Saltar al contingut principal

Documents administratius: criteris de redacció i models

Nombre de lectures: 0

← Unitat 6 | Unitat 8 →

7. Recull de fitxes lingüístiques

acompanyar / adjuntar / annexar

  • acompanyar: Adjuntar una cosa (a una altra considerada com a principal).
  • adjuntar: Fer anar o estar adjunt.
  • annexar: Adjuntar (alguna cosa) a una altra de manera que aquella depengui d’aquesta, li serveixi de complement.

Tots tres verbs tenen un significat semblant, però sintàcticament tenen un comportament diferent.

acompanyo + (element principal) + de/amb + (element secundari)
  • "Acompanyo el recurs amb la còpia del DNI."
  • "Heu de presentar la sol·licitud per a la subvenció, i cal que l’adjunteu amb els documents que s’especifiquen en les bases."
  • "Heu de presentar la sol·licitud per a la subvenció, i cal que l’acompanyeu amb els documents que s’especifiquen en les bases."
adjunto/annexo + (element secundari) + a + (element principal)
  • "Adjunto la còpia del DNI al recurs."
  • "Heu de presentar la sol·licitud per a la subvenció, i cal que hi annexeu els documents que s’especifiquen en les bases."


↑ Torneu a dalt

acordar / decidir / resoldre

  • acordar: Prendre l’acord de decidir o determinar de comú acord, per majoria absoluta, premeditadament. Fer que hi hagi un acord entre dues o més persones o coses.
  • resoldre: Prendre la determinació (de fer tal o tal cosa).
  • decidir: Portar a una conclusió definitiva.

Tots tres verbs s’utilitzen per exposar decisions, però acordar convé utilitzar-lo per quan la decisió la pren un col·lectiu, mentre que resoldre, i també decidir, permeten expressar la decisió presa per una sola persona.

  • "La Comissió d’Afers Socials va acordar impulsar el servei del menjardor a domicili."
  • "El cap de l’Àrea de Recursos Humans va acordar aprovar la llista dels aspirants a les oposicions."
  • "El cap de l’Àrea de Recursos Humans va resoldre aprovar la llista dels aspirants a les oposicions."


↑ Torneu a dalt

adjunt

  • adjunt: Que va o està unit com a auxiliar amb algú o alguna cosa, que n'acompanya alguna.

Aquest adjectiu ha d’adoptar la forma corresponent (adjunt, adjunta, adjunts, adjuntes) segons l’element al qual fa referència i no s’ha d’utilitzar de forma invariable.

  • "Adjunt us trameto la resolució de la gerent del Consell Comarcal que us atorga l’ajut del menjador de la vostra filla."
  • "Us trameto, adjunta, la resolució de la gerent del Consell Comarcal que us atorga l’ajut del menjador de la vostra filla."


↑ Torneu a dalt

amb data / en data

  • amb data: Aquesta expressió fa referència a la data que consta en un document.
  • en data: Aquesta expressió remet al moment en què es fa una determinada acció, com la presentació d’un document en un registre oficial, etc.
"La vostra sol·licitud amb data d’ahir s’ha registrat en data d’avui."


↑ Torneu a dalt

Caiguda de preposicions

Davant de la conjunció que, les preposicions febles (a, amb, de, en) cauen:

  • "Les administracions públiques han d’acostumar-se que els ciutadans cada vegada reclamin més els seus drets."
  • "El membre del Consell va esperar que finalitzés la intervenció del president per presentar la seva dimissió."

Per evitar algunes d’aquestes construccions que poden resultar especialment dures, es pot optar per redactar amb altres recursos:

  • "Les administracions públiques han d’acostumar-se al fet que els ciutadans cada vegada reclamin més els seus drets."
  • "El membre del Consell va esperar la finalització de la intervenció del president per presentar la seva dimissió."

En les preposicions compostes, cau l’element més proper a la conjunció que:

"Des que el van fer cap, el Servei de Personal ha viscut molts canvis."


↑ Torneu a dalt

Citació de preceptes legals

D’acord amb l’Ordre de l’Estat de 7 de juliol de 1986, els preceptes legals s'han de citar de forma clara i coherent:

  • En les disposicions amb rang de llei, cal esmentar el número i l'any; el dia i el mes, i la denominació, com a mínim;
  • En la resta de disposicions, a més a més, cal incloure-hi la publicació oficial en què han aparegut.
Des de l’abril de 1998 les lleis, reials decrets, reials decrets legislatius i altres disposicions de caràcter general es publiquen també en versió catalana. Es poden consultar en aquesta pàgina web.


↑ Torneu a dalt

com / com a

  • com: Serveix per comparar i té el valor de igual que, de la mateixa manera, com si fos,.
"La Secció ha de funcionar com un equip, sense individualitats."
  • com a: Remet a una aposició o a un predicatiu i es pot intercanviar per en qualitat de, amb caràcter de, en quant és.
  • "Adjunto la factura com a document número 1."
  • "Cal utilitzar l’expressió senyora com a tractament de respecte per a totes les dones."

Cal tenir en compte que com a es redueix a com davant d’articles i demostratius.

"Es va presentar el pacte com la millor de les solucions possibles."


↑ Torneu a dalt

complimentar / emplenar / omplir / formalitzar

  • complimentar: Adreçar un compliment (a algú).
  • emplenar: Omplir.
  • omplir: Ocupar la capacitat (d’un receptacle, d’un buit).
  • formalitzar: Presentar en un registre o davant un jutge (un imprès degudament emplenat).

Al verb complimentar sovint se li atorga un significat que no li correspon; en aquest cas es pot substituir per emplenar, omplir, formalitzar o d’altres verbs com dur a terme, acomplir o complir, etc., d’acord amb el context.

