra en el peu de signatura tradicional.
A continuació teniu un enllaç de la recomanació que fa la Generalitat de Catalunya pel que fa a la signatura electrònica. Signatura electrònica
Informacions addicionals
En el cas que n'hi hagi, s'han d'introduir amb les formes: postdata (PD) o post scriptum (PS).
Models de carta
Generalitat de Catalunya
Departament d’Educació
Direcció de Serveis
Família Pinyol González
C/ Doctor Dou, 12, 3r 4a
08001 Barcelona
Benvolguda família,
En relació amb la vostra sol·licitud en què demanàveu que el Departament d’Educació donés d’alta del portal educatiu edu365.com l’alumna Rosa Pinyol González, us comunico que ja hi podeu accedir fent servir les dades següents:
- Identificació personal: rpg1005
- Contrasenya: 8944
- Correu electrònic: rpg1005@ww1.edu365.com
Així mateix, us faig saber que tota la família pot utilitzar els diferents serveis que ofereix el portal (diccionaris, correu electrònic, etc.), d’acord amb les condicions d’ús que es recullen a l’adreça http://www.edu365.com/documents_html/us_portal.htm, tenint en compte la informació següent:
- Identificador personal: pg1266
- Contrasenya:7822
- Correu electrònic: pg1266@ww1.edu365.com
Finalment, vull aprofitar l’avinentesa per agrair-vos la confiança que dipositeu en el Departament d’Educació i per animar-vos a fer servir totes les possibilitats educatives i de comunicació que ofereix el portal edu365.com.
Cordialment,
(signatura tradicional / signatura electrònica)
Fèlix Mir Gil
Responsable de Projectes TIC per a l’Educació
AJUNTAMENT DE MOLINS DE MAR
Sr. Jaume Masferrer
Conseller d’Educació
de la Generalitat de Catalunya
Distingit senyor,
En l’intercanvi d’impressions que vàrem tenir amb motiu de la inauguració de les obres de l’Institut de Batxillerat d’Avià de la Selva, vaig manifestar-vos el meu interès perquè visitéssiu l’IES de Molins de Mar i la masia de can Salions.
La construcció de l’IES va ser finançada el 20XX amb una subvenció del Departament d’Ensenyament i amb una important aportació econòmica de l’Ajuntament. La masia de can Salions és un edifici municipal de gran valor historicoartístic, amb sales que tenen una gran capacitat per dur-hi a terme activitats diverses i que, si es destinaven a l’ensenyament universitari, podrien tenir la funció d’aules experimentals o d’especialització.
En nom de la corporació que presideixo, m’agradaria convidar-vos a visitar l’IES i la masia tan aviat com us sigui possible.
Ben atentament,
(signatura tradicional / signatura electrònica)
Josep Anton García Puig
Alcalde
Molins de Mar, 20 de febrer de 20XX
PD: us agrairé que confirmeu la vostra visita al telèfon 93 553 45 65.
Ajuntament de Sabadell
Àrea de Joventut i Esports
Sra. Pilar Llorenç Monistrol
Secretària general de l’Esport
Av. dels Països Catalans, 12
08950 Esplugues de Llobregat
Distingida senyora,
La ciutat de Sabadell sempre ha tingut un paper destacat en l’àmbit de la natació a Catalunya. Ara bé, per continuar promovent aquest esport a la nostra ciutat, l’equip de govern de Sabadell ha constatat que cal fer un conjunt de millores en els equipaments esportius municipals; sobretot per dur-hi a terme activitats de promoció i formació de la natació entre els més joves.
Per aquest motiu, pròximament s’iniciaran un seguit d’actuacions de remodelació a les dues piscines de titularitat municipal: la Platgeta i Can Fluixà. Les obres consisteixen a renovar tots els vestidors per a cursets infantils, adequar les piscines existents a la nova normativa i construir, en cada instal·lació, una piscina per fer-hi activitats d’iniciació i de nadons.
La importància de la inversió i les dificultats financeres per atendre aquestes actuacions requereix la col·laboració de tots els estaments de la societat. Consegüentment, ens adrecem a la Secretaria General de l’Esport per demanar-vos ajuda econòmica per poder tirar endavant aquesta iniciativa.
Tot esperant la vostra resposta, rebeu una atenta salutació.
(signatura tradicional / signatura electrònica)
Josep López Giménez
Tintent d’alcalde de l’Àrea de Joventut i Esports
Sabadell, 20 de març de 20XX
6.4 Certificat
Document expedit per l’Administració en què un funcionari o una persona autoritzada legalment fa constar oficialment per escrit alguna circumstància, com per exemple: el contingut d'un document o dades que consten en arxius, registres, llibres d'actes, etc.
Marc legal
- L’article 47 de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, regula l’expedició de certificats de l‘Administració pública.
- L’article 16.2 de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic, preveu que el secretari ha de certificar les actuacions de l’òrgan col·legiat.
- Decret 271/1994, de 14 d’octubre, pel qual s’estableixen els òrgans de l’Administració de la Generalitat de Catalunya amb competències per expedir còpies autèntiques de documents i certificats sobre aquests.
- Pel que fa a les entitats locals, la facultat per certificar forma part de la funció de fe pública que està reservada als funcionaris amb habilitació nacional de la sots escala de Secretaria, d’acord amb l’article 92 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local.
- Segons l’article 3.2.f del RD 128/2018, que ha substituït el RD 1174/1987, la funció de fe pública comprèn, entre d’altres, la facultat de certificar tots els actes o resolucions de la Presidència i els acords dels òrgans col·legiats decisoris, així com els antecedents, llibres i documents de l’entitat local.
És dintre d’aquest marc que cal tenir en compte el que preveuen els articles 204, 205, 206 i 207 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’organització, funcionament y règim jurídic de las entitats locals, que preveu que, a les corporacions locals, als jutjats i als centres públics d'ensenyament, els certificats, els expedeix el secretari (tot i que, per exemple en matèria econòmica, també expedeixen certificats en diferents supòsits els interventors i els dipositaris).
Tipus de certificats
Dins l'àmbit administratiu, es tracta d'un document expedit per un funcionari públic o per una persona autoritzada legalment que dóna fe d'un fet, del contingut d'un document o de les circumstàncies que consten en arxius, registres, llibres d'actes, etc.
- Certificat de treball que l'empresari lliura al treballador a petició d'aquest.
- Certificat mèdic, redactat per un metge en un imprès oficial.
- Etc.
Tractament personal
Emissor: 1a persona del singular (jo)
Receptor: no hi ha una persona destinatària
El destinatari és impersonal perquè la destinació final d'aquest document no acostuma a ser explícita.
Estructura del certificat
Encapçalament
Hi consten el nom i els cognoms de la persona que signa el certificat i, a continuació, separat per una coma, el càrrec, que no cal introduir amb la forma com a.
Nucli
S'introdueix amb la forma CERTIFICO, en majúscules i seguida de dos punts i, a continuació, precedits de la conjunció Que, els fets o les circumstàncies objecte de certificació.
Si hi ha més d'un fet, és convenient que els paràgrafs quedin diferenciats visualment.
- Xxxxxx
- Xxxxxx"
Fórmula de certificació
Té una estructura bàsica fixa amb algunes variants:
- I, perquè consti, {expedeixo o signo} aquest certificat.
- I, perquè consti, {expedeixo o signo} aquest certificat a petició de la persona interessada.
- I, perquè consti, {expedeixo o signo} aquest certificat {per ordre o d'ordre} i amb el vistiplau de (alcalde/president, etc.).
- I, perquè consti, només a l'efecte de presentar-lo davant (organisme), {expedeixo o signo} aquest certificat.
Peu de signatura
Hi han de constar:
- la datació
La datació s'escriu sempre separada del text i segueix l'ordre següent:
…………………, …… de/d' ……….. de ……..
(població) (dia) (mes) (any)
- La població se separa de la data amb una coma.
- El dia i l'any s'escriuen amb xifres, i el mes amb lletres.
- El mes s'escriu amb minúscula inicial.
- No s'escriu la preposició a davant de la població ni el dia davant el número del dia.
- No es posa cap punt al final de la datació.
- la signatura
Tan sols hi ha de constar la signatura de qui certifica i el segell de l'organisme. El vistiplau a què s'ha fet al·lusió en la fórmula fixa de certificació consta del càrrec, la signatura i el nom i cognoms, i s'ha de posar a la dreta de la signatura de l'expedidor del certificat.
Signatura electrònica
Amb l’aparició de l’Administració electrònica, la localitat on se signa el document ha esdevingut irrellevant. [No es recomana posar el lloc sol ni altres propostes com ara: Barcelona, en la data de la signatura electrònica].
Pel que fa a posar-hi la data, també és irrellevant, perquè aquesta ja consta a la de la signatura electrònica.
Si a la signatura electrònica no hi figura el càrrec, aleshores cal indicar-lo tal com es mostra en el peu de signatura tradicional.
A continuació teniu un enllaç de la recomanació que fa la Generalitat de Catalunya pel que fa a la signatura electrònica. Signatura electrònica
Models de certificat
Generalitat de Catalunya
Departament d’Educació
Institut d’Educació Secundària Gallecs
Josep Sunyol Gómez, secretari de l’Institut d’Educació Secundària Gallecs de Mollet del Vallès,
CERTIFICO:
Que l’alumna Roser Farriol Arrias, amb el DNI 46 855 923, ha cursat, amb aprofitament, el curs d’especialització d’auxiliar de geriatria Cures en els malalts d’Alzheimer, d’una durada de 240 hores, dins del Programa de garantia social del curs 20XX-20XX, autoritzat pel Departament d’Educació, d’acord amb la Resolució DC/2567/2005, d’1 de setembre (DOGC núm. 4470, de 15.9.20XX).
I, perquè consti, expedeixo aquest certificat, amb el vistiplau de la directora de l’Institut.
Barcelona, 1 de juny 20XX
(segell de l'organisme)
Vist i plau
La directora de l’Institut
(signatura tradicional / signatura electrònica)
Margarita Foz Muntanyola
Ajuntament de Ripollet
Marina Arana Gómez, secretària de l’Ajuntament de Ripollet,
CERTIFICO:
Que, el 6 d’abril de 20XX, la Junta de Govern Local va aprovar, entre d’altres, els acords següents:
- "Formalitzar la sol·licitud del conveni de cooperació interadministrativa en matèria de serveis socials entre el Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Ripollet, per a l’any 20XX.
- Demanar que es faci efectiva la quantitat corresponent al 66,6% dels costos totals de tots els serveis i programes d’atenció social que es presentin.
- Facultar l’alcaldessa perquè formalitzi el conveni de cooperació esmentat i tots els requisits corresponents."
I, perquè consti, signo aquest certificat, amb el vistiplau de l’alcaldessa.
Ripollet, 12 d’abril de 20XX
(segell de l'organisme)
Vist i plau
L’alcaldessa
(signatura tradicional / signatura electrònica)
Helena Sunyol Rius
Generalitat de Catalunya
Agència Catalana de l’Aigua
Francesc Tasies i Fària, cap del Servei de les Conques del Centre de l’Agència Catalana de l’Aigua de la Generalitat de Catalunya,
CERTIFICO:
- Que el senyor Joan Costa Masses ha sol·licitat la concessió d’un aprofitament d’aigua per regar, que consisteix en un pou amb elevació mecànica de 7,5 CV de potència, a la zona de policia del torrent de Can Mata, al terme municipal de les Franqueses del Vallès;
- Que l’expedient número 4762/20XX, incoat arran de la sol·licitud esmentada, ha estat sotmès a informació pública i que no s’hi han presentat al·legacions;
- Que continua la tramitació d’aquest expedient.
I, perquè consti, expedeixo aquest certificat a petició de la persona interessada i només a l’efecte de presentar-lo a l’Ajuntament de les Franqueses del Vallès.
Barcelona, 10 d’octubre de 20XX
(segell de l'organisme)
(signatura tradicional / signatura electrònica)
Ajuntament de Vic
Eugènia Vidal Picó, secretària de l’Ajuntament de Vic,
CERTIFICO:
Que, en els arxius del Servei de Gestió Tributària d’aquest Ajuntament, la societat Construccions Davies SA, amb NIF B 00678512, consta donada d’alta de l’impost sobre activitats econòmiques des del 15 d’octubre de 20XX per a l’activitat d’instal·lacions i subministraments de construcció, epígraf 842, amb domicili a l’avinguda de Barcelona, 45, d’aquesta localitat.
I, perquè consti, a petició de la societat esmentada, expedeixo aquest certificat.
Vic, 15 de gener de 20XX
(segell de l'organisme)
(signatura tradicional / signatura electrònica)
6.5 Diligència
Certificat intern que es produeix dins les actuacions administratives i que acredita l'execució d'un tràmit, com el desglossament d'un document d'un expedient, la presa de possessió d'un funcionari, una modificació de sou, etc.