  • "Les persones interessades que vulguin demanar l’ajut han de complimentar la sol·licitud corresponent."
  • "Les persones interessades que vulguin demanar l’ajut han d’emplenar la sol·licitud corresponent."
  • "Heu de complimentar la inscripció en el registre corresponent."
  • "Heu de formalitzar la inscripció en el registre corresponent."
  • "Per complimentar el que disposa el nou Decret, cal modificar les clàusules del contracte."
  • "Per complir que disposa el nou Decret, cal modificar les clàusules del contracte."
  • "Us trameto l’expedient 385/08 perquè el complimenteu."
  • "Us trameto l’expedient 385/08 perquè en feu la tramitació corresponent."
  • "Us trameto l’expedient 385/08 perquè l’arxiveu."
  • "Us trameto l’expedient 385/08 perquè n’emeteu l’informe corresponent."
  • "En el discurs, l’alcalde va complimentar tots els treballadors que es jubilaven aquest any."


↑ Torneu a dalt

consegüentment / conseqüentment

  • consegüentment: Per consegüent, en conseqüència (per tant)
  • conseqüentment: De manera conseqüent.
  • "No ha esmenat la sol·licitud; consegüentment, s’entén que desisteix de la seva petició."
  • "Si tenim en compte el Pla d’emergència, va actuar conseqüentment, malgrat els desperfectes que va ocasionar."


↑ Torneu a dalt

Construccions de gerundi

El gerundi és un temps verbal que permet introduir oracions subordinades amb funció d’adverbi de forma concisa; però pel fet de tractar-se d’un temps verbal inacabat o incomplet, manté una dependència respecte del verb de l’oració principal.

I les accions que expressa han de ser simultànies o lleument anteriors a l’acció del verb de l’oració principal.

"S’ha de dur a terme el Projecte fixant amb claredat els principals objectius que es volen aconseguir."

Ara bé, quan no hi ha aquest sentit de simultaneïtat o d’anterioritat, cal buscar construccions alternatives. Aquest és el cas dels gerundis copulatiu i especificatiu.

Gerundi copulatiu

El gerundi copulatiu, també anomenat de posterioritat, és el que es fa servir per enllaçar dues oracions sense que hi hagi una relació de subordinació. Aquest ús del gerundi és incorrecte.

  • "La Policia Local es va presentar al lloc dels fets practicant a continuació les diligències corresponents."
  • "La Policia Local es va presentar al lloc dels fets i a continuació va practicar les diligències corresponents."

Si el que es vol és esmentar un fet que és conseqüència d’un altre o que es produeixi després d’un altre, tampoc es pot utilitzar el gerundi.

  • "La Comissió ha tractat amb profunditat aquest tema, comunicant el secretari els acords al Ple."
  • "La Comissió ha tractat amb profunditat aquest tema i el secretari ha comunicat els acords al Ple."

Gerundi especificatiu

El gerundi especificatiu és el que s’utilitza per introduir una oració especificativa o determinativa. Aquest ús del gerundi és incorrecte.

  • "Hi va haver molts aldarulls durant la Festa Major, provocant la interrupció de bona part dels actes programats."
  • "Hi va haver molts aldarulls durant la Festa Major, cosa que va provocar la interrupció de bona part dels actes programats."
  • "S’ha publicat una Ordre establint la forma d’atorgar subvencions per rehabilitat habitatges al nucli antic."
  • "S’ha publicat una Ordre que estableix la forma d’atorgar subvencions per rehabilitar habitatges al nucli antic."


↑ Torneu a dalt

Construccions nominals i verbs buits

Construccions nominals

Les construccions nominals són les que tendeixen a utilitzar llargues estructures integrades per substantius, en comptes de fer servir un verb simple, un adverbi o un adjectiu.

Aquest tipus de construcció té l’origen en una mal entesa voluntat de precisió, ja que a vegades es pensa, erròniament, que la verbalització fa que els conceptes perdin força.

  • "L’informe posa de manifest la preocupació dels veïns per l’augment de la sorollositat durant la realització de les obres."
  • "L’informe posa de manifest que els veïns estan preocupats per l’augment del soroll mentre es facin les obres."

L’abús de construccions nominals fa els escrits poc àgils, enfarfegats i poc clars.

Verbs buits

El cas més extrem de nominalització apareix amb l’ús de perífrasis compostes d’un verb gairebé sense contingut semàntic –verbs buits: procedir a, realitzar, fer, efectuar, etc.– i un nom que aporta el significat.

  • "En l’informe s’indica que cal efectuar la citació de la interessada per procedir al lliurament de la documentació."
  • "En l’informe s’indica que cal citar la interessada per lliurar-li la documentació."
  • "Us faig tramesa de la sol·licitud de llicència d’activitat."
  • "Us trameto la sol·licitud de llicència d’activitat."


↑ Torneu a dalt

contemplar / disposar / establir / preveure

  • contemplar: esguardar atentament (un objecte) absorbint-se amb la seva vista.
  • disposar: regular, decidir.
  • establir: decretar, ordenar.
  • preveure: veure, concebre, per endavant (allò que ha d’ocórrer).

Per referir-nos a preceptes, normes, o aspectes en què es fonamenten el raonaments, cal evitar contemplar i fer servir verbs com disposar, establir, preveure o d’altres semblants.

  • "D’acord amb el que contempla l’article 68 de la Llei 39/2015…"
  • "D’acord amb el que disposa l’article 68 de la Llei 39/2015…"
  • "Decret 84/2000, de 8 de febrer, pel qual es contempla l'ordenació del trànsit de la plaça Major."
  • "Decret 84/2000, de 8 de febrer, pel qual s'estableix l'ordenació del trànsit de la plaça Major."
  • "Els nous plans urbanístics contemplen, entre d'altres accions, el finançament del les àrees verdes."
  • "Els nous plans urbanístics preveuen, entre d'altres accions, el finançament de les àrees verdes."


↑ Torneu a dalt

degut a

D'ençà de la publicació de la nova Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, l'any 2016, l'expressió degut a com a locució causal -equivalent a 'a causa de' o 'perquè'- es considera acceptable quan va seguida d'un sintagma nominal o d'una oració encapçalada per el fet que. Per exemple:

  • "La festa es va suspendre degut a la pluja."
  • "Degut al fet que s'esperava mal temps, va caure el nombre de reserves hoteleres."

D'altra banda, cal tenir en compte que el mot "degut/deguda" també és el participi del verb deure i, per tant, es fa servir, precedit del verb ser, per formar la veu passiva. En aquest cas, a diferència de l'ús de la locució, el participi concorda amb el nom al qual es refereix. Per exemple:

  • "La suspensió de la festa va ser deguda a la pluja."
  • "El descens del nombre de reserves hoteleres va ser degut al fet que s'esperava mal temps."

Finalment, el participi degut, deguda també pot funcionar com a adjectiu. Per exemple:

  • "Les inundacions degudes a les pluges han causat molts problemes."
  • "El descens de reserves hoteleres degut al mal temps ha fet baixar els beneficis del sector."


↑ Torneu a dalt

doncs / perquè

  • doncs: Aquesta conjunció denota la conseqüència o conclusió d’allò que precedeix.
  • perquè: Aquesta és la clàusula que introdueix el motiu de l’acció expressada en la principal.

Per introduir la causa o el motiu pel qual es fa una acció, s’ha de fer servir perquè, i evitar la partícula doncs en aquest ús.

  • "No es va acceptar cap de les propostes, doncs l’Ajuntament no les podia assumir econòmicament."
  • "No es va acceptar cap de les propostes, perquè l’Ajuntament no les podia assumir econòmicament."


↑ Torneu a dalt

el mateix, la mateixa, els mateixos, les mateixes

Aquests elements gramaticals són adjectius, mai pronoms. Així doncs, no funcionen com a substituts de termes ja esmentats.

És cert, però, que aquest recurs anafòric és molt utilitzat en textos formals en castellà, però incorrecta en català, especialment en la construcció:

(preposició) + el mateix / la mateixa / els mateixos / les mateixes

Per remetre’ns a un element ja esmentat, es poden fer servir:

Pronoms febles

Concretament en / hi permeten substituir elements introduïts per preposicions.

  • "Expediu un certificat d’aquest acord pres i lliureu el mateix a la persona interessada."
  • "Expediu un certificat d’aquest acord pres i lliureu-lo a la persona interessada."
  • "Us recordo que heu de tornar la documentació a la Secció un cop hàgiu extret de la mateixa la informació que necessiteu."
  • "Us recordo que heu de tornar la documentació a la Secció un cop n’hàgiu extret la informació que necessiteu."
  • "Cal que repasseu el contingut del conveni i que afegiu en el mateix totes les esmenes que considereu oportunes."
  • "Cal que repasseu el contingut del conveni i que hi afegiu totes les esmenes que considereu oportunes."

Possessius de tercera persona

–seu, seva, seus, seves.

  • "No hi ha res en la decisió del tribunal ni en la composició del mateix que permeti fonamentar l’al·legació."
  • "No hi ha res en la decisió del tribunal ni en la seva composició que permeti fonamentar l’al·legació."

Demostratiu

–aquest, aquell, etc.

  • "Després que el veí presentés la denúncia a la Policia Local, la mateixa la va traslladar al Jutjat."
  • "Després que el veí presentés la denúncia a la Policia Local, aquesta la va traslladar al Jutjat."


↑ Torneu a dalt

el que, la que, els que, les que

És massa freqüent veure aquestes construccions mal utilitzades, cosa que podem evitar si tenim en compte que el grup següent pot ser correcte o incorrecte segons el cas:

(preposició) + el que, la que, els que, les que

Ús incorrecte

Si aquesta construcció es pot substituir per: (preposició)+ el qual, la qual, els quals, les quals està mal utilitzada. Cal, doncs, fer-ne la substitució.

Segons el cas, també es pot substituir per altres relatius forts (preposició + què, etc.).

  • "L’escrit en el que feia constar la renúncia no apareix per enlloc."
  • "L’escrit en el qual (en què) feia constar la renúncia no apareix per enlloc."
  • "En relació amb la sol·licitud en la que demanàveu una llicència per refer la façana…"
  • "En relació amb la sol·licitud en la qual (en què) demanàveu una llicència per refer la façana…"

Ús correcte

  • a) Quan aquesta construcció es pot substituir per això que, allò que, etc.
  • "No hi ha res del que exposa aquest informe que es pugui dur a terme."
  • "D’acord amb el que disposa l’article 92.2 de la Llei…"
  • b) Quan entre l’article i el que hi ha sobreentès un substantiu.
  • "Aquest decret i el que es va dictar la setmana passada són contradictoris."
  • "El Grup Independent no es va abstenir d’aquest acord, sinó del que es va prendre en l’última sessió."


↑ Torneu a dalt

en / al + infinitiu

Es recomana utilitzar la preposició en davant de l’infinitiu per indicar un valor d’anterioritat o causalitat, especialment en escrits formals.

  • "En arribar els mossos d’esquadra, tothom va desallotjar el local."
  • "Atès que, en no haver-se dut a terme l’obra, no s’ha produït el fet imposable de l’impost, és procedent retornar al sol·licitant l’import corresponent."

Nova gramàtica 2016

Davant d'una oració d'infinitiu, la preposició en té els valors següents:

  • Valor temporal

La preposició en s'usa davant d'un infinitiu amb un valor temporal, i té un sentit proper al de l'adverbi quan. Per exemple:

"En sortir de classe van anar al cinema. (= Quan van sortir de classe van anar al cinema.)"

Malgrat que en els registres formals generalment s'ha usat la construcció amb en, també es pot fer servir la contracció al en aquest tipus d'oracions. Per exemple:

"Al sortir de classe vam anar al cinema."