Tractament personal
Emissor: 1a persona del singular (jo) o bé impersonal
Receptor: no hi ha una persona destinatària
Estructura de la diligència
Nucli
Els fets que s'hi consignen s'introdueixen amb les fórmules:
- "FAIG CONSTAR que"
- "DILIGÈNCIA per fer constar que"
A continuació, s'exposa el fet que es constata.
Peu de signatura
Hi han de constar:
- la datació
La datació s'escriu sempre separada del text i segueix l'ordre següent:
…………………, …… de/d' ……….. de ……..
(població) (dia) (mes) (any)
- La població se separa de la data amb una coma.
- El dia i l'any s'escriuen amb xifres, i el mes amb lletres.
- El mes s'escriu amb minúscula inicial.
- No s'escriu la preposició a davant de la població ni el dia davant el número del dia.
- No es posa cap punt al final de la datació.
- la signatura
- la identificació funcional de la persona que la redacta
- la signatura
- el nom i els cognoms
Signatura electrònica
Amb l’aparició de l’Administració electrònica, la localitat on se signa el document ha esdevingut irrellevant. [No es recomana posar el lloc sol ni altres propostes com ara: Barcelona, en la data de la signatura electrònica].
Pel que fa a posar-hi la data, també és irrellevant, perquè aquesta ja consta a la de la signatura electrònica.
Si a la signatura electrònica no hi figura el càrrec, aleshores cal indicar-lo tal com es mostra en el peu de signatura tradicional.
A continuació teniu un enllaç de la recomanació que fa la Generalitat de Catalunya pel que fa a la signatura electrònica. Signatura electrònica
Models de diligència
Departament d’Educació
Comissió Tècnica Reguladora de l’Ensenyament del Català
DILIGÈNCIA per fer constar que, el 13 de maig de 20XX, la Comissió Tècnica Reguladora de l’Ensenyament del Català del Departament d’Educació va acordar concedir a Nil Valle Monte, alumne de l’IES Jaume Bertrana, per al curs 20XX-20XX, l’exempció perquè no consti en el seu expedient la qualificació de les assignatures de Llengua catalana i Literatura catalana, si bé no queda exempt de l’aprenentatge i de l’avaluació corresponents.
Barcelona, 15 de maig de 20XX
El president
Ramon Mir Quiroga
(signatura tradicional / signatura electrònica)
Vist i plau
La secretària
Angelina Ortega Fullola
(signatura tradicional / signatura electrònica)
Generalitat de Catalunya
Departament de Territori i Sostenibilitat
DILIGÈNCIA per fer constar que, avui, el senyor Oriol Milán Hernández, amb el DNI 58 455 860 M; el senyor Arcadi Andrade Mall, amb DNI 89 587 325 F, i la senyora Marta Claus Martorell, amb DNI 57 399 256 N, compareixen davant el Departament de Territori i Sostenibilitat; que duen a terme el
tràmit d’audiència en relació amb l’expedient número 568 FJ/20XX, relatiu a la reclamació de responsabilitat patrimonial que van presentar el 12 de maig de 20XX, tal com estableix l’article 11 del Reial decret 429/1993, de 26 de març, pel qual s’aprova el Reglament dels procediments de les
administracions públiques en matèria de responsabilitat patrimonial, i que se’ls lliura una còpia de tot l’expedient.
Barcelona, 26 de juny de 20XX
El tècnic
(signatura tradicional / signatura electrònica)
Antoni Llopis Mir
Els compareixents
(signatura tradicional / signatura electrònica)
Nom i cognoms dels compareixents
AJUNTAMENT DE SANTA SUSANNA
DILIGÈNCIA per fer constar que el llibre d'Actes del Ple de l'Ajuntament de Santa Susanna, obert amb la del 4 de gener de 20XX, es tanca en el foli número 307 amb la del 13 de desembre del mateix any.
Santa Susanna, 17 de desembre de 20XX
El secretari
(signatura tradicional / signatura electrònica)
Albert Garcia Rius
Vist i plau
L'alcalde
(signatura tradicional / signatura electrònica)
Josep Tió i Rosich
Ajuntament de Xxxxx
Departament de Recursos Humans
Servei de Personal
FAIG CONSTAR que, dels antecedents que consten en aquesta Secció, es desprèn que la senyora Xxxxx Xxxxx ha rebut la quantitat de 0.000 euros durant l’exercici corresponent a l’any 20XX, en concepte dels serveis que ha prestat a aquest Servei de Personal.
Barcelona, XX de juny de 20XX
La cap de la Secció de Personal
(signatura tradicional / signatura electrònica)
Nom i cognoms
6.6 La citació
És el document amb què habitualment es demana la presència d’algú en un lloc i en una data (o un termini) determinats perquè hi faci un tràmit administratiu. Té un to formal i una estructura fixa.
Si el dia i l’hora per als quals se cita una persona són determinats, es tracta d’una citació a dia cert. Quan la persona interessada disposa d’un termini i d’un horari per a presentar-se davant de l’Administració, s’anomena citació a termini.
Tractament personal
Emissor: 1a persona del singular (us cito)
Receptor: 2a persona del plural (us cito perquè us presenteu)
Estructura de la citació
Dades de la persona destinatària
- nom i cognoms, precedits del tractament corresponent (Sr./Sra.)
- càrrec (si en té)
- c., pl., av., etc., núm. i pis
- codi postal i població
Nucli
Conté, com a informació bàsica, les dades relatives a la data i el lloc en què cal comparèixer davant de l’organisme que fa la citació (el dia i l’hora o bé el termini i l’horari) i l’objecte de la citació.
També s’hi poden fer constar —en paràgrafs independents de l’anterior— les conseqüències que tindrà per a la persona interessada la incompareixença, i la documentació que ha d’aportar. Si convé, encara, s’hi pot explicitar la normativa en virtut de la qual se la cita.
Peu de signatura
Hi han de constar:
- la identificació funcional de la persona que la redacta
- la signatura
- el nom i els cognoms
- la datació
La datació s'escriu sempre separada del text i segueix l'ordre següent:
…………………, …… de/d' ……….. de ……..
(població) (dia) (mes) (any)
- La població se separa de la data amb una coma.
- El dia i l'any s'escriuen amb xifres, i el mes amb lletres.
- El mes s'escriu amb minúscula inicial.
- No s'escriu la preposició a davant de la població ni el dia davant el número del dia.
- No es posa cap punt al final de la datació.
Signatura electrònica
Amb l’aparició de l’Administració electrònica, la localitat on se signa el document ha esdevingut irrellevant. [No es recomana posar el lloc sol ni altres propostes com ara: Barcelona, en la data de la signatura electrònica].
Pel que fa a posar-hi la data, també és irrellevant, perquè aquesta ja consta a la de la signatura electrònica.
Si a la signatura electrònica no hi figura el càrrec, aleshores cal indicar-lo tal com es mostra en el peu de signatura tradicional.
A continuació teniu un enllaç de la recomanació que fa la Generalitat de Catalunya pel que fa a la signatura electrònica. Signatura electrònica
Models de citació
Generalitat de Catalunya
Departament de Treball
Servei de Conciliacions dels Serveis Territorials a Barcelona
Sra. Verònica Fuster Pérez
C/ Margarit, 6, bxs.
08004 Barcelona
Us cito perquè comparegueu a l’acte de conciliació que es farà el 7 d’abril de 20XX, a les 10.30 hores als Serveis Territorials de Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya a Barcelona (c/ Albareda, 2-4), d’acord amb el que preveu l’Ordre TRE/87/2009, de 27 de febrer, per la qual s'aprova l'aplicació conciliacions per a l'automatització de la tramitació dels expedients de conciliació administrativa prèvia a la via judicial laboral.
Us adverteixo que, si no hi compareixeu, s’entendrà que desistiu de la vostra petició i comportarà l’arxivament de la papereta de conciliació.
La cap del Servei de Conciliacions
(signatura tradicional / signatura electrònica)
Pilar Majenc Fortuny
Barcelona, 30 de març de 20XX
AJUNTAMENT DE VILADECANS
Sr. Lluís Missé i Prat
Av. del Baix Llobregat, 73
08840 Viladecans
En relació amb la vostra sol·licitud de llicència municipal (expedient 198/20XX), i d’acord amb l’article 68 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, us cito perquè comparegueu en el termini de cinc dies, a partir de la recepció d’aquesta citació, al Servei d’Urbanisme de l’Ajuntament de Viladecans (carrer de Lluïsa Mir, 4), amb horari de 9 a 14 hores, a fi
que hi presenteu els documents següents:
- Projecte complet Xxxx
- Acreditació de l’empresa Xxxxx
- Certificat d’estar al corrent de les obligacions tributàries.
Així mateix, us adverteixo que la vostra incompareixença comportarà:
- que es paralitzi l’expedient;
- que, passats tres mesos, se’n decreti la caducitat, d’acord amb el que disposa l’article 95 de la Llei esmentada;
- que, atesa la manca de la llicència municipal, s’ordeni el cessament de l’activitat i, si cal, que es precinti l’establiment per execució subsidiària.
El cap del Servei d’Urbanisme
(signatura tradicional / signatura electrònica)
Martí Perarnau Puig
Viladecans, 25 de gener de 20XX
6.7 Convocatòria de reunió
Document per mitjà del qual es demana la presència d'una persona en un lloc, en una data i a una hora determinats perquè participi en una reunió.
Marc legal
- L’article 17 de la Llei 40/2015, de règim jurídic del sector públic i l’article 17 de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, estableixen el contingut de la convocatòria de reunió.
- L’article 19.4 de la Llei 40/2015 i l’article 15 de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, estableixen les funcions del secretari de l’òrgan col·legiat.
- En l’àmbit local, cal tenir en compte el següent:
Articles 51, 95 i 100 de la Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya, actualment, text refós aprovat per Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril. Les entitats locals tenen reconeguda una potestat d’autoorganització, que cadascuna exerceix aprovant el seu reglament orgànic (als municipis, ROM), així com els reglaments organitzatius específics dels òrgans col·legiats que vulguin crear (per exemple, consells municipals). Aquestes normes han de respectar el marc legal, concretament les bases estatals de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local (LBRL) i el seu desenvolupament autonòmic (text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat per Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril). En absència o silenci de la normativa orgànica interna, s’aplica el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic aprovat per Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre pel qual s’aprova el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals (ROF).
Pel que fa a les lleis 40/2015 i 26/2010, cal tenir present que les seves disposicions addicionals 21a i 2a, respectivament, deixen fora de l’àmbit d’aplicació de les seves normes sobre òrgans col·legiats als “de govern” de l’Estat, Generalitat i entitats locals (és a dir, al Ple i a la Junta de Govern Local). Aquesta exclusió és coherent amb la potestat d’autoorganització abans esmentada. A més, la resta d’òrgans que tinguin la seva pròpia normativa l’aplicaran preferentment, i només es farà servir la normativa sobre òrgans col·legiats de les lleis 40/2015 i 26/2010 en allò no previst expressament per l’òrgan “no de govern” en qüestió.
Distingim, per tant, la regulació de convocatòries i actes de:
Òrgans de govern (Ple i Junta de Govern Local, i s’hi fa extensiu el seu règim a les comissions informatives, que en són instrumentals): articles 21.1.c, 21.3, 34.1.c, 34.2, 46 LBRL (presidència i convocatòria, indelegables), articles 103 i 110 TRLMRLC (convocatòria i actes) i, dintre d’aquest marc, les disposicions del ROM/ROF (arts. 80, 81, 109).
Resta d’òrgans (meses de contractació, tribunals d’oposicions, comissions redactores d’ordenances, etc.): la seva normativa pròpia i, supletòriament, les lleis 40/2015 i 26/2010.
Cal tenir present novament que a les entitats locals determinades tasques relatives a les convocatòries i, sobretot, a les actes, formen part de la funció de fe pública reservada als funcionaris amb habilitació nacional de la sots escala de Secretaria, concretament quan es tracti del Ple, la Junta de Govern i qualsevol òrgan col·legiat que adopti acords que vinculin a la corporació (art. 3.2 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional). Per la resta d’òrgans, caldrà tenir en compte el que estableix la seva normativa pròpia, que pot optar per atribuir la Secretaria a un altre empleat públic o fins i tot al mateix secretari/ària de la corporació.
Estructura de la convocatòria de reunió
Persona destinatària
Si es tracta d’una convocatòria de caràcter intern, i sempre que es convoqui un càrrec de l’Administració per les atribucions pròpies del càrrec que hi exerceix, s’hi pot fer constar només el càrrec.
Altrament, cal posar-hi el nom i els cognoms amb el tractament de senyor o senyora.
Salutació i comiat
Si la convocatòria s’adreça a un càrrec de l’Administració, no s’hi ha d’incloure les fórmules de salutació i comiat; en canvi, si s’adreça a una persona externa, que no forma part de l’òrgan col·legiat, i que se la convoca com a consultora externa, aleshores sí que s’hi ha d’incloure les fórmules de salutació i comiat.
Identificació de la reunió
En aquest apartat, s'hi fan constar les dades següents:
- l'autoritat, la disposició o l'acord que fixa la convocatòria.