En els parlars valencians, les construccions amb en i al tenen dos valors temporals diferenciats: la preposició en seguida d'infinitiu significa 'tan bon punt' (En entrar, tots van callar); en canvi, la contracció al seguida d'infinitiu es fa servir amb el sentit duratiu de 'mentre', propi de la llengua antiga (Al dir aquells mots es va emocionar).

  • Valor causal

La preposició en també s'usa davant d'un infinitiu amb un valor causal, i té un sentit proper al de la construcció com que seguida d'un verb en forma personal. Per exemple:

"En no saber de què anava la conversa, es va ficar de peus a la galleda. (=Com que no sabia de què anava la conversa…)"

Tal com passa amb el valor temporal, també es pot fer servir la contracció al. Per exemple:

"Al no saber de què anava la conversa, es va ficar de peus a la galleda."

Trobem aquesta construcció causal en els parlars que no fan la distinció temporal entre en i al abans esmentada.


↑ Torneu a dalt

en la mida que* / en la mesura que

  • en la mida que*: El diccionari no recull cap significat a aquesta expressió, que habitualment es veu utilitzada amb el valor de en la mesura que.
  • en la mesura que: En la proporció que, en tant que.
  • "Una determinada activitat es pot considerar extrapressupostària en la mida que es gestioni com un compte tancat."
  • "Una determinada activitat es pot considerar extrapressupostària en la mesura que es gestioni com un compte tancat."


↑ Torneu a dalt

escaure / escaure’s

  • escaure: Ser procedent; ser conforme a dret, a pràctica, a conveniència.
  • escaure’s: Si es produeix, s’esdevé, una cosa.
  • "S’escau aprovar la proposta del regidor de Medi Ambient."
  • "Escau aprovar la proposta del regidor de Medi Ambient."
  • "Aquest any, l’inici del període de vacances escau en dimarts."
  • "Aquest any, l’inici del període de vacances s’escau en dimarts."


↑ Torneu a dalt

fins a / fins i cap a / cap

Les construccions fins a i cap a perden la preposició a davant la conjunció que, els demostratius i alguns adverbis.

  • "No es lliuraran els pisos fins que no es presenti un document amb què s’acrediti l’atorgament de la hipoteca."
  • "Les obres de remodelació de la plaça Nova no acabaran fins aquest estiu."
  • "Fins avui no s’ha presentat cap reclamació al Projecte."
  • "Les propostes presentades obren un camí cap aquestes noves tecnologies."
  • "Des del Departament de Salut el van adreçar cap aquí."

Fins també s’utilitza, en comptes de fins a, en complements de lloc i de temps que no presenten preposició.

"La proposta econòmica no cal que es presenti fins l’any vinent."

A més, fins, sense la a és l’element que fem sevir en l’expressió fins i tot (o fins).

  • "Fins i tot la consellera va assistir a l’acte d’inauguració."
  • "Fins la consellera va assistir a l’acte d’inauguració."


↑ Torneu a dalt

Fórmules de salutació i comiat

Els únics documents administratius que tenen fórmules de salutació i comiat són els oficis externs (de caràcter optatiu) i les cartes.

  • En els oficis externs, hi poden aparèixer les fórmules de salutació i comiat següents:
  • "Senyor/Senyora,"
  • "Atentament,"
  • En les cartes, les fórmules de salutació i comiat depenen del grau de formalitat que s’hi vol establir. A continuació s’esmenten les fórmules de salutació i comiat de menys a més formalitat:
Benvolgut amic/Benvolguda amiga,
Benvolgut senyor/Benvolguda senyora,
Cordialment,
Ben cordialment,
Senyor/Senyora,Atentament,
Distingit senyor/ Distingida senyora,Us saludo amb respecte.
Aprofito l’avinentesa per saludar-vos ben atentament.


↑ Torneu a dalt

informar

Els significats més freqüents en textos administratius són els següents:

  • posar (a algú) al corrent d’alguna cosa, comunicar-li una qüestió.
informar + (algú) + de + una cosa
"El síndic de Greuges va comparèixer al Parlament per informar de les principals reclamacions dels ciutadans."
  • emetre informe sobre un assumpte.
informar + (algú) + sobre + una cosa
"La Comissió de Medi Ambient té, entre altres funcions, la d’informar sobre l’adequació del pla d’activitats a les línies generals de l’Ajuntament."


↑ Torneu a dalt

medir* / mesurar

  • medir*: El diccionari no recull cap significat per a aquest terme, que habitualment es veu utilitzat amb el valor de mesurar, prendre mides, amidar o fer.
  • mesurar: Avaluar la quantitat (d’una cosa) per comparació amb una unitat. Tenir (tal o tal dimensió).
  • prendre mides: Determinar la mida d’alguna cosa.
  • amidar: Determinar, prendre, les mides (d’alguna cosa).
  • fer: Mesurar (tant o tant).
  • "S’ha de medir el despatx per poder encarregar els mobles."
  • "S’ha de mesurar el despatx per poder encarregar els mobles."
  • "S’han de prendre mides del despatx per poder encarregar els mobles."
  • "S’ha d’amidar el despatx per poder encarregar els mobles."
  • "Cal saber quant medeix el despatx per encarregar el moble."
  • "Cal saber quant fa el despatx per encarregar el moble."


↑ Torneu a dalt

obrar / figurar / constar / haver-hi

  • obrar: Aplicar l’activitat a un fi, especialment d’ordre moral, de tal o tal manera en una circumstància donada.
  • figurar: Formar part d’un nombre de persones o coses.
  • constar: Ésser algú o alguna cosa registrat, inscrit o consignat en algun lloc.
  • haver-hi: Denota que quelcom existeix, es troba, es dona, s’esdevé, s’acompleix.
  • "D’acord amb les dades que obren a l’expedient, es pot acreditar que la senyora Mireia Pomés Fraile ha pagat la taxa d’escombraries d’aquest any."
  • "D’acord amb les dades que figuren a l’expedient, es pot acreditar que la senyora Mireia Pomés Fraile ha la taxa d’escombraries d’aquest any."
  • "D’acord amb les dades que consten a l’expedient, es pot acreditar que la senyora Mireia Pomés Fraile ha pagat la taxa d’escombraries d’aquest any."
  • "D’acord amb les dades que hi ha a l’expedient, es pot acreditar que la senyora Mireia Pomés Fraile ha pagat la taxa d’escombraries d’aquest any."


↑ Torneu a dalt

Ordre lògic de l’adjectiu

El lloc natural de situar els adjectius qualificatius és després del substantiu (l’excepció la formen poc adjectius com pròxim, proper, presumpte, etc.). D’aquesta manera evitem construccions artificioses.

  • "Per formalitzar la sol·licitud cal presentar els corresponents documents al més aviat possible."
  • "Per formalitzar la sol·licitud cal presentar els documents corresponents al més aviat possible."
  • "El recurs contra l’esmentada resolució ha estat desestimat."
  • "El recurs contra la resolució esmentada ha estat desestimat."


↑ Torneu a dalt

otorgar* / atorgar

  • otorgar*: El diccionari no recull cap significat per a aquest terme, que habitualment es veu utilitzat amb el valor d’atorgar.
  • atorgar: Concedir.
  • "La Diputació ha otorgat una subvenció de 200.000 € per construir l’escola bressol Puig i Cadafalch a la població de Manresa."
  • "La Diputació ha atorgat una subvenció de 200.000 € per construir l’escola bressol Puig i Cadafalch a la població de Manresa."


↑ Torneu a dalt

Passives pronominals

Les construccions passives focalitzen cap al resultat de l’acció del verb –element pacient–, en comptes de cap al responsable de l’acció –element agent.

De construccions passives, n’hi ha de dues menes: la passiva perifràstica i la passiva pronominal. En aquest cas ens fixem en aquesta darrera.

La passiva pronominal es construeix amb un verb transitiu en tercera persona i el pronom es.

es + V (transitiu) 3a persona
"Es va emetre el dictamen preceptiu."

Convé recordar, però, que hi ha hagut una pèrdua important d’informació: el subjecte real de l’acció.


↑ Torneu a dalt

per / per a

Generalment, per i per a s’usen com les formes castellanes por i para.

Si bé, cal tenir en compte que davant d’infinitius i adverbis s’aconsella només utilitzar per.

  • "Van presentar la sol·licitud per aconseguir una subvenció per refer la teulada de l’edifici."
  • "Aquest informe ha d’estar llest per demà."

Així com recordar que per + infinitiu ha de tenir valor final, i no causal.

"Per millorar l’actuació administrativa, cal revisar tota la documentació."

A més, cal tenir en compte els aspectes següents:

"per" davant de:

  • Complements nominals que indiquen causa, motiu, mitjà o manera.
  • "Es va haver de revisar tot el procediment per les presses amb què s’havia tramitat."
  • "Van desestimar presentar una reclamació pels interessos que hi havia en joc."
  • "Avui t’ho faré arribar per correu electrònic i més endavant ho rebràs per correu ordinari."
  • "Per iniciativa dels veïns, es va presentar la proposta al Ple."
  • Complements agents, en frases passives.
"L’Ordenança de convivència va ser aprovada en l’últim Ple per tots els grups."
  • Referències espacials.
"La Policia Local va comprovar que havien entrat a l’escola per la porta de la cuina i que ho havien deixat tot de cap per avall."
  • Marques de duració i mesos de l’any i festivitats.
"Per Sant Jordi els funcionaris poden sortir una hora abans."
  • Indicacions de valor, preu, distribució.
  • "L’impost s’ha de fer efectiu per any vençut."
  • "Cal aplicar un 3% per cent de recàrrec."
  • "S’ha de mirar per tot l’edifici, però cal que aparegui l’ordinador portàtil."
  • Expressions que indiquen substitució –a canvi de, en comptes de.
"Es va presentar l’esposa pel marit, que a qui s’havia citat."
  • Complements predicatius –com a, en qualitat de.
"Aquests impostos els van donar per liquidats, encara que no n’hi havia constància escrita."
  • Expressions de consideració de dependència –a favor de, en consideració de, si depèn.
  • "Tothom va optar per la solució que havies proposat."
  • "Pels veïns, cal ampliar la zona verda de la plaça."
  • Construccions predeterminades.
  • "Va haver d’utilitzar la gravació de la sessió perquè no tenia per la mà prendre notes."
  • "La reunió va acabar abans del que estava previst perquè tothom va anar per feina."

"per a" davant de:

  • Complements nominals que indiquin finalitat, destinació, adequació, opinió o punt de vista.
  • "Cal determinar el tribunal per a les oposicions."
  • "Hi havia prou exemplars del llibre per a tots els assistents."
  • "S’han distribuït unes bosses per al reciclatge domèstic."
  • "Per a mi no hi ha cap problema a canviar la ubicació del Servei."


↑ Torneu a dalt

perquè / per què / per a què

  • perquè: Aquesta conjunció tant pot indicar causa (ja que) com finalitat (a fi que).
  • "No es va presentar a l’acte de conciliació, perquè no va rebre la notificació corresponent." (causa)
  • "Cal presentar tota la documentació perquè la tramitació no quedi aturada." (finalitat)

Convé recordar que l’error més habitual és escriure per a què, en comptes de perquè amb valor de conjunció final.