- la indicació que es convoca la reunió per ordre o indicació del president / de la presidenta. En el cas d’òrgans col·legiats de l’administració local, qui convoca és el president / la presidenta (l’alcalde / alcaldessa) – article 80 del Reglament d'organització i funcionament de les administracions locals.
- el nom de l'òrgan col·legiat que es reuneix.
- la indicació del caràcter ordinari o extraordinari de la reunió.
- la data, l'hora i el lloc de la reunió.
Ordre del dia
Aquest apartat consta d'una llista numerada dels temes que es tractaran a la reunió.
Generalment s'inicia amb el punt Lectura i aprovació de l'acta de la sessió anterior; a continuació, es consignen els temes que es tractaran, seguits d'un punt opcional Assumptes de tràmit (si és el cas) i l'últim Torn obert de paraules (en les corporacions locals aquest últim punt de l'ordre del dia és Precs i preguntes, d'acord amb el que preveu el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals).
En una convocatòria de sessió extraordinària, és a dir, la que es fa per tractar especialment uns temes urgents i concrets, no s'hi fan constar mai els punts de l'ordre del dia (Lectura i aprovació de l'acta de la sessió anterior, Assumptes de tràmit i Torn obert de paraules / Precs i preguntes).
Peu de signatura
En aquest apartat, s'hi fan constar les dades següents:
- el càrrec (la persona que convoca ha d'indicar el càrrec que exerceix en l'òrgan col·legiat El/La secretari/ària, prescindint dels càrrecs que pugui tenir en altres circumstàncies)
- la signatura
- el nom i els cognoms
- la datació
La datació s'escriu sempre separada del text i segueix l'ordre següent:
…………………, …… de/d' ……….. de ……..
(població) (dia) (mes) (any)
La població se separa de la data amb una coma.
- El dia i l'any s'escriuen amb xifres, i el mes amb lletres.
- El mes s'escriu amb minúscula inicial.
- No s'escriu la preposició a davant de la població ni el dia davant el número del dia.
- No es posa cap punt al final de la datació.
Signatura electrònica
Amb l’aparició de l’Administració electrònica, la localitat on se signa el document ha esdevingut irrellevant. [No es recomana posar el lloc sol ni altres propostes com ara: Barcelona, en la data de la signatura electrònica].
Pel que fa a posar-hi la data, també és irrellevant, perquè aquesta ja consta a la de la signatura electrònica.
Si a la signatura electrònica no hi figura el càrrec, aleshores cal indicar-lo tal com es mostra en el peu de signatura tradicional.
A continuació teniu un enllaç de la recomanació que fa la Generalitat de Catalunya pel que fa a la signatura electrònica. Signatura electrònica
Informació addicional
En aquest apartat, s'hi inclou una nota sobre la previsió que la persona o persones que no assisteixin a la reunió justifiquin la seva absència.
Models de convocatòria de reunió
Comissió Tècnica per a la Recerca i el Desenvolupament de Fonts d’Energia
Sra. Olga Llorca i Montserrat
Av. de Josep Tarradellas, 34
08029 Barcelona
Per indicació del president de la Comissió Tècnica per a la Recerca i el Desenvolupament de Fonts d’Energia, us convoco a la sessió ordinària d’aquesta Comissió, que es farà el 14 de novembre de 20XX, a les 16.30 hores, a la sala de reunions de la Subdirecció General d’Energia.
Ordre del dia
- Lectura i aprovació de l’esborrany de l’acta de la sessió anterior.
- Proposta per crear un parc eòlic al Vallès Oriental.
- Reglamentació per a la instal·lació i l’ús de plaques solars en habitatges unifamiliars.
- Projecte sobre la construcció d’una planta de tractament de piles usades a Cardedeu.
- Torn obert de paraules.
La secretària
(signatura tradicional / signatura electrònica)
Mireia Seguí Maimó
Barcelona, 8 de novembre de 20XX
Nota: Us demano que, en el cas que no pugueu assistir a la sessió, ho comuniqueu amb antelació al president.
Generalitat de Catalunya
Departament d'Educació
IES Joan Balmes
Sra. Roser Cardellach Trepat
Per indicació de la directora, us convoco a la reunió ordinària del Claustre de Professors de l’IES Joan Balmes que es farà el dia 26 de juny de 20XX, a les 10 hores, a la sala de professors.
Ordre del dia
- Lectura i aprovació de l’acta de la sessió anterior.
- Fixar els criteris d'avaluació i recuperació de l'alumnat.
- Informació sobre els cursos de l’escola d’estiu 20XX.
- Torn obert de paraules.
El secretari
(signatura tradicional / signatura electrònica)
Antoni Puigdengoles Niubó
Barcelona, 20 de juny de 20XX
Generalitat de Catalunya
Departament de Salut
Cap del Negociat de Personal
(edifici)
Us convoco a la reunió extraordinària en què s’han de fixar el criteris de la convocatòria del procés selectiu de personal laboral.
Dia: 12 de febrer de 20XX
Hora: 11.00
Lloc: sala 1B05 de la planta 1a
La cap del Servei de Personal
(signatura tradicional / signatura electrònica)
Mònica Bou Pernau
Barcelona, 17 de febrer de 20XX
Ajuntament de Xxxxxx
Cap del Departament de Prevenció d’Incendis
Us convoco a la sessió extraordinària del Ple de l'Ajuntament de Xxxxxx, que tindrà lloc el divendres 3 de maig de 20XX, a les 19.45 hores, a la sala de sessions de la casa consistorial, per prendre les mesures necessàries i urgents per prevenir els incendis forestals durant la temporada estival d’enguany.
El president
(signatura tradicional / signatura electrònica)
Magí Deulondé i Feijó
Xxxxxx, 30 d’abril de 20XX
Nota: us demano que, en el cas que no pugueu assistir a la sessió, comuniqueu a l'alcalde els motius de la vostra absència.
6.8 Acta de reunió
Document que constata les incidències, les deliberacions i els acords presos en una reunió que ha estat convocada formalment.
Marc legal
- L'article 18 de la Llei 40/2015 i l’article 20 de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, estableix els requisits de contingut de les actes i indica qui les ha de redactar.
- L'article 17.4 de la Llei 40/2015 fa referència a la possibilitat de tractar en la sessió altres punts a més dels que figuren en l'ordre del dia.
- Articles 51, 95 i 100 de la Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya, actualment, text refós aprovat per Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril.
Les entitats locals tenen reconeguda una potestat d’autoorganització, que cadascuna exerceix aprovant el seu reglament orgànic (als municipis, ROM), així com els reglaments organitzatius específics dels òrgans col·legiats que vulguin crear (per exemple, consells municipals). Aquestes normes han de respectar el marc legal, concretament les bases estatals de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local (LBRL) i el seu desenvolupament autonòmic (text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat per Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril). En absència o silenci de la normativa orgànica interna, s’aplica el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic aprovat per Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals (ROF).
Pel que fa a les lleis 40/2015 i 26/2010, cal tenir present que les seves disposicions addicionals 21a i 22a, respectivament, deixen fora de l’àmbit d’aplicació de les seves normes sobre òrgans col·legiats als de govern de l’Estat, Generalitat i entitats locals (és a dir, al Ple i a la Junta de Govern Local). Aquesta exclusió és coherent amb la potestat d’autoorganització abans esmentada. A més, la resta d’òrgans que tinguin la seva pròpia normativa l’aplicaran preferentment, i només es farà servir la normativa sobre òrgans col·legiats de les lleis 40/2015 i 26/2010 en allò no previst expressament per l’òrgan no de govern en qüestió.
Distingim, per tant, la regulació de convocatòries i actes de:
Òrgans de govern (Ple i Junta de Govern Local, i s’hi fa extensiu el seu règim a les comissions informatives, que en són instrumentals): articles 21.1.c, 21.3, 34.1.c, 34.2, 46 de l’LBRL (presidència i convocatòria, indelegables), articles 103 i 110 del TRLMRLC (convocatòria i actes) i, dintre d’aquest marc, les disposicions del ROM/ROF (arts. 80, 81, 109).
Resta d’òrgans (meses de contractació, tribunals d’oposicions, comissions redactores d’ordenances, etc.): la seva normativa pròpia i, supletòriament, les lleis 40/2015 i 26/2010.
Cal tenir present novament que a les entitats locals determinades tasques relatives a les convocatòries i, sobretot, a les actes, formen part de la funció de fe pública reservada als funcionaris amb habilitació nacional de la sots escala de Secretaria, concretament quan es tracti del Ple, la Junta de Govern i qualsevol òrgan col·legiat que adopti acords que vinculin a la corporació (art. 3.2 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional). Per a la resta d’òrgans, caldrà tenir en compte el que estableix la seva normativa pròpia, que pot optar per atribuir la Secretaria a un altre empleat públic o fins i tot al mateix secretari/ària de la corporació.
Criteris de redacció específics
Els aspectes que s'han de tenir en compte en la redacció d'actes de reunió són:
- Estructurar de forma lògica el text per mitjà de paràgrafs separats i utilitzar el sistema de numeració dels punts tractats.
- Utilitzar el present.
- Mantenir l'ordre lògic de la frase (subjecte-verb-complements).
- Redactar-la de manera impersonal.
- Utilitzar la terminologia adequada i precisa.
- No té mai data de redacció.
Tractament personal
En la redacció de l'acta, el secretari de l'òrgan col·legiat s'aplica el tractament de tercera persona del singular en referir-se a ell mateix, llevat en la fórmula final, en què usa la primera persona del singular.
Cal evitar d’utilitzar els tractaments de respecte davant dels càrrecs en la descripció de la reunió (és millor el president obre la sessió que no el senyor president obre la sessió).
Estructura de l'acta de reunió
Títol
S'hi ha d'identificar el document i el nom de l'òrgan que es reuneix.
Identificació de la reunió
En aquest apartat, s'hi fan constar les dades següents:
- el número de la sessió
- el caràcter de la sessió (ordinari o extraordinari)
- la data
- l'horari (inici i acabament)
- el lloc
Assistència
En un primer bloc se situen el nom i els cognoms de les persones que hi han assistit, seguits del càrrec en el cas de qui presideixi (ha de figurar el primer) i de qui faci de secretari/ària (ha de figurar en darrer lloc). En el cas de persones que hi assisteixin com a representants d'algun organisme, també s'hi pot fer constar el nom d'aquest darrer.
Tot seguit, es fa una relació dels membres absents, encapçalats per una de les formes: Absents o Han excusat la seva absència.
Ordre del dia
Es transcriuen els punts de l'ordre del dia (numerats amb cardinals) que han estat previstos en la convocatòria de reunió que s'ha tramès als membres de la comissió.
Si hi ha alguna modificació, també s’hi ha de fer constar.
Cal recordar que, malgrat que en la redacció dels punts de l’ordre del dia no hi hagi verbs -per tant, no hi ha frase completa-, s’hi ha de posar un punt final.
Desenvolupament de la sessió
En aquest apartat es fa constar l'evolució de la reunió i les intervencions més rellevants de manera sintetitzada. La numeració dels punts del desenvolupament s’ha de correspondre amb els de l'ordre del dia, que no s'ha de tornar a escriure, llevat que es tracti d'actes molt llargues en què sí que s'hi fa constar altra cop el títol de l'ordre del dia i, després de les intervencions, també hi consta l'acord al qual s'ha arribat, si n'hi ha (vegeu els models de les actes).
Aquest apartat es pot ometre en els casos en què no calgui reflectir el desenvolupament de la sessió. Llavors, només s'hi fan constar els acords presos.
Acords
En aquest apartat es detallen els acords presos i els desacords, amb el resum de les votacions, si cal, i també els temes que han quedat pendents.
Cada acord ha de quedar expressat en un paràgraf diferenciat i que l'ordre de presentació i la numeració es correspongui amb el de l'ordre del dia.
Temes pendents
Aquest apartat és opcional. En les sessions dels òrgans col·legiats poden quedar temes pendents perquè així ho hagin acordat els seus membres (en aquest cas, formen part dels acords presos) o perquè no hi ha hagut prou temps (aleshores, es poden deduir de l'ordre del dia).
Fórmula final
La fórmula final de l'acta de reunió és fixa i la que s'acostuma a utilitzar és la següent:
Signatura
Hi han de constar els elements següents i en l'ordre següent:
A l'esquerra
El/ La secretari/ària
(signatura)
A la dreta
Vist i plau
El/La president/a (El/La director/a…)
(signatura)
Signatura electrònica
Amb l’aparició de l’Administració electrònica, la localitat on se signa el document ha esdevingut irrellevant. [No es recomana posar el lloc sol ni altres propostes com ara: Barcelona, en la data de la signatura electrònica].
Pel que fa a posar-hi la data, també és irrellevant, perquè aquesta ja consta a la de la signatura electrònica.
Si a la signatura electrònica no hi figura el càrrec, aleshores cal indicar-lo tal com es mostra en el peu de signatura tradicional.