  • "Es farà un sorteig amb totes les sol·licituds per a què tothom tingui les mateixes oportunitats."
  • "Es farà un sorteig amb totes les sol·licituds perquè tothom tingui les mateixes oportunitats."
  • "I, per a què consti, expedeixo aquest certificat."
  • "I, perquè consti, expedeixo aquest certificat."
  • per què: La construcció per què tant pot ser un interrogatiu de causa (per quina cosa, per quina raó, per quin motiu), com un pronom relatiu de causa (pel qual, per la qual…).
  • "El gerent no entenia per què no s’havia aprovat la modificació parcial del Pla." (interrogatiu de causa)
  • "La resolució per què s’atorga una ampliació de terminis no s’ha notificat." (relatiu)
  • per a què: Aquesta construcció pot remetre o bé a un interrogatiu de finalitat o destinació (per a quina coa, per a quina raó, per a quin motiu) o bé a un relatiu de finalitat (per al qual, per a la qual… ).
  • "Ningú comprenia per a què es va fer la remodelació de tot l’organigrama de l’Ajuntament." (interrogatiu de finalitat)
  • "La memòria per a què vau demanar els informes ha d’estar llesta la setmana vinent." (relatiu de finalitat)


↑ Torneu a dalt

personar-se / presentar-se / comparèixer

  • personar-se: Comparèixer en un judici per constituir-s’hi com a part. Per tant, només és correcte en l’àmbit judicial.
  • presentar-se: Comparèixer a la presència d’algú.
  • comparèixer: Presentar-se.
  • "L’Ajuntament es personarà, com a part demandant, en la causa contra l’empresa Flim SA."
  • "Us cito perquè us personeu en el termini de 10 dies a les dependències del Negociat d’Hisenda, a fi d’informar-vos sobre…"
  • "Us cito perquè us presenteu/comparegueu en el termini de 10 dies a les dependències del Negociat d’Hisenda, a fi d’informar-vos sobre…"


↑ Torneu a dalt

Possessius

Possessius innecessaris

S’ha de considerar una repetició innecessària l’ús abusiu de possessius, que en no aportar informació nova al text, l’acaben enfarfegant.

La solució és suprimir-los o bé substituir-los per un pronom feble.

  • "Pel que fa a les entrades al concert, la Regidoria ha començat la seva distribució."
  • "Pel que fa a les entrades al concert, la Regidoria ha començat a distribuir-les."

Possessius aplicats a béns públics

L’ús estès dels possessius sobre béns públics és contraproduent per a l’objectivitat i la neutralitat del discurs. A més de generar una barreja entre persones i òrgans i d’introduir matisos d’exclusió (si és meu, no és teu).

  • "La masia està dividida en dues zones, i té els seus horts a l’altra banda del carrer."
  • "La masia està dividida en dues zones, i té els horts a l’altra banda del carrer."

Convé, doncs, presentar els òrgans amb la màxima neutralitat; és a dir, introduïts amb simples articles o bé amb determinants.

  • "Us demano que feu arribar la circular a tot el personal de la vostra Àrea."
  • "Us demano que feu arribar la circular a tot el personal de l’Àrea (de Personal)".


↑ Torneu a dalt

precisar / ser necessari

  • precisar: Concretar, determinar alguna cosa amb precisió.
  • ser necessari: Caldre (perífrasi de necessitat).
  • "És precís que trameteu a aquest Servei d’Inspecció l’informe sobre l’extracció d’aigua del pou de la vostra finca."
  • "És necessari que trameteu a aquest Servei d’Inspecció l’informe sobre l’extracció d’aigua del pou de la vostra finca."
  • "Cal que trameteu a aquest Servei d’Inspecció l’informe sobre l’extracció d’aigua del pou de la vostra finca."


↑ Torneu a dalt

present

Aquest adjectiu sovint apareix utilizat en textos administratius amb un valor de pronom que no li és propi.

  • "El motiu del present és comunicar-vos els canvis que s’han produït al Servei…"
  • "L’objectiu d’aquest escrit és comunicar-vos els canvis que s’han produït al Servei…"
  • "Amb la present us informo que la vostra sol·licitud és incompleta i que cal…"
  • "Us informo que la vostra sol·licitud és incompleta i que cal…"

Si bé en algunes ocasions aquestes expressions són buides i innecessàries i es tendeixen a eliminar per aconseguir un discurs més directe.

  • "Us comunico els canvis que s’han produït al Servei…"
  • "Us informo que la vostra sol·licitud és incompleta i que cal…"


↑ Torneu a dalt

procedir / ser procedent

  • procedir: obrar, actuar; passar a posar en execució.
  • procedent: conforme a dret; és a dir, que una actuació s’ajusta a la legalitat (escaure).
  • "L’agent municipal va procedir tal com estableix el protocol."
  • "Procedeix autoritzar la subvenció per als ajusts de menjador escolar."
  • "És procedent autoritzar la subvenció per als ajusts de menjador escolar."

Cal vigilar amb la construcció procedir a que en la majoria de casos funciona com un verb buit, del qual es pot prescindir.

  • "A causa dels errors detectats, es va procedir a revisar tot el text de l’ordenança."
  • "A causa dels errors detectats, es va revisar tot el text de l’ordenança."


↑ Torneu a dalt

subsanar* / esmenar / resoldre / solucionar

  • subsanar*: El diccionari no recull cap significat per a aquest terme, que habitualment es veu utilitzat amb el valor d’esmenar, resoldre o solucionar.
  • esmenar: Corregir.
  • resoldre: Prendre la determinació (de fer tal o tal cosa).
  • solucionar: Resoldre.
  • "Cal subsanar les deficiències que s’esmenten en les conclusions de l’informe adjunt."
  • "Cal esmenar les deficiències que s’esmenten en les conclusions de l’informe adjunt."
  • "Us comunico que cal que subsaneu els conflictes que s’han produït en aquesta Associació com més aviat millor."
  • "Us comunico que cal que resolgueu els conflictes que s’han produït en aquesta Associació com més aviat millor."
  • "Us comunico que cal que solucioneu els conflictes que s’han produït en aquesta Associació com més aviat millor."


↑ Torneu a dalt

Supressió de "que"

Les frases subordinades amb un verb conjugat s’han d’introduir amb la conjunció que, i suprimir-la és incorrecte.

  • "Us recordo que disposeu d’un termini màxim de deu dies per presentar la documentació esmentada."
  • "Us demano que disculpeu les molèsties que se us hagin pogut ocasionar."


↑ Torneu a dalt

tasa* / taxa

  • tasa*: El diccionari no recull cap significat per a aquest terme, que habitualment es veu utilitzat amb el valor de taxa.
  • taxa: Preu, import, mesura o percentatge en què s’ha taxat alguna cosa. Impost.
  • "La tasa que heu de pagar és de 245 euros."
  • "La taxa que heu de pagar és de 245 euros."


↑ Torneu a dalt

taulell d’anuncis* / tauló d’anuncis* / tauler d’anuncis

  • taulell: Lloc damunt del qual es mostren objectes en una botiga.
  • tauló: Peça de fusta llarga i plana.
  • tauler d’anuncis: Tauler que es posa en un lloc visible en institucions i empreses a fi de fer públiques les informacions que es consideren pertinents.
  • "Podeu consultar tots els edictes en el taulell d’anuncis de l’Ajuntament."
  • "Podeu consultar tots els edictes en el tauló d’anuncis de l’Ajuntament."
  • "Podeu consultar tots els edictes en el tauler d’anuncis de l’Ajuntament."


↑ Torneu a dalt

Tractaments personals

Tractament del redactor

El redactor d'un document administratiu cal que utilitzi la primera persona del singular, jo. D'aquesta manera, la comunicació és molt més directa i s’evita certa barreja entre persones i òrgans, en aplicar possessius sobre ens públics.

  • "Us comuniquem que heu de presentar al nostre Servei de Personal la documentació següent:"
  • "Us comunico que heu de presentar al meu Servei de Personal la documentació següent:"
  • "Us comunico que heu de presentar al Servei de Personal la documentació següent:"

El tractament de la primera persona del plural (nosaltres), cal reservar-lo per a documents que signen més d’una persona.

Tractament del destinatari

Per al destinatari dels documents administratius, cal utilitzar el tractament de vós, segona persona del plural; tot i que actualment el tractament de vostè, tercera persona del singular, sigui força usual en altres àmbits.

Els motius pels quals l'Administració catalana ha optat pel tractament de vós són els següents:

  • perquè hi ha una tradició històrica en l'ús d'aquest tractament;
  • perquè confereix la formalitat adequada als textos administratius;
  • perquè així s'eviten problemes de discriminació per raó de sexe, quan no se sap si la persona destinatària és home o dona.

Cal recordar que de cap manera es pot admetre l’alternança de tractaments –vós/vostè– en un mateix text, ja que això genera una incongruència en el discurs.

Per evitar aquest error, massa freqüent, cal tenir presents els elements gramaticals que varien en canviar el tractament, els quals s’han recollit en el quadre següent:

Tractament personal Persona del temps verbal Possessius Pronoms febles
vós 2a del plural vostre/vostra
vostres
CD/CI
us (-vos)
vostè 3a del singular seu/seva
seus/seves
CD
el (-lo)/la
els (-los)/les
CI
li/els (-los)


↑ Torneu a dalt

Ús igualitari del llenguatge

El llenguatge, com a mitjà per vehicular la realitat social i cultural que ens envolta, ha de recollir la importància de la dona en la societat actual.

Lògicament, el primer pas és evitar que per mitjà del llenguatge es discrimini la presència de les dones o que s’incloguin connotacions negatives en referir-s’hi, per molt subtils que siguin.

  • "La nostra tasca és atendre, amb voluntat de servei, tots els ciutadans: joves, nens, veïns, etc."
  • "La nostra tasca és atendre, amb voluntat de servei, tota la ciutadania: jovent, infància, veïnat, etc."
  • "Les administratives i els tècnics de l’Ajuntament van fer vaga durant dues setmanes."
  • "El personal administratiu i tècnic de l’Ajuntament va fer vaga durant dues setmanes."

I no n’hi ha prou a fer una mera declaracions d’intencions.

Les paraules que remetin a persones, tot i aparèixer en masculí tant fan referència al masculí com al femení.

Les tasques d’un enginyer (home o dona) inclouen la supervisió de totes les instal·lacions de la nau.



Cal, doncs, fer servir amb naturalitat les expressions que corresponguin al gènere femení, en igualtat de condicions amb les del masculí, o bé buscar solucions que permetin incloure els dos gèneres, d’acord amb les circumstàncies.

Per això, s’han de tenir en compte els aspectes següents:

Expressions en desús

Cal evitar el tractament de senyoreta/Srta. Avui dia és completament inadequat, i només cal substituir-lo pel seu equivalent masculí per comprovar-ne el resultat.

  • "A continuació exposarà les noves directrius de l’Àrea la senyoreta Rosa Grau."
  • "A continuació exposarà les noves directrius de l’Àrea la senyora Rosa Grau."
  • "El responsable del projecte és el senyoret Albert Flix."
  • "El responsable del projecte és el senyor Albert Flix."

Per referir-nos a algú concret

En una comunicació, convé adaptar el text o document al gènere de la persona destinatària.

És important recordar que, si es fa referència a un càrrec o a una professió ocupat per una dona, cal utilitzar la forma femenina corresponent –la secretària, l’assistenta social, l’advocada, la tècnica, etc.–, tenint en compte que hi ha mots invariables que només evidencien la forma femenina en els determinants, els adjectius o en els participis que els puguin acompanyar –la compareixent, l’artista admirada; l’havia reconeguda mentre s’esperava, etc.

  • "Aquella gerent, que era un dels més preparats, de seguida va ser inclòs en el grup de treball."
  • "Aquella gerent, que era una de les més preparades, de seguida va ser inclosa en el grup de treball."

Per referir-nos a algú desconegut

Quan es redacta escrits en què es desconeix del tot el perfil de la persona a què es fa referència, o bé s’ha de crear formularis semiimpresos, cal evitar adreçar-se només a persones d’un sol gènere.