A continuació teniu un enllaç de la recomanació que fa la Generalitat de Catalunya pel que fa a la signatura electrònica. Signatura electrònica
Annexos
Aquest apartat consta dels documents (informes, dictàmens, propostes, etc.) que s'han presentat en la sessió i que no s'han de reproduir en el desenvolupament, sinó que s'han d'adjuntar a l'acta.
Models d'acta de reunió
Generalitat de Catalunya
Departament de Política Territorial
i Obres públiques
ACTA DE SESSIÓ DE LA COMISSIÓ TÈCNICA D’ACREDITACIÓ
Identificació de la sessió
Núm.: 5/20XX
Caràcter: ordinari
Data: 4 de maig de 20XX
Horari: de 16.30 a 19.30
Lloc: sala de reunions del Departament
Assistents
Joan Miquel Puig Fabregat, president
Marc Rodriguez Ibars, vocal
Maria Casanovas Miret, vocal
Montserrat Aymerich Costa, vocal
Miquel Planas Rossell,vocal
Alfred Pujol Picas, vocal
Lluïsa Garcia Masplà, vocal
Carles Fontilla Echanove, secretari
Absents / Han excusat la seva absència
Maribel Lloveras Pla, vocal
Ordre del dia
- Lectura i aprovació de l'acta de la sessió anterior.
- Estudi sobre la previsió de necessitats d’implantació de nous laboratoris acreditats.
- Disposicions reguladores de l’acreditació de laboratoris d’assaig per al control de qualitat de l’edificació.
- Visites d’inspecció als laboratoris.
- Torn obert de paraules.
Desenvolupament de la sessió
1. El president obre la sessió, el secretari llegeix l’acta de la sessió anterior i la Comissió l’aprova (annex 1).
2. El senyor Planas comenta l’Estudi sobre la previsió de necessitats d’implantació de nous laboratoris acreditats al territori de Catalunya (annex 2), que li va encarregar la Comissió en la reunió anterior, i el reparteix als assistents a fi que l’estudiïn i presentin, si s’escau, les propostes de limitació de noves acreditacions de laboratoris a les comarques que ja n’estiguin saturades.
3. El secretari presenta els esborranys de les disposicions reguladores de l’acreditació de laboratoris d’assaig per al control de qualitat de l’edificació (annex 3), en l’àmbit de la ceràmica i en l’àmbit de sòls per a vials (àrids, mescles bituminoses i els materials constituents d’aquestes). El secretari també comunica que les observacions que s’hagin de fer a aquests esborranys s’han de presentar a la Secretaria de la Comissió en el termini d’un mes des de la data d’aquesta reunió.
La senyora García exposa que, a causa de les necessitats de Catalunya, cal aprovar la nova acreditació proposada en l’àmbit de la ceràmica i que, per tant, no cal esperar que el Ministeri d’Obres Públiques i Transports el creï.
La senyora Aymerich pregunta si l’Administració, a més de crear nous àmbits d’acreditació, es preocupa de facilitar feina als laboratoris que s’hagin acreditat en els nous àmbits. També proposa potenciar les homologacions dels productes mitjançant el control a fàbrica, per tal de millorar-ne la qualitat.
La senyora Casanovas explica que el Departament d’Indústria i Energia ha ofert ajuda a diferents grups de fabricants, com ara els rajolers i els cimenters, per a la implantació de manuals de qualitat a les seves empreses i que la Direcció General d’Arquitectura Habitatge hi ha col·laborat realitzant assaigs de la producció, com en el cas de la campanya de la ceràmica.
4. El senyor Pujol comenta el resultat de les primeres visites d’inspecció als laboratoris acreditats després que s’hagin acreditat i indica les deficiències més comunament observades: les pòlisses d’assegurança de responsabilitat civil caducades, o amb períodes de temps sense cobertura, i el calibratge de les premses d’assaig de resistències a compressió fora del termini establert per la normativa.
El president proposa que es redacti un reglament intern de la Comissió Tècnica d’Acreditació (CTA) que prevegi la gradació de sancions per les faltes que cometen els laboratoris acreditats, i la Comissió ho aprova.
5. El senyor Rodríguez pregunta si el Laboratori d’Assaig i Investigacions (LGAI) ha de fer la competència als laboratoris acreditats realitzant sèries de provetes de formigó.
La senyora García li contesta que l’LGAI no té cap intenció de fer la competència als laboratoris acreditats fent provetes, però que està obligat per llei a fer-ne si li’n sol·liciten; que, si vol ser un laboratori europeu, ha de ser autosuficient per exigències de la CE i que, en vista de l’estudi de previsions que s’ha presentat, el volum de producció de provetes de l’LGAI és molt petit.
La senyora Casanovas manifesta que han de compartir el mercat tant els laboratoris privats com els parapúblics.
Acords
1. Aprovar, per unanimitat, l'acta de la sessió anterior, en votació ordinària.
4. Aprovar, per unanimitat, la redacció d’un reglament intern de la CTA que prevegi la gradació de sanciona per les faltes que cometen els laboratoris acreditats.
El president aixeca la sessió, de la qual estenc, com a secretari, aquesta acta.
El secretari
(signatura tradicional / signatura electrònica)
Vist i plau
El president
(signatura tradicional / signatura electrònica)
Annexos
- Acta de la sessió anterior.
- Estudi sobre la previsió de necessitats d’implantació de nous laboratoris acreditats.
- Esborranys de les disposicions reguladores de l’acreditació de laboratoris d’assaig per al control de qualitat de l’edificació.
Generalitat de Catalunya
Departament de Política Territorial
i Obres públiques
ACTA DE SESSIÓ DE LA COMISSIÓ TÈCNICA D’ACREDITACIÓ
Identificació de la sessió
Núm.: 5/20XX
Caràcter: ordinari
Data: 4 de maig de 20XX
Horari: de 16.30 a 19.30
Lloc: sala de reunions del Departament
Assistents
Joan Miquel Puig Fabregat, president
Marc Rodriguez Ibars, vocal
Maria Casanovas Miret, vocal
Montserrat Aymerich Costa, vocal
Miquel Planas Rossell,vocal
Alfred Pujol Picas, vocal
Lluïsa Garcia Masplà, vocal
Carles Fontilla Echanove, secretari
Absents /Han excusat la seva absència
Maribel Lloveras Pla, vocal
Ordre del dia
- Lectura i aprovació de l'acta de la sessió anterior.
- Estudi sobre la previsió de necessitats d’implantació de nous laboratoris acreditats.
- Disposicions reguladores de l’acreditació de laboratoris d’assaig per al control de qualitat de l’edificació.
- Visites d’inspecció als laboratoris.
- Torn obert de paraules.
Desenvolupament de la sessió
1. Lectura i aprovació de l’acta de la sessió anterior
El president obre la sessió i el secretari llegeix l’acta de la sessió anterior (annex 1).
Acord
Aprovar l’acta de la sessió anterior.
2. Estudi sobre la previsió de necessitats d’implantació de nous laboratoris acreditats
El senyor Planas comenta l’Estudi sobre la previsió de necessitats d’implantació de nous laboratoris acreditats al territori de Catalunya (annex 2), que li va encarregar la Comissió en la reunió anterior, i el repartaeix als assistents a fi que l’estudiïn i presentin, si s’escau, les propostes de limitació de noves acreditacions de laboratoris a les comarques que ja n’estiguin saturades.
3. Disposicions reguladores de l’acreditació de laboratoris d’assaig per al control de qualitat de l’edificació
El secretari presenta els esborranys de les disposicions reguladores de l’acreditació de laboratoris d’assaig per al control de qualitat de l’edificació (annex 3), en l’àmbit de la ceràmica i en l’àmbit de sòls per a vials (àrids, mescles bituminoses i els materials constituents d’aquestes). El secretari també comunica que les observacions que s’hagin de fer a aquests esborranys s’han de presentar a la Secretaria de la Comissió en el termini d’un mes des de la data d’aquesta reunió.
La senyora García exposa que, a causa de les necessitats de Catalunya, cal aprovar la nova acreditació proposada en l’àmbit de la ceràmica i que, per tant, no cal esperar que el Ministeri d’Obres Públiques i Transports el creï.
La senyora Aymerich pregunta si l’Administració, a més de crear nous àmbits d’acreditació, es preocupa de facilitar feina als laboratoris que s’hagin acreditat en els nous àmbits. També proposa potenciar les homologacions dels productes mitjançant el control a fàbrica, per tal de millorar-ne la qualitat.
La senyora Casanovas explica que el Departament d’Indústria i Energia ha ofert ajuda a diferents grups de fabricants, com ara els rajolers i els cimenters, per a la implantació de manuals de qualitat a les seves empreses i que la Direcció General d’Arquitectura Habitatge hi ha col·laborat realitzant assaigs de la producció, com en el cas de la campanya de la ceràmica.
4. Visites d’inspecció als laboratoris
El senyor Pujol comenta el resultat de les primeres visites d’inspecció als laboratoris acreditats després que s’hagin acreditat i indica les deficiències més comunament observades: les pòlisses d’assegurança de responsabilitat civil caducades, o amb períodes de temps sense cobertura, i el calibratge de les premses d’assaig de resistències a compressió fora del termini establert per la normativa.
El president proposa que es redacti un reglament intern de la Comissió Tècnica d’Acreditació (CTA) que prevegi la gradació de sancions per les faltes que cometen els laboratoris acreditats.
Acord
Aprovar, per unanimitat, la redacció d’un reglament intern de la CTA que prevegi la gradació de sanciona per les faltes que cometen els laboratoris acreditats.
5. Torn obert de paraules
El senyor Rodríguez pregunta si el Laboratori d’Assaig i Investigacions (LGAI) ha de fer la competència als laboratoris acreditats realitzant sèries de provetes de formigó.
La senyora García li contesta que l’LGAI no té cap intenció de fer la competència als laboratoris acreditats fent provetes, però que està obligat per llei a fer-ne si li’n sol·liciten; que, si vol ser un laboratori europeu, ha de ser autosuficient per exigències de la CE i que, en vista de l’estudi de previsions que s’ha presentat, el volum de producció de provetes de l’LGAI és molt petit.
La senyora Casanovas manifesta que han de compartir el mercat tant els laboratoris privats com els parapúblics.
El president aixeca la sessió, de la qual estenc, com a secretari, aquesta acta.
El secretari
(signatura tradicional / signatura electrònica)
Vist i plau
El president
Annexos
- Acta de la sessió anterior.
- Estudi sobre la previsió de necessitats d’implantació de nous laboratoris acreditats.
- Esborranys de les disposicions reguladores de l’acreditació de laboratoris d’assaig per al control de qualitat de l’edificació.
ACTA DE L’ASSEMBLEA GENERAL DE L’AFA DEL CEIP JOAN VIVES
Identificació de la sessió
Número: 3/20XX
Caràcter: ordinari
Data: 20 de setembre de 20XX
Horari: de 19 a 21
Lloc: sala d’actes del CEIP
Assistents
Mònica Cabré Fernández, presidenta
Maria Congost Duré, vicepresidenta
Pep Coll Vidal, tresorer
Marcel Nadal Masplà, vocal
Lourdes Jonqueres Juan, vocal
Frederic Izquierdo Uría, vocal
Irene Puigdengoles Marsal, vocal
Teresa Veciana Majó, vocal
Rosa Picó Martí, secretària
També hi ha assistit 45 socis i sòcies
Absents / Han excusat la seva absència
Miracle Miró Martí, vocal
Antoni Roig Peig, vocal
Ordre del dia
- Lectura i aprovació de l’acta de la sessió anterior.
- Proposta per crear un menjador escolar.
- Pressupost de les activitats extraescolars.
- Calendari de les assemblees de l’AFA del curs 20XX-20XX.
- Torn obert de paraules.
Desenvolupament de la sessió
1. Lectura i aprovació de l’acta de la sessió anterior
La presidenta obre la sessió, la secretària llegeix l’acta de la sessió anterior (annex 1).
Acord
Aprovar, per unanimitat, l’acta de la sessió anterior.
2. Proposta per crear un menjador escolar
La presidenta presenta l’estudi per crear un menjador escolar al CEIP Joan Vives (annex 2). En aquest estudi es proposa que l’aula de dibuix serveixi de menjador (amb les adaptacions corresponents) i l’aula 5 pugui servir de cuina perquè ja hi ha instal·lació de gas i també té canonades.
La presidenta també proposa fer un concurs públic per cobrir la plaça de cuiner/a.
Acords
a) Aprovar, per unanimitat, que el menjador del CEIP es faci a l’aula de dibuix i la cuina a l’aula 5.
b) Fer un concurs públic per convocar una plaça de cuiner/a.
3. Pressupost de les activitats extraescolars
La presidenta informa del pressupost per a les activitats extraescolars del curs 20XX-20XX (annex 3).
El senyor Marcel Nadal comenta que caldria augmentar el pressupost de l’activitat de dansa clàssica.
La senyora Irene Puigdengoles manifesta el seu acord, com també el de la majoria de membres de l’assemblea perquè consideren que la majoria de l’alumnat del CEIP vol portar a terme aquesta activitat.
Acord
Estudiar l’augment del pressupost per a les activitats extraescolars per al curs 20XX-20XX, concretament per a l’activitat de dansa.
4. Calendari de les assemblees de l’AFA del curs 20XX-20XX
La presidenta proposa el calendari de les properes assemblees de l’AFA per al curs 20XX-20XX, que són les següents:
- 20 de desembre de 20XX
- 6 de març de 20XX
- 8 de juny de 20XX
La presidenta aixeca la sessió, de la qual, com a secretària, estenc aquesta acta.
La secretària
(signatura tradicional / signatura electrònica)
Vist i plau
La presidenta
Annexos
- Acta de la sessió anterior
- Estudi per crear un menjador escolar
- Pressupost per a les activitats extraescolars del curs 20XX-20XX
6.9 Informe
Document per mitjà del qual s'exposen de forma ordenada tots els elements tècnics i/o jurídics relatius a un assumpte que cal tenir en compte per resoldre de manera encertada un procediment.
Si s’analitzen segons el context, els informes poden ser procedimentals (integrats i previstos dins d’un expedient ordinari) o no procedimentals (al marge dels expedients administratius ordinaris).
Contingut
Pel que fa al contingut, els informes administratius es poden classificar en dos grups: d'una banda, els informes tècnics i/o jurídics i les propostes de resolució i, de l'altra, els informes-proposta.
Els informes tècnics i/o jurídics són documents mitjançant els quals un òrgan tècnic o jurídic presenta de forma objectiva les dades rellevants relatives a un expedient fets i/o fonaments de dret , a sol·licitud de l’òrgan que l’instrueix, i en què s’acostuma a incloure la conclusió que se’n desprèn.
No tots els informes han de contenir totes les parts estructurals de fets, fonaments de dret i conclusions; per exemple, en informes tècnics, sovint tan sols hi ha fets o bé fets i conclusions.
Aquests informes tècnics i jurídics, se'ls anomena dictàmens quan l’òrgan emissor introdueix els seus propis judicis de valor i les seves opinions subjectives, a fi d’assessorar o aconsellar l’òrgan que el sol·licita.
La proposta de resolució té les mateixes característiques que l’informe tècnic i jurídic, però ha d’incorporar necessàriament en la part dispositiva una proposta proposta de resolució, que serveix de base per a la redacció de la resolució.
Els informes-proposta són documents en què el titular d'una unitat administrativa proposa que es duguin a terme certes actuacions (contractacions, adquisicions de material, pagament de dietes, etc.) i en justifica la conveniència o necessitat.
Legislació aplicable
- Articles 79 i 80 de la Llei 39/2015
- La Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques:
- Regula la petició d’informes (article 79).
- Estableix que els informes són facultatius (voluntaris) i no vinculants (no són de seguiment obligatori), llevat que hi hagi una disposició expressa que n’indiqui el caràcter preceptiu (imprescindible) i vinculant (de seguiment obligatori) (article 80.1).
- Determina que els informes s'han d'emetre a través de mitjans electrònics (article 80.2).
- La Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya:
- Preveu la tramitació del procediment i l’emissió d’informes (articles 62 i 63).
- Estableix que els projectes de disposicions reglamentàries s'han de sotmetre a informe jurídic i el termini per fer-ho (article 65).
- L’article 75 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d’organització, procediment i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, estableix que els informes jurídics immediatament anteriors a les resolucions han de contenir:
- l’enumeració clara i succinta dels fets;
- les disposicions legals aplicables i l’al·legació raonada de la doctrina;
- el pronunciament que ha de contenir la part dispositiva.
Tractament personal
Redactor: primera persona del singular (jo), que només ha de constar en l’apartat de conclusions o proposta; és a dir, no en la resta del document (ni als fets ni als fonaments de dret).
Destinatari: aquest document no té destinatari.
Temps verbal
El temps verbal que s’ha d’utilitzar en l’apartat de la part expositiva pot ser:
- El present: presenta, informa…
- El perfet d’indicatiu: ha presentat, ha informat…
- El passat perifràstic: va presentar, va informar…
L'opció preferible, tot i que no única, com veiem, és el present.
El temps verbal triat, cal mantenir-lo en tota la part expositiva com a forma base, que ens situa en el present del moment de les accions descrites. En funció de quin sigui aquest temps verbal, triarem els temps verbals que indiquin passat respecte d'aquest present textual, quan calgui.
"El 2 de juny de 2024, el senyor Blanes demana un ajut per arreglar els desperfectes que va causar el temporal de la setmana anterior."
O bé
"El 2 de juny de 2024, el senyor Blanes va demanar un ajut per arreglar els desperfectes que havia causat el temporal de la setmana anterior."
Estructura dels informes tècnics, tecnicojurídics i proposta de resolució
L’estructura dels informes és força variable; malgrat això s’han de seguir unes pautes i han de contenir unes informacions mínimes.
Identificació de l'expedient
Ha d'incloure:
- la indicació del tipus d'informe (opcional)
- l’òrgan que l’ha sol·licitat o l’òrgan al qual s’adreça, si és necessari
- el caràcter preceptiu i vinculant, si és el cas
- el número i títol de l’expedient
Fets
En l'apartat de Fets / Relació de fets / Antecedents (pot encapçalar-se per qualsevol de les tres fórmules), s’hi han d’exposar els fets rellevants, ordenats cronològicament, separats en paràgrafs i numerats amb un cardinal.
Fonaments de dret
Cal incloure-hi els fonaments normatius, doctrinals o jurisprudencials aplicables als fets, en paràgrafs separats i numerats amb cardinals.
A més, s’hi han d’exposar les consideracions jurídiques que es desprenen de l’aplicació dels fonaments als fets.
Conclusions o Proposta de resolució
S’hi han d’especificar les conclusions amb les argumentacions pertinents, o bé la proposta concreta que es desprèn del que s’ha dit amb anterioritat.
Datació
El lloc i la data
La datació s'escriu sempre separada del text i segueix l'ordre següent:
…………………, …… de/d' ……….. de ……..
(població) (dia) (mes) (any)
- La població se separa de la data amb una coma.
- El dia i l'any s'escriuen amb xifres, i el mes amb lletres.
- El mes s'escriu amb minúscula inicial.
- No s'escriu la preposició a davant de la població ni el dia davant el número del dia.
- No es posa cap punt al final de la datació.
Signatura tradicional
S'hi han de fer constar:
- la identificació funcional (càrrec), en minúscules i precedida de l’article determinat El/La
- la signatura
- la identificació nominal (nom i cognoms)
Signatura electrònica
Amb l’aparició de l’Administració electrònica, la localitat on se signa el document ha esdevingut irrellevant. [No es recomana posar el lloc sol ni altres propostes com ara: Barcelona, en la data de la signatura electrònica].
Pel que fa a posar-hi la data, també és irrellevant, perquè aquesta ja consta a la de la signatura electrònica.
Si a la signatura electrònica no hi figura el càrrec, aleshores cal indicar-lo tal com es mostra en el peu de signatura tradicional.
A continuació teniu un enllaç de la recomanació que fa la Generalitat de Catalunya pel que fa a la signatura electrònica. Signatura electrònica
Models d'informes tècnics, tecnicojurídics i propostes de resolució
Generalitat de Catalunya
Departament d’Educació
Identificació de l'expedient
Informe relatiu a l’expedient número 5783/20XX, sobre la sol·licitud per ampliar la capacitat de places escolars a educació primària, al centre International World.
Fets
1. El 20 de desembre de 20XX, el titular d’International World, el senyor John Glight, va presentar una sol·licitud en què demanava poder ampliar de 160 a 200 les places escolars de les etapes de nursery i primary. Hi adjuntava el Projecte corresponent, un inventari de l’equipament i del material didàctic, i una relació dels títols dels professors.
2. El Servei d’Inspecció ha revisat la documentació del centre International World i ha constatat el següent:
- a) Que el centre és de titularitat privada;
- b) Que està acollit al sistema d’equivalència d’estudis entre el sistema escolar anglès i espanyol, d’acord amb l’Ordre de 30 d’abril de 1996;
- c) Que per al curs 20XX-20XX hi ha funcionant dues unitats de nursery (3-5 anys) i sis de primary (5-12 anys), amb una ràtio de 20 alumnes per aula, si bé les aules tenen cabuda per a 25.
Fonaments de dret
1. De conformitat amb el Decret 55/1994, de 8 de març de 1994, sobre autorització de centres privats, el Projecte presentat, en què s’especifica l’equipament i el material didàctic s’ajusta a la legalitat vigent.
2. D’acord amb l’Ordre de 17 de desembre de 1997, sobre equivalència dels estudis entre els sistemes educatius d’Anglaterra-Gal·les i Espanya (BOE núm._, de 26 de desembre de 1997), l’últim curs de primary (year 7) correspon al sisè curs de l’educació primària a Espanya.
3. En virtut del Reial decret 806/1993, de 28 de maig, sobre el règim dels centres docents estrangers a Espanya, quan un centre estranger s’acull a l’Ordre de 30 d’abril de 1996 (BOE núm._, de 8 de maig de 1996), per tal d’establir un sistema d’estudis equivalent entre el sistema escolar anglès i espanyol, cal que el currículum del centre inclogui les àrees de Llengua i Literatura castellana, de Llengua i Literatura catalana, i els elements propis relatius a la història, medi social i natural d’Espanya.
4. Segons l’Ordre d’11 d’octubre de 1994, sobre la titulació del professorat a l’educació primària (BOE núm._, de 19 de novembre de 1994), els professors que consten en la relació adjuntada a la sol·licitud compleixen els requisits necessaris per impartir les àrees esmentades.
Conclusions
Informo favorablement sobre la sol·licitud, del centre Intenational World, per ampliar de 160 a 200 les places escolars de les etapes de nursery i primary (de 3 a 12 anys).
Barcelona, 13 de gener de 20XX
La inspectora d’Educació
(signatura tradicional / signatura electrònica)
Carlota Valls Simó
Ajuntament de Centelles
Servei de Medi Ambient
Identificació de l’expedient
Informe relatiu a l’expedient 783/20XX, referent a la denúncia per soroll, presentada per la Comunitat de Propietaris del carrer del Congost, 24.
Fets
1. El 28 de desembre de 20XX, la Comunitat de Propietaris del carrer del Congost, 24, va presentar una denúncia pel soroll causat per l’empresa Grimsa, situada als baixos de la mateixa Comunitat.
2. El 8 de gener de 20XX, els Serveis Tècnics Municipals van inspeccionar la Comunitat esmentada i van constatar el següent:
- a) Que l’origen del soroll és una reixa, situada al paviment del carrer del Congost —s’adjunta croquis i fotografies;
- b) Que la reixa esmentada és el punt d’expulsió de la instal·lació de ventilació de l’activitat d’aparcament privat, anomenat Grimsa, situada als baixos de l’edifici de la mateixa Comunitat;
- c) Que les mesures dels nivells de pressió sonora són les que es detallen en el quadre 1.
3. En els arxius del Servei de Medi Ambient, hi consta que l’activitat objecte d’inspecció ja va ser denunciada per causa del soroll, amb la consegüent incoació de l’expedient administratiu 458/20XX, i que no disposa de l’acta de comprovació o control inicial de la instal·lació.
Fonaments de dret
D’acord amb l’Ordenança municipal sobre el control de la contaminació acústica, la instal·lació de ventilació de l’activitat esmentada infringeix els nivells de pressió sonora permesos.
Conclusions
Considero que cal requerir l’empresa Grimsa, situada al carrer del Congost, 24, bxs., perquè dugui a terme les actuacions corresponent per evitar el soroll causat per la reixa de ventilació, i que presenti l’acta de comprovació o control inicial de la instal·lació.
Centelles, 15 de gener de 20XX
El tècnic de Medi Ambient
(signatura tradicional / signatura electrònica)
Pau Quílez Valls
Generalitat de Catalunya
Departament de Cultura
Servei de Gestió Econòmica
Identificació de l’expedient
Expedient número 278SGE, referent a la liquidació dels interessos de demora de la sanció imposada a l’empresa Filmesa.
Fets
1. El 4 d’octubre de 20XX, el conseller de Cultura va dictar una resolució sancionadora a l’empresa Filmesa, per un import de 3.030 euros, per una infracció administrativa en matèria cinematogràfica.
2. El 15 de novembre de 20XX, l’empresa va interposar recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i el mateix dia, a fi de garantir el pagament de la multa, va presentar un aval de BBBVA per l’import esmentat, actualment ingressat al Tresor de la Generalitat de Catalunya.
3. El 18 d’octubre de 20XX, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va dictar una sentència que desestimava el recurs i que confirmava la resolució dictada pel conseller de Cultura.
4. El 20 de maig de 20XX, el Departament de Cultura va notificar a l’empresa Filmesa el nou termini voluntari pel pagament de la sanció.
5. El 5 de juny de 20XX, l’empresa va fer efectiu l’import de la multa.
Fonaments de dret
De conformitat amb els articles 7.12 i 14 de la Llei de finances públiques de la Generalitat de Catalunya, aprovada pel Decret legislatiu 9/1994, de 13 de juliol, i els articles 52.12, 177.5, 63 i següents del Reglament general de recaptació, aprovat pel Reial decret 1684/1990, de 20 de desembre, els deutes pendents amb el Tresor de la Generalitat de Catalunya generen interessos.
- Data inicial de còmput: 6 de novembre de 20XX
- Data final de còmput: 5 de juny de 20XX
- Tipus d’interès aplicable: 11%
- Còmput: 1308 dies x 3.030 euros x 11%
- Total d’interessos de demora: 435.956,40 euros
Proposta de resolució
Proposo al conseller de Cultura:
Que dicti una resolució en què requereixi a l’empresa Filmesa que liquidi els interessos de demora de la sanció que se li va imposar, mitjançant la resolució de 4 d’octubre de 20XX, els quals sumen un import de 2.535,195 euros.
Barcelona, 21 d’octubre de 20XX
La cap del Servei de Gestió Econòmica
(signatura tradicional / signatura electrònica)
Nom i Cognoms
Ajuntament de d’Arenys de Mar
Gerència Municipal d’Urbanisme
Servei Tècnic de Llicències
INFORME TÈCNIC D’INSPECCIÓ
Denunciant: Brigades municipals
Denunciat: Promoció i Construcció SL
Adreça: c/ de la Muntanya, 35, 08350 Arenys de Mar
Tipus d’obra: rasa de connexió al clavegueram
Emplaçament: c/ Sant Romeu, 12 – 08350 Arenys de Mar
Fets
1. El 29 d’abril 20XX, els Serveis Tècnics Municipals van emetre un informe en què constataven que l’empresa constructora Promoció i Construcció SL havia fet una rasa de via pública de connexió al clavegueram, relatiu a l’expedient de llicència de primera ocupació (annex 1).
2. El 18 d’octubre de 20XX, la Policia Municipal va denunciar que la rasa, situada al carrer Muntanya, 35, d’aquesta localitat, estava força enfonsada i hi mancava la capa d’asfalt, atès el perill que suposava per al trànsit de vehicles.
3. El 20 d’octubre 20XX, els Serveis Tècnics Municipals van inspeccionar la rasa de connexió al clavegueram i van comprovar que la rasa esmentada s’havia executat per connectar el clavegueró de l’habitatge de nova planta a la xarxa general del clavegueram (fotografies annexes).
Conclusions
Considero que cal refer la rasa de la connexió al clavegueram amb les condicions següents:
1. Fer el rebliment amb terres seleccionades, en capes de 20 cm, com a màxim, compactades fins a aconseguir el 95% del pròctor modificat.
2. Col·locar una capa de 20 cm de formigó R-175.
3. Retallar el perímetre de la rasa i fer-la d’unes dimensions de 20 cm per a cada costat, amb un ample d’1 m i un gruix de 6 cm.
4. Reconstruir el ferm amb les mateixes característiques que el circumdant i segellarne les juntes de dilatació.
Arenys de Mar, 22 d’octubre de 20XX
La tècnica del Servei de Llicències i Protecció de la Legalitat
(signatura tradicional / signatura electrònica)
Neus Rius Dauder
Generalitat de Catalunya
Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural
Identificació de l’expedient
Informe relatiu a l’expedient 455/20XX, sobre la sol·licitud per a construir unes instal·lacions de minigolf en SNU, a la finca de Can Maimó, al terme municipal de Vallromanes.
Fets
1. El 17 d’octubre de 20XX el senyor Felip Marimon Gil, arrendatari de la finca de Can Maimó, va sol·licitar l’autorització per instal·lar un camp de golf de dimensions reduïdes, tipus pitch and putt.
2. El Projecte d’aquesta instal·lació preveu construir un edifici de serveis de 169 m² i realitzar en el terreny de joc els treballs següents:
- Construir una xarxa de recs i un llac que funcioni com a dipòsit regulador d’aquesta xarxa.
- Sanejar i distribuir energia elèctrica.
- Plantar gespa i reforestar alguns indrets.
3. El terreny on es pretén fer aquesta instal·lació té 75.000 m², la major part del qual és la zona compresa entre la Conreria, Sant Mateu i Sellecs, i està inclòs en el Pla d’espais d’interès natural. D’aquest terreny, 51.000 m² són al terme municipal de Vilanova del Vallès, i 24.000 m² al de Vallromanes. La qualificació del sòl és de rústic ordinari –clau 13– a Vallromanes, i tipus i clau 24 a Vilanova del Vallès.
4. La normativa d’aplicació a Vallromanes fixa en 1,5 ha la finca mínima i admet els usos d’utilitat pública o interès social d’instal·lacions que s’emplacin en el medi rural. A Vilanova del Vallès, s’admet l’ús esportiu i la finca mínima és de 2 ha.
5. El 3 de novembre de 20XX la Direcció General del Medi Natural del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural va emetre un informe en el qual assenyala que es pot admetre aquesta instal·lació sempre que es compleixin un conjunt de condicions que cal incorporar al Projecte, les quals fan referència a:
- la depuració de les aigües residuals,
- la vegetació que cal conservar i replantar,
- la definició de l’àrea d’aparcament,
- la base de reg,
- la limitació de les tanques publicitàries i
- la protecció de l’espai que limita amb el bosc.
6. El 10 de novembre de 20XX l’Agència Catalana de l’Aigua va emetre un informe en què exposa que, encara que els recursos hídrics d’aquesta zona són pobres, la confluència de les dues rieres és la zona més favorable per fer captacions d’aigües.
A més, s’hi indica que la normativa de la Direcció General del Medi Natural estableix que un camp de golf s’ha de regar amb aigües residuals depurades. Per tant, l’autorització per regar la finca amb aigües subterrànies només es pot concedir amb caràcter provisional i s’ha de preveure, a curt termini, la tramitació de la concessió corresponent a la utilització d’aigües residuals depurades.
7. El 28 de febrer de 20XX el sol·licitant va presentar un Projecte modificat per complir les condicions establertes per la Direcció General del Medi Natural, en el qual:
- S’esmenten les condicions de la depuradora, i hi figura el gràfic de l’emplaçament, però no el projecte d’aquesta instal·lació.
- Es proposa que l’edifici de serveis tingui un cos quadrat prefabricat, amb els paraments de façana construïts amb mur de cortina de vidre i xapa llisa lacada.
- Hi manca definir encara l’àrea d’aparcament.
- S’accepten la resta de condicions, que queden reflectides en un text refós.
8. En el termini d’informació pública DEPANA (Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural) va presentar una al·legació en què demana que se li notifiquin les actuacions posteriors.
9. El 26 d’abril de 20XX el sol·licitant va aportar un altre informe favorable de l’Agència Catalana de l’Aigua sobre la disponibilitat d’aigua a la finca.
Barcelona, 27 d’abril de 20XX
La tècnica
(signatura tradicional / signatura electrònica)
Júlia Parés Raventós
Estructura dels informes-proposta
Aquest tipus d’informe s’articula de la mateixa manera que els informes tècnics i jurídics, però no cal que adoptin una estructura tan definida.
Tan sols cal consignar-hi els fets i/o arguments que es consideren pertinents i presentar-los –seguint un ordre que dependrà del tipus de proposta que s’hi faci, però que normalment és el de major a menor importància– en paràgrafs separats, numerats amb cardinals, i que aniran seguits de la proposta concreta iniciada amb l’epígraf Proposo.
La datació i la signatura són idèntiques a les que s’han descrit en els informes tècnics i jurídics.
Models d'informes-proposta
Ajuntament de Cubelles
INFORME PROPOSTA SOBRE LA CONVOCATÒRIA DEL CONCURS DEL CARTELL DE LA FESTA MAJOR DE 20XX
- La Festa Major d’estiu de Cubelles, que se celebrarà els dies 2, 3, 4 i 5 d’agost, genera una gran expectació i, com en edicions anteriors, cal dur a terme un concurs per seleccionar el cartell amb què s’anunciarà.
- El Servei de Cultura ha tramitat l’expedient número 345/20XX, en el qual s’inclouen les bases de la convocatòria del concurs esmentat i es fixa el calendari de presentació de cartells.
- La cap de l’Àrea de Cultura i Esports ha emès informe favorable sobre les bases esmentades.
Per tant,
Proposo a la Junta de Govern Local:
- Aprovar les bases de la convocatòria del concurs per seleccionar el cartell de la Festa Major d’estiu, que s’especifiquen en l’expedient número 345/20XX.
- Obrir el termini per presentar els cartells a partir de l’endemà de la publicació de les bases en el full informatiu municipal Informa l’Ajuntament i fins al 30 de maig de 20XX.
Cubelles, 1 de maig de 20XX
La regidora de Cultura, Joventut i Esports
(signatura tradicional / signatura electrònica)
Sara Bou Cuestas
Ajuntament de Sant Fruitós del Bages
Servei de Participació Ciutadana
INFORME PROPOSTA DE JUSTIFICACIÓ DE DESPESA
1. El Servei de Participació Ciutadana d’aquest Ajuntament vol crear un portal per a la seva joventut, amb la intenció que es converteixi en el punt de trobada entre entitats i joves i un espai on uns i altres puguin expressar-se de manera lliure.
2. El Servei ha demanat pressupost per elaborar el Projecte de creació del disseny i el contingut de la pàgina web: joventstfruitos.cat a les empreses següents:
- Associació de Joves Periodistes Inter-media
- Info-Media
- Informàtica i dissenys, SL
3. Els pressupostos que aquestes empreses han presentat per portar a terme aquest Projecte són:
- Associació de Joves Periodistes Inter-media: 12.200 €
- Info-Media: 13.600 €
- Informàtica i dissenys, SL: 12.790 €
4. L’Associació de Joves Periodistes Inter-media és la que ha presentat el pressupost més ajustat per elaborar el Projecte, segons les indicacions fetes des de Participació Ciutadana.
5. L’informe de l’interventor acredita que en l’aplicació pressupostària 356 790 213, programa 76580, hi ha crèdit suficient per atendre aquesta despesa.
Per això,
Proposo a l’alcalde:
Adjudicar a l’Associació de Joves Periodistes Inter-media l’elaboració del Projecte de creació del disseny i el contingut de la pàgina web: joventstfruitos.cat, per valor de 12.200 €, a càrrec de l’aplicació 356 790 213, programa 76580.
Sant Fruitós del Bages, 21 de novembre de 20XX
La cap del Servei de Participació Ciutadana
(signatura tradicional / signatura electrònica)
Felisa Bonaren Cid
Agència de Residus de Catalunya
INFORME PROPOSTA D’ADQUISICIÓ DE MATERIAL
1. El Servei de Formació de l’Agència de Residus de Catalunya necessita adquirir, per a l’aula d’informàtica, cinc ordinadors que disposin un processador Pentium IV, a fi de poder-hi incorporar el programari més actualitzat.
2. El Servei ha demanat pressupostos d’aquest material a diverses empreses amb la condició que el puguin subministrar abans de l’octubre del 20XX.
3. Han presentat pressupostos les empreses següents:
- Bip, SA………………………………….. 6.867 €
- Sosmatic……………………………….. 5.945 €
- Imprisa………………………………….. 6.589 €
4. L’empresa Sosmatic és la que ha presentat el pressupost més ajustat, el qual s’adequa perfectament a les necessitats exigides.
5. L’interventor ha expedit un certificat en què acredita que en la partida 02 070 675 del Pressupost de l’Agència hi ha crèdit suficient per atendre la despesa d’adquisició del material esmentat.
Per tant,
Proposo:
Adquirir a l’empresa Sosmatic cinc ordinadors que disposin un processador Pentium IV, per un import total de 5.945 euros, IVA inclòs.
Barcelona, 5 de març del 20XX
La cap del Servei de Formació
(signatura tradicional / signatura electrònica)
Maria Ros Gilbernet
6.10 Resolució
Document per mitjà del qual es presenta la decisió d'un òrgan administratiu sobre un assumpte determinat quan finalitza el procediment administratiu.
Quan els actes administratius resolutoris provenen del Govern o dels òrgans de govern s’anomenen acords.
Legislació aplicable
- Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques:
- Article 87 – actuacions complementàries
- Article 88 - contingut
- Article 89 – proposta de resolució en els procediments de caràcter sancionador
- Article 90 -92 – especialitats de la resolució en diferents procediments: sancionador responsabilitat patrimonial
- Article 119 – resolució de recursos
- Article 126 - resolució de recurs extraordinari de revisió
- La Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques:
- Preveu que les resolucions han de decidir totes les qüestions plantejades per les persones interessades i derivades del procediment (article 88.1).
- Estableix que les resolucions han de contenir la decisió i, a més, han d’indicar els recursos que s’hi poden interposar en contra (article 88.3).
- Determina que les resolucions s'han de dictar electrònicament i han de garantir la identitat de l'òrgan competent, així com l'autenticitat i la integritat del document (article 88.4)
- Fixa que les resolucions han de ser motivades, amb referència succinta de fets i fonaments de dret en aquests casos (article 35):
- els actes que limiten drets subjectius o interessos legítims;
- els que resolen procediments de revisió d’ofici d’actes administratius, recursos administratius, reclamacions prèvies a la via judicial i procediments d’arbitratge;
- els que se separen del criteri seguit en actuacions precedents o del dictamen d’òrgans consultius;
- els acords de suspensió d’actes, sigui quin sigui el motiu d’aquesta;
- els acords d’aplicació de la tramitació d’urgència o d’ampliació de terminis;
- les propostes de resolució en els procediments de caràcter sancionador, així com els actes que resolguin procediments de caràcter sancionador o de responsabilitat patrimonial;
- els actes que es dicten en l’exercici de potestats discrecionals, i també els que han de ser motivats perquè ho estableix una disposició legal o reglamentació expressa.
- La Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic:
- Preveu que els titulars dels òrgans administratius poden delegar la signatura de les seves resolucions en els titulars dels òrgans o unitats administratives que depenguin d'ells (articles 9 i 12).
- La Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya:
- Determina l’obligació de resoldre (article 54).
- Preveu la falta de resolució expressa en procediments iniciats d’ofici (article 55).
- Estableix la pràctica de la notificació de la resolució (article 56).
Notificació de resolució:
- Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques:
- Article 40
- Article 41 – condicions generals per a la pràctica de les notificacions
- Article 42 –pràctica de les notificacions en paper
- Article 43 - pràctica de les notificacions per mitjans electrònics
Pel que fa a la notificació de la resolució, la Llei 39/2015 estableix:
- Les condicions generals per a la pràctica de les notificacions (art. 41)
- La pràctica de les notificacions en paper (art. 42) i per mitjans electrònics (art. 43).
Recursos:
- Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques:
- Article 112 – objectes i classes
- Article 113 – recurs extraordinari de revisió
- Article 114 – fi de la via administrativa
- Article 115 – interposició de recurs
- Article 121 – recurs d’alçada – objecte
- Article 122 – terminis del recurs d’alçada
- Article 123 – recurs potestatiu de reposició– objecte i naturalesa
- Article 124 – terminis del recurs potestatiu de reposició
- Article 125 – recurs extraordinari de revisió – objecte i terminis
Tractament personal
Redactor: primera persona del singular (jo), que només ha de constar en la part dispositiva (resolc:); és a dir, no en la resta del document (ni als fets ni als fonaments de dret).
Destinatari: aquest document no té destinatari.
Temps verbal
El temps verbal que s’ha d’utilitzar en l’apartat de la part expositiva pot ser:
- El present: presenta, informa…
- El perfet d’indicatiu: ha presentat, ha informat…
- El passat perifràstic: va presentar, va informar…
L'opció preferible, tot i que no única, com veiem, és el present.
El temps verbal triat, cal mantenir-lo en tota la part expositiva com a forma base, que ens situa en el present del moment de les accions descrites. En funció de quin sigui aquest temps verbal, triarem els temps verbals que indiquin passat respecte d'aquest present textual, quan calgui.
"El 2 de juny de 2024, el senyor Blanes demana un ajut per arreglar els desperfectes que va causar el temporal de la setmana anterior."
O bé
"El 2 de juny de 2024, el senyor Blanes va demanar un ajut per arreglar els desperfectes que havia causat el temporal de la setmana anterior."
Estructura de la resolució
Identificació de l'expedient
S'hi han d'incloure el número i títol de l’expedient.
Fets
En l'apartat de Fets / Relació de fets / Antecedents (pot encapçalar-se per qualsevol de les tres fórmules), s’hi han d’exposar els fets rellevants, ordenats cronològicament, separats en paràgrafs i numerats amb un cardinal.
Fonaments de dret
Cal incloure-hi els fonaments normatius, doctrinals o jurisprudencials aplicables als fets, en paràgrafs separats i numerats amb cardinals.
A més, s’hi han d’exposar les consideracions jurídiques que es desprenen de l’aplicació dels fonaments als fets.
Resolució
S'introdueix amb la fórmula Per tant, resolc:, i s'hi han d’especificar les decisions, introduïdes per un infinitiu.
Peu de recurs
S’hi ha de deixar constància del tipus de recurs que s’hi pot interposar en contra, de l’òrgan davant del qual cal formular-lo i del termini de què es disposa per presentar-lo, d’acord amb l’article 88.3 de la Llei 39/2015.
Datació
El lloc i la data
La datació s'escriu sempre separada del text i segueix l'ordre següent:
…………………, …… de/d' ……….. de ……..
(població) (dia) (mes) (any)
- La població se separa de la data amb una coma.
- El dia i l'any s'escriuen amb xifres, i el mes amb lletres.
- El mes s'escriu amb minúscula inicial.
- No s'escriu la preposició a davant de la població ni el dia davant el número del dia.
- No es posa cap punt al final de la datació.
Signatura
S'hi han d'incloure:
- la identificació funcional (càrrec), en minúscules i precedida de l’article determinat El/La;
- la signatura;
- la identificació nominal (nom i cognoms).
Signatura electrònica
Amb l’aparició de l’Administració electrònica, la localitat on se signa el document ha esdevingut irrellevant. [No es recomana posar el lloc sol ni altres propostes com ara: Barcelona, en la data de la signatura electrònica].
Pel que fa a posar-hi la data, també és irrellevant, perquè aquesta ja consta a la de la signatura electrònica.
Si a la signatura electrònica no hi figura el càrrec, aleshores cal indicar-lo tal com es mostra en el peu de signatura tradicional.
A continuació teniu un enllaç de la recomanació que fa la Generalitat de Catalunya pel que fa a la signatura electrònica. Signatura electrònica
Models de resolució
Generalitat de Catalunya
Departament de Benestar Social i Família
Direcció General de Joventut
Identificació de l'expedient
Expedient número AA_XXX/20XX, relatiu a la proposta d’inscripció al Registre d'Instal·lacions Destinades a Activitats amb Infants i Joves de la posada en funcionament de l'alberg de joventut Els Pins.
Antecedents
1. El 17 de desembre de 20XX el senyor xxxx, com a titular de l'alberg de joventut Els Pins, presenta davant el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre una comunicació prèvia a la posada en funcionament de la instal·lació esmentada, amb la declaració responsable corresponent.
2. El 10 de febrer de 20XX el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, mitjançant Resolució de la Presidència, proposa la inscripció de la posada en funcionament de l'alberg de joventut Els Pins al Registre d'Instal·lacions Destinades a Activitats amb Infants i Joves.
Fonaments de dret
1. El Decret 140/2003, de 10 de juny, d'aprovació del Reglament d’instal·lacions destinades a activitats amb infants i joves, modificat pel Decret 16/2014, d'11 de febrer, d'aprovació del Reglament del Registre d'Instal·lacions Destinades a Activitats amb Infants i Joves, i de modificació del Reglament d’instal·lacions destinades a activitats amb infants i joves, regula els requisits exigibles per a iniciar l'activitat d'una instal·lació juvenil, el procediment de comunicació prèvia amb declaració responsable i els efectes que se'n deriven.
2. Segons l'article 3 de la Llei 38/1991, de 30 de desembre, d’instal·lacions destinades a activitats amb infants i joves, el funcionament d'aquestes instal·lacions requereix la comunicació prèvia a l'Administració competent, la qual l'ha d'inscriure d'ofici en el Registre d'Instal·lacions Destinades a Activitats amb Infants i Joves.
3. D'acord amb l'article 8 bis de la Llei 38/1991, de 30 de desembre, la gestió del Registre esmentat correspon a la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya, que la duu a terme d'acord amb el reglament que el regula.
4. D'acord amb l'article 5 del Decret 16/2014, d'11 de febrer, d'aprovació del Reglament del Registre d'Instal·lacions Destinades a Activitats amb Infants i Joves, i de modificació del Reglament d’instal·lacions destinades a activitats amb infants i joves, la Direcció General de Joventut ha d'inscriure al Registre, a proposta del consell comarcal competent, les dades registrals contingudes en les comunicacions prèvies lliurades per les persones titulars de les instal·lacions i els actes administratius que les modifiquen.
Resolució
Per tant, resolc:
Inscriure al Registre d'Instal·lacions Destinades a Activitats amb Infants i Joves la posada en funcionament de la instal·lació juvenil Els Pins, del municipi de Miravet, amb adreça al carrer de la Pou, 37, com a alberg de joventut, amb el número de Registre XXX i amb una capacitat de 40 places. La titularitat de la instal·lació recau en el senyor xxxx, i la persona administradora és la senyora yyyy.
Contra aquesta resolució, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar recurs de reposició davant el mateix òrgan que l’ha dictada, en el termini d'un mes a comptar des de l’endemà de la recepció de la notificació d'aquesta resolució, d’acord amb el que disposen l’article 77 de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya i els articles 123 i 124 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques;
o bé,
recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu de Barcelona, en el termini de dos mesos a comptar des de l’endemà de la recepció de la notificació d'aquesta resolució, d’acord amb el que estableixen els articles 8, 25 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, sense perjudici de de qualsevol altre recurs que es consideri procedent.
Barcelona, 12 de març de 20XX
El director general de Joventut
(signatura tradicional / signatura electrònica)
Toni Puig i Cases
Generalitat de Catalunya
Departament d’Educació
Identificació de l’expedient
Expedient número 345/20XX relatiu al recurs de reposició interposat per la Confederació de Famílies d’Alumnes de Centres Especials, contra la resolució de 3 de maig de 20XX del director general d’Ordenació i Innovació Educativa.
Fets
1. D’acord amb l’Ordre d’11 de febrer de 20XX, per la qual es convocava un concurs públic per atorgar subvencions per finançar les activitats i el funcionament de les federacions i confederacions d’associacions de famílies d’alumnes de centres docents no universitaris (DOGC núm. XXXX, de 18.2.20XX), la Confederació de Famílies d’Alumnes de Centres Especials (CFACE) va presentar la sol·licitud corresponent.
2. El 3 de maig de 20XX, el director general d’Ordenació i Innovació Educativa va dictar resolució referent al concurs públic previst en l’Ordre esmentada, en què desestimava la sol·licitud formulada per la CFACE, ja que la personalitat jurídica de la Confederació ni reunia els requisits previstos en la base 2 de la convocatòria ni havia acreditat estar constituïda legalment.
3. El 12 de juny de 20XX, la senyora Josefina Planas Allo, en nom de CPACE, va interposar recurs de reposició contra la resolució de 3 de maig de 20XX, en què al·legava el següent:
- Si bé és cert que en el moment de formalitzar la sol·licitud de subvenció, la CFACE no disposava del document acreditatiu d’estar inscrita en el Registre d’Associacions, ja que la sol·licitud d’inscripció en el Registre s’estava tramitant, en l’actualitat ho pot acreditar (s’adjunta còpia de la pàgina dels estatus en què consten les dades d’inscripció).
Fonaments de dret
1. Respecte de les al·legacions formulades, cal tenir en compte les consideracions següents:
- a) Els requisits establers en una convocatòria s’han de complir en el moment en què acaba el termini per presentar les sol·licituds, moment que corresponia al 19 de març de 20XX.
- b) La CFACE en aquell moment incomplia el requisit establert en la base 2, en no tenir constituïda la personalitat jurídica, i el que estableix la base 5, en no poder aportar el certificat d’inscripció al Registre d’Associacions.
Atès que el compliment de les condicions de la convocatòria s’ha produït amb posterioritat al moment de formalitzar la sol·licitud i, fins i tot, al moment en què es va dictar la resolució objecte de recurs, les al·legacions formulades no són procedents.
2. D’acord amb la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, l’òrgan competent per dictar aquesta resolució és la consellera d’Educació.
Resolució
Per tant, resolc:
Desestimar el recurs de reposició interposat per la Confederació de Famílies d’Alumnes de Centres Especials, contra la resolució de 3 de maig de 20XX del director general d’Ordenació i Innovació Educativa.
Contra aquesta resolució, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu, davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en el termini de dos mesos a comptar des de l’endemà de la recepció de la notificació d’aquesta resolució, d’acord amb l’article 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.
Barcelona, el 20 de juliol de 20XX
La consellera d’Educació
Per delegació Ordre d’11 de febrer de 20XX
(DOGC núm. 4326, de 18.2.20XX)
El director general
(signatura tradicional / signatura electrònica)
Carles Millan Ollé
Generalitat de Catalunya
Servei Públic d'Ocupació de Catalunya
Identificació de l’expedient
Expedient número 501/2018 relatiu a la inscripció dels joves menors d’edat sense referents tutelats per la Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (DGAIA) al Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC).
Fets
1. El 27 de juny de 20XX, es reuneix la Taula d’atenció integral dels menors d’edat estrangers sense referent (d’ara endavant, la Taula) i s’acorda demanar un informe sobre la situació dels menors a la DGAIA (annex 1).
2. El 5 de setembre de 20XX es presenta a la Taula l’informe elaborat per la DGAIA (annex 2), en el qual es constata el següent:
- a) Augment significatiu de joves no acompanyats a Catalunya en els darrers dos anys.
- b) La mitjana d’edat d’aquests joves és de 15 a 17 anys (95%).
- c) La majoria d’aquests joves no encaixen en el pla d’estudis que els pertoca per edat (ESO).
- d) La preferència dels joves és la incorporació al mercat laboral per davant de la formació.
- e) Aquest col·lectiu de joves és adient inscriure’l en el sistema de Garantia Juvenil per millorar la seva ocupabilitat, mitjançant programes mixtos de treball i formació i orientació laboral.
- f) Aquests joves no disposen de NIE però sí de permís de residència des del moment que passen a ser tutelats per la DGAIA.
- g) El NIE és el document imprescindible per fer la inscripció al Servei Públic d’Ocupació de Catalunya i al sistema de Garantia Juvenil, segons la normativa vigent.
3. El 25 de setembre de 20XX, la Taula presenta l’informe a la Direcció General del SOC perquè valori i estudiï la manera de poder fer la inscripció d’aquests joves.
4. El 10 d’octubre de 20XX, el SOC sol·licita informe jurídic al Departament de Drets Socials per analitzar els procediments jurídics i administratius i el procediment legal de la inscripció dels joves tutelats, que encara no disposen de NIE, en el SOC i en el sistema de Garantia Juvenil.
5. El 30 d’octubre de 20XX, el Departament de Drets Socials emet l’informe jurídic (annex 3), en el qual acredita el següent:
- a) Els joves amb permís de residència ja disposen internament d’un número de NIE que coincideix amb el número de permís de residència.
- b) El permís físic s’obté en pocs mesos.
- c) L’acreditació dels joves es pot fer mitjançant una altra documentació.
Fonaments de dret
1. L’article 22.2 de la Llei 13/2015, del 9 de juliol, d'ordenació del sistema d'ocupació i del Servei Públic d'Ocupació de Catalunya estableix que el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya té personalitat jurídica pròpia, autonomia administrativa, econòmica, financera, i plena capacitat d’obrar en l’exercici de les funcions que té encomanades (articles 26 i 27 de la Llei esmentada).
2. L’Ordre TAS/3698/2006, de 22 de novembre, regula la inscripció de treballadors estrangers no comunitaris als serveis públics d’ocupació i a les agències de col·locació.
3. L’article 5 sobre l’interès superior de l’infant o l’adolescent de la Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència estableix que ha de ser el principi inspirador i fonamental de les actuacions públiques i el seu article 43 fa referència al suport a la integració social dels infants i adolescents immigrats.
4. L’Acord de Govern/140/2017, de 10 d’octubre, crea la Taula d’atenció integral dels menors d’edat estrangers sense referent, que, en el seu punt 3d), estableix la manera sobre com promoure actuacions específiques per aconseguir l’emancipació i l’autonomia en la seva transició a la vida adulta.
Resolució
Per tant,
Resolc:
Autoritzar la inscripció al Servei Públic d’Ocupació de Catalunya dels joves tutelats per la Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (menors no acompanyats) que no disposen de NIE, sempre que presentin la resolució d’autorització de residència temporal i/o el document que els acredita com a tutelats de la DGAIA i tinguin 16 anys o més complerts i vagin acompanyats del seu tutor o referent.
Contra aquesta resolució, que no exhaureix la via administrativa, es pot interposar recurs d’alçada davant el conseller de Benestar Social i Família, en el termini d'un mes a comptar des de l’endemà de la recepció de la notificació d'aquesta resolució, d’acord amb el que disposen l’article 77 de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya i els articles 121 i 122 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques;
O bé,
recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu de Barcelona, en el termini de dos mesos a comptar des de l’endemà de la recepció de la notificació d'aquesta resolució, d’acord amb el que estableixen els articles 8, 25 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, sense perjudici de de qualsevol altre recurs que es consideri procedent.
Barcelona, 16 de novembre de 20XX
La directora del Servei Públic d'Ocupació de Catalunya
(signatura tradicional / signatura electrònica)
Martina Martí Martí
Generalitat de Catalunya
Departament d’Educació
Sr./Sra. Nom i cognoms
Confederació de Famílies d’Alumnes de Centres Especials
Adreça
CP Localitat
(Senyor/Senyora)
Us notifico que, en data 20 de juliol de 20XX, la consellera d’Educació ha dictat la resolució relativa a l’expedient número 345/20XX, sobre el recurs de reposició interposat per la Confederació de Famílies d’Alumnes de Centres Especials, contra la resolució de 3 de maig de 20XX del director general d’Ordenació i Innovació Educativa, la qual us transcric a continuació.
“Fets
1. D’acord amb l’Ordre d’11 de febrer de 20XX, per la qual es convocava un concurs públic per atorgar subvencions per finançar les activitats i el funcionament de les federacions i confederacions d’associacions de Famílies d’alumnes de centres docents no universitaris (DOGC núm. XXXX, de 18.2.20XX), la Confederació de Famílies d’Alumnes de Centres Especials(CFACE) va presentar la sol·licitud corresponent.
2. El 3 de maig de 20XX, el director general d’Ordenació i Innovació Educativa va dictar resolució referent al concurs públic previst en l’Ordre esmentada, en què desestimava la sol·licitud formulada per la CFACE, ja que la personalitat jurídica de la Confederació ni reunia els requisits previstos en la base 2 de la convocatòria ni havia acreditat estar constituïda legalment.
3. El 12 de juny de 20XX, la senyora Josefina Planas Allo, en nom de CFACE, va interposar recurs de reposició contra la Resolució de 3 de maig de 20XX, en què al·legava el següent:
4. Si bé és cert que en el moment de formalitzar la sol·licitud de subvenció, la CPFCE no disposava del document acreditatiu d’estar inscrita en el Registre d’Associacions, ja que la sol·licitud d’inscripció en el Registre s’estava tramitant, en l’actualitat ho pot acreditar –s’adjunta còpia de la pàgina dels estatus en què consten les dades d’inscripció.
Fonaments de dret
1. Respecte de les al·legacions formulades, cal tenir en compte les consideracions següents:
- Que els requisits establers en una convocatòria s’han de complir en el moment en què acaba el termini per presentar les sol·licituds, moment que corresponia al 19 de març de 20XX.
- Que la CFACE en aquest moment incomplia el requisit establert en la base 2, en no tenir constituïda la personalitat jurídica, i el que estableix la base 5, en no poder aportar el certificat d’inscripció al Registre d’Associacions.
Atès que el compliment de les condicions de la convocatòria s’ha produït amb posterioritat al moment de formalitzar la sol·licitud i, fins i tot, al moment en què es va dictar la resolució objecte de recurs, les al·legacions formulades no són procedents.
2. D’acord amb la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, l’òrgan competent per dictar aquesta resolució és la consellera d’Educació.
Resolució
Per tant, resolc:
Desestimar el recurs de reposició interposat per la Confederació de Famílies d’Alumnes de Centres Especials, contra la resolució de 3 de maig de 20XX del director general d’Ordenació i Innovació Educativa.”
Contra aquesta resolució, que exhaureix la via administrativa, podeu interposar recurs contenciós administratiu, davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en el termini de dos mesos a comptar des de l’endemà de la recepció de la notificació d’aquesta resolució, d’acord amb l’article 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.
(Atentament,)
La secretària general del Departament d’Educació
(signatura tradicional / signatura electrònica)
Montserrat Feijó Pascal
Barcelona, 27 de juliol de 20XX
6.11 Recurs
Document que es presenta davant d'un òrgan administratiu determinat, perquè modifiqui o anul·li una resolució d'un altre òrgan administratiu (o del mateix que la va dictar), que la persona que formula el recurs considera perjudicial per als seus drets.
Marc legal
Els recursos administratius poden ser: d’alçada, de reposició i de revisió.
Dels articles 112 al 125 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques i dels articles 77 a 79 de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, preveuen l'objecte, el termini els motius i la interposició dels recursos d’alçada, de reposició i de revisió.
Tractament personal
Redactor: primera personal del singular jo.
Estructura del recurs
Identificació de la persona que interposa el recurs
- Nom i cognoms
- DNI
- Domicili, codi postal, població, telèfon i adreça electrònica
Formulació del recurs
Aquest apartat comença amb una referència al tipus de recurs que es formula (Formulo recurs d'alçada o bé Interposo recurs d'alçada). A continuació s’expliciten la llei i els articles a l’empara dels quals s’interposa el recurs. Després cal fer-hi constar l’acte que motiva el recurs: el càrrec o l’òrgan que va dictar la resolució, la data d’aquesta, l’expedient, la data de la notificació a la persona interessada, etc.
Al·legacions
Aquest apartat s’encapçala amb la paraula AL·LEGACIONS i tot seguit es concreten els fonaments de dret i els documents en què es basa la interposició del recurs. Convé redactar les diverses al·legacions en paràgrafs diferents i numerar-les amb cardinals (1, 2, 3, etc.).
Annexos
S'hi fa constar la documentació que s'annexa al recurs (si n’hi ha).
La informació esmentada pot figurar en aquest apartat o en el d'al·legacions.
Sol·licitud
S'hi descriu concisament la revisió que se sol·licita i s’introdueix amb la paraula SOL·LICITO, seguida de dos punts.
Datació
La data s'ha d'escriure d'acord amb la convenció establerta.
- La població se separa de la data amb una coma.
- El dia i l'any s'escriuen amb xifres, i el mes amb lletres.
- El mes s'escriu amb minúscula inicial.
- No s'escriu la preposició a davant de la població ni el dia davant el número del dia.
- No es posa cap punt al final de la datació.
Signatura
Signatura de la persona que interposa el recurs.
Destinació
Òrgan o persona a qui s'adreça el recurs. Generalment s'escriu amb majúscules.
Models de recurs
M. Dolors Coll i Subirats, DNI 35 654 898, amb domicili al carrer de Sant Antoni M. Claret, 121, 08025 Barcelona, telèfon 93 455 88 63, adreça electrònica docollsu@hotmail.com,
Formulo recurs d’alçada, d'acord amb els articles 121 i 122 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques i l’article 76 de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, contra la resolució dictada el 10 de maig de 20XX, per la qual es fan públiques les llistes d'aprovats del segon exercici de les proves
selectives de la convocatòria 2/20XX per a l'accés al cos de subalterns de la Generalitat de Catalunya.
AL·LEGACIONS
1. El dia 22 d'abril de 20XX, a les 16.00 hores, vaig realitzar, a l'aula núm. 1 de la Facultat de Psicologia, el segon exercici corresponent a la prova de temari de la convocatòria esmentada.
2. En les llistes publicades el 10 de maig de 20XX, el meu nom figura en la dels no presentats.
3. M'és imprescindible saber la qualificació obtinguda en aquest prova per poder continuar realitzant la resta de proves.
SOL·LICITO: que es modifiqui la resolució objecte de recurs i que se'm notifiqui la qualificació obtinguda.
Barcelona, 11 de maig de 20XX
(signatura)
HBLE. SR. CONSELLER DE XXXXX
Valentí Ramos Puig, DNI 45 554 798, amb domicili al carrer de Provença, 127, 080 Barcelona, telèfon 93 454 80 76, adreça electrònica valram@gmail.com,
Formulo recurs d’alçada, d'acord amb els articles 121 i 122 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques i l’article 76 de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, contra la Resolució dictada el 18 de gener de 20XX, per la qual s’imposa, a la meva filla, M. del Mar Ramos Farré, una sanció
d’inhabilitació definitiva per cursar estudis a l’IES Maragall.
AL.LEGACIONS
1. Els fets que s’imputen a la meva filla en la Resolució esmentada no s’ajusten a la realitat, ja que ella en cap moment va amenaçar ni agredir cap membre de la comunitat educativa.
2. Les declaracions recollides en el full d’incidències del 10 de desembre de 20XX (annex 1) són contradictòries, ja que, mentre que el professor de matemàtiques afirma que va ser la meva filla qui el va agredir sense motiu, els companys de classe manifesten que l’únic que va fer ella va ser respondre verbalment a una provocació del professor.
3. El full d’incidències del 15 de desembre de 20XX (annex 2) només recull un retard en l’hora d’entrar a classe i no és signat ni pel seu tutor ni per la directora del centre.
4. La incoació de l’expedient disciplinari el 20 de desembre de 20XX no se’m va notificar reglamentàriament.
Annexos
1. Còpia del full d’incidències del 10 de desembre de 20XX. 2. Còpia del full d’incidències del 15 de desembre de 20XX.
SOL·LICITO: que s’anul·li la Resolució objecte de recurs i que es retiri la sanció d’inhabilitació definitiva per cursar estudis a l’IES Maragall a la meva filla, M. del Mar Ramos Farré.
Barcelona, 7 de febrer de 20XX
(signatura)
CONSELLERA D’EDUCACIÓ