Per eliminar les marques de gènere en el llenguatge, cal tenir presents algunes recomanacions:

  • Utilitzar el tractament de vós per ferir-nos al destinatari del text.
  • "Aprofito l’avinentesa per saludar-lo."
  • "Aprofito l’avinentesa per saludar-la."
  • "Aprofito l’avinentesa per saludar-vos."
  • "Benvinguts a l’Ajuntament."
  • "Us donem la benvinguda a l’Ajuntament."
  • Buscar construccions neutres, genèriques o abstractes que evitin la personalització.
  • "L’informe del tècnic, cal que el trameteu al destinatari que s’especifica al començament."
  • "L’informe tècnic, cal que el trameteu a la destinació que s’especifica al començament."
  • "Tots els aspirants i totes les aspirants a estudiar per metge han de presentar…"
  • "Qualsevol aspirant a estudiar medicina ha de presentar…"

Paraules com persona o part ajuden a evitar la doble forma –la persona interessada, la part afectada–, però cal vigilar-ne l’abús ja que pot generar construccions poc naturals –la persona funcionària.

  • "L’interessat pot demanar l’ajut d’un especialista en la matèria, perquè li doni suport."
  • "La part interessada pot demanar l’ajut d’una persona especialista en la matèria, perquè li doni suport."
  • Fer referència a la col·lectivitat —la joventut, el personal, la plantilla, el cos, el professorat, la ciutadania, l’equip, la comunitat, etc.— , als òrgans —consell, departament, direcció, ajuntament, presidència, secretaria, etc.— o a les professions —docència, funció pública, empresariat, medicina, biologia, arquitectura, etc.—, en comptes de a les persones, és un altre recurs que evita les marques de gènere.
  • "Els bibliotecaris són els encarregats de programar les activitats per a nens."
  • "El personal de la biblioteca és l’encarregat de programar les activitats infantils."
  • "Aquesta qüestió no s’ha de plantejar al secretari general, sinó a l’interventor."
  • "Aquesta qüestió no s’ha de plantejar a la Secretaria General, sinó a la Intervenció."
  • "Les dones de la neteja també s’encarregaran de tancar les instal·lacions."
  • "El personal de neteja també s’encarregarà de tancar les instal·lacions."
  • Recórrer a les formes dobles.
    En salutacions,

Quan es tracta d’una sola paraula, es pot repetir de forma completa.

"Senyor/Senyora,"

Quan està formada per més d’una paraula, es pot escriure una sota l’altra o bé amb una barra.

"Distingit senyor,"

"Distingida senyora,"

"Benvolgut/uda amic/iga,"

Dins el text

Cal evitar l’abús de formes dobles, ja sigui amb barra —aprenent/a; soci/sòcia: en aquest segon cas, l’estalvi d’espai és tan poc significatiu que més val escriure la paraula sencera— o amb la i/o —aprenenta i aprenent.

  • "Quan un/una alumne/a hagi superat/ada la prova i se li hagi atorgat/ada la borsa d’ajut…"
  • "El director o la directora i els i les estudiants van explicar que havien estat afectats i afectades per la nova normativa."

Aquestes formes dobles només es poden utilitzar de forma puntual, ja que tendeixen a enfarfegar els escrits.

Concordança en masculí

Tot i la voluntat d’evitar escrits marcats pel gènere, la mateixa estructura de la llengua s’hi oposa, en establir com a forma més natural la concordança en masculí plural dels determinants (adjectius i participis) i dels substituts (pronoms) que s’apliquin a substantius masculins i femenins.

"Els regidors i les regidores designats pel Ple van comparèixer tots junts a la reunió…"

Encara que també es pot optar perquè concordin amb el substantiu més proper —si bé, en algun cas pot generar confusió.

"El regidor o regidora encarregada de dirigir l’Àrea d’Urbanisme…"

En ocasions, i per evitar que l’escrit quedi marcat només amb les formes masculines, es poden recollir els pronoms amb totes dues formes.

"Cada assistent a la conferència va tenir ocasió de comprar el llibre. El conferenciant el va dedicar a aquells i aquelles que ho van voler."

De forma específica, però, en designar professions i càrrecs és recomanable repetir l’adjectiu, si és variable, tant en singular com en plural, quan es designen el dos gèneres —no cal en el cas que l’adjectiu sigui invariable.

  • "Educadors físics i educadores físiques."
  • "Tècniques i tècnics especialistes."


↑ Torneu a dalt

vist i plau / vistiplau

  • vist i plau: Verificació i conformitat d’un certificat, d’una actuació, etc.

Vist i plau és una expressió verbal que s’utilitza en l’apartat de la firma al final de documents com ara el certificat, l’acta de reunió, etc.

Vistiplau és un substantiu que va precedit de l’article determinat el.

  • "El certificat ha de portar el vistiplau de l’alcalde."
  • "Vist i plau
    L’alcalde
    (signatura)
    Nom i Cognoms"


↑ Torneu a dalt


← Unitat 6 | Unitat 8 →

Torna a munt
× Tanqueu els crèdits
Autoria i llicència

Elaboració (2019): Núria Altés i Juan.

Revisions posteriors: Núria Altés i Juan, i Arnau Flórez Canals.

Coordinació tècnica i pedagògica: Servei de Formació per a la Generalitat (EAPC).

La imatge de la portada és de Gerd Altmann i s'ha obtingut a Pixabay.

L'Escola d'Administració Pública de Catalunya, amb la voluntat de contribuir a la lliure difusió del coneixement i d'acord amb el que estableix la Recomanació de la Comissió Europea sobre gestió de la propietat intel·lectual, difon aquests materials sota una llicència creative commons by-nc-sa. N'autoritza doncs el seu ús amb la condició de:

  • citant-ne font i autoria;
  • amb finalitats no comercials;
  • per fer-ne obres derivades que compleixin les condicions anteriors i es difonguin amb el mateix tipus de llicència.

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons